Un escenari polític inestable

scoopit_mi_petitEl gruix de l’actualització setmanal del meu Diari a Internet el conforma la meva intervenció en el Consell Nacional del PSC celebrat aquest matí i proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Començo per recomanar-vos l’article de Rocío Martínez-Sampere publicat a El Socialista “Dos semanas después: un análisis de las elecciones catalanas”. És de gran interès llegir les dades i conclusions del baròmetre post-electoral de l’institut GESOP publicat per El Periódico de Catalunya.

També us interessarà l’article de Pere Navarro “Moments i decisions excepcionals”, en el que explica la seva proposta de govern d’unitat nacional. A hores d’ara sembla que CiU i ERC només tenen acordat el vot a la investidura però no el pacte de govern, i sembla que les dificultats no estan només en la fixació de la data de la consulta sinó amb determinats compromisos socioeconòmics exigits per ERC i que estan generant tensió interna a CDC i entre CDC i UDC. Realment la inestabilitat inevitable d’un pacte de govern entre tres partits, un dels quals rebutja entrar a formar part del Consell Executiu de la Generalitat és un pèssim auguri per a una legislatura que ja s’albirava prou complicada. La Vanguardia va publicar dissabte una informació que contenia els documents de la negociació. Cada dia que passa és més evident la temeritat que va empènyer Artur Mas a anticipar les eleccions i la pertinàcia en l’error que el porta a fer un acord no prou sòlid amb ERC. Quan es posen els interessos del partit o del líder per damunt dels interessos del país mai se’n deriva res de bo.

perecn161212

Sobre el debat post-electoral el PSC us convido a llegir la Declaració “Per la reconstrucció de l’esquerra a Catalunya”, l’article de Joaquim Nadal “Per un nou reagrupament socialista” i la intervenció de Laia Bonet al Consell Nacional del PSC publicada en el seu bloc, i el resum de la intervenció de Pere Navarro. Tot seguit hi trobareu la meva intervenció al Consell Nacional del PSC tal com la portava escrita i, per tant, sense els afegits discursius que potser la feien un xic més punyent i amena.

“Companyes i companyes,

Intentaré cenyir-me al temps i per tant disculpeu si deixo de banda matisos i cortesies. Disculpeu també que porti escrita la meva intervenció per tal de no perdre’m en detalls i que parli només del PSC i no d’altres aspectes de política catalana i espanyola perquè no tindré prou temps.

Crec que en aquests moments els nostres dos principals objectius han de ser reconstruir el PSC i contribuir a refundar l’esquerra catalana.

Estic en línies generals d’acord amb l’anàlisi que ha fet el primer secretari i les seves propostes. Jo vull posar-hi alguns èmfasis i accents. I començo per dir que caldria dedicar una sessió extraordinària del Consell Nacional a celebrar en la primera quinzena de gener per aprovar una resolució que defineixi amb precisió les pautes del necessari procés de reconstrucció del partit, fixant objectius, mètodes, instruments i responsabilitats, a partir d’una proposta concreta que hauria de presentar la Comissió Executiva del partit.

El resultat electoral ha estat molt dolent. No tinc temps per analitzar-lo en detall. Però és el pitjor de la història.

Tenim un 14% de suport electoral, i un projecte majoritari i alternatiu com el que sempre hem volgut construir ha d’aspirar com a mínim a representar el 30%.

Som la segona força política en vots i la tercera en escons. Però només guanyem en una comarca de Catalunya, el Baix Llobregat; tenim un únic diputat a Lleida i dos a Girona. A Barcelona ciutat hem quedat quarts, a menys de 2000 vots del cinquè partit. Només hem guanyat a un districte, Nou Barris. A Sant Martí i Sants hem arribat tercers; a Ciutat Vella quarts; a l’Eixample, Les Corts i Gràcia cinquens; i a Sarrià sisens.

L’esforç de la campanya desenvolupada per Pere Navarro ha estat notable. I crec que si cap al final de la campanya electoral no s’hagués produït un increment de la participació d’antics electors nostres que no votaven gaire en les eleccions al Parlament de Catalunya, la nostra davallada hagués estat encara més important. Però són electors que es van fent grans, que han votat aquest cop per les especials circumstàncies que rodejaven aquestes eleccions i, sobretot, són electors que no creen opinió, que poden acompanyar un projecte amb vocació majoritària, però que no poden construir la xarxa de complicitats socials per a impulsar-lo. Cosa que sí podrien fer precisament molts dels electors que ens han deixat de votar en aquesta contesa electoral.

Certament compartim els problemes del PSOE i, més enllà, de la socialdemocràcia europea, sí. Però també tenim problemes propis, que venen de lluny, i que ja no admeten espera.

Probablement ens enfrontem al moment més difícil de la vida del partit des de la unitat socialista. I en una situació així cal evitar caure en algunes trampes: la de fer com si res, la d’embrancar-nos en retrets mutus que no porten enlloc, la de parlar de canvis sense concretar-los i sense posar fil a l’agulla per fer-los realitat, o la d’entrar en una espiral de desorientació política i de disgregació interna. Companyes i companys aquests riscos hi són.

Fa un any que vàrem celebrar el 12è Congrés. Moltes de les resolucions apuntaven els camins de renovació que volíem emprendre. L’avançament electoral va impedir que es despleguessin les resolucions congressuals però potser també ens ha mancat a tots plegats la voluntat suficient, la tenacitat suficient, la dedicació suficient, la cohesió necessària i la recerca de complicitats prou àmplies dins i fora del partit com per emprendre la feixuga tasca que vàrem encarregar a la direcció que encapçala Pere Navarro. Rellegim els documents i els discursos i, sobretot, posem-los en pràctica.

Companyes i companys, més que ‘nou PSC’ hem de ser ‘PSC, de nou’. Hem de recuperar l’esperit fundacional, del que ha parlat Raimon Obiols, encarnar de veritat els valors recollits en la nostra Declaració de principis, assegurar-nos que tots els militants se sentin part d’aquest procés de reconstrucció, recuperar aquells que ja no venen a les reunions, i aquells que han marxat perquè han deixat de sentir-se identificats amb el partit al que es van afiliar. Hem d’anar més enllà, hem d’anar a buscar tots aquells i aquelles que tot i compartir genèricament els nostres valors, ja fa massa temps que no ens veuen com a instrument útil per fer-los realitat. Hem de recuperar credibilitat, fent que no hi hagi distància entre el que escrivim i diem, i el que acabem fent.

Hem de reconstruir el PSC de baix a dalt, a cada agrupació, impulsant un debat que sigui, a més, un instrument per ampliar el partit. Reagrupant forces, animant la militància, recuperant aquells que s’han anat apartant o marxant. Escoltant molt. Fent-ho amb humilitat i, sobretot, fent-ho de veritat.

I ho hem de fer desenvolupant una política fàcilment identificable, que ens faci sentir cada dia més orgullosos de formar part del PSC, i sobretot que sigui útil pels ciutadans i ciutadanes que ens han votat i pels que aspirem a representar.

Una política arrelada en la difícil realitat de la crisi, desenvolupant els compromisos del nostre programa electoral. Una política d’oposició, una política d’esquerres, que recuperi la dimensió alternativa del projecte socialista; perquè en tot cas ocuparem el centre des de l’esquerra, no ocuparem l’esquerra des del centre. Una política catalanista sense complexes, no supeditada al nacionalisme oficial. Una política federalista, que valora positivament l’aposta del PSOE per la reforma constitucional, que sigui capaç de seguir removent inèrcies i sigui capaç també de discrepar, si arriba el cas, amb els nostres companys del PSOE. Una política de mà estesa als progressistes, per refundar l’esquerra catalana, conscients que en aquests moments nosaltres sols no som alternativa i no podem plantar cara a les dretes que governen. Aquest és el projecte que vàrem decidir al 12è Congrés. Amb propostes que han de donar resposta a la crisi democràtica subratllada pel moviment 15-M, que denuncia problemes de transparència, eficàcia, participació, representativitat i corrupció en la política, propostes que han de donar resposta a la qüestió nacional evidenciada per la manifestació de la Diada, i que han de donar resposta també a la qüestió social subratllada per la vaga general del 14 de novembre. Més i millor democràcia, ofensiva federal i resistència social.

Acabo. Jo també demano lleialtat, no una fidelitat a persones, una fidelitat al projecte que volem construir, una lleialtat precisament per promoure el debat i el pluralisme intern, una lleialtat per sumar i multiplicar, no per restar i dividir. Així reconstruirem el PSC i serem, un altre cop, el gran partit de l’esquerra catalana.

Moltes gràcies”.

Sobre la situació política catalana us convido a llegir els següents articles:

Avui el diari El País publica uns quants articles dedicats a resumir la trobada Cataluña-España organitzada per aquest diari a Barcelona:

Sobre la situació política espanyola, amb una especial atenció a la situació econòmica, us convido a llegir els següents articles:

Sobre la política econòmica europea us convido a llegir els següents articles:

Sobre la situació als Estats Units d’Amèrica us convido a llegir els següents articles: “Estados Unidos, deseo y realidad” de Javier Solana, “EEUU espera en vano” de Joseph E. Stiglitz, “Robots y capitalistas sin escrúpulos” de Paul Krugman i “Llorar y reaccionar” d’Antoni Gutiérrez-Rubí.

Us interessarà l’article de Timothy Garton Ash “La Red como campo de batalla” i la crònica de Jaume Bellmunt de la presentació del llibre d’Enric Juliana “Modesta España” en el taller de Lectura.

Acabo amb la trista notícia de la mort de Lluís Maria de Puig, recordat per Joaquim Nadal a “Lluís Maria de Puig, demócrata radical” i de qui us recomano un dels seus darrers articles “Nous estats a Europa“.

“Perles” del programa del Polònia emès el 13 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
– Com que el conseller Puig no pensa en prohibir les pilotes de goma, només queda una sortida, prohibir que la genti porti ulls a les manifestacions “si no hi ha ulls, no hi ha ferits”

– Cimera a La Moncloa: Rajoy, de Guindos, Wert&MiniWert i Soraya. Titular “No tengo ni repajolera idea de los que estoy haciendo”. “Gobierno como juega el Espanyol, así, al tuntún”. Ja es veu qui és la ideòloga, Soraya i la seva màquina infernal. Si en el 2012 hem “acabat amb la immersió lingüística, injectat diners als bancs i cobrat receptes als jubilats”…. al 2013 podem “injectar receptes als bancs, acabar amb els diners catalans i cobrar la immersió als jubilats”. I sinó… “Europa ya nos dirá qué hacer”. I ara és Merkel qui juga amb la maquinota infernal… si fins ara hem “cobrat el deute grec, portat la contrària a l’Hollande i rigut de la política de Rajoy”… ara caldrà… oh ait!

[LA PICADA D’ULLET] 
– Mai millor dit. El president Mas diu que Junqueras no vol a Felip Puig perquè ell també va ser víctima d’una pilota de goma a l’ull #txist. Extraordinari casting de consellers, tot i que Junqui repeteix tot sovint… “next!”. Tampoc no passa Rigau, ni Ortega “què collons, jo tampoc no la puc veure”, ni Mascarell, disposat si cal a fer-se d’ERC.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
– La de Duran posseït pel diable i convertit en “Mr Lleida, l’abominable unionista”

[ARXIU HISTÒRIC] 
[15/12/11] Mas ha d’escollir entre PP i ERC. S’ha de tenir imaginació eh…. el govern passa a estar sota la tutela compartida d’una parella que no ha estat mai parella, o sigui, PP i ERC, així que el President s’estarà 15 dies amb Alícia Sánchez Camacho i 15 dies amb Oriol Junqueras… Alícia li fa fer els deures i les pràctiques per aprendre a retallar i Junqueras el deixa jugar amb la videoconsola i disfressar-se tots dos de moros i cristians. Amb ella hi ha verdureta i amb ell pizza…. això no va… el govern haurà de triar, el papa o la mama… va, la mama, que em donarà el pacte fiscal…

[MALA LLET] 
– Pere Navarro i Ernest Maragall fent rodes de premsa davant un nodrit grup de maniquins. Amb sense comentaris.

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
– Mas a Duran: “que no et trobes bé? que no et donen d’esmorzar al Palace?”

[SURREALISTA] 
– Fuentes reuneix al seu programa Pilar Rahola i Joaquín Sabina “dos cracks molt coherents” en un “Tu cara a cara me suena”. Molta poesia però res en clar.

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
– L’estrena del Papa a Twitter amb l’assessorament de l’inefable Giorgio Basté: “el secret de Twitter és… dir la primera xorrada que li passi pel cap”. I de totes les piulades em quedo especialment amb “Mahoma dimissione” i, per raons òbvies, el de “XXDDDDDDD J J” “De les tonteries, si les diu un famós, els periodistes en diem opinió”

ZW 329 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

VI Seminari Internacional d’Estratègies Electorals i Polítiques

Els propers dies 31 de gener i 1 i 2 de febrer tindrà lloc a Ciudad de México el VI Seminari Internacional d’Estratègies Electorals i Polítiques 2013, impulsat per Consultores y Marketing Político SC i l’ITAM (Instituto Tecnológico Autónomo de México), en concret per ITAM-Extensión Universitaria y Desarrollo Ejecutivo.

L’objectiu del Seminari:  “Conèixer i analitzar les estratègies polític-electorals més reeixides a nivell internacional en veu dels experts, amb la finalitat d’identificar les tendències que s’estan definint en el món i com es poden aplicar en el cas de Mèxic”.

El programa combina conferències i tallers que, des de les diverses experiències de diferents països, aportaran punts de vista interessants sobre xarxes socials, estratègies de campanya, el rol dels mitjans de comunicació, etc.

Els ponents (experts en diferents àmbits i amics i coneguts molts d’ells): Gisela Rubach, José Antonio Rodríguez (alcalde de Jun), Alejandro Piscitelli, José Carreño, Michael Cornfield o Carolina Eslava, entre d’altres.

En el IV y V seminari vaig tenir l’honor de participar, amb les meves ponències sobre ‘La red en las campañas electorales’ i sobre ‘Protagonismo joven en la acción política’, respectivament.

Podeu seguir tota la informació a Twitter: @ConsultoresyMkt i Facebook.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 16 Desembre 2012, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.