A set dies de les eleccions

Quan ja falten tant sols set dies per a les eleccions al Parlament de Catalunya, com és natural dedicaré a aquesta qüestió el gruix de l’actualització setmanal del meu Diari a Internet. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives. També aprofito per recomanar-vos molt especialment que visiteu el meu web Federalista.info on hi trobareu una gran quantitat de materials d’estudi i debat sobre federalisme.

Començo per destacar les enquestes publicades avui per diversos mitjans (La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El País, ABC i El Mundo). Trobareu totes les enquestes publicades fins avui a la viquipèdia. De les enquestes publicades avui destaco la coincidència que totes assenyalen que CiU no obtindrà la seva desitjada majoria absoluta. En canvi no hi ha acord en qui obtindrà la segona plaça, mentre La Vanguardia i El Mundo atorguen la segona posició al PSC, El País i ABC la pronostiquen pel PP i El Periódico de Catalunya per a ERC. Les enquestes segueixen assenyalant un important volum d’indecisos i una participació inferior a la que caldria suposar en unes eleccions tan transcendentals com les del proper diumenge. La feina dels socialistes catalans encapçalats per Pere Navarro és convèncer els indecisos i mobilitzar el nostre electorat per esdevenir una veu molt potent contra les retallades socials de CiU i PP, la fugida endavant de l’independentisme de CiU, i la recentralització pepera. Avui he trobat a La Vanguardia un recordatori dels resultats de totes les eleccions al Parlament celebrades des de 1980 fins al 2010. També us interessarà el seguiment de la campanya electoral i el recull de recursos a la web preparat per Antoni Gutiérrez-Rubí.

De la campanya electoral vull destacar especialment el vídeo electoral “Catalunya no és país per a joves” realitzat per la Joventut Socialista de Catalunya que ha estat justament elogiat per l’experta en comunicació Verónica Fumanal Callau a les pàgines d’El Periódico de Catalunya.

Vull recomanar-vos també la lectura de tres articles de campanya, “Buena política” que em va publicar la revista El Siglo en el seu darrer número, “Eleccions plebiscitàries: no a la independència, no al govern d’Artur Mas” d’Albert Aixalà i “Necessitem un canvi de rumb en política econòmica” de Rocío Martínez-Sampere en el seu recent estrenat blog.

Abans d’entrar a recomanar-vos articles sobre la campanya i el debat electoral a Catalunya voldria recopilar de forma molt sintètica els arguments que vaig utilitzant en els actes en els que participo (avui mateix a Ciutat Vella, ahir a Balaguer, abans d’ahir a Vilassar de Mar…).

Normalment començo les meves intervencions recordant la història del PSC, el motiu que va portar a la unitat socialista: donar veu als treballadors i les classes populars en defensa d’una societat més lliure i més justa, de les llibertats nacionals de Catalunya i d’una Espanya i una Europa federals. Recordo breument la lluita per recuperar la democràcia, per la Constitució i l’Estatut, per incorporar-nos a Europa i crear l’Estat del benestar. Recordo que aquests objectius segueixen vigents en la lluita contra l’actual crisi econòmica que colpeix especialment els sectors més desprotegits i les classes mitjanes que veuen greument amenaçada una posició socioeconòmica que tant els havia costat assolir. Parlo dels joves sense esperança i de la gent gran que veu com la seva pensió ara serveix perquè moltes famílies puguin subsistir. Parlo del fracàs de les polítiques econòmiques desenvolupades pels governs de CiU i PP, que per evitar aquest debat ens volen arrossegar a tots a una lluita de banderes.

Parlo del triple fracàs d’Artur Mas que es va comprometre a reactivar l’economia (fins i tot parlava de reduir l’atur a la meitat!), a defensar les polítiques socials i a obtenir un pacte fiscal just per a Catalunya. No ha assolit cap d’aquests objectius. Dos anys després d’haver guanyat CiU les eleccions, tenim una Catalunya més aturada (150.000 aturats més), més retallada i més endeutada. Amb més alumnes i menys professors, amb llistes d’espera sanitàries que s’allarguen, amb persones que es veuen privades de l’ajut del PIRMI o dels ajuts a la dependència. Amb la injustícia i el contrasentit de patir un doble copagament farmacèutic i que les farmàcies no cobrin a temps de la Generalitat. I mentre el govern de CiU retalla a tort i dret, rebaixa els impostos als sectors més privilegiats de la societat. Qui rep una herència de tres milions d’euros no paga impostos, mentre s’exigeixen tres euros al mes a les famílies que envien els seus fills a l’escola amb una carmanyola amb el dinar.

Artur Mas va escenificar un desencontre amb Mariano Rajoy per justificar un avançament electoral que Catalunya no necessitava. CiU no tenia cap problema per continuar la política de retallades amb el suport del PP i per preparar la seva transició nacional amb el suport d’ERC i ICV com s’ha anat demostrant al llarg d’aquests dos anys al Parlament. Però Artur Mas vol una majoria absoluta, una majoria extraordinària -ha arribat a dir- per imposar la seva política neoliberal i independentista sense cap mena d’entrebanc. I vol un debat centrat en la independència per defugir la crítica a la seva nefasta gestió.

Els socialistes ens presentem a les eleccions proposant als catalans i les catalanes un triple objectiu: combatre la crisi econòmica, promoure la justícia social i obtenir un nou pacte federal que resolgui els problemes concrets de relació entre Catalunya i la resta d’Espanya. Considerem que aquesta és l’alternativa sensata que millor serveix els interessos de la majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Volem crear oportunitats i crear ocupació, revisar la fiscalitat perquè efectivament paguin més els que més tenen, recuperant l’impost de successions, augmentant l’impost de patrimoni i l’impost sobre la renda de les persones que tenen rendes superiors al milió d’euros. I lluitar contra el frau i l’evasió fiscal, és clar. Així podrem eliminar el copagament dels medicaments, recuperar l’ajut a les places d’escoles bressol, garantir l’accés gratuït a la Formació professional i augmentar les beques universitàries. Creiem que aquesta seria la millor manera de respondre al malestar social que es va posar de manifest amb la vaga general i les mobilitzacions del dia 14 de novembre contra la reforma laboral i les polítiques de retallades acordades totes elles entre CiU i PP.

El nostre país necessita estabilitat i no incerteses per reactivar l’economia. No ens podem permetre quedar fora de la Unió Europea, ni generar tensions amb la resta d’Espanya, ni dividir els catalans en una fugida endavant que no té un full de ruta clar. No estem disposats a sacrificar les polítiques socials que garanteixen la cohesió del país.

Volem resoldre definitivament quatre qüestions pendents: el RECONEIXEMENT del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya; REGLES clares per preservar les competències de la Generalitat, per evitar duplicitats, solapaments i interferències del Govern central; REPRESENTACIÓ de les Comunitats Autònomes en un Senat o Consell Federal; i RECURSOS suficients per desenvolupar l’autogovern i les polítiques socials, amb un pacte fiscal transparent i solidari que no perjudiqui les Comunitats Autònomes que, com Catalunya, fan un major esforç fiscal. Aquestes són les quatre “erres” de la reforma constitucional que proposem i que convertirà Espanya en un Estat federal.

Som plenament conscients de la necessitat de regular la possibilitat d’un referèndum sobre la independència, que sols podrà fer-se d’una forma legal i acordada, com ho han fet Canadà i Quebec, i com es proposen de fer-ho el Regne Unit i Escòcia. Sense les falses dreceres de saltar-se la llei com proposa Artur Mas. Volem un referèndum vinculant, que només és possible si es fa de forma legal i acordada com ho demana el principi democràtic i la comunitat internacional. I volem un debat seriós al respecte, que no amagui res ni inflami les passions. Ni por, ni enganys. Separar-nos d’Espanya ens separaria de la Unió Europea, com finalment ha hagut de reconèixer Artur Mas. Per això mateix, i perquè no som independentistes, els socialistes defensem una solució federal.

Per lluitar contra la crisi, defensar les polítiques socials, i oferir una alternativa sensata a l’elecció entre independència i centralisme que ens ofereixen CiU i PP, els socialistes necessitem tota la força possible.

Com a pòrtic dels articles sobre la campanya i el debat electoral a Catalunya us adjunto una fotografia d’una altra activitat de campanya en la que vaig participar ahir: repartiment de propaganda en el mercat de Sant Sadurní d’Anoia.

Sobre la situació política, econòmica i social espanyola us recomano els següents materials: “El verdadero problema de deuda en España llegará en 2013” d’Aurelio Jiménez, vídeo del PSOE explicant els motius per donar suport a la vaga general i les mobilitzacions convocades pels sindicats, “Hay alternativas” de José María Barreda, “Huelga general y democracia” de Fernando Vallespín, “Las manifestaciones, mucho más que las huelgas, canalizan el descontento” de Soledad Gallego-Díaz, “Ya son 20,6 millones de personas en situación de precariedad en España desde que comenzó la crisis”, Nueva Tribuna, “Mejora transitoria en el tercer trimestre” d’Angel Laborda i María Jesús Fernández i “Beneficios desplomados”, editorial d’El País Negocios.

Els desnonaments o la reforma de les taxes judicials agreugen la situació social com descriuen els articles “Abusos que perjudican a los más frágiles” de Lluís Foix i “Un nuevo clavo en la desconfianza en la Justicia” de Soledad Gallego-Díaz.

Sobre l’orientació de les polítiques econòmiques a la Unió Europea podeu llegir els articles: “La austeridad crea más pobreza” de Lluís Foix, “Protesta paneuropea”, editorial d’El País, “Europa debe escuchar” d’Emilio Ontiveros, “Máxima presión alemana contra Francia” de Rafael Poch, “Contra el totalitarismo neoliberal” de Jorge Fonseca, “Europa en recesión”, editorial d’El País i “Una jaula de masoquistas” d’Antón Costas.

Sobre temes europeus també us interessarà el resum de la “Jornada sobre Federalisme fiscal alemany” organitzada per la Fundació Rafael Campalans i l’article “2014, hacia una Europa parlamentaria” de Dídac Gutiérrez.

Amb reflexions sobre com millorar la democràcia i la política us recomano que llegiu l’entrevista a Dieter Nohlen que li va fer Lluís Amiguet a La Contra de la Vanguardia.

“Perles” del programa del Polònia emès el 15 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
– Pobres Junqueras i Herrera, no troben el seu lloc dins els blocs electorals del Polònia. I mira que Herrera s’havia preparat un bon numeret, a la Bisbal “Retallada, retallada, que l’Artur fot tisorada!”

[LA PICADA D’ULLET] 
– Pere Navarro intenta establir un “control d’accés als mítings” per oradors… llàstima que no se li hagués acudit “abans de”.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
– Au, de cara a la paret!

[ARXIU HISTÒRIC] 
[17/11/11] Boicot a Tomàs Molina. Duel de titans Tomàs Molina <-> Espartac Peran #petuuuuuns

[LA CANÇÓ] [Somriures i llàgrimes, de l’Alícia]

DO-nem canya i fotem por
RE-menem la merda bé
MI-ca a mica anar burxant
FA-rem més gros el forat
SOL-ament hem d’espantar
LA parròquia tot cridant
SI d’Espanya vols marxar
seràs com l’Afganistan!

Vinga tots!

[LA CANÇÓ] Albert Rivera i Jordi Cañas #mejorunidos no distingeixen entre Sabina i Sabrina

Soy, soy, soy, ciudadano del mundo
oy, oy, oy, qué asco TV3!
Soy, soy, soy, ciudadano del mundo
oy, oy, oy, odio a los castellers!

[LA CANÇÓ] Rapsòdia convergent, de Queen

[Mas, Duran, Pujol, Mascu] Tindrem mai un estat?
O sols un pla fallit?
Pagarem amb euros?
O ho farem amb fuet de Vic?
Tranquils que l’Artur
es farà escoltar,
així.
[Mas] Sóc un gran presi
no feu cas a Madrid
[Tots] perquè si Europa ens diu que prou
ells tancarem Salou
[Mas] I hauran de banyar-se
amb els de Gandia shore
[Mascu] que fort.
[Pujol] Papa volem fer un estat
[Pres. Pujol] En 20 anys de President
mai no vaig trobar el moment
[Pujol] Papa ara va debò
La Vanguardia diu que ens anirà millor
Papa uhuhuhh
[Pres. Pujol] Per cert, l’Isidre Fainé què hi diu
[Pujol] Això només ho pot aturar una persona…
el Duran, el Duran
[Duran] Convergents de la punyeta
[Mas] Veig la silueta d’un nou estat català
[Tots] Català, català
[Duran] I ambaixades a Andorra
[Mascu] Tindrem estructures
[Pujol] i uns quants vots a Eurovisió
[Tots] Catalunya! Catalunya! Catalunya dotze points
Eurovisió!!
[Mas] Viurem al paradís
Un país amb sort
[Tots] Per si les mosques
no ho diguis molt fort
que encara ens queda
molt per retallar
[Mas] Ja se sap que amb l’estelada
[Tots] tot plegat passa millor
Que ben pensat
se’m podria haver acudit
a mi, a miiii
[Mas] I si els de Brusel·les
ens diuen que no
serà un gran problema
però sempre em tindreu
a mi…
[Pujol] però no per sempre…

[SURREALISTA] 
– Any 878 Guifré el Depilat proclama l’estat interdependent, un estat propi dins el Sacre Imperi Germànic.

[LA NOVETAT] 
– Marcelino Iglesias, expresident de l’Aragó i concursant del Bocamoll.

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
– “Eh, tu, europeo”, Rajoy i Montoro intentant “unificar criteris” amb la UE respecte de la possible independència de Ctalunya i la seva situació dins Europa.

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
– De Moisès a Jesucrist, si cal fer miracles se’n fan, però també el “Massies” comença a veure que un dels deixebles el trairà. Gran finale: “Pare, perdona els de Madrid, que no saben el que fan.

<[QUE FORT]
– El President Montilla: “Al PSC tots som iguals, menys l’Ernest Maragall, que és idiota”. Apa nois!

ZW 325 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

10è Seminari Internacional de Comunicació Política
www.masconsulting.es/seminarioGWU

El proper dia 14 de desembre tindrà lloc a ICADE (Madrid) el 10è Seminari Internacional de Comunicació Política impulsat per MAS Consulting Group y The George Washington University.

Amb el títol “Claus per al futur de la Comunicació de líders, governs i partits”, el programa presenta a destacats experts en comunicació política a nivell internacional i periodistes que s’han distingit per estudiar com apropar ciutadans i polítics.

Entre els ponents, es troben Jim Margolis, President i Fundador de GMMB, la principal agència de publicitat de la campanya presidencial de Barack Obama 2008 i 2012 i César Martínez, assessor de campanya Romney-Ryan 2012.

Tinc el plaer de participar en la taula rodona titulada “I després de l’era Obama, què? Cap a on va el futur de la comunicació política?” Amb Andoni Aldeñoa i Daniel Ureña.

Altres temes que es tractaran són: Comunicació en temps de crisi política: claus del lideratge polític actual; Lliçons de la campanya de Barack Obama; Lliçons de la campanya de Mitt Romney; i Periodistes i polítics: claus per a una bona relació.

Més informació i inscripció. Podeu seguir l’esdeveniment a Twitter a través de @masconsulting amb el hashtag #10SeminarioGWU

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 18 Novembre 2012, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.