A catorze dies de les eleccions

Quan ja falten tant sols catorze dies per a les eleccions al Parlament de Catalunya, com és natural dedicaré a aquesta qüestió el gruix de l’actualització setmanal del meu Diari a Internet. Començaré, però, amb un breu recordatori de la vaga general del proper dimecres, després entraré en les qüestions relatives a la campanya electoral i finalment trobareu les habituals seleccions d’articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives. També aprofito per recomanar-vos molt especialment que visiteu el meu web Federalista.info on hi trobareu una gran quantitat de materials d’estudi i debat sobre federalisme.

En primer lloc, un recordatori de la convocatòria de vaga general convocada pels sindicats pel proper dimecres dia 14 de novembre, en contra la política d’austeritat, les retallades socials i la reforma laboral. No podem deixar de recordar la responsabilitat directa dels governs del PP i de CiU sobre una política que perjudica greument els interessos dels treballadors i de la majoria de la població. Podeu llegir un resum preparat per la UGT del conjunt de retallades socials que s’estan desenvolupant i l’article de Vicenç Navarro “Los motivos de la eurohuelga”.

És evident que un dels motius de la convocatòria anticipada de les eleccions per part de Convergència i Unió és el de defugir qualsevol responsabilitat per l’increment de l’atur i les injustes retallades socials desenvolupades pel govern presidit per Artur Mas. Curiosament, el Partit Popular també sembla beneficiar-se d’aquesta estratègia perquè el debat polític està centrat en l’aposta independentista de CiU i això també li permet al PP defugir tota responsabilitat sobre la situació econòmica i la greu crisi social que estem travessant.

Precisament el discurs de campanya dels socialistes comença amb la denúncia sobre l’objectiu real de la convocatòria anticipada de les eleccions que no és altre que intentar amagar el rotund fracàs de dos anys de govern de CiU. En aquests dos anys, l’atur ha crescut, s’han imposat greus retallades socials que han afectat de forma molt especial l’educació i la sanitat públiques, ha augmentat el deute de la Generalitat i s’ha renunciat a desplegar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (la Comissió Bilateral Estat-Generalitat no s’ha reunit ni tant sols una vegada!). L’altre dia un veí de Sant Martí comentava el millor exemple del fracàs de CiU que jo hagi escoltat: tenim copagament farmacèutic per partida doble -l’imposat pel govern de CiU i el que va introduir posteriorment el govern del PP- i, a sobre, les farmàcies no cobren i s’han vist obligades a fer un dia de vaga per protestar per la morositat del govern presidit per Artur Mas. Aquesta és la realitat que es vol amagar. També es pretén amagar que CiU i PP han estat absolutament d’acord en tot allò que ha perjudicat els ciutadans: retallades en sanitat, educació i serveis socials, reforma laboral injusta que deixa desprotegits els treballadors, i rebaixa dels impostos als sectors més benestants que, a més, té un greu impacte en forma de deteriorament de les finances públiques i de la qualitat dels serveis públics. CiU i PP escenifiquen ara un profund desencontre sobre el futur de les relacions Catalunya-Espanya, quan han estat d’acord en tot el que ha significat l’ofensiva antisocial més brutal dels darrers anys. Per això els socialistes demanem el suport i el vot de tots aquells i aquelles que estan contra el centralisme i l’immobilisme del PP, contra la independència que vol CiU i contra les retallades socials practicades per CiU i PP. Artur Mas es presenta com l’home amb un projecte clar i definit però ja ha hagut d’admetre que la independència de Catalunya comportaria una sortida -temporal, diu ell- de la Unió Europea. No només es vol dividir els catalans, no només es vol trencar amb la resta d’Espanya sinó que es vol dissimular l’enorme perjudici que es causaria a l’economia catalana, ja prou malmesa per la crisi econòmica, les retallades socials i la injustícia creixent causada per una política fiscal al servei dels privilegiats. Les enquestes assenyalen encara un alt grau d’indecisió i un preocupant nivell d’abstenció. És aquí on es troba la clau del resultat de les eleccions.

Per tot això el PSC es presenta a les eleccions com l’alternativa sensata, amb una proposta de fiscalitat justa que asseguri que pagui més qui més té, amb un compromís de reactivació econòmica i d’acabar amb una política de retallades que no porta enlloc. Trobareu els nostres compromisos concrets en el Programa electoral del PSC i també en el Manifest electoral de la Joventut Socialista de Catalunya, ja que els joves són un dels sectors socials més perjudicats per la política desenvolupada pel govern de CiU amb el suport total i absolut del PP:

Us recomano molt especialment que llegiu l’entrevista a Pere Navarro que li va fer Mònica Terribas al diari Ara, així com l’entrevista al candidat socialista a la Presidència de la Generalitat que li va fer Marià de Delàs al diari Público. També us convido a mirar els tres espots electorals del PSC en el que es mostra una alternativa sensata davant la disjuntiva entre l’immobilisme del PP i la deriva independentista de CiU: primer espot “Projecte“, segon espot “Persones” i tercer espot “Federalisme“.

A les campanyes electorals no tot són grans actes, entrevistes als mitjans més coneguts o espots de televisió. N’hi ha també de format més modest però no per això menys importants. Com a exemples us recomano que llegiu el discurs de Laia Bonet al Speaker’s corner organitzat pel diari 20 Minutos o que veieu l’entrevista que em va fer Montse Lunes de Sant Vicenç dels Horts TV just abans de començar una conferència sobre Federalisme en aquella ciutat. Per cert, els amics de Sant Vicenç TV van gravar la conferència sencera i em van dir que ben aviat la penjarien a YouTube.

Pel seu interès i pels punts de contacte que té amb la proposta de reforma constitucional que fa el PSC us recomano que llegiu l’informe “Cinco propuestas para una reforma constitucional en clave federal” de la Fundación Ciudadanía y Valores.

Quan comencen les campanyes electorals es produeixen tota mena de debats i polèmiques al voltant dels eslògans, els cartells i tanques, i els continguts de les falques de ràdio i els espots de televisió. Crec que no falto a la veritat si dic que en aquesta ocasió la peça més polèmica ha estat la foto de campanya d’Artur Mas que ha estat comparada a les xarxes socials amb la foto de Charlton Heston a la pel·lícula “Els deu manaments”. L’associació d’imatges és relativament senzilla, no només per la posició de les mans sinó per l’actitud messiànica (‘Mas-iànica’) del profeta que vol conduir el seu poble a la terra promesa. Sobre aquesta qüestió hi ha hagut força comentaris dels que se’n desprèn una crítica de fons al messianisme, el cabdillisme, el cesarisme i la personalització extrema: l’editorial d’El País “Ojo al caudillismo”, i els articles de Joan Subirats “Mas o la personalización política” i Lluís Foix “Mas y la voluntad de un pueblo”.

Tot seguit trobareu una colla d’articles referits al debat polític i electoral a Catalunya:

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els següents articles: “Economía de guerra familiar” de Joaquín Estefanía, l’editorial d’El País “Ajustes fracasados”, “Una fiscalidad para salir de la crisis” de Pedro Saura García, “Catalunya y el rescate de España” de Manel Pérez, “Hay esperanza, aunque no brotes verdes” de Carmen Alcaide, “El Gobierno europeo presenta sus previsiones” d’Angel Laborda, “Paro, pobreza y desalojos” de José Juan Toharia, “Las calles por donde no nos dejan pasear” de Soledad Gallego-Díaz i “La gran destrucción” de Joaquín Estefanía.

Aquesta setmana hem tingut dues molt bones notícies: la victòria d’Obama de la que parlaré després, i la decisió del Tribunal Constitucional de rebutjar el recurs d’inconstitucionalitat del PP contra la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe. Sobre aquesta qüestió us recomano que llegiu la notícia d’El País “El matrimonio gay es constitucional”, l’editorial d’El País “La normalización” i l’entrada en el meu diari corresponent al dia de l’aprovació d’aquesta Llei “Avui és un dia de festa” (30.06.2005).

Sobre l’orientació de la política europea i particularment de la política econòmica europea us convido a llegir els següents articles: “Europa provincial” de Joschka Fischer, “Crece el consenso: la austeridad aumenta la deuda” d’Andy Robinson, “El euro necesita más Europa” de José Luis Malo de Molina, “¿Hacia la des-integración de Europa?” de Josep Borrell, “Angela Merkel se reinventa, ¿oportunismo o rectificación?” de Jordi Ortega, “América puede y ¿Europa, no?” de Xavier Vidal-Folch, “Solo queda Europa” de Lluís Bassets i l’entrevista a Pierre Moscovici, Ministre d’Economia de França que li fa Miguel Mora a El País.

Sobre la victòria de Barack Obama i el futur immediat de la política als Estats Units us convido a llegir els articles: “La cuestión principal y la decisión más clara” de Robert Reich, “Obama tras su reelección: ‘Para EEUU, lo mejor está por venir'” d’Antonio Caño, “Obama confirma una tendencia” de Lluís Foix, “21 reasons for Obama’s victory and Romney’s defeat” de Tom Bevan i Carl M. Cannon, “Es la derecha la que está en crisis” de Lluís Bassets, “El arma total de Obama para vencer a Romney: un megacerebro informático que controla Facebook” de Carlos Enrique Bayo, “Inside the secret world of data crunchers who helped Obama win” de Michael Scherer, “Después de la batalla” de José Ignacio Torreblanca, “Obama y sus sorpresas” de Moisés Naím i “No hagamos tratos” de Paul Krugman.

Com sabeu s’està celebrant el congrés del Partit Comunista xinès que produeix un important canvi en la direcció. Sobre aquesta qüestió us convido a llegir els articles “Dos nuevos líderes para las superpotencias” de Timothy Garton Ash, “El techo de la reforma china” de Xulio Ríos i “Un ‘príncipe’ para días convulsos” de José Reinoso.

I per acabar us recomano materials de reflexió que tenen molt a veure sobre la crisi de la política: “El valor político de la discrepancia” d’Antoni Gutiérrez-Rubí, “La crisis de la prensa, la columna vertebral de la democracia” de Jordi Ortega, i els treballs de la Comissió Jospin sobre la renovació i la deontologia de la vida pública: “Informe de la Comissió” i “Les propositions de la Commission Jospin résumées en 10 points” de Baptiste Legrand a Le Nouvel Observateur.

ZW 324 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Fundació dels Comuns
http://fcomunes.communia.org/ca

La Fundació dels Comuns (FdlC) és una organització privada, sense ànim de lucre, que vol constituir-se com una eina de transformació social a través de tres objectius principals: generar un nou model institucional superant els buits i límits de les institucions tradicionals, promoure espais de pensament i acció crítics com a palanca de canvi de noves formes de vida i constituir un pol de coneixement que posi en circulació nous paradigmes d’interpretació de la realitat i noves propostes de transformació.

Quatre àrees defineixen la forma de treballar de la Fundació: l’autoformació aprofitant el cabal i les reflexions distribuïdes i que Internet permet recopilar; la investigació independent per generar marcs i  eines de pensament autònom; la tecnopolítica per elaborar discursos, anàlisis i pensament crític; i els centres socials (CS) per aprofitar la força dels espais ciutadans autogestionats desplegats per diferents ciutats de tot Europa. Aquests CS són l’exemple de la cruïlla i el mestissatge existents a les nostres ciutats. A més, la Fundació es compromet a difondre i generar continguts al voltant de les seves àrees de treball.

Formen part del patronat: l’Associació Metrolab, l’Associació Cultural Universidad Nómada, l’Associació Cultural Traficantes de Sueños i l’Associació Ateneu Candela. La Fundació es va presentar públicament a Madrid (Círculo de Bellas Artes) el dia 8 de novembre.

Podeu seguir la Fundació dels Comuns a Twitter.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 11 Novembre 2012, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.