L’hora del federalisme

A només tres setmanes de les eleccions al Parlament de Catalunya dedicaré la primera part de l’actualització setmanal del meu Diari a Internet a la proposta electoral socialista, al manifest federalista fet públic avui mateix en el que centenars d’intel·lectuals, professionals i gent del món de la cultura d’arreu d’Espanya donen suport a l’ideal federal, i a la discussió sobre independència de Catalunya i pertinença a la Unió Europea. Després hi trobareu una selecció d’articles sobre política catalana i una tria d’articles sobre altres qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives. També aprofito per recomanar-vos molt especialment que visiteu el meu web Federalista.info on hi trobareu una gran quantitat de materials d’estudi i debat sobre federalisme.

En primer lloc us recomano la lectura de la intervenció de Pere Navarro al Foro Nueva Economía de Madrid i l’entrevista que li fan avui Neus Tomàs i José Rico a El Periódico de Catalunya.

En segon lloc us recomano els articles de l’alcaldessa de L’Hospitalet Nuría Marín “Política i democràcia” i el que em va publicar dijous el diari ABC “Reformar la Constitución“, sobre la proposta política amb la que els socialistes de Catalunya ens presentem a les eleccions.

En tercer lloc us convido a llegir i compartir el Manifest “A favor de Catalunya en España” (en versió catalana) signat per centenars d’intel·lectuals, professionals i gent del món de la cultura d’arreu d’Espanya. Aquí podeu llegir les cròniques al respecte d’El País “Cientos de personalidades firman un manifiesto por el federalismo y el consenso” i El Periódico de Catalunya “Polítics, economistes i intel·lectuals del món de la cultura defensen l’Estat federal”.

Avui El Periódico de Catalunya publica una enquesta segons la qual “L’independentisme baixaria al 40% si Catalunya sortís de la Unió Europea“. La dada és prou rellevant ja que tot indica que la independència de Catalunya obligaria a un procés d’adhesió llarg i de final incert. Precisament per intentar esquivar aquesta qüestió Artur Mas proposava una pregunta-trampa pel referèndum “Vostè desitja que Catalunya sigui un nou Estat de la Unió Europea?”. Formulada així la pregunta dóna a entendre que Estat propi i pertinença a la Unió Europea són sinònims i evita les expressions “independència” i “separació” que generen un important rebuig. Curiosament Alex Salmond intentava a Escòcia un engany similar, mentre Duran Lleida es va veure obligat a reconèixer que “l’actual legislació de la UE no regula la incorporació immediata a les institucions comunitàries per part d’un territori independitzat d’un Estat membre”. Sobre aquestes qüestions us convido a llegir els següents articles: “Demanar l’ingrés a la UE i negociar” de Jorge Sellarés Serra, “¿Referéndum? Dos mejor que uno” de Lluís Uría, “Bruselas confirma que una Cataluña independiente quedaría fuera de la UE” de Luis Doncel i Claudi Pérez, “Reding aclara que si Catalunya se independiza de forma unilateral saldría de la UE” de La Vanguardia, “La pertinença a la Unió Europea agita el debat independentista escocès” de Marc Vidal, “El acuerdo escocés” de Dídac Gutiérrez-Peris i “1.960 escalones” de José Ignacio Torreblanca. El tema es coneix des de fa molt de temps com ho demostra el treball d’Andrés Ortega i José María de Areilza “Escisión y permanencia en la Unión Europea” publicat l’any 2000.

Encapçalats per una fotografia d’ahir de José Luque Prieto on es veu a un grup de militants del PSC de Sant Martí en una taula informativa instal·lada al carrer amb motiu del “Dissabte roig i federal” en la que vaig participar, tot seguit trobareu una colla d’articles referits al debat polític i electoral a Catalunya:

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els següents articles:

Sobre la necessitat d’evitar el drama social dels desnonaments us convido a llegir l’editorial d’El País “Contra los desahucios” i l’article de Violeta Assiego Cruz “Una ley hipotecaria más justa y compasiva”.

Sobre la situació del PSOE us convido a llegir “España vertebrada” de Miguel Angel Aguilar, l’editorial d’El País “Lo que necesita el PSOE” i “Treinta años después” de Manuel Chaves.

Sobre la política europea us convido a llegir “La desintegració d’Europa” de Josep Borrell, “Una Europa de la solidaridad y no sólo de la disciplina” de George Soros, “Això no s’hi val” de Miquel Roca i “Las consecuencias económicas de la señora Merkel” de José Luis Leal. Precisament demà al matí el Grup socialista al parlament Europeu celebra unes Jornades sobre l’Europa Federal de els que ens parla Pia Bosch en el seu blog.

Dimarts se celebren les eleccions presidencials als Estats Units sobre les que us convido a llegir “Sandy, l’última prova” d’Antoni Gutiérrez-Rubí, “Elecciones globales en EE.UU” de Joseph E. Stiglitz, “EEUU: ¿truco o trato?” de Jordi Sevilla, “La reválida de Obama” d’Antonio Caño, l’editorial d’El País “Cuatro años más”, “Barack Obama puede estar orgullloso de su balance” de Bernard-Henri Lévy i “¿Por qué el mundo va con Obama?” de John Carlin.

Javier Solana ens parla del món després de les eleccions nordamericanes i del Congrés del Partit Comunista xinès a “El mundo después de noviembre” i Felipe González ens fa el recordatori “UE y China: diálogo necesario”.

L’huracà Sandy no només està tenint impacte en les eleccions als Estats Units sinó que refresca un debat global. Podeu veure-ho a “El cambio climático: megariesgo, megaciudades y mega ignorancia” de Jordi Ortega, “Una bomba política llamada Sandy” de Teresa Ribera, “El huracán Sandy, el Fukushima del cambio climático entra en las presidenciales de Estados Unidos” de Jordi Ortega, “Sandy y la crisis” de Joaquín Estefanía i “El poder se está fugando” de Moisés Naím.

Amb debats polítics de fons us convido a llegir “Más escepticismo culto” de Lluís Foix, “¿Es culpa de los políticos?” d’Ignacio Urquizu, “El corazón social, la ecología en el horizonte” de Jordi Ortega, “Los derechos humanos” de Joan Majó, “¿Se puede reformar la política? ¿Cómo?” de José Antonio Gómez Yáñez, “La modernización de los partidos socialdemócratas” d’Antoni Gutiérrez-Rubí i “La experiencia privilegiada del caos” de Margarita Rivière.

Aprofito per felicitar Victoria Camps que ha guanyat el premi nacional d’assaig. Al respecte podeu llegir “Victoria Camps gana el Nacional de Ensayo” de Silvia Hernando. I seguint amb llibres us convido a llegir la crònica de Daniel Tercero “¿Está en crisis la socialdemocracia?” sobre la presentació del llibre d’Ignacio Urquizu. I us recomano que llegiu: “Cambiar de economía” del grup “Los economistas aterrados”, “La socialdemocracia maniatada” de Ludolfo Paramio i “La economía en dos tardes” de Jordi Sevilla, de qui podeu llegir també l’entrevista digital que va mantenir amb els lectors d’El País.

“Perles” del programa del Polònia emès l’1 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
– “Alguna cosa per recordar”. Gràcies, Polònia. La política va tan ràpid que va bé que algú faci memòria….

– Les noves adquisisions de la baronessa… 4 Maruendes per la seva col·lecció. Unes peces imprescindibles segons el professor Jurquera per entendre el moviment del Postcinisme. Maruenda va tenir com a mestre Pedro J. Ramírez, un dels grans del dadaisme periodístic.

[LA PICADA D’ULLET] 
– No trobeu que el Papa se’ns ha fet vell?

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
– El trio Mas, Duran i Pujol practicant l’il·lusioning: “Va, que sou tots un escalfaestelades i esteu perdent la il·lusió!”

[ARXIU HISTÒRIC] 
[20/10/11] Els indignats irrompen a Polònia.

[LA NOVETAT]
Arcadi Oliveres, l’economista indignat que fa unes analogies com les de la Forcades amb les farmacèutiques.

[LA FRASE DE LA SETMANA]
La dels indignats a plató: “Aquest-hu-mor, no ens representa!” ha haaaa

[LA CANÇÓ] 
[cor] Wert, Wert, y su MiniWert
Españolizar
[Wert] Un Ministro como yo
no piensa en lo que dice.
Yo digo lo que pienso
sin que nadie me autorice.
La España que imagino
está llena de igualdad.
Tan sólo hay que limpiarla
de ese bicho catalán.
Y Rajoy
no me mima
para sus recortes soy cortina.
Quiero que los niños
aprendan por igual
Igual que en esos años
en que mandaba el General
Pero oh, me critican
yo soy un tío legal
que siempre quiso ser:
Ministro
Ministro Educación
Ministro de Cultura
Ministro Vacilón
[cor] Wert, Wert, y su MiniWert
Españolizar

[SURREALISTA] 
– Jaume Barberà, la veu del poble i doctor honoris causa per la Universitat de la Vida. Ai senyor. El Sr Torpe sí que en sap de resumir la situació en quatre powerpoints: “Catalunya vol l’estat propi i en Rajoy ha dit que es foti”. “Diuen que no es pot fer una consulta perquè els militars vindran en catapulta”. “Haurem d’esperar les eleccions per veure si l’Artur té cuyongs”.

[LA NOVETAT] 
– Albert Rivera, en plena festa Halloween a cal Cañas. Ah no, no és Halloween, és #labisma.

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
– Rajoy a Wert: “Eres el ministro más raro que ha habido en el PP, incluyendo a Acebes”

[MOLT CURRAT] 
– Durònia, la versió del Polònia feta a mida per en Duran. I molt bo Eduard Farelo fent de Duran a Durònia. I el President Mas fent-li un massatge als peus, hahahaa.

[DOLENTOT] 
– “El zoo d’en Pitus”, convenientment espanyolitzat, esdevé “El zoo de Paco”.

ZW 323 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Iniciatives Ciutadanes
http://viveroiniciativasciudadanas.net/wiki/iniciativas-ciudadanas/

VIC. Vivero de Iniciativas Ciudadanas és un projecte col·laboratiu, obert i orientat a promoure, difondre, analitzar i donar suport a iniciatives i processos crítics amb ànim propositiu en totes les capes de la societat civil. La seva finalitat és generar vincles actualitzats amb la societat, escoltant, estudiant i proposant rutes sobre situacions concretes, que permeten reunir teoria i pràctica. VIC no és una institució, ni contempla transformar-se en una.

VIC ha impulsat aquest interessant i complet wiki on es recullen nombroses iniciatives ciutadanes classificades en diferents àmbits (des d’economia, banca ètica, cultura, art urbà o mobilitat, a intercanvi de coneixement, educació, oci i allotjament compartit o producció ecològica, entre molts altres). “Les iniciatives ciutadanes són processos informals de pràctica ciutadana que modifiquen de forma resilient i adaptativa l’entorn urbà. Són pràctiques autoorganitzades, col·lectives que treballen per l’empoderament urbà de la ciutadania i desenvolupen processos crítics sobre la ciutat actual. Entenem les iniciatives ciutadanes com agents que promouen la innovació social en els entorns on operen”.

Podeu seguir tota la informació de VIC a Twitter @desdevic i Facebook.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 4 Novembre 2012, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.