La patacada de Bankia i d’altres problemes

Aquesta ha estat una setmana particularment difícil per a l’economia espanyola. Finalment s’ha descobert l’engany d’un PP que mentre exigia austeritat extrema a tothom, tenia desbocat el dèficit en les Comunitats Autònomes on governava. També s’ha conegut la difícil situació de Bankia, vaixell insígnia de l’armada pepera, que requerirà d’una multimilionària injecció de diners públics (sobre aquesta qüestió i amb un resum de l’activitat política de la setmana us recomano que feu una ullada a l’entrada d’avui mateix del bloc de Jaume Collboni). El president Mas va decidir també aquesta setmana cridar als quatre vents les dificultats econòmiques de la Generalitat. Tot plegat, ha fet que la prima de risc s’enfilés fins a 494, màxim històric, molt superior al nivell de 398 de l’estiu de 2011 que va portar a la reforma de la Constitució per incorporar-hi el principi d’estabilitat pressupostària. mentre Europa encara no es decideix a flexibilitzar el dogma alemany de la canceller Merkel acollint les propostes del president Hollande, el govern espanyol apareix impotent davant d’una situació que li escapa de les mans. Tindrà el coratge el president Rajoy de reconèixer els seus errors i de demanar la col·laboració activa del PSOE? Tampoc aniria gens malament que a Catalunya el president Mas mostrés una disposició real d’arribar a amplis acords amb el PSC que Pere Navarro li ha ofert de forma reiterada.

Començo l’actualització setmanal del meu Diari a internet amb la recomanació de materials relatius a la necessària renovació del projecte socialista. Aprofito per recordar novament que al meu Scoop.it podeu trobar nous materials cada dia.

Us convido a llegir els articles “El declive del ciclo socialdemócrata” d’Enrique Gil Calvo, “La izquierda ante la crisis” de Francesc de Carreras, “Por una alianza transatlántica de fuerzas progresistas” de Hannes Swoboda i “La política económica de la inseguridad” d’Ulrich Beck.

Divendres, la Fundació Rafael Campalans va celebrar a Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Europea d’Estudis Progressistes, un important i interessant seminari sobre les alternatives a la política d’austeritat econòmica, seguint l’enllaç trobareu la notícia d’aquesta activitat en el web de la Fundació i la documentació que es va distribuir entre els assistents. Es van produir intervencions, a càrrec d’Antoni Castells, Ernst Stetter, Stuart Holland, Josep Oliver, Marcus Miller, Paolo Guerrieri, Nick Martin, Carlos Mulas Granados i Enrique Barón. Espero que ben aviat podrem comptar amb les transcripcions corregides. Us recomano la lectura dels documents “Una estratègia per al creixement i l’ocupació per a Europa” del Grup dels Socialistes & Demòcrates al Parlament Europeu i “El camino para salir de la crisis – crecimiento y empleo en Europa” de Sigmar Gabriel, Frank-Walter Steinmeier i Peer Steinbrück, els tres possibles candidats de l’SPD per enfrontar-se a la canceller Merkel en les eleccions alemanyes de l’any que ve. Segueixo treballant des de la Fundació per recollir materials útils pel debat. Els trobareu a ArxiuPSC (arxiu de totes les resolucions congressuals i programes electorals del PSC), Programa marc (arxiu de tots els documents de treball que es van generar al voltant de l’elaboració i aprovació del Programa marc del PSC els anys 2009 i 2010) i Arxiu de l’Observatori de l’esquerra europea. Aprofito també per recomanar-vos que feu una ullada al Programa de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC).

Entrant en el capítol dedicat a la política catalana destaco, un cop més, la gran preocupació sobre la política sanitària desenvolupada pel govern de CiU. Al respecte podeu llegir els articles “Fracàs final del pla Prat de privatització de l’ICS” d’Alfons Quintà, “Políticas de salud o negocios con la salud” de Josep Maria Sabaté, “Trontolla tota la cúpula de Salut” d’Alfons Quintà i “Josep Prat continua absent a l’ICS” també d’Alfons Quintà.

Sobre la difícil situació econòmica i la necessitat de preservar la cohesió social, que requereixen d’una major entesa entre els governs de Catalunya i Madrid us recomano els articles “Solos, bajo la lluvia ácida” d’Antoni Puigverd i “Más justicia hacia los frágiles” de Lluís Foix.

Aquesta setmana us recomano especialment que llegiu la conferència de Pere Navarro “Hi ha alternatives. Catalunya té futur” a Barcelona Tribuna. En ella es parla entre d’altres coses sobre la proposta socialista de pacte fiscal, allunyada tant de l’immobilisme d’uns com de l’aventurerisme d’uns altres, amb el rerefons de les relacions entre Catalunya i Espanya. Sobre aquestes qüestions us convido a llegir diversos articles amb opinions que cal tenir presents sense necessitat de compartir-les: “El régimen foral del País Vasco le cuesta al resto de regiones 1.800 millones en IVA” de Carlos Sánchez, “El tren catalán hacia la independencia” de Félix Ovejero, “Emancipació” de Joan Manuel Tressseras, “Navarro i el pacte fiscal” de Francesc Moreno, ¿Hacia un eje moderador Duran-Navarro? de Joan Tapia, “El CAREC i el pacte fiscal” d’Angel de la Fuente, “Cataluña tomada en serio” de Patxo Unzueta, “Economia política del pacte fiscal” de Josep Oliver, “España ha muerto, larga vida a España” de Pedro J. Sánchez Gómez, “Lo que necesita nuestro Estado Autonómico” de Juan José Solozábal, “La necessitat d’un pacte fiscal” de Marta Espasa, “Ortega: no és bo llençar la proposta d’una hisenda pròpia unilateral mentre s’està negociant el pacte fiscal” en crònica de l’agència ACN, “Mas té pressa, pensa en eleccions” de Joaquim Coll, “El pla de Mas per a la Hisenda pròpia divideix el Govern” de David Miró i “Duran hace tambalear el ‘plan B’ de Mas por el pacto fiscal” de Miquel Noguer.

De la mateixa manera que l’estratègia d’Artur Mas sobre el pacte fiscal ens sembla a molts equivocada, tampoc ha estat gaire encertat en el moment i la forma d’airejar les dificultats financeres de la Generalitat (des de l’inici de la legislatura s’han sentit veus de CiU dient que ‘no podem pagar les nòmines’). Vegeu-ho a “Cataluña pide ayuda a Rajoy para afrontar la deuda pendiente” de Miquel Noguer a partir d’una notícia de Reuters, “Les paraules de Mas desencadenen una tempesta a l’estranger” de José Rico, “Paraules de risc” de José Rico i “Les cabòries variables d’Artur Mas” d’Alfons Quintà.

Us interessaran també la crònica “Imputado el dueño de la empresa que hizo donaciones a Convergència” de Jesús García i l’article “Semanas caribeñas y fundaciones opacas” de Francesc Valls.

Sobre el PSC us recomano “Actualitat local i bones practiques socialistes” de la Secretaria de Política Municipal del PSC, “Proposició per un pacte per l’educació a Barcelona” del Grup municipal socialista a l’Ajuntament de Barcelona i l’article “El PSC belluga” de Jordi Font.

I, finalment, un punyent recordatori: “La inexistente ley electoral de Cataluña” de Jordi Matas Dalmases.

Com a introducció al capítol dedicat a la política espanyola us recomano l’article “Cinco meses” de Javier Pérez Royo, amb un diagnòstic molt crític de la gestió de Mariano Rajoy i l’editorial d’El País “Contra el fatalismo” demanant la col·laboració de govern i oposició.

Per seguir de prop els problemes econòmics us recomano un cop més la visita diària a l’Scoop.it de David Fuentes “La semana económica”. Sobre la situació econòmica espanyola us recomano la lectura dels articles “De hecho, ya estamos intervenidos” de Lluís Foix, “¿Por qué no, señor Ministro?” de Robert Tornabell i Agustín del Valle, “España atrapada por las mentiras de la banca” de Juan Torres López, “Es tiempo de exigir” de Clemente Polo, “La miopía de Merkel agreuja la de Rajoy” de Joan Tapia, “Rajoy, entre Berlín y París” de Lluís Foix, “Las zorras en el gallinero” de Xavier Vidal-Folch (sobre l’atribució a entitats privades de la tasca d’avaluació del sistema bancari), “Consejo para España: no sermonee al BCE” d’Andy Robinson, “Tópicos de la política económica del PSOE” de Jacint Ros Hombravella (un article a contracorrent), “No relegar al Banco de España” de David Taguas i Carmelo Tajadura, “No al pecado de orgullo” d’Alain Minc, “Eric Maskin: los recortes en España están empeorando la situación” entrevista de Luis Ansorena al premi Nobel d’Economia, i “El comercio exterior acusa el estancamiento europeo” d’Angel Laborda.

Sobre la patacada de Bankia us recomano la lectura de l’editorial d’El País “Explicación pública”, de l’article “¿Qué suponen 23.500 millones?” d’Alvaro Romero, de l’editorial d’El País “Riesgo de intervención” i els articles “La matriz de Bankia pide 19.000 millones públicos e inyectará 12.000 en su filial” de Miguel Jiménez, “Responsabilidades por Bankia” de Joan J. Queralt i “Bankia, Catalunya Caixa y Galicia podrían seguir independientes” de Manel Pérez.

Però els errors del PP no es limiten a la gestió econòmica. Podeu veure’n un de gros a l’editorial d’El País “Aulas en pie de guerra”, a l’article “La educación de Wert” d’Antoni Gutiérrez-Rubí, a l’editorial d’El País “Educar para asentir”, i als articles “Las reformas ‘neocon’ de Wert: ‘educación de desastre’” d’Enrique Javier Díez Gutiérrez i “Ideología, ocultación, arrogancia” de Josep Ramoneda. Però n’hi ha d’altres. Es tracta, com diu Fernando Vallespín, de “Daños colaterales”. Un de vergonyós és el protagonitzat pel President del Consell General del Poder Judicial que, segons el Ministre de Justícia, n’ha sortit enfortit (sic). Vegeu l’editorial d’El País “Un poder cuestionado”.

Només faltava Esperanza Aguirre escalfant els ànims patriòtico-esportius. Però el problema és més de fons com ens recorda Pilar Rahola a “Patriotas patrioteros”.

Tampoc l’esglèsia catòlica no s’escapa a la involució. Llegiu, per exemple, els articles “¿De nuevo ‘nihil obstat’?” de Federico Mayor Zaragoza i “Rouco y Cáritas” de Pedro García Castrillo.

Sobre el nou govern francès i el debat en el si de la Unió Europea sobre austeritat i creixement us convido a llegir els següents articles:

Amb reflexions més generals sobre l’enfocament de les polítiques econòmiques i les seves conseqüències us convido a llegir els articles “Si no lo logras, inténtalo otra vez” de Joaquín Estefanía, “Crisis: ¡sálvese quien pueda!” de Joan Majó, “¿Por qué las políticas de austeridad son profundamente erróneas?” de Vicenç Navarro, “¿Te sumas a la campaña mundial contra la austeridad?” de Carlos Mulas Granados, campanya “La austeridad no está funcionando”, “El arte de hacer política económica” de Joaquim Muns, “25 propuestas para salir de la crisis” de Xavier Sala i Martín, “Los ‘nordacas’” de Joaquín Estefanía, “Por fin un FMI más representativo y flexible” de Pablo Moreno i “Una gran oportunidad para la salud global” de Joseph E. Stiglitz.

Sobre les eleccions presidencials als Estas Units us convido a visitar “Elecciones USA 2012” d’Antoni Gutiérrez-Rubí.

Sobre l’eventual atac d’Israel a Iran us convido a llegir l’article “Razones de una dedicatoria” de Juan Goytisolo, recolzant la posició de Günther Grass.

Amb reflexions polítiques i culturals us recomano els articles “De l’antipolítica a una altra política” de Joan Subirats, l’entrevista a Daniel Innerarity de Pedro Vallín, “Vicens Vives, el navegante” de Carles Geli, “¿Quién le teme a los piratas? Competencia poco ortodoxa para los partidos europeos” de Jan-Niklas Engels, la campanya “Vote at 16“, el programa “Votos y cifras, analiza los resultados de las elecciones generales“, “El fin del optimismo” de José María Ridao recollint el debat intel·lectual sobre el futur d’Europa, i “La euro-Europa no va al cataclismo” de Xavier Vidal-Folch recomanant tres llibres sobre aquesta darrera qüestió.

“Perles” del programa del Polònia emès el 24 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
♦ Molt gran en Punset explicant l’efecte papallona aplicat a l’economia espanyola. Imatges exclusives d’Espe intentant amagar factures sota la catifa: “una factura ignorada a Madrid puede desatar una tormenta a Catalunya.” “I la setmana que ve…. el efecto insecto-palo, amb Pere Navarro”.
♦ Els avis al Museu. Expliquen conceptes tan antiquats com el de cobrar una pensió o passar per la farmàcia a recollir medicaments gratiiiiis. I no s’avorrien, no, es passaven el dia mirant obres…. ah, i què son “obres”?
♦ Montoro: “Se lo repito. En España no habrá corralito”. I Bankia, es solvente? “Hombre, usted cree que si no fuera solvente le habrían podido pagar un millón de euros a Rodrigo Rato??”

[ARXIU HISTÒRIC]
♦ [26/5/11] Batalla per Plaça Catalunya. El videojoc acampat vs. culer a la plaça Catalunya: tovallola mullada, acamapada infernal, trompeta de la mort… de fet, armes més enginyoses que les de l’Operació Neteja dels mossos.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
♦ Monegal disfressat de Darth Vader (sense perdre el bigoti).

[MOLT CURRAT] Eurorecessió 2012, des de la sala d’actes del Parlament europeu.

Angela Massierkel, Ha ha ha
Jo us cantaré la canya
si el dèficit us creix.
Se m’en fot què digui Espanya
o el nou president grec.
I tota Europa sap
que aquí mano jo.
I si voleu més crèdit
us dic la meva opinió…
Ha, ha ha hah,
ha ha haaa
ha ha hah!

François Hollande, Guaita tu!
Guaita, tu!
Els socialistes a l’Elisi.
Guaita, tu!
A fer punyetes en Sarkozy!
uouuouoh!
Guaita, tu!
Fa mig any no s’ho creia ningú!

Carolos Papulias, La cançoneta de sempre
Senyores i senyors
és trist demanar
però encara és més trist és sortir del euro.
Sóc president de Grècia,
la meva dona no té feina,
el meu pare està malalt,
haig d’alimentar 11 milions de grecs,
una ajudeta…
i que el Banc Central Europeu us ho pagui.

Mariano Rajoy (+Soraya+Espe), Chiki-chiki
¡¡Recorta, recorta!!
Baila el Chiki-chiki
baila el Chiki-chiki
lo baila la Merkel
y también los ni-nis
Lo bailan en el banco,
lo bailan en la escuela
lo bailan los pacientes
de las listas de espera.
Y el Chiki-chiki se baila así:
Uno, los recortes.
Dos, la recesión.
Tres, la prima de riesgo.
Cuatro, la intervención.

I el país amb la prima de risc més alta de l’Eurorecessió 2012 és…. Espanya, twelve points!

[LA PICADA D’ULLET] 
♦ Que tendra la parella indignada que no sap com canalitzar les seves pulsions envers un canvi sistèmic global. “Com ha pogut passar això? si érem trending topic a twitter!”

[MALAGUANYAT] 
♦ El triangle Mas-Duran-Navarro, no acaba de…

[EL CAMEO] 
♦ L’enyorat Toni Soler, en una foto al menjador de cal Monegal.

[#etfelicitofill] 
♦ President Mas als metges: “I tan important és això que demanen de l’anestèsia??” Ells: “Home, i perquè no compartim el GP de motos amb València?” Ell: “I privar als catalans de l’espectacle de Montmeló? Una mica d’humanitat, si us plau!”

ZW 304 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.acopbilbao2012.com/

Els propers 14, 15 i 16 de juny tindrà lloc a Bilbao la II Trobada Internacional de Comunicació Política, organitzat per l’ACOP (Associació de Comunicació Política). La trobada reunirà a prestigiosos professionals tant de l’àmbit de la comunicació política, o la consultoria, com de l’àmbit acadèmic. Seran més de vint ponents internacionals que presentaran els temes i tendències més interessants en comunicació política.

El programa contempla qüestions com: comunicació política i xarxes socials; l’activisme polític i la difusió d’idees en el nostre temps; nous desafiaments en la comunicació d’institucions i governs; periodisme emprenedor i les xarxes socials en zones de conflicte; la pantalla com a altaveu ideològic; etc. etc.

Encara està oberta la inscripció. Podeu seguir l’actualitat associada també en Twitter @compolitica @acopbilbao2012 i Facebook.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 27 Mai 2012, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.