Le changement, c’est maintenant!

Avui fa vuit anys i vuit mesos que mantinc aquest bloc a Internet. I coincidint amb aquesta data la secció zona web arriba avui al número 300. I estem a una setmana de l’esperada victòria de François Hollande. No perdo ni un segon més per anar al gra!

Diumenge passat François Hollande va aconseguir el primer rècord: és el primer candidat que derrota el president sortint a la primera volta de les eleccions presidencials. La dinàmica de la segona i definitiva volta que se celebrarà diumenge vinent és favorable al candidat de l’esquerra i els progressistes. Vegeu l’entusiasme del vídeoclip “C’est maintenant” estrenat avui al míting de François Hollande a Bercy. Aquí hi trobareu els resultats de la primera volta de les eleccions presidencials franceses (web del Ministeri de l’Interior), els resultats ciutat a ciutat (diari Libération) i el dossier de les eleccions franceses del diari El País. Aquí hi trobareu la declaració de François Hollande diumenge passat coneguda la seva victòria i els anuncis fets per Jean-Luc Mélenchon i Eva Joly que li asseguraven el suport sense condicions del Front de Gauche i els ecologistes. Us convido a consultar els articles: “Après le premier tour, c’est la chute de la maison Sarkozy” de Laurent Joffrin (director de Le Nouvel Observateur), l’editorial de Rue89 “Le score de Le Pen, l’échec de Sarkozy”, La carta als francesos de François Hollande per a la segona volta, “Hollande abre una nueva era política” de Guillermo Altares, “Per què Hollande serà elegit president el 6 de maig” d’Eric Dupin, “Vuelve la política” de Jordi Vaquer, “Lecciones de la primera vuelta” de Christine Ockrent, “Què pot passar a la segona volta de les presidencials a França?” de Gentil Puig, “Notes sobre la primera volta de les presidencials franceses” d’Oriol Bartomeus, “Sondage pour le deuxième tour: Hollande donné vainqueur avec 55% des voix”, TNS Sofres per iTélé, a Le Parisien, “Le comparateur des sondages du second tour” de Le Nouvel Observateur, “Nubarrones sobre la primavera francesa” de Josep Ramoneda, “Sarkozy, le missile fou” de Laurent Joffrin i “Hollande sûr de lui face à un Sarkozy pugnace sur France 2” a Le Monde.

No podem passar per alt l’important resultat de Marine Le Pen i els continguts reaccionaris de la campanya de Nicolas Sarkozy que augmenten encara més a la segona volta. En aquest sentit us recomano que llegiu els articles “Derecha extrema” de Lluís Bassets i “Las razones del éxito de la nueva derecha europea” d’Esteban Hernández, que ens recomana estudiar l’informe d’Aitor Hernández-Carr “La derecha radical populista en Europa: discurso, electorado y explicaciones”.

La campanya i la victòria d’Hollande han de significar també un impuls a la represa de l’esquerra europea. Una represa que haurà de venir acompanyada d’una profunda renovació del projecte i el discurs socialdemòcrata. Al respecte us convido a llegir els articles “La socialdemocracia en su laberinto” de José María Ridao, en versió catalana per cortesia de L’Hora, “Dominar una altra vegada el capitalisme” de Joaquim Coll, “Pecados de modernidad de una izquierda inorgánica” d’Ignacio Muro Benayas i “Reconstruir el pacte socialdemòcrata” de Julio Jiménez. La represa de l’esquerra vindrà també de la seva capacitat de mobilització i agregació social. En aquest sentit cal seguir amb atenció les mobilitzacions contra les retallades en sanitat i educació, aquí trobareu el manifest que les convocava i les declaracions d’Eva Granados al respecte, i la celebració dimarts del Primer de Maig. Us convido a llegir el manifest de Comissions Obreres i UGT, així com el manifest del PSC sobre el Primer de Maig d’enguany. Dimarts, tots i totes a la manifestació!

Entrant en el capítol dedicat específicament a la política catalana, us convido a llegir la conferència de Pere Navarro pronunciada dimarts en el Fòrum Europa-Tribuna Catalunya, i els articles “Fugida endavant sanitària de la Generalitat” d’Alfons Quintà, “Silencios y contradicciones” de Josep Ramoneda, “L’embolic del copagament sanitari” de Jordi Alberich i l’imprescindible “¿En què pensa Artur Mas?” de Joan Tapia.

L’article de Joan Tapia és imprescindible per treure l’entrellat de l’embolic en el s’ha ficat el govern de Catalunya que va voler ser el primer de la classe en imposar i retallades, i ara tots plegats ens trobem en que els catalans serem doblement afectats per les retallades, les ja imposades per CiU i les que ara imposarà el PP amb el suport de CiU. I, a sobre, amb una política del govern del PP que, amb l’excusa de les dificultats econòmiques, no complirà amb els compromisos inversors a Catalunya ni amb els que es desprenen de l’Estatut, mentre inicia una gran ofensiva recentralitzadora. Vegeu al respecte les declaracions de Francesc Vallès sobre el projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2012.

És en aquest context que es va produir la reunió entre el president de la Generalitat i Pere Navarro per analitzar la situació política i econòmica i explorar les possibilitats d’apropar posicions sobre el nou pacte fiscal. Aquí trobareu les declaracions de Pere Navarro en acabar la reunió i les cròniques de Fidel Masreal i José Rico a El Periodico de Catalunya i Miquel Noguer a El País. Lògicament desconec els detalls sobre el desenvolupament de la cimera però sí puc jutjar les declaracions que el portaveu del Govern, Francesc Homs, en nom del president, suposo, va fer després de la reunió: “no ens pensem moure del que vàrem acordar amb ERC i ICV-EUiA en el Parlament” i “el PSC no és imprescindible”. No semblen les declaracions d’algú que està realment buscant un acord. No seré jo qui les critiqui, al cap i a la fi, potser contribuiran a evitar que tots plegats perdem el temps i a descobrir realment que hi ha en el rerefons de tot plegat. A mi em sembla evident que, des del punt de vista del Govern, no ens trobem davant d’una qüestió de país, ni que s’estigui cercant una “estratègia nacional compartida”. Realment tota aquesta qüestió del “pacte-fiscal-en-la línia-del-concert-econòmic” és una cortina de fum per tapar els errors de gestió del govern de CiU i, sobretot, el fracàs de la seva política d’aliances amb el PP pel que fa a l’autogovern. S’està construint una coartada, una gran excusa que ho expliqui tot ,derivant a tercers la responsabilitat de tot. Abans el problema era l’herència rebuda. Quan resulta que un any després després de retallar a tort i a dret, l’actual govern es desvia tant dels objectius de dèficit com el govern anterior, es necessita una altra excusa. Si resulta que pactar amb el PP no només no proporciona resultats sinó que erosiona CiU, què millor que preparar una ruptura “por todo lo alto”. Embolicats amb la bandera cap a unes noves eleccions i aquí no ha passat res. ¿I si hi ha riscos d’enfrontament sense sortida amb l’Estat? Doncs tampoc no passa res, ERC, Solidaritat i Laporta n’estaran encantats i CiU creu que n’obtindrà un benefici electoral. Cap a l’Estat propi! És l’estratègia de l’estrebada, explicada per Francesc Homs a RAC1 i relatada magistralment avui per Joan de Sagarra en el seu article setmanal a La Vanguardia (desgraciadament no puc oferir-vos l’enllaç). Sembla que des de Palau surt una veu que diu “Ho sentim, Pere, però això que tu proposes, que és ambiciós però alhora possible, potser soluciona el problema dels catalans però no el de CiU”. En fi, tant de bo m’equivoqui… A mi m’hagués agradat més l’escenari que defenso en el primer article de la meva col·laboració amb la revista “El Siglo”, “Aún estamos a tiempo“, en el que també hi trobareu la meva anàlisi de la situació espanyola.

Per acabar aquest capítol us recomano l’article de Susana Quadrado “La marca Barcelona resiste a la crisis de confianza internacional frente a la de España” i el butlletí de la Secretaria i la Sectorial de Cultura del PSC “Curtó“.

Sobre la situació política i econòmica espanyola us recomano els següents articles:

Sobre la situació econòmica espanyola i europea us recomano el resum setmanal de la Secretaria d’Economia del PSC “La setmana econòmica”, que s’actualitza diàriament per part de David Fuentes al seu Scoop.it “La semana económica”.

Sobre l’errònia orientació alemanya de la política econòmica europea (que sembla que comença a canviar), us recomano que llegiu els següents articles:

De tot això Paul Krugman n’ha fet un llibre del que El País ens ha avançat avui un capítol: “El crepúsculo del euro”.

Amb debats més generals i/o de fons us recomano que llegiu “Jóvenes y socialdemocracia” d’Ignacio Urquizu (que resum la ponència que va presentar al Seminari organitzat per la Fundació Rafael Campalans), “El control de les TV públiques” de Jaume Collboni, “Transformar una ilusión” d’Antoni Gutiérrez-Rubí, “La crisis sacude la política” de Lluís Foix, “Cómo se reconoce a un filósofo de derechas” de Manuel Cruz, “Obsesión episcopal por la homosexualidad” de Juan G. Bedoya, “Esperanza y Espeonza: política y fakes” d’Antoni Gutiérrez-Rubí i “Un mundo a la deriva” de Jeffrey Sachs.

Amb recomanacions de llibres us convido a llegir els articles “El aforista Wagensberg” de Llàtzer Moix i “Balzac i la milícia” de Jordi Llovet.

Ahir vaig assistir a la inauguració de la Segona Trobada Europea de Famílies LGTB, de la que avui parla el diari Público i on vaig prendre la foto que trobareu aquí sota. Us convido a visitar el web de l’entitat organitzadora “Associació de famílies lesbianes i gais“.

“Perles” del programa del Polònia emès el 26 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES]
♦ El rei segueix l’evolució positiva (clar que encara no havia tornat a caure), i ja recuperat dispara contra un elefant de peluix. Ah, no, que és una escena del Museu. El guia explica que la monarquia no va caure per tot això de la caça sinó perquè la infanta Helena es va operar els pits… i a la reina “Corinna” no li va agradar. I va tenir efectes col·laterals: El jueves va haver de reinventar-se, la va comprar Pilar Rahola i va acabar dient-se Jueves.

♦ Felip Puig es reuneix amb l’Ahmadineyad. Diu que se li acumula la feina al mes de maig i necessita reforçar armament: “un cap nuclear?? mariconades!!” “Et convé la SuperBrutalMachine”. Aquesta sí que li agrada… Naturalment amb tanta violència acaben esbatussant-se, però Puig resisteix bé: “Per seguir al meu càrrec s’ha de tenir la cara molt dura.”

♦ La família…. del PP. M’agrada molt la bufanda de bandera espanyola a mitja. Alberto Juan, Juan Alberto… el PP NO és un partit de centre, és de dretes! “I Rajoy??? La Thatcher sembla trotskista al seu costat.”

[LA CANÇÓ] La cançó protesta

[Mas] No, no ens intervindran
No, no ens intervindran
Perquè volem les claus de la caixa
Quina ràbia fa en Duran

[ARXIU HISTÒRIC]
♦ [14/4/11] En el seu retorn als escenaris per defensar que es pugui veure TV3 al País Valencià, Lluís Llach estrena peces relacionades amb TV3: que si la sintonia de la 6/49, que si el Bocamoll, El cor de la ciutat (popular armènia), Doraemon (Martí i Pol), Efectivament (anònim s.XVIII), Bola de drac…

[LA NOVETAT]
♦ Josep M. Vila d’Abadal, vol candidar-se a Unió, crec que no triomfarà perquè té una tofa de cabells massa espessa.

[LA IMATGE DE LA SETMANA]
♦ La reina Sofia (una reina grega que es feia la sueca) va acabar petant amb tants escàndols.

[SURREALISTA]
♦ Mariano “face to face” amb el seu quadre El Greco: “Voy a distraerme con un poco de televisión” en plan Chaplin i la bola del món “O mía o nada”…. Fundido en negro “Ahora voy a petarme unas cuantas autonómicas”.

[KA FORT]
♦ “Tienes 5 minutos para salvar España?” Rajoy està passant el plateret pel carrer per la seva Organización Sí Gubernamental: “Para salvar los servicios sociales, una especie en extinción”. I a l’altra vorera, el president Mas recaptant per “Amb il·lusió sense fronteres” contra la espècie invasora, Espanya.

[LA PICADA D’ULLET]
♦ Amb el penal de Ramos i la pilota a l’estratosfera, el Madrid ara sí que ha esdevingut… galàctic!

[LA FRASE DE LA SETMANA]
♦ President Mas: “Els diners per qui els retalla.”

[DOLENTOT]
♦ Festa pijama a casa l’Oriol Junqueras: Pere Navarro, Joan Herrera i Alfons López Tena. Nit de confessions: “Oriooooool, qui et mola del Parlament?” “Hi ha un noi que es fixa en mi i crec que hi ha futur: l’Artur…” “però l’Artur no estava amb l’Alícia?” #fail

I avui sí… les sinceres paraules d’agraïment del president Mas a la Mònica Terribas arriben en forma de video homenatge. #gràciesMònica

I, en efecte, arribem al número 300 de ZONA WEB!

ZW 300 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://mentsobertes.uoc.edu/

En el mes de juny de 2011, la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) llançava la campanya Ments Obertes. Amb la intenció d’identificar, impulsar i incrementar el talent i creativitat existent en el si de la societat, la Universitat impulsava aquest repte ciutadà obert a tothom.

El seu objectiu: esdevenir una plataforma de participació, generadora de bones pràctiques, on la ciutadania pugui trobar possibles solucions, contrastades per la Universitat, als problemes que la constrenyen. Ments Obertes es concep com un espai d’expressió, creació, reflexió, debat i intercanvi. Es planteja com un autèntic moviment social i, per això, s’ha generat un procés que mantingui viva una comunitat activa, participativa, col·laborativa i propositiva.

La UOC planteja 8 desafiaments en diferents àrees que considera crítiques en la societat actual: Urbanisme, Sanitat, Educació, Recursos, Economia, Governança, Finances i Consum. Múltiples disciplines, un sol fil conductor. “Com transitar d’un paradigma basat en l’escassetat de recursos a un paradigma basat en l’abundància?”.

Amb la idea que aquesta plataforma pugui arribar cada dia a un major nombre de persones, tenim l’aplicació App Ments obertes, a través de la qual es poden conèixer als personatges ment oberta, accedir als wikispeech, descarregar les llistes de música per estudiar i descobrir tots els continguts que es recull a la seva pàgina web.

D’altra banda, la UOC va posar en marxa el passat 23 d’abril (i durant 17 setmanes) un concurs d’idees per a tota la ciutadania, amb la intenció de fomentar la creativitat com a antídot contra la crisi: UOC&PLUGGED, el festival “per reinventar a partir de les idees de tots”.

Podeu seguir Ments Obertes a Twitter: @UOCMabiertas i Facebook

Si voleu saber-ne més sobre aquesta iniciativa, podeu veure aquesta conversa amb l’Eric Hauck, en un nou #talkingabout de la mà de Ricard Espelt i Gemma Urgell.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 29 Abril 2012, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.