Proposta de resolució en el debat sobre les retallades i la reactivació

Miquel Iceta i Llorens, portaveu del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 132 i 133 del Reglament del Parlament, presenta la següent proposta de resolució subsegüent al Debat general sobre l’impuls de la reactivació econòmica i sobre la incidència de l’actuació del Govern en la qualitat dels serveis públics (tram. 255-00004/09).

Proposta de resolució

I.- Una agenda reformista per Europa orientada al creixement, la integració i la consolidació fiscal.

A Europa existeix una alternativa a l’actual estratègia dogmàtica de reducció del dèficit públic per fer front a la crisi econòmica i financera, que fa compatible l’inevitable reestructuració de la despesa pública i les polítiques de reactivació econòmica que han de permetre generar ocupació.

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a promoure de forma prioritària a través de la seva acció exterior a Europa i a través dels organismes europeus en els que participa i és protagonista, com l’Euroregió o els Quatre Motors d’Europa, i davant el Govern de l’Estat, la Transició Europea cap un espai Federal de relació política i econòmica a través de la reforma dels Tractats Europeus vigents que han d’establir:

1.1.- La creació a nivell europeu d’un Consell d’Experts Independent, que estableixi un calendari creïble i sostenible de reducció del dèficit i l’endeutament per cadascun dels països i que allargui els terminis per a la consolidació fiscal. Aquest Consell també s’encarregarà de fiscalitzar i supervisar el grau de compliment de les mesures d’estabilitat proposades, d’analitzar els eventuals desviaments i de proposar mesures per sancionar o corregir aquests desviaments en cas de detectar-los.

1.2.- La constitució d’un Govern Europeu, en contraposició a les estructures intergovernamentals actuals, que rebi dels Estats Membres les competències i la sobirania en matèria econòmica, fiscal i de tresor pròpia de les estructures federals de referència al món.

1.3.- Un calendari a mig termini d’assumpció per part dels Estats Membres de mecanismes de coordinació de les polítiques econòmiques, que realment els comprometi, i de creació d’una autoritat comuna del Tresor, que habiliti els instruments de gestió del deute mutualitzat a través de la creació dels Eurobons i lluiti de forma eficaç contra les turbulències provocades pels mercats i les agències de qualificació de crèdits privades.

1.4.- Un calendari a mig termini d’integració fiscal dels països que compartim l’euro, és a dir, de cessió de sobirania fiscal dels Estats Membres cap a les institucions europees, que vol dir entre altres l’harmonització de figures impositives i límits en l’ús dels Estats Membres de la política impositiva –modificació d’impostos- i de la política de despesa –augment o reducció del dèficit públic- en favor de les institucions federals europees.

1.5.- Un calendari a curt termini, garantit per les Institucions Europees i l’Eurogrup, de transferències de recursos dels Estats Membres amb més capacitat recaptatòria cap els estats més deprimits que s’hagin compromès a complir amb els calendaris i les recomanacions esmentades a l’apartat anterior i per tal de poder finançar mesures de reactivació econòmica en aquests països.

1.6.- La reforma dels Estatuts del Banc Central Europeu perquè contempli entre els seus objectius prioritaris no només el de l’estabilitat monetària, sinó també el del creixement econòmic.

1.7.- La creació i implementació per part de les institucions europees de la proposta de la Comissió Europea de creació de l’impost sobre les transaccions financeres –FTT, Financial Transaction Tax– als 27 Estats Membres de la UE a partir de l’1 de gener de 2014.

1.8.- La creació per col·laboració público-privada de l’Agència Independent de Qualificació de Crèdits Europea –EICRA, European Independent Credit Rating Agency-, que proporcioni informació sobre la solvència del deute sobirà europeu als inversors de forma independent, tant dels governs com de les empreses, fiable, transparent i que rendeixi comptes sobre l’elaboració i l’encert en les seves qualificacions.

II.- Una agenda reformista a Espanya orientada a la reactivació econòmica, la cohesió social i la sostenibilitat del sistema de benestar

A Espanya existeix una alternativa a l’actual estratègia dogmàtica de reducció del dèficit públic per fer front a la crisi econòmica i financera, que proposa reformes orientades a la millora de la nostra competitivitat, l’acceleració de la reactivació econòmica, la lluita contra l’atur i que garanteix el nostres serveis del benestar, fomentant que pagui més qui més té.

Així doncs, és necessari realitzar i/o negociar amb el Govern de l’Estat la següent Agenda de Reformes, per tal de propiciar les condicions econòmiques i socials necessàries per sortir de la crisi.

Per tot això,

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

2.1.- Reforma financera.

Instar el Govern de l’Estat, davant les reticències de les entitats financeres privades per finançar els processos de reestructuració del sistema financer espanyol i la incapacitat pressupostària del Govern de l’Estat per donar suport a les operacions corporatives i de sanejament que el sistema necessita, a:

  • Fer ús del fons de rescat europeu per recapitalitzar el sistema financer espanyol de forma àgil i eficient, tal i com demanen les institucions europees.
  • Evitar així que el deute privat es continuï transformant en deute públic.
  • Comptar amb el suport de les institucions europees per blindar-se davant les reaccions dels mercats de capital per haver utilitzat el fons de rescat.
  • Comptar amb el compromís de les institucions europees per exigir, com a contrapartida a les entitats financeres privades que es vegin beneficiades per l’ús d’aquest fons de rescat en els processos de reestructuració i adquisició d’entitats financeres, que la liquiditat que obtenen del Banc Central Europeu sigui ofert a empreses i consumidors en forma de crèdits amb condicions de retorn i preus assumibles per aquests.
  • Garantir que el procés d’absorció de les caixes catalanes per entitats privades, prèviament adquirides amb diners públics i per sota de les condicions de mercat, mantinguin els recursos i les prioritats d’acció territorial originals de l’Obra Social de les Caixes absorbides.

2.2 -Reforma fiscal

a) Impulsar davant el Govern de l’Estat una reforma fiscal en profunditat de l’estructura i el disseny tributari del sistema fiscal espanyol, en base als següents criteris generals:

i.        Estandardització progressiva de les tarifes de totes les figures tributàries de titularitat del Govern de l’Estat als nivells mitjans de la zona euro.

ii.        Actualització dels mínims exempts, simplificació dels trams i les escales en els impostos directes, millora de la progressivitat en els impostos indirectes i minimització de les deduccions, reduccions i bonificacions a la mínima expressió a totes les figures tributàries de titularitat del Govern de l’Estat per tal d’evitar el frau fiscal i maximitzar les possibilitats que paguin més els que més poden contribuir.

iii.        Per tal d’evitar la competència fiscal a la baixa, creació d’una tributació mínima a les CCAA, compatible amb la seva autonomia financera i comparable amb els nivells de tributació mitjana a la zona euro.

iv.        Creació d’un Impost sobre les Grans Fortunes a nivell estatal i garantir la vigència de l’Impost sobre el Patrimoni rescatat per l’anterior Govern, fins que aquest Impost de Grans Fortunes no sigui vigent.

v.        Crear un tribut que gravi els beneficis obtinguts per la generació i comercialització d’energia elèctrica produïda a través de fonts d’energia d’origen nuclear, com tribut cedit totalment a les CCAA.

vi.        Augmentar significativament la tributació dels beneficis de les SICAV a l’Impost de Societats i gravar tots els moviments, siguin del capital o de les plusvàlues, que es produeixin dins d’aquestes societats d’inversió. Eliminar totes les bonificacions, deduccions i reduccions que aquest tipus de societats tenen en altres figures tributàries i controlar rigorosament el compliment dels requisits mínims per a constituir-ne alguna, especialment el nombre mínim d’accionistes necessari per beneficiar-se de la tributació superreduïda de la que gaudeixen a l’Impost sobre Societats actual.

vii.        Augment de recursos materials i econòmics a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) per tal de reforçar la lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida.

viii.      Enviar a les Corts Generals el Pla anual de l’AEAT, coordinat amb la resta d’agències tributàries de l’Estat, de lluita contra el frau fiscal pel seu debat i aprovació i fer un seguiment trimestral del seu compliment i una fiscalització anual de la seva implementació.

ix.        Actualitzar les mesures del Pla d’aflorament de l’economia i l’ocupació submergida aprovat pel Govern de l’Estat al març de 2011 en compliment del Pacte de l’Euro i referendat pel Consell Europeu.

b) Oposar-se davant el Govern de l’Estat a l’amnistia fiscal proposada amb els Pressupostos Generals de l’Estat per 2012 per la seva ineficàcia i la profunda injustícia respecte a la gran majoria de ciutadans que compleixen honestament amb les seves obligacions tributàries.

2.3.- Reforma laboral.

a)    Instar el Govern de l’Estat a suspendre l’aplicació de la normativa aprovada amb el Reial Decret Llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral.

b)    Presentar un recurs d’inconstitucionalitat al RDL 3/2012 en els termes que determina el Consell de Garanties Estatutàries en el seu Dictamen.

c)    Garantir els drets dels treballadors i treballadores a través d’una legislació negociada entre els agents econòmics i socials.

d)    Recuperar les competències de la Generalitat com a Autoritat Laboral a Catalunya atesa la distribució competencial establerta en l’article 149.1.7 de la Constitució Espanyola i l’article 170 de l’Estatut d’Autonomia.

e)    Potenciar l’articulació del Marc Català de Relacions Laborals a través del diàleg i els acords de sindicats i patronal a través de l’AIC i l’Acord Estratègic.

2.4.- Reforma del model energètic

Presentar a les Corts Generals abans del 30 de juliol pel seu debat i aprovació abans de finalitzar l’any 2012 un Pla estratègic de reforma del model energètic per Espanya que contingui les línies estratègiques, els objectius a complir a curt, mig i llarg termini i els indicadors de control, coherents amb els compromisos europeus 2020, en matèria de:

a)    Reducció d’emissions de CO2 mitjançant, entre altres mesures, la progressiva limitació d’emissions de motors de transport.

b)    Creació d’una tributació sobre les emissions contaminants per incentivar la inversió industrial en estalvi i eficiència energètica.

c)    Mesures d’estalvi i eficiència energètica en l’àmbit públic, domèstic i empresarial, especialment sobre la construcció tant de nous habitatges com d’edificis, públics i privats, com en la rehabilitació de les construccions antigues amb greus problemes de consum excessiu.

d)    Mantenir les ajudes a l’adquisició de calderes i electrodomèstics eficients a nivell domèstic.

e)    Mesures per garantir la qualitat del subministrament elèctric i les interconnexions que trenquin l’aïllament energètic espanyol.

f)     Mesures de racionalització del consum d’energia elèctrica, especialment les que provenen de fonts d’energia fòssil, a nivell públic, domèstic i empresarial.

g)    Restabliment de les mesures de suport a la generació d’energia elèctrica a través de fonts d’energies netes –renovables-.

h)    Calendari de posada en marxa de noves fonts de generació d’energia elèctrica que substitueixin les centrals nuclears en funcionament actualment.

i)     Mantenir les campanyes de conscienciació social de la ciutadania amb les seves decisions de consum i estalvi energètic alineats amb els reptes europeus de l’agenda 2020.

2.5.- Reforma del model productiu i foment de la cohesió social

Impulsar un Pacte per la Competitivitat i la Cohesió social a Espanya amb la participació dels agents econòmics i socials més representatius a nivell de l’Estat i amb el concurs de totes les forces polítiques de l’arc parlamentari espanyol per tal d’obtenir el màxim consens possible per realitzar:

  • Les reformes abans esmentades
  • Les mesures conjunturals de suport als sectors productius en matèria d’internacionalització, suport a l’exportació, ajut als emprenedors i autònoms.
  • Les mesures extraordinàries de suport en especial als joves i als aturats de llarga durada, tant pel manteniment d’uns nivells dignes d’ingressos per poder viure, com perquè tinguin accés a la formació específica que els permeti obtenir i/o mantenir les capacitats, la formació i les habilitats per incorporar-se o tornar a integrar-se al mercat laboral.

2.6.- Compliment de l’Estatut i millora dels recursos i instruments de les CCAA

a)    Negociar amb el Govern de l’Estat les següents mesures per fer efectives les competències de les CCAA i garantir la seva autonomia financera i el compliment dels compromisos d’austeritat amb Europa:

i.        Assegurar que els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2012 compleixen amb allò que estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en vigor, tant pel que fa a la consignació pressupostària de la diferència entre el que està avui previst als Pressupostos i el 18,66% de la inversió que ens pertoca per complir amb la Disposició Addicional Tercera de l’EAC, com pel que fa als 219 milions d’euros que s’havien de consignar en aquests Pressupostos com a compensació per la falta d’inversió de l’any 2009, en compliment de la metodologia de càlcul de la Disposició.

ii.        Establir el calendari de pagament dels 759 milions d’euros pendents de cobrar de la compensació de la Disposició Addicional Tercera de l’EAC, corresponent al 2008, entre aquest exercici i el següent.

iii.        Garantir el pagament durant l’exercici en curs dels Fons de Convergència de 2012 (Fons de Competitivitat i Fons de Cooperació) lligats al model de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú, tal i com es va fer l’any 2009 i 2010, així com liquidar el corresponent a 2011.

iv.        Posar en marxa de forma urgent els Grups de Treball constituïts pel CPFF per tal d’establir i compensar els efectes de la deslleialtat institucional entre l’Administració de l’Estat i l’Autonòmica.

v.        Acordar i posar en marxa de forma urgent els instruments financers, coneguts com hispabons, que permetin a les CCAA finançar el seu endeutament a través dels mercats internacionals en condicions comparables a les del Govern de l’Estat.

vi.        Establir uns objectius d’estabilitat pressupostària amb les CCAA compatibles amb el volum de la despesa que realitzen respecte al total de la despesa pública espanyola i coherents amb les característiques de les competències que financen i evitar indexar aquest objectiu al volum d’un desviament respecte als compromisos d’estabilitat que no tenien en compte aquest criteri proporcional.

b)    Oposar-se davant el Govern de l’Estat a l’aprovació i posada en marxa de les mesures contemplades actualment al Projecte de Llei d’estabilitat pressupostària i qualsevol altra iniciativa del Govern de l’Estat que atemptin contra l’esperit constitucional i l’estat de les autonomies i permetin al Govern de l’Estat intervenir a la Generalitat de facto, la seva autonomia i les seves competències.

2.7.- Pacte Fiscal

Iniciar abans de finalitzar l’any 2012 les converses i treballs amb el Govern de l’Estat, en el si del CPFF i de les Comissions Bilaterals respectives, per actualitzar el model de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú.

  • El Parlament ha d’incloure el debat sobre les conclusions de la Comissió d’Estudi per a un Nou Model de Finançament en l’odre del dia d’una sessió plenària de l’actual període de sessions per tal de propiciar urgentment el punt de partida de les negociacions bilaterals amb el Govern de l’Estat pel nou pacte fiscal.

III.- El Pacte Social per als ingressos: que pagui més qui més té.

Per tal d’augmentar els ingressos de la Generalitat de forma eficaç i justa, el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

3.1.- Explorar i posar en marxa reformes sobre les despeses que suposen un gran potencial d’estalvi i per tant d’augment dels nostres recursos, com és la reforma de les compensació a les mútues d’accidents laborals.

3.2.- Establir una veritable tributació sobre les grans fortunes a nivell català reformant:

  • L’Impost sobre el Patrimoni, de forma que es redueixi el mínim exempt fins els 500.000 euros i s’incrementi significativament la tributació de tots i cadascuns dels trams de l’escala actual.
  • L’Impost sobre Successions, a través de la derogació de la Llei 3/2011, del 8 de juny, de modificació de la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulació de l’impost sobre successions i donacions que va suprimir la tributació de Successions a Catalunya .

3.3.- Fer front a la fiscalitat verda:

a)    Mitjançant la creació d’un tribut propi que gravi els beneficis obtinguts per la generació i comercialització a Catalunya d’energia elèctrica produïda a través de fonts d’energia d’origen nuclear.

b)    Reformant l’Impost sobre l’allotjament turístic per convertir-lo en un tribut que gravi l’explotació del nostre patrimoni cultural, natural i paisatgístic en benefici del turisme i que compensi als ens locals de l’excés de despeses sobre els seus serveis bàsics als que han de fer front per la singular recepció de turistes als seus municipis.

3.4.- Lluitar contra el frau fiscal, presentant abans del 30 de setembre de cada any, per al seu debat i aprovació en la Comissió parlamentària competent:

  • Una proposta anual de mesures de lluita contra l’evasió i el frau fiscal a executar per l’Agència Tributària de Catalunya, en coordinació amb el Pla que eventualment pugui està desenvolupant l’Agència Estatal, durant l’exercici posterior a la seva presentació.
  • El balanç d’actuació quantificat de les mesures de lluita contra l’evasió i el frau fiscal executat per l’Agència Tributària de Catalunya durant el passat exercici.

IV.- El Pacte Social per a l’Estat del Benestar: alternatives a l’actual política de retallades.

4.1.- Protecció de les famílies per assegurar els drets de ciutadania

4.1.1.- El Parlament de Catalunya constata que la situació de les famílies catalanes s’ha degradat fortament en els darrers anys, per la destrucció de llocs de treball, i especialment a partir de la política iniciada l’any 2011 de reducció de l’accessibilitat als serveis públics i de disminució o desaparició dels ajuts a les famílies amb menys ingressos. L’acció del Govern de la Generalitat ha incrementat la fragilitat de les famílies i la incertesa sobre el seu futur. Cal doncs modificar en profunditat aquestes polítiques.

4.1.2.- El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a protegir la situació de les famílies catalanes mitjançant les següents accions:

a)    Garantir el compliment de la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.

b)    Mantenir les places d’escola bressol públiques i concertades existents i promoure’n de noves amb el món local o la iniciativa social en els territoris on sigui més necessari, per tal que hi hagi oferta suficient per a la demanda manifestada, a preus raonables.

c)    Refinançar les partides del Departament d’Ensenyament destinades a beques menjador com a instrument garantidor de l’alimentació dels infants de famílies més vulnerables.

d)    Per tal que cap infant vegi minvades les seves oportunitats per la situació econòmica de la seva família, adequar a la situació actual els recursos destinats a acollida matinal, llibres de text, transport escolar i plans educatius d’entorn.

e)    Garantir els serveis necessaris per l’atenció a les persones dependents a càrrec de les famílies, com són: els centres de dia i residencials per gent gran i persones amb discapacitat, el serveis d’atenció domiciliària social els serveis de Respir, famílies amb infants en llarga hospitalització, horaris d’atenció pediàtrica als CAP i altres mesures de suport a la conciliació i gestió de l’ús del temps.

f)     Refinançar les partides del Departament de Benestar i Família destinades als ajuts per infant a càrrec per tal que aquesta prestació s’atorgui a les famílies de fins a 35.000€ d’ingressos, segons paràmetres de progressivitat en la quantia, i amb un esforç especial per a les famílies en situació de vulnerabilitat.

4.2.- Equitat i cohesió socials

4.2.1.- El Parlament de Catalunya constata que la pèrdua de qualitat objectiva dels serveis públics essencials (eliminació de la sisena hora lectiva en l’educació primària de titularitat pública, menor activitat i més llistes d’espera -43% d’augment- als serveis sanitaris, disminució de persones perceptores de la llei de la Dependència, menor oferta de formació ocupacional, etc.) està produint una regressió accelerada en l’equitat social. S’ha començat a perdre la igualtat bàsica de cada persona davant la malaltia, la necessitat de formació o la manca d’autonomia personal. Si acceptem que no hi ha nació sense cohesió social, es fa evident que Catalunya necessita mesures urgents per no perdre els nivells de cohesió efectiva que s’havien assolit en els darrers anys i que pot costar molt recuperar.

4.2.2.- El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a oposar-se políticament i institucionalment a una retallada lineal en els serveis públics d’educació i sanitat decidida de manera unilateral des del Govern de l’Estat sense tenir en compte les competències de les CCAA en el marc de les normatives bàsiques.

4.2.3.- El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat en matèria de serveis de salut, a:

a)    Donar compliment, en els seus termes exactes, a la Moció 83/IX, sobre l’accessibilitat del sistema sanitari, per tal que usuaris, professionals i entitats proveïdores dels serveis de salut tornin a situar els estàndards de servei en els nivells que demanda la societat catalana.

b)    Replantejar els criteris del Mapa Sanitari i del Pla d’Innovació, comptant amb els ajuntaments. Revisar el Pla d’Estructures i Inversions per prioritzar les seves actuacions en un termini plurianual.

c)    Reconèixer el paper central dels professionals de la salut en l’assoliment dels objectius de qualitat del sistema sanitari, i això, en primer lloc, negociant i aprovant un nou marc de referència que serveixi per a la redacció dels convenis en els diferents sectors.

d)    Eliminar la nova taxa associada a l’expedició de receptes de fàrmacs al sistema públic (coneguda com a “Euro per Recepta”). No plantejar cap nova mesura de copagament sense l’acord polític i dels col·lectius professionals del sector de la salut. Recuperar el consens amb el sector farmacèutic a través de la Mesa del Medicament, Institució on participava tot el sector, industria, Farmàcies, Universitat, Patronals, etc.

4.2.4.- El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat en matèria de serveis educatius, a:

a)    Blindar l’equitat en el conjunt del Servei d’Educació de Catalunya, fent que tots els infants i joves rebin un servei equivalent en els seus paràmetres fonamentals (horari lectiu -sisena hora de primària-, planificació i atenció pedagògica, equipaments educatius, suport econòmic als alumnes que ho requereixin) sigui quina sigui la titularitat del centre en el que estudien.

b)    Mantenir i reforçar les polítiques contra el fracàs escolar pactades amb els agents socioeconòmics com a Mesura 23 de l’Acord Estratègic 2008-2011.

c)    Iniciar una millora dels estudis reglats de Formació Professional, per tal d’assegurar tant l’objectiu d’un accés adequat (formes d’accés) com el de tenir un contingut adaptat i dinàmic, en funció de l’evolució de l’economia i dels sectors productius. Les reformes prioritàries han de ser la diversificació del darrer curs de l’ ESO i l’orientació i el contacte directe dels alumnes amb els sectors productius.

d)    Treballar a curt termini per a la consecució d’un Acord per la Universitat en el marc de la Comissió de Governança de les Universitats que ja està constituïda i reequilibrar financerament les universitats públiques de Catalunya.

4.2.5.- El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat en matèria de serveis socials, a:

a)    Garantir el compliment de la Llei 17/2007 de Serveis Socials a partir del treball conjunt dels diferents nivells institucionals i, a tal efecte, garantir els recursos suficients en els serveis socials bàsics.

b)    Obrir un debat al voltant de la revisió i adaptació de la Cartera de Serveis Socials a les noves realitats socials. Un procés basat en la transparència i el consens amb tots els agents implicats i a tots els àmbit d’assessorament, participació i codecisió.

c)    Agilitzar els processos de la Llei de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència amb l’objectiu de reduir terminis, evitar l’increment de les llistes d’espera i garantir els drets de les persones amb situació de Dependència.

d)    Millorar la informació i acompanyament a les persones sol·licitants i llurs famílies i als i les professionals que hi intervenen, tant sobre el procés de tramitació i resolució com sobre les revisions que esdevinguin de tots els serveis socials i prestacions.

4.3.- Lluita contra la pobresa

4.3.1.- El Parlament de Catalunya constata que la situació de pobresa que afecta a un de cada quatre ciutadans de Catalunya i la previsió de l’agreujament d’aquesta situació fa que la lluita contra l’exclusió social adquireixi absoluta centralitat en l’agenda política i social del país. Davant d’aquesta situació, són necessàries no només accions reactives i compartimentades si no que esdevé prioritari construir de forma urgent un Pacte contra la Pobresa i per la Inclusió social.

4.3.2.- El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a constituir una Xarxa d’Últim Recurs de Lluita contra l’Exclusió en coordinació amb els ens locals i amb la participació dels agents i entitats socials, a la que es convidi a participar les altres institucions, entitats i empreses privades del país, per tal que totes les persones en situació objectiva de pobresa i risc imminent d’exclusió social, tinguin accés a un seguit de recursos, garantint-se per part de la Generalitat les prestacions mínimes següents:

  • Atenció personalitzada i seguiment des dels serveis socials bàsics a través d’un professional de referència.
  • Ajudes al lloguer de l’habitatge i suport en els eventuals processos de desnonament per tal de donar resposta a la demanda creixent dels sectors més vulnerables del mercat i/o en perill d’exclusió i amb els més baixos nivells de renda.
  • Fórmules per a garantir l’accés a aliments i als serveis bàsics d’energia i aigua.
  • Accés a la Renda Mínima d’Inserció.
  • Atenció específica als infants per assegurar els mínims en l’alimentació, els serveis bàsics de la llar i anar a escola en condicions d’igualtat efectiva.
  • Ajuts específics per accedir a les necessitats en farmàcia.

4.3.3.- El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a donar compliment als compromisos adquirits amb les entitats socials i municipalistes en el Document de Lluita contra la Pobresa i per la Inclusió Social a Catalunya.

4.3.4.- El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a actuar per la inclusió social en matèria d’inserció social i laboral a partir de:

a)    Redefinir la Renda Mínima d’Inserció per adequar el programa a les necessitats derivades de l’actual context socioeconòmic.

b)    Resoldre la situació de col·lapse actual dels expedients: Presentar al Parlament, en el termini d’un mes, un pla de xoc per fer front al col·lapse d’expedients de la Renda Mínima d’Inserció pendents de resoldre des del mes de maig de l’any 2011. I compensar als ajuntaments pels recursos extraordinaris que han destinat a donar resposta a les situacions d’emergència social, com ajuts per deutes de lloguer, ajuts de pagament de subministraments bàsics com llum i aigua, ajuts per evitar desnonaments, ajuts per alimentació, entre d’altres, produïdes als municipis, com a conseqüència de les irregularitats i deficiències dels últims canvis de models de cobrament i de control dels PIRMIS i del col·lapse dels expedients des del maig de 2011.

c)    En relació amb les persones perceptores de la renda mínima amb especials dificultats d’inserció al mercat de treball i les persones aturades de llarga durada que, davant les restriccions d’accés a la Renda Mínima d’Inserció, n’han estat exclosos, presentar un programa de plans extraordinaris d’ocupació local i per entitats sense afany de lucre que garanteixi com a mínim els mateixos contractes atorgats durant l’any 2010 i a incentivar la contractació d’aquestes persones a les empreses d’inserció.

d)    Potenciar la inserció sociolaboral de les persones en risc d’exclusió social, coordinant la seva actuació amb la de totes les entitats del Tercer Sector que també s’hi dediquen. Endegar un programa per ajudar específicament a trobar feina a les persones de més de 45 anys que han perdut el lloc de treball i tenen baixa ocupabilitat.

e)    Millorar la inclusió social en els processos de transició escola/treball. Endegar un programa per a la inserció laboral o la formació de joves que ni estudien ni treballen i es troben en condicions de baixa ocupabilitat.

4.3.5.- El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat en matèria d’habitatge, a:

a)    Aprovar una nova legislació per reduir i evitar el sobrendeutament de persones i famílies, evitant l’endeutament vitalici i establint el concepte de la “segona oportunitat”, així com incrementar les garanties als deutors en els processos d’execució hipotecària i incloure la dació en pagament pels casos de l’habitatge habitual.

b)    Convertir l’actual servei de l’OFIDEUTE en el Servei Públic de Mediació per a l’atenció dels afectats pel deute hipotecari, multiplicant els percentatges de seguiment i d’acompanyament de persones i famílies afectades, destinant a l’acció nous recursos professionals a partir de la creació d’un Programa de Seguiment de Persones/Famílies afectades per la pèrdua o el risc de pèrdua de l’habitatge a causa de la hipoteca.

c)    Establir les línies de suport tècnic i financer, si s’escau, als serveis locals i les entitats socials de mediació (que actuen amb la mateixa finalitat fixada al punt anterior) per garantir-los l’exercici de la seva funció a nivell municipal.

d)    Obrir la convocatòria de 2012 per ajuts al lloguer.

V.- El Pacte Social per al teixit econòmic: recuperar el creixement i crear ocupació

5.1.- El Parlament de Catalunya constata que les conclusions de la Cimera Anticrisi, celebrada tot just fa un any el 25 de març del 2011, han estat incomplertes per part del Govern durant aquest temps. D’aquesta manera, els elements substancials de la crisi (aturada del crèdit a les persones i empreses, desocupació, baixa inversió, manca de projectes tractors…) segueixen plenament vigents i els pocs elements positius provinents de l’exterior (creixement de les exportacions i el turisme) no compensen la minsa activitat de la resta de sectors. Cal, doncs, posar en pràctica urgentment polítiques d’estímul directe de l’activitat econòmica des de totes les administracions, i especialment des del Govern de la Generalitat.

5.2.- El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a reeditar urgentment la Cimera Anticrisi per renovar els acords i conclusions, adaptades a les noves complexitats de la situació actual. Posteriorment, convocar els agents econòmics i socials del país a la renovació de l’Acord Estratègic per a la Competitivitat de l’Economia Catalana.

5.3.- El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat, per tal de generar nova activitat econòmica, a iniciar de manera immediata les següents actuacions, que hauran de ser presentades al Parlament com a programes, en els termes establerts a l’article 148 RPC, abans de tres mesos:

En l’àmbit de l’energia:

a)    Elaborar i finançar un Pla Operatiu del Vehicle Elèctric a Catalunya, en acord amb fabricants, gremis de tallers, gremis de garatges, distribuïdors d’energia, ajuntaments, entitats financeres i asseguradores. El Pla haurà de donar facilitats per l’adquisició de vehicles elèctrics, bonificacions en taxes i impostos, prioritats en la circulació o altres avantatges i preveure la xarxa de punts de càrrega.

b)    Impulsar el desplegament de l’energia eòlica en les Zones de Desenvolupament Prioritari creades en el Decret 147/2009 regulador del procediment administratiu aplicable per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, i Acords de Govern posteriors, amb la celebració dels concursos que s’hi preveuen.

c)    Impulsar un Pla per l’Eficiència Energètica i l’Ocupació, constituint un fons amb recursos públics i privats de fins a 2.000M€ per finançar les mesures d’estalvi energètic d’empreses i llars, generant així llocs de treball i disminuint la factura energètica total de Catalunya.

En l’àmbit de la tecnologia i l’impuls a la innovació:

d)    Impulsar l’elaboració immediata, en el marc de la Fundació Mobile World Capital (MWC), d’un programa de finançament d’actuacions de les administracions o de companyies privades, començant amb els recursos ja compromesos, prioritzant aquelles que tinguin la major capacitat d’arrossegament d’activitat. El Govern informarà anualment al Parlament, mitjançant compareixença en Comissió, de l’avenç de totes les iniciatives lligades a la MWC i de la planificació per l’any següent.

e)    Convocar anualment els ajuntaments de Catalunya a un concurs per al finançament de projectes de SmartCity, dotat amb 100M€, prioritzant aquells que tinguin el major impacte en la reducció del consum energètic i en general l’ús eficient dels recursos ambientals.

f)     Constituir un fons público-privat, dotat de manera progressiva fins amb 200M€ per a la inversió sense avals en projectes de noves empreses (agrupant els diferents capitals que cerquen entrar en préstecs participatius, business angel, capital llavor, etc.), sobretot de base tecnològica i amb possibilitat de creixement (patents).

g)    Constituir un fons de transferència de tecnologia de 100M€ que impulsi de manera activa els avenços en matèria de R+D de les universitats catalanes i dels Centres Tecnològics al teixit empresarial català, especialment entre les PIME que no tenen capacitat financera per tenir departaments d’R+D+i. Aquest fons finançarà empreses expertes en transformar resultats de recerca en noves línies de producció empresarial i es rescabalarà -a risc- amb les futures vendes.

h)    Reunir els signants del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació per revitalitzar aquest acord, i reformular l’itinerari de finançament que figura en el Pacte, per tornar a dotar d’un marc financer creïble aquestes polítiques.

i)     Definir un conjunt d’àrees de Catalunya, industrials o lligades al coneixement, com a Districtes Especials d’innovació, tot impulsant una cartera de serveis i de productes que permetin als emprenedors o a les empreses que ja fan innovació poder dur-la a terme en les condicions més favorables.

j)     Assegurar, tot i el marc financer general, el finançament dels projectes emblemàtics de les grans infraestructures de recerca de Catalunya, com ara el BSC-CNS o el Sincrotró Alba, comptant si és necessari amb aportacions privades.

k)    Assegurar que un 3% del conjunt de la contractació pública de la Generalitat, en volum econòmic, es promogui en base als procediments de Compra Pública Innovadora a partir de l’any 2013.

l)     Definir, conjuntament amb l’Agència de Protecció de Dades, l’univers de bases de dades de l’Administració de la Generalitat que poden ser posades a disposició de les empreses i la ciutadania per a la generació d’aplicacions que puguin ser comercialitzades. Situar en el portal Open Data de la Generalitat, a finals del 2012, el 25% d’aquestes bases de dades i el 100% a finals del 2013.

m)  Fer palesa davant el Govern de l’Estat la seva oposició a que els instruments reguladors dels mercats i de la competència perdin competències i capacitats en benefici de l’Administració, com resulta de l’Avantprojecte de Llei de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Singularment, vetllar i treballar pel manteniment a Barcelona de la seu de l’ens regulador del mercat de les telecomunicacions, sense disminució de competències ni de capacitat del seu equip humà.

En l’àmbit de l’ocupació i l’auto-ocupació:

n)     Crear, conjuntament amb les xarxes d’iniciativa social i l’obra social de les entitats financeres, un fons d’innovació i desenvolupament social, amb dotació econòmica progressiva de fins a 200M€, per impulsar i finançar els projectes de formació, d’auto-ocupació i de creació de petites empreses en els barris i les famílies més afectats per la crisi.

o)    Negociar amb el Govern de l’Estat l’increment de les partides del Projecte de PGE2012 destinades a la formació ocupacional i al foment de l’ocupació, i activar immediatament les convocatòries de la Generalitat per tal de fer front als programes de millora de l’ocupabilitat i la reinserció laboral de les persones aturades.

p)    Endegar un programa d’ocupació a curt termini dirigit a aturats joves i de més de 45 anys.

q)    Seguir treballant per la integració dels subsistemes de la Formació Professional.

r)     Endegar un programa de retenció i atracció de talent, que abasti l’activitat acadèmica i de recerca però que incorpori l’àmbit d’empresa.

En l’àmbit de les infraestructures i el transport:

s)    Reimpulsar el creixement de la xarxa ferroviària tant de transport públic de passatgers com de mercaderies. Per això cal prioritzar aquelles obres que comprometen el creixement econòmic del país o que suposen una millora social i territorial immediata:

  • A nivell metropolità, completar les obres de la línia 9 del metro previstes, dels FGC a Terrassa i Sabadell, de titularitat de la Generalitat i exigir a l’Estat l’acceleració de l’execució del Pla de Rodalies, entre ells la connexió amb el tren de l’aeroport del Prat.
  • A nivell de mercaderies, exigint a l’Estat la realització de les obres de connexió ferroviària del Port de Barcelona amb la línia de connexió amb la frontera francesa i de connexió del Port de Tarragona mitjançant la construcció del tercer fil.
  • A nivell d’alta velocitat, exigir a l’Estat la posada en funcionament de la connexió amb la frontera francesa abans de finalitzar l’any en curs, d’ampliar la xarxa d’AVANT de Barcelona a Girona i Figueres i d’accelerar les obres de construcció de la nova estació de La Sagrera.
  • Reclamar a l’Estat l’acabament del nus ferroviari de connexió de la línia convencional i l’alta velocitat al Camp de Tarragona i del desdoblament Vandellós-Tarragona i la seva entrada en funcionament l’any 2013.

t)     Garantir amb un nou finançament la sostenibilitat econòmica del sistema, sense carregar-la sobre els usuaris, desplegant el sistema tarifari integrat i prioritzant les inversions a fer d’acord amb els criteris de major retorn social i/o econòmic.

u)    Reclamar a l’Estat un nou model de gestió aeroportuària constituint d’immediat l’òrgan rector de l’Aeroport del Prat i impulsant un model similar per a la gestió dels aeroports de Reus i Girona. Activar el projecte d’aeroport corporatiu a Igualada-Òdena pel seu impacte territorial.

v)    Completar el pla d’eixos viaris iniciat per l’anterior executiu posant en funcionament l’any 2013 el desdoblament de l’Eix Transversal i les seves connexions amb la resta de la xarxa. Així mateix, cal requerir el Govern per tal que insti el Govern de l’Estat a finalitzar les obres de l’eix viari orbital (4rt. Cinturó) i a construir la seva continuïtat com a Ronda del Vallès, i de la N-II en el seu tram a les Comarques Gironines.

w)   Finalitzar les noves plataformes logístiques del país (Empordà, Penedès, Montblanc, El Camp) i posar-les en funcionament el més aviat possible, donada la seva alta capacitat per a la generació d’activitat econòmica i ocupació.

En l’àmbit de l’habitatge i els barris:

x)    Activar un Programa Urgent de Foment de la rehabilitació i de la Millora Urbana com a instrument de millora de la qualitat i de l’accessibilitat de l’habitatge construït i de reactivació econòmica i d’ocupació del sector.

y)    Aprovar amb urgència el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge i el nou Pla per l’Habitatge 2012-2015.

z)    Reprendre les convocatòries anuals de la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.

En l’àmbit de l’exportació i els sectors exteriors:

aa) Obrir una Oficina d’Atenció a la PIME que vol captar mercats exteriors, amb assessorament àgil que li permeti determinar els seus millors mercats objectiu i iniciar els canvis organitzatius que suposa començar a ser empresa exportadora. Aquest programa haurà de promoure la cooperació empresarial dins dels sectors, per tal de poder guanyar prestigi global de marca i capacitat de penetració en els mercats.

bb) Crear una unitat dins d’Acc1ó especialitzada en la detecció de concursos i licitacions d’organismes públics i privats de grans obres en altres països o per a l’emplaçament d’iniciatives i projectes d’abast internacional, per tal de presentar projectes des de Catalunya sempre que sigui possible.

En l’àmbit del Turisme i els grans esdeveniments:

cc) Acordar, amb la resta d’administracions implicades, el Pla d’Inversions per als Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017, i assegurar-ne el finançament. Garantir que aquests Jocs seran un element de promoció i millora pel mig i llarg termini de Tarragona com a ciutat i de la Costa Daurada com a destinació turística.

Palau del Parlament, 11 d’abril de 2012

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dijous 12 Abril 2012, in Anotacions. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.