Cap a la represa de la socialdemocràcia europea

El passat dia 30 de març la Fundació Rafael Campalans complia 33 anys de vida. Per celebrar-ne l’aniversari us convido a visitar l’Observatori de l’Esquerra Europea i començo l’actualització setmanal del meu Diari a Internet amb un bloc d’articles dedicat al futur de l’esquerra europea: “Hi ha futur per la socialdemocràcia”, Soledad Gallego-Díaz (original en castellà), “Ensemble nous pouvons faire bouger les choses”, entrevista a François Hollande i Sigmar Gabriel al Frankfurter Allgemeine Zeitung i Libération (trobareu una foto dels dos líders en acabar aquest paràgraf), “L’Europa del creixement d’Hollande versus l’Europa de l’austeritat de Merkozy”, Esther Niubó, “Els deures actuals”, José María Maravall (original en castellà), “La paradoxa d’Europa i la socialdemocràcia”, Stefan Collignon, “La diferencia socialdemócrata”, Jordi Sevilla, “The 1% strike back”, Robert Borosage, “La izquierda en su laberinto”, Lluís Duch i Albert Chillón i “La recuperación de la política”, Fernando Vallespín.

Aquesta setmana s’ha obert un interessant debat sobre l’abast real i les conseqüències del recent Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya. Al respecte us convido a llegir els següents materials: “CDC, tres problemas”, Francesc-Marc Alvaro, “Convergència aprieta”, editorial d’El País, “Cabòries radicalitzadores i fumígenes de CDC”, Alfons Quintà, “El bucle independentista de Convergència”, Enric Company, “Independencia sin molestar”, Josep Ramoneda, “Acortar la transición nacional”, Francesc de Carreras, “Angustia y dilema del soberanismo”, Joaquim Coll i l’entrevista a Josep Rull, nou secretari d’organització de CDC, de Salvador Cot i J.M. Oller a Nació Digital, on proclama: “Els independentistes som la solució”.

Sé perfectament que molts analistes tendeixen a menystenir les resolucions dels Congressos dels partits i, en especial, les proclames independentistes de CiU fetes en cap de setmana. Però es fa difícil sostenir gaire més temps que un partit català que té com a objectiu un Estat propi per a Catalunya no és un partit independentista, per molt que Josep Rull intenti explicar-ho en la seva entrevista a Nació Digital.

Els màxims dirigents de CDC són independentistes, els seus documents congressuals es fixen com a objectiu un Estat propi, i el president de CDC i president de la Generalitat ha donat per iniciada una transició nacional en la que no es renuncia a res. Si ja es difícil assolir un nou pacte fiscal, com ja va quedar prou demostrat amb la negociació del nou model de finançament per part de l’anterior govern de Catalunya, el fet de proclamar sense embuts que el nou pacte fiscal no és més que una estació de trànsit cap a la independència no farà sinó dificultar la negociació. O és que el que es vol realment és que la negociació fracassi per presentar com a inevitable la independència?

Certament es fa difícil de creure que un partit que governa a Catalunya gràcies al suport del PP vol realment la independència, però tothom dóna per fet que la relació CiU-PP difícilment es mantindrà l’any 2013. Què farà CiU llavors? Admetrà el seu fracàs? Iniciarà una fugida endavant? Reconeixerà que havia enganyat a uns o altres o a tots? Molts li retraurem que ens hagi fet perdre el temps com a país, que hagi aixecat falses expectatives i creat noves frustracions, que lluny d’unir el país per fer-lo més fort l’hagi dividit per interessos partidistes, que pretengui que el seu fracàs polític arrossegui Catalunya en el seu conjunt.

Seguint amb qüestions relatives a la política catalana us recomano que llegiu l’entrevista a Joaquim Nadal que li van fer Xevi Xirgo i Anna Serrano a El Punt Avui, les entrades al bloc de Joan Boada “Exigim transparència a l’hora d’explicar la balança fiscal entre Catalunya i el govern central. CiU manipula i menteix (I)” i “CiU manipula i menteix (II)“, la vídeo carta oberta al President de la Generalitat de la revista gironina “Cafè amb llet“, on s’han anat publicant cròniques sota el títol “El major robatori de la història de Catalunya“, “Recetas de repago”, Josep Maria Sabaté, “Olla de grills sanitària i patacada per a CiU”, Alfons Quintà, “Reconversió encoberta del sistema sanitari”, Marina Geli, “¿Ya volvemos a ser ricos?”, Germà Bel i “La Caixa sigue su camino”, Manel Pérez.

Sobre el comiat de Jordi Hereu us recomano que llegiu els articles “Hereu dice adiós a la política con una apasionada defensa de Barcelona”, Blanca Cía i “Ciutadà Hereu”, Xavier Barrena. Us interessarà també l’entrevista a Jordi Martí que li fa Sílvia Colomé a La Vanguardia.

Passem al capítol dedicat a la política espanyola, que s’obre amb els resultats electorals a Andalusia i Astúries que mostren clars indicis de desgast polític del PP: “Resultats electorals a Andalusia i Astúries”, El País, “Andalusia 2012: com guanyar i perdre unes eleccions al mateix temps”, Oriol Bartomeus, “Andaluses 2012: harakiri demoscòpic o quan les enquestes traeixen les enquestes”, Oriol Bartomeus, “Los sondeos y las elecciones andaluzas”, José Juan Toharia i l’editorial d’El País “La izquierda resiste”. Us interessaran també: “La hoja de ruta de Rajoy descarrila” de Carlos E. Cué i Claudi Pérez, “Imparable” d’Antoni Gutiérrez-Rubí, “Democracia para los jueces”, Bonifacio de la Cuadra, “El sector “Rick Santorum” del PP”, Soledad Gallego-Díaz, “Rectificación pactada”, Javier Pérez Royo i l’editorial d’El País “100 días de realidad”.

La notícia de la setmana ha estat la celebració de la primera vaga general contra el govern del PP. Al respecte us convido a llegir els articles “Las razones para una huelga general”, Vicenç Navarro, “Per què farà vaga?”, Joan J. Queralt, la pàgina web del PSC sobre el tema “Ruptura laboral“, “Una huelga exitosa y algo más”, Guillem Martínez i “¿Restringir el derecho de huelga? No en Europa”, Carlos Carnero. Crec que el govern del PP faria bé (i faria bé CiU de demanar-li) de negociar la reforma laboral amb els sindicats, perquè tant la vaga general com les manifestacions que van cloure la jornada indiquen que el malestar social és important i que les imposicions, per molta legitimitat democràtica que tinguin, tenen uns límits.

Alguns mitjans de comunicació han intentat desvirtuar el sentit de la vaga i les manifestacions a partir dels incidents violents que es van produir, particularment a Barcelona. Els convocats de les mobilitzacions i els que les hem recolzat, hem condemnat amb contundència els fets, que no tenen res a veure amb els drets democràtics exercits per centenars de milers de persones el passat dijous i que, com era de preveure i és ben fàcil de comprovar, són utilitzats per alguns per desviar l’atenció. Però crec que els fets violents no s’han de minimitzar, com també ens ha de preocupar que la policia no pugui tallar d’arrel incidents minoritaris que havien estat denunciats de forma tan anticipada com precisa per part del Departament d’Interior.

Les informacions sobre la vaga general serveixen de pòrtic al capítol dedicat a la situació econòmica espanyola i a les primeres informacions sobre el projecte de pressupostos per al 2012 aprovat pel Consell de Ministres. Començo per recomanar-vos especialment la lectura del butlletí “La setmana econòmica” elaborat per Àrea d’Economia del PSC. us interessaran també els articles “Evitar la agonía en forma de ‘L’”, Joaquín Estefanía, “La política de la intimidación punitiva”, Enrique Gil Calvo, “Cuatro suspensos a los cien días”, Xavier Vidal-Folch, “Rajoy ha de ser más prudente que Cameron”, Jonathan Portes i Ana Rincón-Aznar, “No es país para tecnócratas”, Fernando Vallespín, “La Defensora del Pueblo acusa a la banca de causar el problema hipotecario”, Europa Press, “Sudoku pressupostari”, José Carlos Díez, “¿Sirven de algo las amnistías fiscales?”, Pablo Rodríguez Suanzes, “Crecimiento con bajo empleo”, Victorio Valle, “Y tras los recortes, más recortes”, Amanda Mars, les declaracions d’Alfredo Pérez Rubalcaba “Suben los impuestos al trabajador y se los rebajan al defraudador”, recollides per Natalia Junquera i “Se ha acabado el periodo de gracia”, Antón Costas.

Però en gran mesura els errors de la política econòmica espanyola estan causats per l’errònia orientació de la política econòmica europea, com ho posen de relleu els següents articles: “Remeis que maten”, Josep Borrell, “¿Por qué EEUU se recupera más rápidamente que la eurozona?”, Vicenç Navarro, “Crisis y déficit democrático en la UE”, Ignacio Sotelo, “Lluita de classes… a Alemanya”, Josep Borrell i “Discurs de Jacques Delors“.

Paul Krugman escriu sobre les dificultats de la reforma sanitària d’Obama a causa de la futura sentència al respecte del Tribunal Suprem, “Brécol y mala fe”.

Us interessaran les reflexions de Javier Valenzuela sobre la situació a Síria “Las llaves de Damasco”.

Acabo recomanant-vos l’article de Pere Ríos “El vendedor de mensajes trucados” sobre el llibre de Joan Ferran “Destapando a Duran Lleida” (Ediciones La Lluvia), que es va presentar dimecres passat (aquí teniu les notes de la meva intervenció en l’acte de presentació del llibre), l’article “Elogio del ‘think tank’” de Gustavo Suárez Pertierra, i les recomanacions de llibres sobre economia de Joaquín Estefanía “Liberalismo estatal”.

ZW 297 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.horadelplaneta.es/

La Hora del Planeta és una campanya de sensibilització organitzada per WWF que es va impulsar fa sis anys amb la participació de centenars de milions de persones de tot el món, empreses, governs i centres educatius que uneixen les seves veus contra el canvi climàtic donant suport aquesta iniciativa.

Amb el lema ‘Apaga el llum, encén el planeta’ aquest dissabte de 20:30 h a 21:30 h s’espera que milions de persones apaguen la llum sumant-se amb aquest gest a una campanya global en què es pot participar demostrant amb l’exemple la importància dels petits gestos.

Segueix tota la informació relacionada al canal de YouTube, a Twitter #HoradelPlaneta, @WWFespana i Facebook.

Aquest és el vídeo oficial.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 1 Abril 2012, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.