La represa socialdemòcrata comença a França

Aquesta setmana i aprofitant la feina de l’equip de Paco Aranda i, molt especialment, de Jordi Santandreu, he preparat una petita web en la que hi trobareu totes les resolucions congressuals i tots els programes electorals de la història del PSC. Espero que us sigui d’utilitat. També aprofito per enllaçar la meva intervenció sobre “Lideratge polític” en una taula rodona organitzada a la UIC per la doctora Casilda Güell, en la que també hi van participar Joaquim Llimona i les doctores Montserrat Nebrera i Mireia Tintoré. Arribo a Barcelona al migdia després de participar en la XXV Escola d’Hivern del PSC, magníficament dirigida per Francesc Vallès. Espero que ben aviat podrem tenir la transcripció dels interessants debats que s’hi han produït.

Aquesta setmana s’ha produït una notable polèmica sobre les xifres del dèficit fiscal català. La qüestió és que el govern de Catalunya va decidir ensenyar unes dades i amagar-ne unes altres. Actitud pueril que sols aconsegueix desmerèixer les justes reivindicacions catalanes, i que persisteix en l’error de basar la reivindicació d’un nou acord de finançament en les balances fiscals i, a més, lligant-ho a un pretès exemple alemany que s’afirma falsament que relliga ambdues qüestions i que limitaria el dèficit fiscal dels länder al 4% del PIB (afirmació igualment falsa).

Sobre aquesta qüestió us convido a llegir els articles “El PSC qüestiona el mètode de càlcul utilitzat per la Generalitat” d’El Periódico de Catalunya, “La mentida deliberada del 4% alemany” de Joaquim Coll, “El PSC acusa el govern d’utilitzar el mètode de càlcul pel déficit que més li convé per justificar el pacte fiscal” al canal 324 i “Balanza, déficit, pacto” de Guillem López Casasnovas. Sent justes les reivindicacions de Catalunya, la ineptitud del govern i la manipulació partidista del debat per part de CiU dificulten la necessària negociació. Potser per això fa dies Joaquim Coll escrivia l’article “Acord PSC-PPC, per què no?”. Per acabar d’embolicar la troca el govern de CiU ha enviat al Parlament una llei per promoure un referèndum que no es dirà referèndum: la llei de consultes populars no referendàries. Per conèixer la posició socialista al respecte d’aquest tema és imprescindible llegir la intervenció de Laia Bonet en el debat de totalitat al Parlament de Catalunya.

Resulta sorprenent veure com CiU i PP són capaços de protagonitzar una òpera bufa en la que fan compatible un suport mutu per la política de retallades mentre escenifiquen un distanciament creixent sobre els temes relatius a l’autogovern i al finançament. Al respecte és imprescindible llegir l’editorial d’El País “La extraña pareja”. En relació a aquestes qüestions és molt interessant el que diu Javier Pérez Royo en el seu article “Reacción autonòmica”.

Enmig de les tortuoses relacions entre CiU i PP destaca també la notícia “El gobierno indulta a un ex alto cargo de Unió condenado por corrupción”, crònica de J.G. Albalat a El Periódico de Catalunya.

Sobre la política sanitària del govern de CiU és imprescindible llegir dos articles d’Alfons Quintà publicats a eldebat.cat, “Boi Ruiz i Josep Prat enfrontats irresolublement” i “Copagament, una regressió històrica“.

També menciono pel seu interès la reflexió de Josep Maria Carbonell “I ara perdrem CatalunyaCaixa?”.

Prossegueix la campanya reivindicant que l’Ajuntament de Castelldefels, governat per PP i CiU, no canviï el nom de la Biblioteca dedicada a la memòria de Ramon Fernández Jurado. Dissabte que ve se celebra un acte reivindicatiu del que dóna compte el cartell que trobareu aquí sota.

Segur que en Ramon estaria en aquests moments lluitant contra la reforma laboral i ajudant els sindicats a preparar la vaga general del 29 de març. Sobre aquestes qüestions us convido a llegir els articles “Afartament” de Toni Bolaño, “#29M vaga general” de Josep Maria Alvarez, “Horizonte de huelga”, editorial d’El País, “La buena imagen” de Josep Ramoneda, “Reforma laboral sin omeprazol” de Joan Majó i “Finlandia lanza su reforma laboral: más protección a los trabajadores” a Vanguardia (Mèxic).

Sobre política espanyola us convido a llegir els articles “Mite i realitat de “La Pepa”” de Joaquim Coll, “Presidentes a la reelección” d’Antoni Gutiérrez-Rubí (sobre les eleccions asturianes i andaluses), “Una vergüenza” d’Elvira Lindo (sobre la divisió al voltant de l’11-M), “Peor es la incertidumbre”, editorial d’El País sobre la decisió de Mariano Rajoy d’ajornar la presentació del projecte de pressupostos pel 2012 a després de les eleccions andaluses i asturianes, “Los errores del gobierno” de José Antonio Zarzalejos, “¿Quién está dañando a España?” de Vicenç Navarro, “Autoritarismo y posdemocracia” de Josep Ramoneda (analitzant les causes de la prepotència del PP), “A vueltas con la tasa financiera” de Soledad Gallego-Díaz (del que extrec el següent paràgraf: “Lo asombroso es que exista un notable grupo de personas que encuentra razonables los argumentos contrarios a la tasa sobre transacciones financieras y que apoya al mismo tiempo, sin el menor problema, el copago sanitario, como si cobrar un euro a un enfermo por acudir al médico fuera algo mucho más lógico que pedirle un 0,01% al vendedor de un derivado financiero”.) Finalment, us recomano l’entrevista a Enric Juliana que li fa Llàtzer Moix a La Vanguardia, en la que parla sobre el seu darrer llibre “Modesta España“.

Abans de fer un repàs a temes econòmics, comento la millor notícia econòmica de la setmana que ha estat, precisament, l’aparició de “La setmana econòmica” de David Fuentes a Scoop.it En constant actualització hi trobareu els articles i materials econòmics més rellevants. Per part meva aquesta setmana us recomano els següents: ¿Por qué España tiene un desempleo tan elevado? de Vicenç Navarro, “Los años bárbaros” de Joaquín Estefanía, “Quiebra financiera, quiebra social” de Josep Borrell, “No disminuyen gasto, recortan derechos” de Juan Torres, “Hacia otra economía” de Carlos Berzosa i “El ajuste que nos espera” d’Angel Laborda.

Sobre política europea us recomano la notícia sobre la victòria socialdemòcrata a Eslovàquia “Pro-European left sweeps Slovak vote, targets rich” de Martin Santa i Jan Lopatka a Reuters, “¿Qué ocurre cuando pides la independencia y amenazan con dártela?” de José Ignacio Torreblanca (sobre Escòcia), “El rapto de Europa: una respuesta socialista” de Miguel Angel Moratinos, el document “Cap a una Unió Federal Europea: integració monetària i sobirania politica” d’europeG, think tank impulsat per Antoni Castells, “Solvencia de la zona euro y eurobonos” de Carlos Mª Bru Purón i “Lo que significa Grecia” de Paul Krugman.

Però el futur d’Europa s’està jugant en aquests moments a França, com també s’està jugant en gran mesura el futur de l’esquerra europea en les eleccions presidencials de maig. Al respecte us convido a llegir aquest treball d’Oriol Bartomeus sobre les perspectives electorals franceses i l’article “Lecciones de una campaña” de Michel Wieviorka.

El socialisme europeu s’ha reunit a Paris aquest cap de setmana per tancar files al voltant de François Hollande. Aquí sobre veieu com també hi va ser present el Primer Secretari del PSC, Pere Navarro, en unes jornades organitzades per la Fundació Europea d’Estudis Progressistes (de la que també en forma part la Fundació Rafael Campalans, que hi va ser present a través de Rocío Martínez-Sampere, Esther Niubó, Carles Rivera i Ricard Torrell) en col·laboració amb les fundacions Jean Jaurès, Friedrich Ebert i ItalianiEuropei.

Us convido a veure la intervenció de François Hollande en la cloenda de les jornades i a llegir les declaracions que hi va fer Pere Navarro: “Hi ha una alternativa a l’austeritat imposada per la dreta europea”. Podeu llegir també les cròniques de Miguel Mora a El País “Hollande asume el mando de la ‘revolución socialdemócrata'” i la d’El Periódico de Catalunya “Hollande es presenta com l’esperança dels socialdemòcrates europeus”, i l’article “Hollande frente a la política unidimensional” de Diego López Garrido. Aquest és el document de conclusions “Tribune Renaissance” acordat per les Fundacions convocants. I tanco la ressenya amb una foto presa ahir de Pere Navarro amb dos presidents del Parlament Europeu, Josep Borrell, i l’actual, Martin Schulz, que tornarà ben aviat a Barcelona.

Sobre els rumors de guerra a l’Orient Mitjà us convido a llegir “Antes de que nos quedemos sordos” de David Grossman, sobre la situació a l’Iran.

Per acabar us recomano una bona colla d’articles per alimentar interessants debats: “¿Quién apoya el Estado del bienestar?” de José Fernández-Albertos i Dulce Manzano, “La extrema derecha económica” de Jordi Muixí Rosset, “El partido como coworking social” d’Antoni Gutiérrez-Rubí, “Más allá de la crisis” de Josep Fontana (que trobareu en versió pdf en català i en castellà), “Dar voz a los valores” d’Angel Castiñeira i Josep M. Lozano, “¿A qué se debe la polarización social?” de Vicenç Navarro, “Si te van a matar, no te suicides” de Soledad Gallego-Díaz amb una interessant reflexió sobre la situació i el paper del periodisme en la situació actual, “La urgencia del multilateralismo” de Federico Mayor Zaragoza,”Política y emoción”, entrevista a David Brooks feta per Marc Bassets i “Compungimiento” de Jordi Gracia, sobre la difícil situació de l’esquerra espanyola.

“Perles” del programa del Polònia emès el 15 de març, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
♦ La “recentralización” de Rajoy porta la Generalitat a Madrid. Siejque…
♦ Molt bo. Divendres es desplaça a… Rasquera! I clar, l’Espartac ens acaba detingut per fumar porros a la via pública… siejque…
♦ Oh no, Rubalcaba ja ha entrat al Museu com a mostra de què era l’oposició. Es veu que ara ja no es porta… “Al final l’oposició es va extingir igual que els serveis públics o els ossos panda”.
♦ Oriol Pujol president de la Generalitat d’aquí a 20 anys… xistós, com sempre. Es veu que hi ha hagut grans avenços: el romanès no serà llengua vehicular a les escoles, el pacte fiscal encara és un repte, però a Madrid ens han dit que ara ja sí, que segur, en Guardiola està a punt a punt de renovar per un any més, Joan Gaspart, president del FMI i s’ha posat la primera pedra del tram final de la Sagrada Família (i una gran solució per no haver de fer sortir el President en senyal de dol)

[ARXIU HISTÒRIC] 
♦ [31/3/11] Antoni Bassas allà on hi ha la notícia, i si és a Líbia, a la punta del míssil

[LA PICADA D’ULLET] 
♦ Joan Herrera “yo me lo guis yo me com” sobre l’ecologia o sobre el que faci falta “tofu sí o tofu no als menjadors socials”

[ALGÚ HO HAVIA DE DIR] 
♦ El gelat no fa baixar… perdoneu, però algú ho havia de dir!

[LA NOVETAT] 
♦ Jesús Posada, president del Congrés de Diputats.
♦ Jordi Évole, l’home normal.

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
♦ Una de les mítiques tres famílies demanant classes en castellà pel seu fill a la directora de l’escola. I el contrapunt amb la parella Tardà/Bosch al Congrés demanant al president de parlar en català. Molt bo.

[EL CAMEO] 
♦ Jordi Évole entrevista Artur Mas l’any no sé quant… Oriol Pujol és president i Évole acaba d’arribar del Brasil d’entrevistar a Millet… li pregunta sobre el Pacte del Zara (on l’Alícia el va fer anar de compres) “Jo no m’he radicalitzat! Que consti, Èbule!”. I la propera entrevista…. a Paco Camps, ministre d’economia…

ZW 295 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.acopbilbao2012.com

L’Associació de Comunicació Política (ACOP) organitza la II Trobada Internacional de Comunicació Política, que tindrà lloc els dies 14 a 16 de juny, a Bilbao (AlhóndigaBilbao). Més de vint ponents internacionals presentaran els temes i tendències més interessants en comunicació política.  L’esdeveniment reunirà a professionals en comunicació política, tant des de l’àmbit de la consultoria com des de l’acadèmic.

La Trobada servirà també per a la presentació de panells d’investigacions recents, així com per a la celebració de tallers pràctics sobre oratòria,  media-training, negociació, comunicació de crisi o vídeos polítics a la xarxa. En el transcurs de la Trobada se celebrarà la Cinquena Assemblea General de socis de ACOP.

Pots seguir tota la informació relacionada amb la Trobada i en general amb les activitats de l’ACOP també a Facebook i Twitter.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 18 març 2012, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.