Parlant de lideratge a la UIC

Ahir, convidat per la Doctora Casilda Güell, vaig participar en una taula rodona sobre lideratge polític amb Joaquim Llimona i les doctores Mireia Tintoré i Montserrat Nebrera. A continuació trobareu la transcripció de la meva intervenció.

LIDERATGE POLÍTIC EN EL SEGLE XXI

Vull agrair la doctora Casilda Güell la seva invitació a participar en aquesta sessió sobre lideratge polític.

Intentaré cenyir-me al tema i al temps que se m’ha indicat. Especialment perquè la meva experiència indica que pels estudiants normalment són més interessants els col·loquis que les intervencions inicials.

Què és un líder? En què consisteix el lideratge?

Un especialista reconegut en temes relacionats amb el poder i el lideratge, Joseph S. Nye, va dir que el lideratge és com l’amor, el reconeixes però no saps com definir-lo, ni mesurar-lo. De fet hi ha milers de definicions sobre lideratge però cap sembla prou satisfactòria.

Personalment em va bé una molt senzilla que defineix el lideratge com la capacitat de convèncer altres persones, un grup, una comunitat, un país, d’actuar d’una determinada manera.

Una definició tan àmplia de lideratge va des de la veïna que et convenç per canviar de detergent, la veïna de debò, no aquella que surt als anuncis dient que “una marca renta més blanc”, al company o companya que és elegit delegat de curs, si és que encara hi ha delegats de curs, a la persona gran a la que es demana consell, o a la persona que domina un tema que altres desconeixen.

El meu avi va néixer a Palamós. Venia màquines d’escriure a domicili. Va prosperar i va muntar un negoci de màquines d’escriure i calcular a Barcelona. Quan amics i coneguts li demanaven consells sobre futurs negocis, el primer que preguntava sempre era: qui portarà aquest negoci? Per ell el lideratge era fonamental.

El lideratge polític no és en essència diferent al lideratge en altres entorns. Però la dimensió del grup humà en el que es vol influir pràcticament impedeix una relació directa de persona a persona, sinó que necessita la mediació dels mitjans de comunicació, i es canalitza a través d’institucions regulades per llei, a les que s’accedeix a través dels partits polítics.

El lideratge implica persuasió, no obediència. No es pot confondre amb manar. La màgia del lideratge és que convenç sense coerció, i ho fa des dels valors.

Ja a l’antiga Roma es distingia entre auctoritas (autoritat) i potestas (potestat). Un líder acaba per combinar autoritat i potestat. Si tens potestat però no tens autoritat, finalment has d’imposar per la força la teva voluntat. Si tens autoritat però no tens potestat, reclames canvis per adquirir el poder. Sense autoritat ni potestat ens enfrontem al caos.

Un bon amic meu introdueix sempre una cita del poeta León Felipe en les seves conferències sobre lideratge polític. Diu León Felipe: “No se trata de llegar el primero y solo, sino con todos y a tiempo”. També és una bona manera d’explicar en què consisteix el lideratge polític.

Quin és el problema al que s’enfronta el lideratge polític en el nostre país?

Permetin-me unes poques dades que parlen per si mateixes:

Per exemple, l’abstenció electoral. A les eleccions generals de 1977, l’abstenció va ser del 20,5%, al 2011 va ser del 34,8%.

Un altre exemple, l’índex de satisfacció política elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat. El juny de 2005 es declarava insatisfet el 59,8% de la població i satisfet el 40,2%. El novembre del 2009 els insatisfets superaven el 80% i els insatisfets no arribaven al 20%.

Un tercer exemple, una enquesta de l’Institut GESOP de març del 2010 preguntava a què associaven els ciutadans la paraula “política”. Un 70% l’associaven a conceptes negatius: mentides (primer lloc de la classificació), corrupció (segon), interessos personals (tercer), una cosa dolenta (sisè), embolics (setè). El 26% l’associava a conceptes positius: gestionar (quart lloc de la classificació), servir el ciutadà (cinquè), mal menor (vuitè). Encara queda un 4% que l’associaven a conceptes més neutres: poder (novè lloc de la classificació) i “tot” (en desè lloc).

Un darrer exemple, el recent baròmetre del d’opinió política del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat situa la política com el tercer problema pels ciutadans, el primer és l’atur i la precarietat laboral, i el segon és el funcionament de l’economia. En la mateixa enquesta el 65,8% dels enquestats estan poc o gens satisfets amb la política, i el 29,7% estan bastant o molt satisfets amb la política. Les dades a l’octubre de 2010, abans de les darreres eleccions al Parlament, eren del 59,3% i el 38,9%, respectivament. Un 79,1% es mostra més aviat en desacord amb la frase “Crec que els polítics tenen en compte el que pensa la gent”, i un 73,4% està d’acord amb la frase “Els polítics només busquen el benefici propi”.

La política està, doncs, fortament qüestionada.

Quines són en la meva opinió les causes d’aquest qüestionament?

a)    Per ineficaç davant dels mercats i davant poders no democràtics.

Els hi poso un exemple ben recent. Com vostès saben, l’anterior govern socialista havia acceptat el compromís europeu de reduir el dèficit públic fins a un 4,4% aquest any. Avui gairebé tothom està d’acord en que és un compromís que caldria flexibilitzar. El president del govern actual va anar a Brusel·les i va dir, ens comprometem al 5,8%, i tots els partits espanyols van aplaudir. Finalment la Unió Europea ha imposat un límit del 5,3%, que el govern espanyol ha acceptat, perquè no tenia altre remei. Poso aquest exemple no per criticar al govern, sinó per posar de relleu la pèrdua de poder de les polítiques nacionals, absolutament incapaces de fer front a la crisi.

Recordo que fa temps algú va dir: aquesta crisi econòmica no s’endurà per davant un govern (es referia al govern socialista) sinó dos (és a dir, també al govern que l’ha substituït). No ho sé, però és ben cert que la incapacitat de fer front a la crisi erosiona la confiança en la política, els polítics i les institucions, però també ofereix oportunitats per exercir el lideratge polític i social.

b)    Per corrupta, quan es produeixen casos de corrupció, es triga a detectar-los, són tolerats pels partits i no són castigats severament i ràpidament per la justícia.

c)     Per la indiferenciació de les ofertes polítiques, “tots són iguals”, “tant és qui governi”, “mani qui mani farà el mateix”, “no hi ha diferències entre dreta i esquerra”,etc.

d)    Per la seva llunyania i la percepció que actua a esquenes dels ciutadans

e)    Quan els partits apareixen com a tancats en si mateixos i no com a instruments al servei de la societat, és a dir, quan no compleixen la seva funció de “socialitzar la política”.

Per això, hi ha qui parla de les 5 D’s de la política: Decepció Desconfiança Desafecció Desinterès Desconnexió.

La resposta del lideratge polític a la desconfiança política

El lideratge polític ha de donar resposta a aquestes 5 D’s, i el seu primer repte és guanyar la confiança ciutadana, i això passa necessàriament per un bany de credibilitat, que neix de l’autenticitat i la coherència.

Per no desbordar el tema, deixo de banda les reformes que caldria introduir en el sistema institucional i en el funcionament dels propis partits polítics, que requereixen de major eficàcia, transparència, participació, retiment de comptes (accountability) i proximitat.

Què tenen dret a esperar els ciutadans dels líders polítics?

  1. Que diguin la veritat
  2. Que expliquin el què passa, el que saben, i també que siguin capaços de reconèixer allò que no saben. (Que siguin capaços de fer el que feien els metges de l’antic Egipte que davant d’una malaltia tenien tres fórmules: “conec aquesta malaltia i la curaré”, “conec aquesta malaltia, però no en conec el tractament” o “no conec aquesta malaltia i no en conec el tractament”).
  3. Que sàpiguen acceptar crítiques, esmenar errors, assumir responsabilitats i cercar acords polítics i socials.
  4. Que mantinguin una estricta coherència entre el que pensen, el que diuen i el que fan.
  5. Que sàpiguen dirigir però també acompanyar.
  6. Que tinguin altes dosis de perseverança.
  7. Que no perdin mai el contacte amb la ciutadania a la que serveixen.
  8. Que sàpiguen posar per davant de tot l’interès general.
  9. Que no tinguin por a rodejar-se de bons equips formats per la millor gent i que sempre puguin dir-li el que pensen i no es limitin a dir allò que creuen que li agradarà sentir.
  10. Que mantinguin un escrupolós respecte a la llei i les institucions, a la resta de partits i, que quan governen, respectin el paper de l’oposició.

Característiques del líder

  1. Capacitat de comunicar (que implica també escoltar)
  2. Capacitat d’establir fites i objectius
  3. Intel·ligència emocional (capacitat per a reconèixer sentiments propis i dels altres, i l’habilitat per gestionar-los)
  4. Capacitat de planificació
  5. Coneixement de si mateix
  6. Creix i fa créixer la seva gent, el seu equip
  7. Carisma
  8. Innovador
  9. Responsable
  10. Ben informat

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dissabte 17 Març 2012, in Anotacions, Intervencions públiques. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.