L’audàcia i el rigor de Pere Navarro

Aquesta setmana el meu Diari a Internet incorpora una novetat que ja veurem com evoluciona de cara al futur. Es tracta de la versió “Scoop.it!” del meu Diari a Internet, que aniré actualitzant tan sovint com pugui. Fa uns dies Antoni Gutiérrez-Rubí em descobria aquest sistema més gràfic de presentar recomanacions d’articles. No crec que acabi substituint la versió més tradicional del meu Diari en forma de resum setmanal, però és una altra opció que us ofereixo. A la columna de la dreta sempre trobareu com accedir a aquesta versió del Diari. Ja em direu què en penseu!

Aquesta setmana, la notícia més important en l’àmbit de la política catalana ha estat sens dubte la presentació per part de Pere Navarro d’una proposta de Pacte Fiscal Català ambiciós, possible i just. Aquí hi trobareu el text de la conferència de Pere Navarro en el Col·legi de Periodistes, i la no menys rellevant presentació que en va fer Antoni Castells. L’audàcia i el rigor de la proposta de Pere Navarro ens permetran de comprovar fins a quin punt era certa la voluntat expressada pel president Mas d’acordar aquesta qüestió amb els socialistes. Si no ho fa, no només demostrarà partidisme sinó que es posarà en evidència que només vol agitar la proposta de pacte fiscal inspirat en el concert econòmic amb objectius electoralistes i que probablement vol treure rèdit de la negativa del govern del PP a una proposta absolutament maximalista i que situaria Catalunya en un carreró sense sortida. Sobre la proposta de Pere Navarro i els seus efectes en la política catalana us convido a llegir els articles de Jordi Font “Junts pel pacte fiscal” i Pilar Rahola “Sobre llaves y cajas”. A la web del PSC hi trobareu el dossier “Pacte Fiscal” que es va actualitzant periòdicament amb les novetats al voltant d’aquest debat. Aquí sota hi trobareu una fotografia corresponent a la conferència de Pere Navarro al Col·legi de Periodistes.

De la mateixa que us recomano que seguiu l’actualització setmanal del meu bloc, em permeto recomanar-vos també que seguiu el de Jaume Collboni, hi trobareu també resums setmanals de l’actualitat política vista pel portaveu del PSC. Podeu comprovar-ho a l’entrada del dia 26, “La revolució conservadora“.

Sobre la política catalana us convido també a llegir els articles de Joan Majó “‘Leaving Las Vegas’”, Germà Bel “Agua, gestión y dinero”, Miquel Roca “El Congreso de la ilusión” (en el que parla de la celebració a Barcelona del World Mobile Congress; per cert, aprofito per reconèixer el gran encert de Jordi Hereu i Jordi William Carnes, que va permetre que celebrem aquest èxit per uns quants anys), Juancho Dumall “¿Crema el carrer?” (sobre les mobilitzacions ciutadanes i el tractament mediàtic que reben), Lluís Foix “La administración de los miedos ” i Marina Geli “Salvar el sistema sanitari”.

Passant a la política espanyola us recomano tres articles que donen bons consells al Partit Socialista per tal que refaci ben aviat el seu projecte: “La batalla contra los privilegios” d’Ignacio-Sánchez Cuenca, “El PSOE necesita plantear una oferta viable” de Francisco Fernández-Marugán i “El mal fue a peor” d’Oscar Rodríguez Barreira.

El Partit Socialista ha elaborat una pàgina web en la que s’informa dels perills de la reforma laboral. Sobre la reforma us convido a llegir l’article de Carlos Palomeque “La afectación del equilibrio laboral”. Una reforma laboral que fins i tot està causant enrenou en el si de l’església catòlica com explica Juan G. Bedoya en la crònica “Rouco se enfrenta a los obreros católicos por la reforma laboral”.

Són moltes les veus que s’alcen alertant de la política recentralitzadora del PP que pretén prendre com a excusa la gravetat de la crisi econòmica. Llegiu, per exemple, “Crisis y recentralización” de Lluís Foix, “Delenda est autonomia” de Xavier Vidal-Folch i “Operación antidemocrática” de Javier Pérez Royo.

Sobre la situació econòmica espanyola i la política i els organismes que haurien d’ajudar a superar-la ens parlen els articles de Jordi Sevilla “Otra devaluación es posible”, Carlos Berzosa “Las medidas económicas nos llevan a un callejón sin salida ” i Jordi Ortega “¿Qué son los organismos reguladores? Comisión de competencia sin sostenibilidad”.

Aquesta setmana ha estat també notícia la negociació entre Rajoy i la resta de governs de la Unió Europea per tal de flexibilitzar els objectius i els terminis de dèficit. Cada cop més són les veus que alerten sobre una política només basada en l’austeritat que no contempli mesures destinades a la reactivació econòmica, el creixement i la creació d’ocupació. Us recomano que llegiu els articles: “Obligada flexibilidad” d’Emilio Ontiveros, “La decisión de Rajoy”, editorial d’El País, “¿Adónde vas Europa… y España?” de Nicolás Sartorius, “Ni Atenas ni Lisboa” de Manel Pérez, “El primer trimestre no pinta tan mal como parecía” d’Angel Laborda, “El fontanero y el fraude fiscal” de Soledad Gallego-Díaz i “Perder tiempo” de Joaquín Estefanía.

I mentre la Unió Europea i els governs europeus no es decideixen a canviar de política, la situació a Grècia segueix deteriorant-se. Al respecte us convido a llegir els articles “Grecia, Conejillo de indias del área euro?” de Carlos Maravall, “¿Quién perdió a Grecia?” de Jean Pisani-Ferry i “Grecia solo ve pobreza” d’Amanda Mars.

Sobre aquesta orientació equivocada de la Unió Europea us convido a llegir els articles “Duras medidas sin relato” de Lluís Foix, “El poder del dinero y la política en la Unión Europea” de Miguel Otero Iglesias, “¿Podemos salvar a Europa?” d’Alfred Gusenbauer, “Otra forma de devaluación para el sur de Europa” de Gita Gopinath, Emmanuel Farhi i Oleg Itskhohi, “Un tratado incompleto”, editorial d’El País i “¿Qué aflige a Europa?” de Paul Krugman.

Som molts els que pensem que una de les poques possibilitats de rectificació rau en la victòria d’Hollande el proper mes de maig a França i de la derrota de frau Merkel l’any que ve a Alemanya. Al respecte us convido a llegir els articles “Sarkozy-Hollande: deux conceptions du modèle économique allemand” de David Chopin i “La siguiente crisis de Merkel” de Joschka Fischer.

Sobre el debat de fons de l’orientació de les polítiques econòmiques us convido a llegir els articles “Déficits buenos y malos” de Robert Skidelsky, “Los riesgos a la baja del repunte” de Nouriel Roubini, “El poder del petróleo” i “La revolución de los recursos” de Mariano Marzo, “En 2012, como en 2011” de Juan Ignacio Crespo i “Un Banco Mundial para un nuevo mundo” de Jeffrey D. Sachs.

Sobre les revoltes àrabs us convido a llegir el dossier del CIDOB “Levantamientos populares en el mundo árabe“, i els articles “No es el sueño de Tahrir” de Timothy Garton Ash, “La encrucijada siria: militarización o internacionalización” d’Ignacio Alvarez-Ossorio i “Bombas y urnas en Siria” de Lluís Foix.

Recollint debats polítics de fons us recomano que llegiu els articles “El ascenso de la desigualdad” de John William Wilkinson, “La suspensión de la política” de Josep Ramoneda,  “Desenredar una ilusión” de Daniel Innerarity (sobre la democràcia digital), “¿Por qué obedece la gente?” de Javier Gomá Lanzón i “La era del delirio” de Margarita Rivière.

Sobre la crisi de l’euro us recomano el llibre “El despertar de los demonios” de Jean Pisani-Ferry, del que us podreu descarregar l’índex i un capítol a la pàgina de l’editorial.

Em vaig perdre l’estrena de la darrera pel·lícula de Ventura Pons “Any de gràcia”, Pilar Rahola la recomana en el seu article “Ventura Pons”.

I acabo els flaixos culturals amb una trista notícia: la mort de Lucio Dalla, cantant italià pel que sento una musical devoció. Us convido a veure la notícia a TVE, a escoltar deu cançons seves en el diari italià l’Unità, a veure el concert “Banana Republic” i a visitar la seva pàgina web.

“Perles” del programa del Polònia emès l’ú de març, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES]
♦ Que bo Rajoy Arguiñano fent “al puchero” els pressupostos generals de l’estat “al ajillo”. No us oblideu afegir-hi una mica de mel, una cullerada per cada comunitat autònoma, perquè la cosa passi millor. Seran 14 cullerades, no 17, perquè Euskadi i Navarra mengen a part, no els calen, i a Catalunya tampoc perquè s’ho empassa tot sense problemes. Això sí, que no hi falti “ajo y agua”.

♦ Que bo, el ricatxu americà diu que portarà l’Eurovegas a Catalunya si tornem a autoritzar allò dels toros… nah, és broma. Ara, que el President està disposat a tot. L’últim fitxatge de la campanya procasino és Pilar Rahola, a veure si per la flaca del sionisme convenç el ricatxu… Shalom!

♦ Que bo en Tardà i l’Alfred Bosch al Bernabeu…. és l’únic recurs que els queda perquè no els deixen ser a la comissió de secrets… “que me tenga que enterar que el Sr Aznar y el Sr Florentino Pérez van al mismo callista, es muy triste”

[LA CANÇÓ] [Al mar, de Manel]

[Montilla a Tura] Tu i jo vam ser importants al partit.
[Ridao a Carod] Tu i jo vam ser el terror de Madrid
[Tura a Saura] Tu i jo vam ser consellers d’Interior.
[Saura] Però jo ho vaig fer una mica millor.
[Montilla, Saura i Carod] Nosaltres tres vam estar al tripartit.
[Carod] A tots nosaltres ens van fer el llit.
[Montilla] Adéu als anys de glòria.
[Saura] Ara ja som història
[Tura] Només podem passar l’estona aquí al bar.
[Tots] Al baaaar, al baaaar. Al baaaar, al baaaar. Al baaaaaaar!
[Ridao] A mi ja no m’hi volen per ser diputat.
[Saura] Al menys el Pepe i jo tenim lloc al Senat.
[Tura] Jo hauria pogut arribar a presidenta.
[Montilla] Aquest és un bon xist, deixa-me’l apuntar.
[Carod] Que lluny que queda aquell 2003!
[Ridao] Tot semblava possible. Ja no en queda res.
[Saura] El passat ens vol arrossegar.
[Tura] Ens han deixat de banda i avui som al bar!
[Tots] Al baaaar, al baaaar. Al baaaar, al baaaar. Al baaaaaaar!

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
♦ Sinceritat paternofilial: “Fill, ho has de saber, ja no tens 8 anys… Convergència no és independentista, au ja ho he dit!”

[ARXIU HISTÒRIC] 
♦ [19/5/11] Albert Om “No em dispareu a la cara, que me l’acabo d’exfoliar” visita Bin Laden (abans d’allò dels SEALS, és clar) “Se va a haber un follón que no sabe ni dónde s’ha metío” homenatge merescut a l’APM.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
♦ El President al Marroc, molt integrat, rotllo Artur Babà i els 300 empresaris, diu.

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
♦ El judici a Iñaki Urdangarín. Que bo, amb el rei allà de retrat present. I l’Iñaki… “Diego Torres es muy malo y me puso facturas falsas en la bebida”.

[KA FORT] 
♦ El gag de la reforma laboral al Museu…. farcit de paraules arcaiques “conveni”, “trieni”, “baixa”, “improcedent”… i la joia del Museu? Un contracte indefinit! Final tremendu amb fuetades…

[ALGÚ HO HAVIA DE DIR] 
♦ Fer joieria amb càpsules de cafè no és orfebreria ni reciclatge, és síndrome de Diògenes…. perdoneu, però algú ho havia de dir!

[LA NOVETAT] 
♦ Javier Arenas, endarrerint retallades.

♦ Sheldon Adelson, ricatxu nord-americà.

ZW 293 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.promesaselectorales.org

Promesas Electorales és el nom del certamen iberoamericà de campanyes electorals que impulsen Fran Parodi, Juan Víctor Izquierdo i Xavier Peytibi. Aquesta nova iniciativa, que es va fer pública fa uns dies, té com a objectiu servir com a plataforma per donar a conèixer les idees i propostes de nous talents que comparteixen la passió per la comunicació política, al mateix temps que es genera un marc de relació i contacte entre joves promeses i professionals i empreses que desenvolupen la seva tasca en aquest camp, aquí i a Llatinoamèrica.

A través d’aquest concurs s’ofereix l’oportunitat de “assessorar” a un candidat / candidata en algun àmbit concret de comunicació estratègica dins d’una campanya electoral real (existeixen 10 categories diferents de les de presentar i els participants poden presentar sols o en grup – de fins a 4 persones-i presentar les seves propostes en una o en diferents categories).

La mecànica és la següent: a tots els participants inscrits, se’ls facilitarà el pròxim dia 24 un brief de campanya, detallant de quina campanya i país es tracta, a quin partit i candidat/a s’ha de assessorar. Com que és una campanya real, totes les dades informatius d’interès estaran disponibles a la Xarxa per solucionar qualsevol dubte i ajudar a la pròpia estratègia. Podeu consultar tots els detalls a la pàgina.

Aquest projecte compta amb un ampli jurat, en el qual tinc el plaer de participar al costat de col·laboradors, col·legues i amics. Segur que serà una oportunitat per descobrir nous talents, idees i propostes creatives, mentre compartim coneixement i experiències. Un repte estimulant que esperem compti amb una amplia participació i iniciatives interessants. Tota la sort!

Per a qualsevol dubte, o més informació, podeu a contactar amb els organitzadors a través: info@promesaselectorales.org, a Twitter (@p_electorales) i Facebook. El certamen és una iniciativa de Beers&Politics i d’Archivo Electoral.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 4 Març 2012, in Pere Navarro, Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.