Les pors que suscita la política del PP

Aquesta setmana aprofito el meu Diari a internet per donar una primícia: la Fundació Rafael Campalans inicia un nou projecte: l’Observatori de l’esquerra europea. L’objectiu és seguir i participar en la renovació del projecte polític dels socialistes, socialdemòcrates i laboristes europeus. En aquesta pàgina hi trobareu la documentació més recent generada al voltant d’aquest debat. És una idea inspirada en l’Observatori de la socialdemocràcia de Policy Network.

A partir de mitjans de març, s’obrirà un nou espai a la pàgina web de la Fundació que serà actualitzat setmanalment amb les notícies, documents i enllaços que permetin seguir el debat de l’esquerra, el procés d’integració europea, l’evolució dels partits socialistes, socialdemòcrates i laboristes, l’acció dels governs europeus amb presència de partits progressistes i els processos electorals dels principals països de la Unió Europea. Aquestes informacions s’inclouran també en el butlletí electrònic setmanal que la Fundació envia a tothom que s’hi subscriu.

Necessitem voluntaris i voluntàries que s’ofereixin a seguir països o partits concrets per tal d’assegurar que comptem amb la documentació més actualitzada i acurada possible.

Per col·laborar en aquest projecte o suggerir la inclusió de documents i enllaços podeu adreçar-vos a fundacio@fcampalans.cat

A l’Observatori hi trobareu, per exemple, el manifest “Per una alternativa europea socialista” (versió francesa / versió anglesa). Són moltes les persones interessades en seguir el procés d’integració europea i la renovació dels partits socialistes, socialdemòcrates i laboristes de la Unió Europea. Gent interessada, per exemple, en l’article “El estado de la Unión” de José Ignacio Torreblanca, o en les perspectives electorals de François Hollande, de qui Denis MacShane traça un perfil a la revista New Statesman, i que acaba de publicar el llibre “Changer de destin” del que ens parla François Bazin a Le Nouvel Observateur.

La Fundació necessita voluntaris i voluntàries per alimentar l’Observatori: animeu-vos-hi!

Per cert, la primera entrevista que m’han fet un cop elegit president de la Fundació Rafael Campalans és obra d’un estudiant de periodisme, Nicolás Tomás Lanchón.

Sobre política catalana us convido a llegir els articles: “El fals i utilitari cel de CiU” d’Alfons Quintà, “Alicia en la autopista” de Rafael Nadal i l’imprescindible “Responsabilidad política o hipocresía” de Jordi Matas Dalmases.

L’evolució de la política espanyola suscita grans interrogants i inquietuds, fins al punt que Santiago Carrillo s’interroga “¿Volvemos a los tiempos del miedo?“.

No hi ha cap mena de dubte que la reforma laboral aprovada per decret pel govern del PP, amb un suport entusiasta per part de CiU, genera molta por. Al respecte podeu llegir els següents articles: “La (contra) reforma laboral del gobierno del PP resumida en 20 puntos” de Carlos Hugo Preciado Domènech, “Ruptura del ‘statu quo’” de Joaquín Estefanía, “El 19-F es sólo el principio” d’Ignacio Escolar, “La calle habla”, editorial d’El País, “Cambio de paradigma” de Kepa Aulestia, la meva opinió a ABC “Una reforma laboral inaceptable“, “Salarios y competitividad” de Vicenç Navarro, “El PSOE recurrirá ante el Tribunal Constitucional la reforma laboral si el Gobierno no la retira o modifica” de Soraya Rodríguez i “A qué llamamos trabajo” de Joan Subirats.

Però hi ha més coses que fan por de l’orientació política del govern del PP i del clima que genera, com podeu comprovar a: “La Justicia con Gallardón” de Gregorio Peces-Barba, “Sanidad en caída libre”, editorial d’El País, “Un serio error”, editorial d’El País sobre l’actuació policial a València, “No acato ni respeto un escándalo supremo” de Gaspar Llamazares (sobre la condemna de Baltasar Garzón), “Demasiados retrocesos” de Josep Fontana, “Primavera valenciana” de Manuel Castells, “Una revolución conservadora” d’Antonio Elorza i “¿Para qué otra reforma de la ley del aborto?” de Manuel Cancio Meliá. Com diu Elena Valenciano en una entrevista de Carolina Martín a l’edició digital de Público (diari al qual faré un petit homenatge al final de l’entrada d’avui del meu diari a Internet) “La derecha se ha emborrachado de poder y han empezado los desmanes”.

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els articles: “Consolidación fiscal” de Carlos Sebastián, “Hace falta un respiro”, editorial d’El País sobre la necessitat de flexibilitzar els objectius de dèficit, “¿No estaba España virtualmente intervenida?” d’Ernesto Ekáizer i “La carta (confidencial) del BCE” de Manel Pérez.

El dogma de l’austeritat practicat per la majoria dels governs europeus i impulsat per les instituciones europees, fortament criticat, entre d’altres, per Paul Krugman en el seu article “Dolor sin nada a cambio”, està provocant greus efectes socials, sobre els sectors socialment exclosos, els aturats i el precariat, però també sobre les classes mitjanes (concepte imprecís i de vegades utilitzat amb la perversa intencionalitat de dividir els treballadors o de justificar privilegis d’una exigua minoria, però que molta gent aplica als treballadors, emprenedors, autònoms i professionals que fins fa relativament poc arribaven a final de mes encara que fos amb dificultats). Vegeu, per exemple, “La desaparición de la clase media” de Manuel Caraballo Callero, “La pobreza atrapa a la clase media europea” de María Antonia Sánchez Vallejo i “La clase media se suma al carro de la pobreza” de Laura Daniele. Ja s’ha teoritzat sobre el final de la classe mitjana, també com a metàfora del final del model social europeu. Vegeu per exemple el llibre “El fin de la clase media” de Massimo Gaggi i Edoardo Narduzzi (editorial Lengua de Trapo). Per això Andrés Ortega parla de “El regreso de la lucha de clases” i Joaquín Estefanía de “La polarización”.

Sobre la situació política i econòmica europea us convido a llegir els articles: “Europeos soberanos” de Lluís Bassets, “Heroica reconstrucción del Estado fallido griego” de Xavier Vidal-Folch, “La revuelta contra la hegemonía francoalemana en la UE gana terreno” d’Andreu Missé i “La decadencia europea” de Josep Ramoneda.

En canvi, als Estats Units d’Amèrica, les polítiques d’estímul de l’Administració Obama, tot i que són sovint acusades d’excessivament tímides, semblen donar resultats. vegeu-ho per exemple a l’article d’Andy Robinson “USA: de espiral viciosa a círculo virtuoso”.

Sobre la situació a Síria us convido a llegir els articles “The Syrian Impasse” d’Immanuel Wallerstein i “Siria y el explosivo doble rasero” d’Araceli Mangas Martín.

Amb temes de debat de fons, us convido a llegir els següents articles “The World Left after 2011” d’Immanuel Wallerstein (recomanat per Raimon Obiols en el seu article “Les esquerres després del 2011”), “El ‘síndrome de Berlín’ de los gobiernos” d’Antón Costas, “Las semejanzas entre la Gran Depresión y ahora” de Vicenç Navarro, “¿En qué se parece una central nuclear a un avión? Una contrarevolución industrial” de Jordi Ortega, “Al capitalismo no le sienta bien la democracia” de Juan Torres, “El reparto de la tarta” de Juan Francisco Martín Seco i “La izquierda es culpable” de Lluís Bassets.

Aquesta setmana us recomano diversos llibres, les Obres Completes d’Enrique Tierno Galván, editades per Antonio Rovira Viñas, mencionades en l’article de Tereixa Constenla “Un pensador llamado Tierno Galván”, el llibre de Dani Rodrik “La paradoja de la globalización” (seguint l’enllaç us podreu descarregar l’índex, la introducció i un capítol del llibre), i el llibre d’Ángel Gabilondo “Darse a la lectura”, editat per RBA, recomanat per Javier Rodríguez Marcos a El País i per Joaquim Nadal en el seu article “Fer l’amor a les paraules”.

I acabo amb el meu petit homenatge al diari Público, que seguirà viu en la seva edició digital, després d’haver publicat 1.599 exemplars en paper, amb el darrer article del seu director, Jesús Maraña “El papel de ‘Público’” i l’editorial pòstum d’El País “Democracia más débil“.

“Perles” del programa del Polònia emès el 23 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
♦ Que bo, aquesta NO l’esperàvem, ZP a la resi d’expresis!!

[LA IMATGE DE LA SETMANA]
♦ La princesa Leia Montilla.

[L’ESTÀVEM ESPERANT]
♦ L’atonyinament policial als xiquets de València. I ja hem vist el prototipus de l’”enemic” de P4.

[LA PICADA D’ULLET]
♦ Manifestació de CCOO (canaris oprimits).

[SURREALISTA]
♦ Trias, Puig i Masco a l’autoescola per treure’s el carnet d’autobusos, per si de cas fa falta la setmana que ve… però com que la cosa no és tan fàcil decideixen complicar-s’ho encara més i s’empesquen els “quirobusos”, camilles amb rodes per portar congressistes de l’hotel cap a la fira, si és que…

[EL CAMEO]
♦ Eduard Estivill, promocionant el seu mètode per adormir nens (no ho proveu amb funcionaris emprenyats)

[LA PUBLI ENCOBERTA]
♦ La del tercer volum de memòries del President Pujol (tot sigui per afavorir el sector editorial, això sí).

[EXCLUSIVA!]
♦ Imatges exclusives de Carme Chacón buscant la pau interior.

[MALA LLET]
♦ Problemes de trànsit: una mani contra la reforma laboral ha topat contra una mani contra les retallades a la ronda del Litoral.

[LA VENJANÇA]
♦ El president Mas fa portaveu del Govern a l’Alícia, perquè hagi d’anunciar ella les retallades, la no taxa turística i tots els drames haguts i per haver. [Intentaré fer veure que no he vist que els penjava tots els vestidets del quadre de la Sala Tàpies.]

[ARXIU HISTÒRIC]
♦ [10/3/11] Justo Molinero i el flamenc. Una parella amb futur radiofònic: Justo Molinero i Martí Anglada! Molinero: “Usted de qué es más, de Chiquetete o de La Niña de los Peines?” Martingala: “Jo sóc més de Wagner”. I el moment “Bundestaaaag, Bundesraaaaat”?? Tiembla Poveda! Que boooo!

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 26 Febrer 2012, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.