A tres setmanes del 38 Congrés federal del PSOE

El 13 de gener de 2004 moria Joan Reventós, fundador del PSC. Per recordar-lo us recomano que visiteu la pàgina de la Fundació Rafael Campalans on hi trobareu el manuscrit amb la seva definició de socialisme.

Parlem ara del PSC, recollint les notícies i declaracions més rellevants de la setmana. A començar per les de Montserrat Tura en les que no descarta optar a les primàries per esdevenir candidata socialista a la Presidència de la Generalitat. Us interessaran també la crònica d’Albert Martín Vidal a Públic “El PSC assetja les retallades de Mas” i les declaracions del nostre Primer Secretari sobre el vot favorable de CiU a les draconianes mesures acordades pel govern del PP: “Volem saber si al darrera dels vots regalats de CiU al PP hi ha uns acords que tenen repercusió a Catalunya”.

L’acord CiU-PP a Madrid ha tingut un immediat trasllat a Catalunya amb l’anunci per part del PPC que no presentarà una esmena a la totalitat als Pressupostos de la Generalitat pel 2012, que es començaran a debatre la setmana que ve al Parlament. El PSC, que presentarà dilluns la seva esmena a la totalitat, que s’afegirà a l’esmena a la totalitat a la llei d’acompanyament, ja presentada fa dies, manté la seva disposició a arribar a acords amb CiU. Sobre aquesta qüestió us convido a llegir dues opinions rellevants: l’entrevista a Antonio Balmón que li fa Pere Martí al diari Ara “Estem obligats a entendre’ns amb CiU”, i l’entrada al bloc de Joan Ferran “Estem obligats a entendre’ns amb CiU?”.

Les coses com són: per decisió ciutadana, el PSC té encomanada la tasca d’oposició al govern de CiU, que va guanyar amb gran claredat les eleccions al Parlament de novembre de 2010. Per decisió política, el PSC vol deixar de ser oposició i esdevenir govern un altre cop tant aviat com sigui possible. I per arribar al govern cal esdevenir alternativa i assolir la confiança majoritària de la ciutadania.

Els països democràtics que funcionen bé tenen un bon govern i una bona oposició. I a l’oposició correspon criticar l’actuació del govern, en allò que sigui criticable. De vegades s’intenta silenciar l’oposició sobre la base de deslegitimar les seves crítiques (“vosaltres també ho fèieu”, “això ve d’abans”, “els problemes que tenim ara són resultat dels vostres errors quan governàveu”). Són coses de la dialèctica política, però l’oposició no ha de callar la crítica, no ha de deixar d’exercir la seva tasca de control; és la seva obligació, és la seva contribució al bon govern del país. Però, certament, exercir tasques d’oposició no és contradictori amb arribar a acords amb el govern, en funció d’interessos generals del país, a causa d’una situació de crisi aguda, en tractar-se de temes de desplegament institucional que requereixin d’àmplies majories, o, senzillament, per arreglar qüestions concretes gràcies a l’acostament entre partits diferents (“ni teva ni meva”).

L’actual situació del país reclama amplis consensos: ho aconsella la crisi econòmica, ho recomana una eventual erosió de l’autogovern a causa de l’acció del govern del PP, ho demana l’opinió pública. D’altra banda, el govern de CiU no disposa de majoria parlamentària (té 62 diputats i la majoria absoluta en requereix 68). CiU ha optat per una aparent ‘geometria variable’ en els seus acords parlamentaris, però el cert és que fins ara, i no sembla que hi hagi indicis de canvis en aquesta orientació, CiU ha trobat permanentment el suport del PP, tot i que cal recordar que la investidura del president Mas va ser facilitada en segona votació gràcies a un acord amb el grup socialista.

Pere Navarro, en la seva primera intervenció com a nou Primer Secretari del PSC, va oferir una política de “mà estesa” al president Mas, reiterant aquest oferiment en la primera entrevista que va mantenir amb el President de la Generalitat, en la que li va lliurar un document per explorar possibles temes a pactar i van acordar la creació d’una comissió per treballar-hi. Els temes a acordar van més enllà dels pressupostos, però no està exclosa la possibilitat de trobar punts d’encontre també en aquesta matèria.

Curiosament, fins ara ha estat més gran la disposició a acordar per part del PSC que no pas per part del govern de CiU. Això té una explicació senzilla: la sintonia entre els plantejaments socioeconòmics de CiU i PP és la més gran de la història; tots dos estan d’acord en una sortida neoliberal de crisi basada estrictament en l’ajustament pressupostari i la política de retallades socials. Això explica, més que cap altra cosa, el suport de CiU a les mesures de Rajoy. Certament hi ha elements que poden dificultar l’entesa entre els dos governs, elements que tenen a veure amb l’autogovern de Catalunya i una visió d’Espanya que, per part del PP, s’allunya bastant de l’esperit amb què es va acordar la Constitució de 1978. Tenim encara molt recent la ferotge campanya del PP en contra de l’Estatut de Catalunya de 2006 i de l’acord de finançament de 2009 que se’n deriva. A més, CiU ha situat la seva reivindicació de “pacte fiscal en la línia del concert econòmic” com a condició ‘sine qua non’ de la seva col·laboració amb el PP. és clar que també ho van dir el 1999 i després es va obrir una etapa d’estreta col·laboració CiU-PP dels anys 2000 a 2003…

El plantejament dels socialistes no és incompatible amb la cerca de la necessària entesa entre els governs de Catalunya i Espanya (necessària sempre, però imprescindible ara en plena crisi econòmica i d’incertesa europea). Però certament l’entesa que nosaltres proposem només és possible des de garanties de cohesió social (d’una sortida de la crisi basada en esforços equitatius, rigor pressupostari i impuls a la reactivació econòmica i la creació d’ocupació) i també d’unitat civil (incompatible amb reivindicacions impossibles que només busquen l’enfrontament de Catalunya amb la resta d’Espanya). En aquests moments, la decisió està en mans de CiU.

La dificultat més gran per a l’acord és, precisament, que un acord requereix apropar posicions, mentre CiU l’únic que pretén és que el PSC es limiti a avalar la seva política. Una demostració més d’aquesta incapacitat per explorar amb rigor la possibilitat d’acordar és la sovintejada al·lusió del president Mas a l’eventualitat d’eleccions anticipades. En una situació en que a CiU només li falten sis diputats per assolir majoria absoluta al Parlament, i en la que diversos partits han ofert diàleg al govern, l’apel·lació a eleccions anticipades només pot ser llegida en clau d’incapacitat per arribar a acords i per governar sense majoria absoluta.

El debat pressupostari de dimecres i els treballs de la comissió negociadora CiU-PSC ens donaran pistes sobre la voluntat real de CiU d’arribar als acords que el país necessita i que sectors significatius de la societat catalana reclamen.

Sobre la situació política catalana, la gestió del govern de CiU i les seves coincidències amb el PP, us recomano que llegiu els articles: “Catalunya no té la pressió fiscal alta” de José Antonio Donaire, “Artur Mas: nacionalista, liberal i escocès” d’Andreu Mayayo, “Ajustes ideológicos” de Román Orozco, “Dreta catalana, dreta espanyola” d’Andreu Mayayo, “Bones raons i males excuses” de Joan Majó i “‘Escola bressol’ pública y de calidad” de Jordi Matas Dalmases.

Sobre qüestions de fons relatives a la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya us convido a llegir els articles “Declarem la independència?” de Joaquim Nadal, “Reconocer –o no- la asimetría” d’Oriol Pi de Cabanyes, “Razón y frenesí” d’Antoni Puigverd, “Catalunya en todo y por partes” de Valentí Puig i “Mensaje en el Ateneu” de Ramon Aymerich.

Els dies 3, 4 i 5 de febrer tindrà lloc a Sevilla el 38 Congrés federal del PSOE. Només queden, doncs, tres setmanes pel Congrés. La foto que encapçala aquest epígraf correspon a la reunió de Carme Chacón amb la plataforma “Jóvenes con Chacón”. Per seguir els debats us recomano els següents enllaços i materials: “Dossier ‘El futuro del PSOE’” d’El País, web del 38 Congrés, web d’Alfredo Pérez Rubalcaba, discurs de la presentació de candidatura d’Alfredo Pérez Rubalcaba, Document “38 propuestas y +“, web de Carme Chacón, Carta de Carme Chacón als militants socialistes, discurs de la presentació de candidatura de Carme Chacón, vídeo de l’acte d’Olula del Río, síntesi de les aportacions rebudes al web “Mucho PSOE por hacer”, articles “Rubalcaba y el federalismo” d’Antonio Franco i “Recargando a Chacón” d’Antón Losada, aportació “Per un partit d’activistes, cal un partit activista” de David Lizoain, articles “Socialismo activador” d’Antonio Estella, “Claves para resucitar el PSOE” de Carlos Carnicero Urabayen i “La renovación del PSOE (y 2), La política económica” de José Luis de Zárraga i l’aportació “¿Una Agrupación 2.0? Partido 2.0, todas en red” de Lourdes Muñoz Santamaría, sobre el debat obert per César Calderón “10 argumentos para crear una Agrupación 2.0 en el PSOE”.

Sobre política espanyola i les primeres decisions del govern del PP us convido a llegir els articles: “Mentiras arriesgadas” de Juan Moscoso del Prado, “Sería un mal camino” de Miquel Roca (alertant sobre els riscos d’una política basada en estrictes ajustaments i recentralització), “Los silencios de Rajoy” de Miguel Angel Aguilar, “L’estratègia de Rajoy SL: silenci i salami” de Joan Subirats, “El conejo en la chistera” de Manel Pérez, “Ocultación de la verdad” de Javier Pérez Royo, “Donde dije digo… digo ‘impuestos’” de Público sobre el vídeo del PSOE, “La videoteca no perdona” de Público sobre les mentides del PP, “Aparcada la batalla contra las lenguas cooficiales en el Senado” de Juanma Romero, “Sabor local” de Llàtzer Moix sobre la política del PP a València, “La inflación en 2011 y las perspectivas para 2012” d’Angel Laborda, “¿Cómo ajustar 40.000 millones sin tocar el Estado del bienestar?” de Pere Rusiñol i “España 2012” d’Emilio Ontiveros.

Sobre la crisi europea i la incapacitat de fer-hi front des de les polítiques desenvolupades per les institucions europees i els principals països de la Unió us convido a llegir els següents articles:

Malgrat tot hi ha alguna esperança en el plantejament de la presidència danesa de la Unió Europea, des d’un dels pocs governs progressistes que queden a la Unió. Podeu seguir-ho a través del web de la presidència danesa de la UE i llegir el document d’orientació política “Europe at work“.

Sobre el debat de fons en l’orientació de les polítiques econòmiques podeu llegir els articles: “Prou d’austeritat” editorial de L’Avenç, “Ed Miliband tells Labour to face reality of deficit” de Patrick Wintour, “El sistema necesita una reparación a fondo” de Lluís Foix, “Dudas sobre el diagnóstico de los recortes” de Lluís Foix, “Reinventando la Edad Media” de Mario Trinidad, “Mercados, partidos y democracia” de Ximo Bosch, “¿Es aún posible la Europa social?” de Joan Subirats i “Gobernanza global sin líderes” de Dani Rodrik.

Sobre el necessari debat d’idees us convido a consultar “Los 10 documentos de la Fundación IDEAS más descargados en 2011“, l’article d’Antoni Gutiérrez-Rubí “Recuperar la política, recuperar la lectura” i la iniciativa “Taller de política“.

Sobre les dificultats del periodisme us convido a llegir l’article de Lluís Foix “Periodismo en tiempos de crisis” i, més en concret, sobre les dificultats del diari Público, us convido a llegir els articles “Diez razones para un diario” de Marco Schwartz i “Actor cultural emancipador” d’Ariel Jerez.

Per acabar us convido a llegir l’article de Màrius Carol “El año Holmes” i dos articles sobre la pel·lícula dedicada a la vida de Margaret Thatcher protagonitzada per Meryl Streep “El fantasma de Thatcher” de Montserrat Domínguez i “La dama de hierro” de Joaquín Estefanía.

“Perles” del programa del Polònia emès l’11 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
♦ No sabem quin paquet és millor si el de Retallades o el de Recortes… Ja ho diu el President “La Retallada catalana és la genuïna… a l’hora de retallar rebutja imitacions… tria la Retallada catalana, la teva”. Això no ho compren ni els marcians!

♦ Al nivell de Pau Claris, Prat de la Riba i el timbaler del Bruc…. a ERC ara s’homenatja Iñaki Urdangarín, per la seva innegable contribució a l’adveniment de la República. “Que mori el Borbó, Iñaki campió!”

[ARXIU HISTÒRIC] 
♦ La resistència de CiU (13/1/11) Els “maquis” d’en Mas… resistint a la muntanya fins que ha de ser el mateix President que els conveni que ha guanyat les eleccions: “podeu sortir, Catalunya torna a ser normal!”

[LA PICADA D’ULLET]
♦ El President Mas té a bé de fer-nos un resum de la seva intervenció a Londres: “The Spanish tailor is rich i no està forn per muffins”… extraordinari.

[KA FORT] 
♦ Pla de foment de la lectura… el Rei s’està llegint tot el sumari del cas Urdangarín. Sort de la reina: “y porqué no te esperas a que hagan la película?” Però el rei té altres plans, demanar l’ajuda del trio Monzó, Gimfi, Maruja… “Serían ustedes tan amables de descifrar a trama en la que se encuentra mi yerno?”

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
♦ La nova incorporació al cel dels patriotes: Kim Jong Ill.

[SURREALISTA] 
♦ Impressionant desplegament tecnologicotelefònic via iogurts, entre l’Ajuntament i la Generalitat… total sembla que el més greu és haver de renunciar al carro de postres del Via Veneto. Ara, no em feu dir perquè el gag acaba amb unes camilles patinant sobre gel… Hospital on ice!

[LA NOVETAT] 
♦ Luis de Guindos, ambsense il·lusió.
♦ Cristóbal Montoro, l’alegria de la huerta.

[ALGÚ HO HAVIA DE DIR] 
♦ Dir ximplet no és el mateix que dir burro!… perdoneu, però algú ho havia de dir.

[ALGÚ L’HI HAURIA DE DIR] Carme Chacón
♦ Després dels resultats que vaig treure a Catalunya, té collons que ara vulgui liderar el PSOE… perdoneu, però algú m’ho hauria de dir!

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
♦ Carme Chacón des d’Andalusia amb amor: Rubi, rubi, rubi, ruba, ai Rubalcaba yo te quiero más”

[MOLT CURRAT] 
♦ Mare de Déu del Yucatán, el món s’acaba! Comences amb la crisi i acabes no renovant Guardiola!

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
♦ De Guindos a Rajoy: “Mariano, ya te dije que Lehman Brothers es un banco de inversión, no un grupo musical”

ZW 287 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

El 2012 tindran lloc diferents esdeveniments vinculats a la comunicació política (estratègies, nous formats, campanyes electorals, xarxes socials …). Aquí van alguns que us recomano especialment.

2, 3 i 4 de febrer
V Seminari Internacional d’Estratègies Electorals i Polítiques (Ciutat de Mèxic)

http://www.marketingpolitico.com.mx/SIEEP12/index.html

Amb nombrosos experts de diferents àmbits que analitzaran les estratègies polítiques-electorals amb més èxit a nivell internacional, amb l’objectiu d’identificar les tendències que s’estan definint en el món.

15 de febrer
Jornada ‘Política2.cero’ (Madrid)

http://www.politica2cero.es

En aquesta nova edició es durà a terme un repàs de les últimes Eleccions Generals a Espanya i els esdeveniments que estan transformant la forma de fer política al nostre país sense perdre la perspectiva internacional. Alguns dels ponents que hi participen: Javier Piedrahita, Javier Recuenco, Esther Checa, José  de la Peña, José Antonio Rodríguez Salas, entre d’altres. Aquí teniu la informació vinculada a la primera edició d’aquestes jornades que van tenir lloc a Santiago de Compostela. (Política2.cero a Twitter)

23 i 24 de febrer
#CCPC2-II Congrés de Comunicació Política de Catalunya (Barcelona)

http://www.ccpc.cat/

Una nova edició d’aquest Congrés que comptarà amb prestigiosos internacionals que sota el títol ‘Comunicació en Xarxa i Ciutadans Globals’ abordarà els canvis i els temes d’actualitat que afecten a la comunicació política a tot el món.  El congrés està dirigit a professionals de la comunicació política, partits, assessors, acadèmics, consultors, administracions i institucions. Segueix tota la informació a Facebook, Twitter, Vimeo.

6 i 7 de juliol
I Congrés Internacional en Comunicació Política i Estratègies Electorals (Madrid)

http://www.alice-comunicacionpolitica.com

Té com a objectiu principal “propiciar un fòrum d’intercanvi d’idees entre estudiants, investigadors i professionals, que permeti un acostament entre les diferents perspectives que componen la disciplina, amb l’ànim de proposar reptes sobre els quals construir la comunicació política i les estratègies de campanya, no només del present, sinó també del futur”.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 15 gener 2012, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.