A 14 dies de les eleccions generals

A 14 dies de les eleccions generals i amb la campanya electoral a tot gas, resulta obligat començar l’actualització setmanal del meu Diari a Internet parlant d’aquest tema. Hi ha moltes coses en joc el 20 de novembre, qui governarà Espanya, amb quins valors ho farà, quines polítiques desenvoluparà, quins interessos concrets defensarà. Immersos en una greu crisi econòmica internacional, que té a Espanya un perfil propi amb una molt alta taxa d’atur i els estralls causats sobre una economia massa depenent de la bombolla immobiliària, les perspectives electorals pel partit que governa, pels socialistes, no són positives. Ens ho diu de forma ben clara l’enquesta del CIS, que dóna al PP un avantatge de 16 punts sobre el PSOE, que obtindria una clara majoria absoluta, amb una forquilla d’escons de 190 a 195 pel PP i 116-121 pel PSOE. A Catalunya el CIS dóna 16 escons al PSC, 13 a CiU, 12 al PP, 3 a ICV-EUiA i 3 a ERC. Es tracta d’una enquesta domiciliària i les entrevistes es van produir del 6 al 23 d’octubre, feta, doncs, abans de la campanya, i abans del debat cara a cara que tindrà lloc demà.

De confirmar-se la tendència assenyalada per aquesta enquesta el PP obtindria una rotunda majoria absoluta i el proper president del govern seria Mariano Rajoy, la persona que ha encapçalat una oposició irresponsable, que no ha fet mai costat al govern en una situació econòmica tant delicada, la persona que va ostentar fins a cinc responsabilitats ministerials en els governs de José María Aznar, responsabilitats que costa recordar i que no es van traduir en una obra de govern que podem recordar més enllà de la desafortunada descripció del vessament de petroli del Prestige com a “quatre filets de plastilina”. Guanyaria un PP que amaga les seves intencions en un programa eteri però que està aplicant ja les receptes de la dreta més dura i antisocial en les Comunitats Autònomes on governa, i que acumularia el poder més absolut concentrat mai en la història democràtica d’Espanya en les mans d’un sol partit. Sabem que els governs europeus de dretes no estan essent capaços tampoc de donar una resposta rotunda a la crisi però sí que estan impulsant un increment de les desigualtats i al pobresa i el desballestament de l’Estat del benestar. Jo estic convençut que la majoria dels catalans i les catalanes no volen això i tampoc una victòria abassegadora del partit que es va oposar de forma ferotge a l’Estatut que vàrem votar, al finançament que vàrem negociar i al model educatiu de les escoles catalanes. Per això val la pena donar la batalla fins al darrer moment, conscients que només la màxima mobilització i el millor resultat dels socialistes a Catalunya pot evitar la victòria del PP o, al menys, evitar la majoria absoluta pronosticada per l’enquesta del CIS. No serà CiU, la força de les retallades, qui ho impedeixi. Per això, perquè no és el mateix Rubalcaba que Rajoy, el PSC i la seva cap de llista Carme Chacón estem desenvolupant una intensa campanya.

Us convido a llegir l’entrevista a Carme Chacón que li ha fet Albert Om pel diari ARA, i a veure els videoclips de l’inici de campanya a Esplugues, el primer spot electoral del PSC, el documental “Carme Chacón: retrat d’una candidata” i l’acte de Carme Chacón i Felipe González a L’Hospitalet. També us pot interessar l’article que em va publicar dijous el diari ABC “Unidad civil y cohesión social“.

El futur és esforç i justícia social

Sobre el debat al voltant del pacte fiscal (que CiU vol equiparar o confondre amb el concert econòmic) us recomano que llegiu l’article “Sí al pacte fiscal?” de Joan Majó. També us interessaran els articles: “L’escola dels millors” de Sara Moreno, “Les fal·làcies de les crítiques al tercer sector” d’Àngels Guiteras, “Al nacionalisme no li agraden les bones notícies” de Joaquim Coll i “La geometria variable” de Xevi Xirgo.

Sobre les retallades sanitàries i, en general, la nefasta gestió del Departament de Salut, us convido a llegir els articles d’Alfons Quintà “Més conflictes d’interessos en sanitat“, “Salut: moviments financers i estancament laboral” i “Salut: la Generalitat, acorralada” i “Fuera las caretas: la salud, bien privado” de Jorge Calero i “Qui és qui al Departament de Salut” de Joan Serra. Tampoc es queda enrere en quant a ineficaç i injusta la tasca del Conseller d’Empresa i Ocupació. Llegiu per exemple l’article de Francesc Valls “Parábolas de consejero”.

Sobre l’escenari electoral a Catalunya us convido a llegir els articles “Pacte fiscal i retallades” d’Andreu Mayayo, “A Catalunya, una batalla particular” de Joaquim Coll, “CiU, en l’eix dreta-esquerra” d’Antonio Franco, “Duran crea más división en CiU al rechazar el matrimonio gay” de Maiol Roger, “El PP y su agujero catalán” d’Enric Company, “L’abstenció és aliada del PP” de Toni Soler i “Participació electoral” d’Andreu Mayayo.

Sobre les perspectives electorals en general vegeu les opinions de Jesús Ceberio “Malas noticias para Rubalcaba”, Antón Losada“¿I si les coses no fossin com semblen?” i Antoni Gutiérrez-Rubí “¿Votarás a quien gane el debate?”. Lògicament, la situació econòmica i l’atur centren la campanya, podeu llegir al respecte els articles d’Amanda Mars “La crisis dispara la desigualdad de ingresos entre los españoles”, Javier Ayuso “El paro ya es una crisis social” i Joaquín Estefanía “El plazo más largo”.

Sobre la campanya d’Alfredo Pérez Rubalcaba, us convido a llegir l’entrevista que li fa Montse Oliva al diari El Punt Avui, la crònica de l’acte a Dos Hermanas on va compartir escenari Amb Felipe González i Alfonso Guerra i a veure un videoclip d’aquest míting.

El programa del PP i l’eventual victòria d’aquest partit generen molta inquietud, al respecte us convido a llegir els articles “Las claves del programa de la derecha” a Público, “Bajar impuestos es suicida” d’Ignacio Escolar, “Campo de distorsión de la realidad” de Jesús Ceberio, “Dos planes antagónicos contra la crisis” a El País, “Programa dudoso“, editorial d’El País, “La España que apunta Rajoy: menos impuestos al capital y salarios a la baja” de Carlos E. Cué, “Los buitres planean” de Gran Wyoming, “La que ens espera” d’Alex Masllorens i “La tajada” de Manuel Vicent. També us interessarà l’editorial d’El País “En campaña“.

Sobre el balanç de José Luis Rodríguez Zapatero podeu llegir “Ese chico de León se va” de Suso de Toro i, com a contrapunt i pòrtic del capítol europeu, “¡Senyor Berlusconi, marxi!” d’Albert Sáez.

Sobre la crisi de euro i el terratrèmol grec podeu llegir els següents articles:

Sobre Turquía us interessarà l’entrevista a Nilüfer Göle que li fa Lluís Amiguet “A Turquía le va mejor fuera de la UE que a Grecia dentro”. Sobre l’ingrés de Palestina a la UNESCO podeu llegir “Palestina, admitida en la UNESCO” de Carmen Magallón i “Un éxito simbólico” editorial d’El País. Sobre les revolucions àrabs podeu llegir “El otoño árabe” d’Ignacio Sotelo i “Réquiem por la Primavera Árabe” de Nazanín Armanian.

Sobre debats més de fons us interessaran els articles “El valor de la inversió pública” de Joaquim Nadal, entrevista a Jeremy Rifkin “Aquesta crisi és culpa del petroli” de Miquel Codolar, “Ocupar Wall Street” de Manuel Castells, “Ocupemos el futuro” de Noam Chomsky, “La globalización de la protesta” de Joseph E. Stiglitz, “Crisis y redistribución” de José Fernández-Albertos, “La nueva realidad social” de Toni Ramoneda, “La Internacional de la indignación” d’Albert Chillón i Lluís Duch, “¿Hemos entrado en una nueva era?” de Paul Kennedy, “Entre el final y el principio (I)” de Juan-José López Burniol, “Los planes del G-20” de Nicolas Berggruen i Nathan Gardels, “La socialdemocracia en la globalización” de José María Barreda i “Votos contra irresponsables” de Margarita Rivière.

Per acabar, un homenatge a Michel Peissel, escriptor de llibres de viatges i aventures que vaig devorar de molt jove, en forma d’obituari de Jacinto Antón “Michel Peissel, explorador de reinos perdidos“.

“Perles” del programa del Polònia emès el 3 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES]
♦ Que bo el canvi de registre de Duran en el míting en funció de si hi hi entra la tele en directe i de quina tele és, és clar… ara, el fil conductor de la reunió de veïns d’escala i l’ascensor no el perd, no…
♦ El vis-a-vis dels negociadors amb ETA amb Arnaldo Otegi a la presó.
♦ Molt bo! Ja sabem què fer amb als aeroports en desús… llogar-los pels àpats familiars nadalencs! “I si un cunyat emprenya… el foteu en una cinta transportadora i au, a donar voltes”

[ARXIU HISTÒRIC] (4/11/10)
Joan Saura torna la placa mentre redacta el seu codi “odontològic”

[POLÒNIA en campanya]
Un grup de polissons (Ernest Maragall, Montilla, Àngel Rosa, Joaquim Nadal…) intenten colar-se a la foto de la candidata… “on estaràs millor que amb nosaltres?” I ella que no es talla “en una gàbia de cocodrils?”

[LA NOVETAT] 
♦ Xavi Coral, amb aquell entusiasme tan seu…
♦ … i Espartac Peran “otro que tal”…
♦ Patxi López, lehendakari. [KA FORT] Ka fort que me’l facin entrar a la reunió dels negociadors amb ETA una hora tard, amb camisa hawaiana i cantant “islas baleares… oh yeah!”…. “vaya, en este país siempre pasan las cosas importantes cuando yo estoy fuera”
♦ Arnaldo Otegi, negociador en l’ombra.

[EXCLUSIVA!]
La Reina Sofia pensa anar a votar! Però no el 20-N, sinó al referèndum de Grècia.

[LA IMATGE DE LA SETMANA]
Xavier Trias diu que vol seguir sent alcalde de Barcelona, però jubilat! Visitar obres, jugar a petanca, cuidar els fills dels consellers i secretaris generals…

[ALGÚ HO HAVIA DE DIR] 
♦ Volia dir alguna cosa del Peces-Barba, però el Tardà de debò cada cop és més difícil de superar… perdoneu, però algú ho havia de dir!
♦ Si Mahoma no va a la muntanya, potser és perquè no li agraden els bolets… perdoneu, però algú ho havia de dir!

[LA FRASE DE LA SETMANA]
L’enquestador infiltrat (Rubalcaba) a Joaquim Nadal: “Tiene un minutito para que le haga una encuesta?” “tens tu vint minuts perquè et respongui?”

[EL CAMEO]
Joan Pera fent de director d’institut acabat d’inaugurar… ah, no, que és tot una camama per fer creure al president Mas que ha inaugurat alguna cosa després de tanta retallada…

ZW 282 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.goteo.org/

Goteo és una nova xarxa social de “finançament col·lectiva (aportacions monetàries) i col·laboració distribuïda (serveis, infraestructures, microtasques i altres recursos) des de la qual impulsar el desenvolupament autònom d’iniciatives, creatives i innovadores, que contribueixin al desenvolupament del procomú, el coneixement lliure i / o el codi obert. Una plataforma per a la inversió de ‘capital risc’, en projectes la finalitat dels quals sigui de caràcter social, cultural, científic, educatiu, tecnològic o ecològic, que generin noves oportunitats per a la millora constant de la societat i l’enriquiment dels béns i recursos comuns”.

Goteo ha vist la llum després d’un intens procés col·laboratiu i pretén arribar més enllà en el crowdfunding per a que sigui veritable finançament col·lectiu, ajudant a créixer a projectes que apostin per obert,  la utilitat pública i els recursos compartits.  La plataforma està orientada a generar retorns col·lectius per a la societat, a més de recompenses individuals. Permet diferents tipus de suport a les iniciatives que interessen, generant, així, una veritable xarxa de recursos que obre converses per fer més transparent la creació i seguiment de projectes.

Goteo ha estat impulsat per Platoniq i per dotar del màxim rigor, fer transparent i vetllar per la seva missió social s’ha creat la Fundación Fuentes Abiertas, una entitat sense ànim de lucre que treballarà garantint el correcte funcionament de la plataforma i les dinàmiques que acull, i també generant més recursos i eines per obrir projectes a la societat, contribuint a l’objectiu que la mou.

Aquest post de Pau Llop amplia amb tot detall la descripció i objectius d’aquest nou projecte. I Enric Senabre ens explica què és Goteo.org en aquests vídeos (vídeo 1) (vídeo 2). Segueix Goteo a Facebook i Twitter @goteofunding

Presentació de Goteo (Medialab Prado 3.11.2011)

ZV (Zona Vídeo). #DocuINDIGNADOS. El documental  sobre el moviment #15M produït per l’advocat Josep Jover i dirigit per Antoni Verdaguer. Estrena mundial a Internet: 4 de novembre de 2011 a les 22:30h

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 6 Novembre 2011, in Campanya electoral, Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.