Amb Rubalcaba

Diumenge passat vaig comentar que no assegurava la periodicitat de l’actualització setmanal del meu Diari a Internet, però la proclamació ahir d’Alfredo Pérez Rubalcaba com a candidat socialista a la presidència del govern en les properes eleccions generals m’hi obliga. En primer lloc us convido a llegir el seu magnífic discurs, a veure’l en vídeo i a valorar el clip “Con R de Rubalcaba” amb el que es va obrir l’acte. Podeu seguir el candidat en la seva nova web, a Facebook i a Twitter.

Sobre la seva candidatura us convido a llegir els següents articles:

Analizando la nueva imagen de Rubalcaba, Antoni Gutiérrez-Rubí
El liderazgo de Rubalcaba, José Luis Alvarez
La calle, más, Maruja Torres
La #fórmulaRubalcaba en doce apuntes, Jesús Maraña
Siete claves sobre el discurso de Rubalcaba, Ignacio Escolar
La química de Rubalcaba, Antoni Gutiérrez-Rubí
Acentos diferenciados, Emilio Ontiveros
La herencia de ZP y el desafío de R, Gonzalo López Alba

També us interessaran els editorials d’El Periódico de Catalunya “Pur Rubalcaba” i d’El País “Todavía hay partido“.

El discurs d’Alfredo Pérez Rubalcaba connecta amb els esforços de renovació del pensament de l’esquerra europea. Sobre aquesta qüestió us convido a llegir els següents articles:

Del discurs d’Alfredo Pérez Rubalcaba se n’han destacat molts elements. Va ser un discurs radicalment socialdemòcrata, europeista i innovador, conscient de la urgent necessitat d’introduir reformes globals. Una de les qüestions més destacades ha estat la proposta d’estudiar la reforma del sistema electoral espanyol, introduint-hi més proporcionalitat i elecció directa de diputats de districte, inspirant-se en el sistema de representació proporcional personalitzada vigent a la República Federal Alemana. És el sistema que defensa Francesc de Carreras en el seu article “El sistema electoral mixto”. I el sistema que el PSC sempre ha defensat per a Catalunya. En el discurs d’Alfredo Pérez Rubalcaba també s’hi trobàvem qüestions a les que m’he referit en el debat precongressual del PSC: una reforma fiscal que recuperi un impost sobre els grans patrimonis o una taxa que gravi les transaccions financeres internacionals que hauríem d’introduir primer a nivell europeu amb la voluntat d’estendre-la a tot el món. Afortunadament m’he referit a aquestes qüestions fa dies i ningú no em podrà dir que ara m’apunto a corre-cuita a les seves tesis. Vegeu-ho en la meva intervenció a l’agrupació de Viladecans i també en la meva aportació inicial al debat precongressual “Una agenda per a la renovació del PSC“.

Passant ja als temes referits a la política catalana us convido a llegir els següents articles sobre el pacte CiU-PP: “Un contracte a llarg termini” de Neus Tomàs, “Un pacte sense foto“, editorial d’El Periódico de Catalunya, “El recorte del gasto social une a la derecha en Catalunya” d’Albert Martín Vidal, “El PP apuntala la legislatura a CiU con un pacto más allá de los presupuestos” de Miquel Noguer, “Un pacto con futuro“, editorial d’El País i “CiU y el PP entierran siete años de enfrentamientos por el Estatuto” de Miquel Noguer.

Aquest darrer aspecte del pacte CiU-PP és especialment significatiu perquè precisament coincideix amb el primer aniversari de la manifestació de protesta davant la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs del PP contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Subscric íntegrament l’article al respecte d’Andreu Mayayo “Catalunya, un any després”, que us encoratjo especialment a llegir. Joaquim Coll en el seu article “Ja no hi ha pacte possible” subratlla les dificultats d’un acord entre independentistes i federalistes després de la sentència.

Sobre aquests temes també us interessaran els articles de Jaume Badia “Dignitat nacional, indignació social”, Jordi Serrano “La política ens ha deixat” i Joaquim Coll “La formació de la Catalunya piramidal”. Sobre l’impacte de la llei òmnibus sobre la política cultural hauríeu de llegir l’article de Jordi Martí “Un obús a la cultura”.

Amb reflexions més de fons sobre l’atzucac o la cruïlla en la que es troba la política catalana, us convido a llegir els articles d’Àngel Castiñeira “Els deserts de CiU i PSC” (primera part i segona part), Josep Oliver “Guardar els mobles” i Joan Majó “A l’AVE: de Castells a Obama”.

I per acabar amb els temes referits estrictament a la política catalana us recomano dos articles sobre temes especialment rellevats: “Reactivar la capitalitat mediterrània” de Max Vives-Fierro i “Y Cataluña tiene, al fin, su banco” de Rosa Cullell. I una nota final sobre la baixa com a militant de CDC de Josep López de Lerma en la crònica de J. Callol i J. Vera “L’exdirigent de Convergència Josep López de Lerma es dóna de baixa del partit” i l’article d’Alfons Quintà “López de Lerma i la CDC d’avui”.

Sobre política espanyola us convido a llegir els articles de Montse Palma “Oportunisme polític” (sobre el darrer debat sobre l’estat de la nació), José Andrés Torres Mora “Cambio coche oficial por asesor parlamentario”, Ramón Cotarelo “En Extremadura gobierna la derecha”, Joan Romero “El 15-M: defensa radical de un moderado”, Javier Pérez Royo “Mayorías cualificadas” i Gaspar Llamazares “Sanidad, insostenibilidad o propaganda”.

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els articles “El turismo frena la caída del empleo” de María Jesús Fernández i “Cómo activar el empleo” de Javier Ayuso.

Aquesta setmana ha estat especialment polèmica l’actuació de les agències de rating (aquelles que no van preveure la caiguda de Lehman Brothers ni amb 24 hores d’antelació). Podeu llegir al respecte:

L’actuació de les agències de rating està dificultant encara més la solució dels problemes del deute grec i portuguès. Sobre Grècia us convido a llegir l’article d’Alfredo Pastor “Grecia: ¿racional o razonable?”. Sobre la impotència europea us convido a llegir els articles “Els efectes del dèficit democràtic europeu” de Joan Subirats, “Rescate o presupuesto europeo” d’Alfonso Egea de Haro, “Un ‘new deal’ para Europa” de Giuliano Amato i Enrique Barón, i “El BCE y los periféricos“, editorial del diari El País.

Sobre els problemes econòmics globals podeu llegir els articles de Josep Borrell “Un problema sin solución”, Antón Costas “San Agustín y la política de austeridad”, Diego Hidalgo “Crisis, culpables y soluciones” i Paul Kennedy “¿Un mundo con tres monedas de reserva?”.

Sobre el paper global de la Xina podeu llegir “Sombras chinescas” de Fernando G. Basterra i sobre la cursa presidencial francesa us convido a llegir l’article de Pascal Boniface “La carrera hacia el Elíseo”.

Us interessaran els articles “Aviso de ‘tsunami’ en Israel” de Noam Chomsky i “La lección humana de Gaza” de Daniel Barenboim.

Amb debats d’ordre divers podeu llegir “¿Franquismo o fascismo?” de Vicenç Navarro, “La no identidad como identidad” de Joan Subirats i “Twitter, molt més que la CNN” d’Antoni Gutiérrez-Rubí.

L’article d’Andreu Mayayo “Història d’un èxit” em permet de fer un reconeixement explícit a la tasca municipal de Paco Narváez, Jordi Font ens recorda a “La Capmany, aquella dona rebel” i Lluís Foix a “Una vida privilegiada” ens recomana el llibre “Memòries d’un somni” d’Amadeu Cuito, editat per Quaderns Crema.

“Perles” del programa del Polònia emès el 7 de juliol (darrer d’aquesta sisena temporada), resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES 
– Després de les municipals i les autonòmiques… el PP passarà un autèntic “Verano Azul”, amb Rajoy, Espe (Bea), Pancho (Camps), Rita (Piraña)… el que no acab d’entendre és perquè Garcia Albiol és ET i les dues sèries es fusionen (¿)… en Monegal tampoc… ni el Papitu amb el seu “maillot groc”.

– Que bo el President Mas que es pensa que el que s’acaba és el Polònia, no la temporada del Polònia.

EL MILLOR – LA CANÇÓ
[My way] by Josep “Sinatra” Cuní
[Cuní] Me’n vaig al Grup Godó
I tant me fa que et sentis sola
I deixao TV3 com els cules sense en Guardiola
Cregueu em sap molt greu
Marxar d’aquí
[Pilar Rahola] Això no colaaa
[Cuní] Carai, no calles mai,
Pilar Raholaaaaa
Ja ho sé, el meu talent
Puc ocupar dos llocs a l’hora
És més, ho he proposat
Però TV3 no em dóna bola
Adéu, el vespre és meu
Ai, Pellicer, Ramon tremola
[Pilar Rahola] Ramon Tremosa??
[Cuní] Veuràs quin exitàs
Pilar Raholaaaa
Deixo Els Matins fets a bocins
Tots desvalguts a les vuit i vint-i-tres minuts
Sense el Cuní regnant per aquí
[Pilar Rahola] Què passa amb mi, palestins??
[Cuní] Si et vols salvar
Segueix-me ja
Pilar Raholaaaa.

EL GAG TRANSVERSAL
– Festa de comiat de… ni del tripartit, ni de Jordi Hereu, ni de Rubalcaba, ni de Cuní, ni de Gimfi… sinó de Toni Soler, que diu que deixarà de sortir a Polònia, tot i que…. Gran idea això del passeig de la Fama, amb l’Acebes i el Tofu! Molt gran el monòleg del “tot i que” que pronuncia com a comiat.

ARXIU HISTÒRIC (6/7/06)
– Els traumes d’Acebes: quina por…. Aquella nòvia que no es deia Milagros, ni era d’Àvila, sinó de Cardedeu! I el va deixar per un aizkolari convers a l’islamisme!

LA FRASE DE LA SETMANA
  
– Mònica Terribas desolada davant la imminència de les vacances i els platós buits: “Què és tanta porqueria? Això sembla el plató de Sálvame”

LA PICADA D’ULLET
– Castro + Chávez són la versió bolivariana dels presidents Macià i Companys que fa temps que no surten, enganxats a TV3 i comentant la sortida de Cuní, que bo.

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Molt bo el Trias vestit de periquito, per fer-se perdonar la relliscada.

LA CANÇÓ [Georgie Mas, La retallada]
Fem pedagogia de les retallades amb la cançó de l’estiu…

La retallada, la retallada
Ai com m’agrada, amb il·lusió (bis)
Tenir tants hospitals em fa mal rotllo
Tanquem 4 o 5 i serà un xollo
Els nens no necessiten ordinates
Les màquines d’escriure són barates
No hi ha quartos per cultura
Però llegir és una tortura
Catalunya se’n va a l’aigua
Pitjor estan a Nicaragua!
La retallada, la retallada
Ai com m’agrada, amb il·lusió (bis)

LʼESTÀVEM ESPERANT
– Qui substituirà Cuní? Als Matins ja tenen a l’Ariadna Oltra, però i la resta? Que si Català de l’Any, que si canviar el paper de wàter, que si fer les nòmines, que si l’art romànic…



ZW 266
Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://creaub.info/cat/

El Centre Especial de Recerca en Teories Pràctiques Superadores de Desigualtats (CREA), porta a terme projectes d’investigació que contribueixen al desenvolupament teòric i pràctic de les ciències socials: en concret, se centra en l’anàlisi de la societat actual, la seva problemàtica i les mesures que contribueixen a resoldre-la, prestant especial atenció a l’àmbit de l’educació i la formació.

Configurat per professorat universitari, personal investigador i professionals de diferents disciplines (antropologia, biologia, comunicació, economia, enginyeria, història, pedagogia, política, psicologia, sociologia, etc.), El CREA es planteja els objectius següents: Estudiar la societat actual incloent tant les estructures i processos que creen i reprodueixen desigualtats socials com les pràctiques socials que contribueixen a superar-les. Analitzar les discriminacions sexistes, racistes i les polítiques orientades a superar-les. Formar professionals de la màxima excel·lència docent i investigadora, provinents de diferents ètnies, gèneres, edats i classes socials. Contribuir a la incorporació de la vida universitària del nostre país en la comunitat científica internacional.

La investigació desenvolupada pel CREA no es queda en l’àmbit teòric, ja que sempre es dirigeix a aplicar mesures orientades a evitar l’exclusió dels diferents grups socials del desenvolupament de la societat de la informació. Fruit d’una àmplia col·laboració amb grups de recerca d’altres països, el CREA treballa amb un ventall variat de situacions, grups socials i polítiques, tenint com a base la utilitat social dels resultats de les investigacions. Actualment els membres de CREA participen en diferents seminaris i, a la seva pàgina es referencien les diferents publicacions i articles.

Seguir a Twitter @crearesearch i Facebook

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 10 Juliol 2011, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.