CiU i els pactes

Aquesta setmana m’ha cridat l’atenció la solemne declaració del president Mas advertint sobre la possibilitat d’eleccions anticipades si no podia aprovar els pressupostos. No és el primera vegada que ho diu, i potser per això ara li he donat més importància. Se’m fa molt estrany tot plegat perquè tots sabem que CiU ha assolit un pacte amb el PP per aprovar els pressupostos. ¿Quin és, doncs, l’entrebanc? I més si tenim en compte que Alícia Sánchez-Camacho ha reiterat un i altre cop la seva voluntat d’aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2011. ¿No se’n fia Artur Mas? ¿O és que li molesta admetre en públic el seu pacte amb el PP? També m’ha sobtat la reiteració amb la que dirigents de CiU, en públic i en privat, repeteixen la consigna que han pactat amb el PP perquè el PSC no volia fer-ho. ¿No recorden la decisió del PSC de facilitar la investidura d’Artur Mas? ¿No recorden que el PSC va oferir retirar la seva esmena a la totalitat del projecte de pressupostos amb la única condició que el Govern ajornés un any l’eliminació de l’impost de successions? Potser ara CiU comença a veure que el pacte amb el PP té un cost polític molt més elevat (Badalona, Diputació de Barcelona, i també la decisió d’Alicia Sánchez-Camacho d’encapçalar la batalla contra el model lingüístic de l’escola catalana) . O potser CiU, tan procliu a pactar a Madrid amb qui calgui, té dificultats per pactar Catalunya endins. I és que CiU vol tenir a Catalunya el monopoli de la veritat, i així és molt difícil pactar. Una darrera reflexió: quan un governant només sap governar quan disposa de majoria absoluta demostra que és un mal governant i posa en evidència un autoritarisme incompatible amb la democràcia avançada que tots diem que volem construir.

Sobre aquesta qüestió us convido a llegir els següents deu articles:

L’orientació política del govern de CiU ha quedat meridianament clara tant en el projecte de pressupostos com en l’avantprojecte de llei òmnibus: retallades a tort i dret, passes enrere en les polítiques socials i l’indissimulat intent d’enderrocar l’obra legislativa del govern anterior com descriu gràficament Ferreres en l’acudit que trobareu aquí baix i que va publicar dissabte a El Periódico de Catalunya. Sobre tot plegat us convido a llegir els articles de Joan Subirats “Pressupostos i òmnibus: a on anem?”, Andreu Mayayo “Retallar, no; reformar, sí”, Ramon Espasa “El camarot dels germans Marx” (sobre la llei òmnibus), J. Ernesto Ayala-Dip “Las líneas rojas del presidente”, Rosa Fernández “La cultura rebutja de ple la llei ‘òmnibus’ del govern”, Jordi García-Petit “Desfer benestar” i Carme Miralles-Guasch “Ley de Barrios, ley de todos”.

També us poden interessar les reflexions de Joaquim Nadal “Els fils del patriotisme”, Xavier Rius Sant “Equivocacions amb la xenofòbia” i Albert Sáez “Concentrar o disgregar”.

Sobre el debat precongressual del PSC us poden interessar l’entrevista a Núria Marín, alcaldessa de L’Hospitalet, que li fa Albert Balanzà al diari ARA i els articles “Recuperar la centralitat” d’Angel Ros, “La nova esclavitud” de Javi López i “PSC, pedra de toc” de Jordi Font.

Sobre el moviment 15-M, els seus pressupòsits ideològics, la seva actuació i les conseqüències polítiques que se’n deriven us convido a llegir els següents vint articles:

Aquesta setmana s’ha celebrat a Barcelona un important seminari del Grup de l’Aliança Progressista de Socialistes & Demòcrates al Parlament Europeu. Us convido a llegir la Declaració de Barcelona llegida per l’eurodiputada del PSC Maria Badia a la cloenda del Seminari i la crònica de Jordi Mumbrú a Público “Els socialdemòcrates europeus es volen apropar als indignats europeus”. Aquí sota hi trobareu una foto de Nacho Creus presa en el decurs del seminari en la que, junt a José Montilla, estic saludant l’expresident de Xile, Ricardo Lagos, a qui vaig tenir l’honor de conèixer l’any 1988 amb motiu del Plebiscit que va obrir pas a la democràcia amb la derrota del general Pinochet. Estic convençut que us interessarà molt la Declaració conjunta del Partit Socialista francès i el Partit Socialdemòcrata alemany “Més coratge i solidaritat en la crisi – donem suport a un govern econòmic europeu”.

Com ja advertia diumenge passat, Izquierda Unida ha decidit que el PP governi la Junta d’Extremadura. Podeu llegir al respecte els articles d’Ignacio Escolar “IU: de Asturias a Extremadura”, Manuel Rico “IU marca un gol en propia puerta”, editorial d’El País “Vuelve la pinza” i Javier Pradera “La orilla extremeña”.

Sobre la situació política espanyola us convido a llegir l’article “El debate de fin de ciclo” de Fernando Vallespín, “Salvat ‘in extremis’” de Rosa Paz, “La España de la mantilla” de Fernando Ónega, “El PSOE perfila su equipo para las generales” de Carolina Martín i “El giro del Gobierno” de Manel Pérez. Sobre la situació econòmica espanyola podeu llegir “Vida sana y ejercicio físico, las recetas del FMI” d’Angel Laborda. I també us pot interessar la reflexió de Fermín Bouza “Las astucias del elector”.

La situació econòmica espanyola està pendent, com tota la zona euro, de l’evolució de la crisi grega i de la (manca de) resposta contundent de la Unió Europea a la inestabilitat dels mercats financers. Al respecte us convido a llegir els següents dotze articles:

Amb una visió crítica de les polítiques econòmiques que s’estan aplicant per combatre i superar la crisi us convido a llegir els següents onze articles:

Sobre la situació a Palestina us convido a llegir els següents articles: “En septiembre, a la Asamblea” de Miguel Angel Bastenier, “La guerra de las fronteras de Netanyahu” de Shlomo Ben Ami, “El derecho a fondear en Gaza” de Gideon Levy i “Estados Unidos, impotente ante Israel” de Norman Birnbaum.

Sobre la situació a Egipte us interessarà l’article “La ‘sharía’ en un Egipto no confesional” d’Alaa Al Aswany. I sobre la nova Constitució del Marroc hauríeu de llegir l’article “Una Constitución que nos afecta” de Bernabé López García i Carlos Celaya.

Sobre la política dels Estats Units us interessarà l’article d’Enric Hernández “Replegament dels EUA”.

Amb reflexions més de fons us convido a llegir els articles “El súbdito adulado” d’Antonio Valdecantos, “Recordar hacia mañana” d’Irene Lozano, “Regenerar la democracia,” d’Albert Chillón i Lluís Duch, “Els herois del nostre temps” d’Angel Pes sobre el paper dels emprenedors, “El doloroso fetichismo del dinero” de Jordi Sevilla, “¿I ara què fem?” de Salvador Giner, “Por qué renuncia Alemania a la energía nuclear” d’Ulrich Beck, “Incentivando y obligando a ser eficientes” d’Eric Suñol i “¿Dónde está la Tercera Vía?” de Soledad Gallego-Díaz.

Us recomano la lectura de les memòries d’Amadeu Cuito “Memòries d’un somni” editades per Quaders Crema. Podeu llegir la ressenya del llibre al diari ARA “Amadeu Cuito recorda la seva joventut”.

I per acabar, m’afegeixo de tot cor a l’alegria pel reconeixement del dret al matrimoni entre persones del mateix sexe recentment aprovat per l’Estat de Nova York. Podeu llegir la notícia a Público i El Periódico de Catalunya a partir de la nota de l’agència EFE i la crònica de Sandro Pozzi a El País. També Pilar Rahola en el seu article “Alejo y Luis” celebra el reconeixement d’aquest dret. Tot plegat coincideix amb la celebració de la Diada de l’orgull gai a Barcelona (gràcies a David Martí i a tanta i tanta gent que la fa possible). Vegeu la crònica d’Helena López “Més que orgull gai” publicada a El Periódico de Catalunya.



ZW 264
Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Cercle d’Estudiants de Ciències Polítiques i Sociologia (CECPS)

http://www.cecps.org/

El Cercle d’Estudiants de Ciències Polítiques i Sociologia (CECPS) és una plataforma per a estudiants de Ciències Polítiques i de l’Administració, nascut en el si de la UNED a finals de 2010. El CECPS és d’àmbit estatal, es declara “políticament independent, sense ànim de lucre i gestionat per estudiants, tenint com a primer objectiu la difusió i salvaguarda dels principis democràtics, constitucionals i civils en la societat espanyola, proveint als seus membres amb coneixement, informació i habilitats en concordança amb les actuals matèries en el camp de les Ciències Polítiques i la Sociologia”.

Encara que encara compta amb pocs continguts, des de la seva pàgina es pot accedir a un arxiu documental, amb enllaços d’interès i a un recull de notícies i entrevistes vinculades a diferents temes, com la ‘Entrevista a José Félix Tezanos sobre el fenomen sociològic del 15-M’. Des d’aquesta pàgina s’enllaça també a l’Ipsaportal.net en les seves sigles en anglès (International Political Science Association) que ofereix el 300 websites més rellevants per a la Ciència Política.

Per acabar, una referència al congrés e-STAS 2011, Symposium de les Tecnologies per a l’Acció Social, que se celebra a Màlaga els propers dies 28 i 29 de Juny, sota el títol: “Ciberactivisme i Empoderament Ciutadà”. Podrà seguir-se en directe a Agoranews i a través de Twitter amb l’hashtag #eSTAS2011.

 

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 26 juny 2011, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.