Els perquès del no als pressupostos

La notícia política de la setmana a Catalunya ha estat la presentació del projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2011, que ha coincidit amb l’aprovació al Parlament de la pràctica eliminació de l’impost de successions acordada entre CiU i PP. Us convido a estudiar el projecte de pressupostos en la pàgina web de la Generalitat, a llegir les declaracions de la portaveu econòmica del Grup Socialista, Rocío Martínez-Sampere sobre l’eliminació de l’impost de successions i sobre el projecte de pressupostos, i un vídeo en el que la portaveu socialista parla dels pressupostos. Els socialistes presentarem una esmena a la totalitat del projecte i votarem no als pressupostos perquè entenem que es resignen davant la crisi, són insolidaris i també imprudents a l’hora de gestionar amb credibilitat el dèficit de la Generalitat.

Des dels rengles de CiU i també des d’algunes tribunes d’opinió se’ns interpel·la permanentment als socialistes catalans per tal que donem suport al projecte de pressupostos o, com a mínim, que ens abstenim per facilitar la seva aprovació. La cantarella és coneguda: “al cap i a la fi vostès són responsables del dèficit i tampoc no hi ha marge per fer uns pressupostos gaire diferents”. Les dues premisses són falses: ni la situació de les finances de la Generalitat és tan dolenta com la pinten (ara veiem com el PP fa el mateix a Castella-La Manxa dient com va dir aquí Oriol Pujol que no poden pagar la nòmina) ni el dèficit és atribuïble a excessos en la despesa sinó a la caiguda d’ingressos causada per la crisi. La prova que la situació no és tant dolenta és la bona acollida de l’emissió de bons de la Generalitat impulsada per l’actual Govern que, per cert, va criticar tant i tant el govern anterior quan aquest va fer una emissió similar.

Els socialistes vàrem acreditar la nostra disposició a col·laborar en temps difícils facilitant la investidura del President Mas, l’endemà d’una severa derrota electoral. En canvi, no donarem suport als pressupostos perquè, senzillament, no els han volgut pactar amb nosaltres. Deixant a banda la permanent manca de sentit institucional del govern, més obsedit a responsabilitzar de tots els mals a l’anterior govern que no pas a cercar la col·laboració dels socialistes, fa mesos veníem advertint que no seria possible acordar els pressupostos si les retallades en polítiques socials anaven, a més, acompanyades d’una reducció d’impostos als sectors més benestants. Érem i som conscients que el govern tenia i té poc marge, però ha decidit utilitzar el poc marge que té per renunciar a ingressos fiscals i a la necessària pedagogia cívica, que consistiria a explicar que es demanen esforços a tothom i, en especial, als que més tenen. CiU ha utilitzat el poc marge que té per assegurar-se el vot del PP, obrint també la porta a una futura reforma a la baixa de l’impost de donacions i a reduir el tipus autonòmic de l’IRPF a les rendes més altes. Fins i tot menteixen quan parlen de l’impacte de la reforma de l’Impost de Successions que han acordat amb el PP. Mentre en la memòria del projecte de pressupostos limiten l’impacte a una baixada de 51 milions d’euros en la recaptació, en la memòria del projecte de reforma de l’impost de successions assenyalaven una baixada en la recaptació de 157,8 milions d’euros el 2011 i de 102,4 milions d’euros el 2012. Tampoc no els agrada que recordem que ells mai no van votar cap pressupost del govern anterior (i recordem que la crisi originada el 2007 va tenir impacte sobre els pressupostos de 2008, 2009 i 2010), cap pressupost del govern Zapatero, i que les seves propostes pressupostàries, de forma indefectible, consistien en augmentar les despeses i reduir els ingressos. Si els haguéssim fet cas, probablement la Generalitat hagués fet fallida. Si volien un acord pressupostari amb els socialistes haurien de negociar-lo, ajornant les mesures que redueixen els ingressos públics, assegurant que els pressupostos són eficaços per lluitar contra la crisi i generar ocupació, i revisant les retallades per corregir injustícies. Però l’acord CiU-PP va exactament en la direcció contrària. No se’ns pot demanar als socialistes un “gest de país” si el Govern que ens el demana no és capaç de fer el gest d’ajornar ni que sigui un any l’eliminació d’un impost, ja que té quatre anys per complir el seu compromís de campanya.

Sobre aquestes qüestions us convido a llegir l’entrevista que em fan avui Anna Serrano i Carles Rivera als diaris Avui i El Punt, i els articles d’Albert Sáez “Entre Mas i Montilla”, Toni Sust “El Govern es proposa modificar 80 lleis en una sola votació” i “Les principals reformes”, i Francesc Valls “Motius d’indignació”.

Sobre les eleccions municipals us convido a llegir l’article d’Enric Company “El fin del ciclo electoral progresista”. Sobre la situació postelectoral a Badalona us convido a llegir els articles d’Antoni Puigverd “El caballo de Badalona”, Enric Juliana “Badalona en España”, Andreu Mayayo “Un Hamlet convergent” i Joan Subirats “Badalona: cal prendre’n nota”. Tant el PSC com ICV-EUiA s’han mostrat disposats a un pacte que doni estabilitat al govern de Badalona i que eviti que la tercera ciutat de Catalunya és converteixi en la capital del PP a Catalunya i la capital de la xenofòbia a Espanya. Si aquesta disposició no tira endavant la única responsabilitat recaurà sobre CiU. I tot i que els responsables de CiU diuen que no hi ha res decidit, tot apunta a que el suport del PP als pressupostos passa no només per la reducció dels impostos als més benestant sinó que també inclou les alcaldies de Badalona i Castelldefels, en les que el PP és la llista més votada però no podria governar sense la col·aboració de CiU. Sobre l’entrada de partits obertament xenòfobs en alguns ajuntaments catalans no us podeu perdre l’article d’Andreu Mayayo “Mohamed, 4.000 euros”.

Sobre l’operació desproporcionada de la policia de Catalunya contra els concentrats a la Plaça de Catalunya de Barcelona, us convido a llegir els articles de Gabriel Pernau “Felip, l’hem feta grossa”, Lluís Bassets “Maniobras soberanas” i Llucia Ramis “La neteja de Felip Puig”.

Sobre temes relatius a la política catalana us interessaran també els articles d’Antoni Dalmau “Sobre la credibilitat” (en el que denuncia l’utilització que fan alguns partits dels resultats electorals per defugir tota mena de responsabilitats), Josep-Lluís Carod-Rovira “ERC, 25 anys després” (explicant la seva decisió de donar-se de baixa del partit que va presidir) i Manel Pérez “Finanzas en Sitges” (en el que explica algunes claus financeres de fons al fil de la celebració a Sitges de les Jornades del Cercle d’Economia).

Sobre el debat precongressual del PSC us convido a llegir l’entrevista que em fan avui Anna Serrano i Carles Rivera als diaris Avui i El Punt, l’entrada “Imprescindibles” al bloc de Jordina Freixanet que us portarà a molts altres blocs amb aportacions al debat del PSC, l’entrada “Un salt endavant” del bloc de Paco Aranda, l’article “El futur del PSC: entre el reencís i l’acció” de Joan Ferran, el Manifest per un nou Socialisme Català, l’entrada “Idees sobre persones” del bloc de Francesc Trillas, l’article “Renovación y rejuvenecimiento” de Joan Majó, la intervenció de Raimon Obiols en l’assemblea de Nou Cicle celebrada a Saifores i l’aportació de Jordi Casanova “Un altre decàleg” que em va fer arribar per correu electrònic tot donant-me permís per donar-hi publicitat.

Passant a temes relatius a la política espanyola us convido a llegir els articles de Joana Bonet “El PSOE y el efecto calamar” i Josep Fontana “Marea negra”, l’editorial d’El País “Fuera del mundo” sobre l’escàndol del diccionari històric de la Real Academia de la Historia, i els articles d’Ignacio Escolar “Rajoy: mejor no decir nada” i Ernesto Ekáizer “Yo, Mariano”.

Contradint la falsa tesi segons la qual l’esquerra gestiona pitjor que la dreta podeu llegir els articles de Lucía Abellán “Las autonomías del PP tiran del gasto” i “La derecha genera más deuda municipal” de Luis Doncel.

Sobre l’ocupació i la reforma de la negociació col·lectiva podeu llegir l’editorial d’El País “Contaminación política” i els articles “En temps de pròrroga” de Josep-Maria Ureta, “Ahora llega la reforma prudente” de Manuel V. Gómez i “El mercado laboral acusa la favorable estacionalidad” d’Angel Laborda.

Sobre els inicis de l’etapa Rubalcaba podeu llegir els articles “Rubalcaba i l’agnòsia” d’Enric Hernández i “Quan el candidat és el missatge” de Joaquim Coll, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Rubalcaba dóna ales al PSOE“, i els articles “El PSOE escurça la distància en 5 punts i se situa a 9 del PP” de Juan Ruiz (sobre l’enquesta publicada per El Periódico de Catalunya), l’anàlisi d’Angels Pont “Un obstacle per a Rajoy en el camí a La Moncloa” i l’article d’Anton Losada “¡Que ve Rubalcaba!”.

Sobre les concentracions dels ‘indignats’ del 15-m podeu llegir els articles de Pere Vilanova “Las plazas y el día siguiente”, Rosa Montero “Reinvención”, Mercè Ibarz “Lo que hay es algo nuevo”, Pere Rusiñol “21 ideas inspiradas en el 15-M” i Juancho Dumall “Indignats, no utòpics”. També us interessarà l’article de Guillaume Fourmont “La crisis derriba gobiernos”.

Us recomano sis articles que reclamen una revisió del pensament d’esquerres: “Demasiado grande para caer” de Juan Fernando López Aguilar, “Indignarse no es suficiente: hay que ser más inteligente” de Daniel Innerarity (entrevistat per Lluís Amiguet), “Els reptes del sindicalisme” de Joan Carles Gallego, “Política y mercado: la ruptura” de Diego López Garrido, “Desalmado capital” de Santos Juliá i “¿Quién le pone el cascabel al gato?” de Santiago Carrillo.

També us recomano una dotzena d’articles que qüestionen el plantejament econòmic dominant: “Los ricos y la deuda pública” de Vicenç Navarro, “No puede ser de otra manera” de Miren Etxezarreta, “La política, ostatge de la banca” d’Antón Costas, “Nou esglaó en el retrocés social” de Xavier Orteu (sobre la contractació de treballadors per via de subhasta), “Responsabilitat i ‘perills invisibles’” de Dídac Ramírez, “El pulso del poder económico al poder político” de Joaquín Estefanía, “La deuda pública. ¿Qué ha estado ocurriendo en nuestras finanzas?” de Vicenç Navarro, “Les polítiques d’austeritat condemnen Europa i els EUA a l’estancament” de Joseph Stiglitz entrevistat per Agustí Sala, “Reestructurar la deuda no es el fin del mundo” de Joseph Stiglitz entrevistat per Manuel Estapé Tous, “L’euro es trenca” de Joaquim Coello, “La crisis tiene solución, Berlín la complica” de Paul de Grauwe entrevistat per Claudi Pérez i “Contra la impotencia aprendida” de Paul Krugman.

Sobre l’inici de canvi de cicle polític a Itàlia us convido a llegir els articles “¿El fin del principio?” de Miguel Angel Bastenier i “El viento político cambia en Italia” de Miguel Mora.

Sobre la situació als països àrabs podeu llegir els articles “El mundo como debe ser” de Lluís Bassets, “El Sáhara Occidental en el nuevo tiempo árabe” de Bernabé López García i “Llega el verano árabe” de Lluís Bassets.

Sobre la dimensió global dels problemes i la ineficiència dels instruments per abordar-los podeu llegir els articles de Jean-Marie Colombani “Los límites del G-8”, Daniel Innerarity “Un mundo amurallado” i Pascal Boniface “El poder real del G-8”.

Sobre diversos temes de debat podeu llegir els articles “¿Hacia dónde deben mirar los mercados de carbono?” de Jordi Ortega, “Trenta anys amb la sida, ¿i ara què?” de Jordi Casabona, “La racionalidad como rara avis” d’Adela Cortina, “Juicio justo: celeridad y publicidad” de Joan J. Queralt, “Los medios y el sentido” de Sami Naïr i “Sense sentiments morals” de Quim Brugué (sobre la crisi econòmica com a crisi moral i de valors).

“Perles” del programa del Polònia emès el 2 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– #acampadazarzuela. Hi són tots, els prínceps, el cuiner, les cambreres… fins i tot hi ha Baquèira! Però el rei vol que marxin perquè vol veure la tele, així que fa servir el mòbil i en un instant apareix el Conseller Puig: “Puig [llegeixi’s Puij], ataca!”

– Polònia es cola en una Assemblea de les CUP. S’han pres tres decisions: no pactar amb ningú, no governar sempre que sigui possible, i fer una derrama per comprar l’últim disc d’Obrim pas, que grans! Però a les assemblees ja se sap, sempre hi ha algú que vol fer de líder… com ara un Puigcercós, Ridao o un Portabella infiltrats…. O fins i tot un Montilla “Ei, que passa, que els d’Esquerra no sou els únics que us heu de buscar la vida eh!”

EL MILLOR
– El President Mas com un Rei Mag, repartint sobres [el nou Fons de Supervivència per a Alcaldes Convergents] als nens que s’han portat bé, o sigui, els alcaldes triomfadors. Està ben vist aquest mètode, perquè just en sortir els atraquen Mas-Colell i Duran disfressats i els Fons retorna immediatament a la butxaca de Mas. Amb il·lusió!

ARXIU HISTÒRIC (1/6/06)
– Ferran Adrià i el Mindundi versionen els gelats de moda: Frigopeu d’atleta, Frigopeu de porc…

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Per aclamació…

LA FRASE DE LA SETMANA
  
– El President Mas fent un primer balanç dels pressupostos: “No direu que no ajudem els pobres, mireu el que li pago a Ferran Mascarell”

ALGÚ HO HAVIA DE DIR [Joan Tardà]
-Els assecadors de mans… perdoneu, però algú ho havia de dir!

SURREALISTA
– Per fi Xavier Bosch ha trobat un convidat de la seva alçada: Xavier Garcia Albiol… llàstima que la conversa no en sigui tant, d’alçada.

LA PICADA D’ULLET
– Felip Puig [avui omnipresent] i Oriol Pujol regirant el despatx del President Pujol buscant el Pacte del Majestic… ai senyor…. Sembla que hi ha hagut una petita confusió i el que li està llegint l’Oriol a l’Alícia Sánchez Camacho és la carta amb què el pare es va declarar a la Marta Ferrusola…

#etfelicitofill
– El Conseller Puig pregunta a un mosso: “què hauria fet el Conseller Saura en el meu lloc?” I ell respon: “Simpatitzar amb els indignats, prendre les decisions equivocades i explicar-les amb el cul”.

MALA LLET
– L’equip de campanya de Rubalcaba, tots de l’última fornada, barons, González, Bono, Negrín, Pablo Iglesias, ha haa.

EL CAMEO
– Pol Izquierdo [el Pulpo Pol segons Monegal] allarga la seva franja horària per estudiar el cas del Pepitu, el canari de Monegal que sembla mort, però és viu, només té una pàjara, malgrat totes les bestieses que li arriba a fer el seu amo.

LA VENJANÇA
– Una senyora de la neteja, armada amb una porra, “neteja” el despatx de Felip Puig.



ZW 261
Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.ciutadania40.cat/

Ciutadania 4.0 és una plataforma per al desenvolupament d’iniciatives ciutadanes a Internet, que es van agrupant en un mapa virtual. En el mapa es mostra (amb 110 iniciatives) com són els mateixos ciutadans els que, a través de les noves tecnologies, ofereixen serveis que fins al moment oferien exclusivament les empreses i com aquestes han de ser ara les que han d’aprofitar les iniciatives per millorar la seva productivitat i innovar en projectes de futur.

El projecte, desenvolupat per Telefònica, té com a objectiu impulsar les possibilitats que ofereix la xarxa per millorar la competitivitat i eficàcia d’empreses i institucions de Catalunya, i s’emmarca en el pla Catalunya 4.0, que estudia l’impacte de les noves tecnologies en la societat catalana.

Algunes de les iniciatives que trobem són: Gracia.net, on veïns i associacions del barri barcelonès de Gràcia es relacionen per tractar qüestions diverses que els afecten, sense intermediaris; E-hitchhiking, de la Universitat de Girona, que ofereix la possibilitat als seus 15.000 membres de compartir cotxe en un mateix trajecte; o Vecindari.us que busca i troba serveis útils de qualsevol ciutat introduint una adreça.

Per acabar, el concurs AbreDatos, en la seva II edició, anunciava ahir dijous 2 de juny els tres projectes guanyadors: 1er Premi: ‘El Disparate’ (fitxa equip); 2n Premi: ‘Aquí os quedáis’ (fitxa equip); 3er Premi: ‘AbreLibros’ (fitxa equip).

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 5 Juny 2011, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.