Rebuig social a les retallades de CiU

Diumenge que ve no faré l’actualització setmanal del diari, i ja veuré com m’ho organitzo per fer-les l’altre diumenge que és 1 de maig, diada del treball, en la que cada any participo en la manifestació que convoquen els sindicats.

El tema de la setmana és, sens dubte, el rebuig social que estan provocant les retallades anunciades pel govern de CiU. Per començar us recomano que llegiu amb atenció el Manifest “Ni un pas enrere! Invertim en futur“, impulsat per una bona colla d’organitzacions socials extraordinàriament representatives. Podeu llegir al respecte la crònica de Pau Rodríguez “El tercer sector avisa que no acceptarà ajustos”. Aquí sota hi trobareu el logotip de la campanya, fent-hi clic us portarà a la pàgina web d’Acció Social, una de les organitzacions impulsores d’aquesta campanya.

Davant del desori causat per les decisions del govern d’Artur Mas, hi trobareu un clar contrapunt en l’entrevista a Joaquim Nadal, que li va fer Mònica Terribas a TV3. A continuació trobareu exemples de l’alarma i el rebuig social causat per les retallades de CiU:

L’alarma creada pels desordenats anuncis de retallades, l’absència de criteris clars al respecte, la no presentació del projecte de pressupostos que podria justificar mesures d’austeritat i reforma, i la injustícia que impliquen en anar acompanyades d’una millora fiscal als sectors més benestants eliminant el poc que queda de l’impost de successions, són criticades de forma molt ben argumentada en diversos articles d’opinió. Us en destaco uns quants: Josep López de Lerma “Brújula”, Josep Oliver “No és això, president, no és això”, Joan Carles Gallego “La gran retallada contra el nostre model social”, Andreu Jaume “Artur Mas contra Pericles”, Joan Subirats “Informar, relatar, gobernar”, Lluís Bassets “El bisturí y el machete” i Jordi Font “Quan es veu el llautó”.

I per reblar el clau de la injustícia, avui mateix el Conseller Mas-Colell anuncia una rebaixa de l’IRPF per a les rendes més altes i també l’eliminació de l’impost de donacions. Vegeu-ho en les declaracions del Conseller d’Economia a l’agència Europa Press. Retallades per a tothom i privilegis per uns quants. Retallar el benestar de tots mentre s’afavoreix els sectors més benestants. Aquesta és l’orientació política del govern de CiU. Una orientació que els socialistes catalans no sols no podem compartir sinó que combatrem frontalment.

Contra la política de CiU s’ha aixecat la veu potent de l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Podeu veure-ho a les cròniques d’Albert Ollés “L’increïble alcalde normal” i “Hereu busca capitalitzar el vot del malestar per les retallades” i Miquel Noguer “Hereu se crece contra los recortes”. Us interessarà també conèixer el Programa Electoral de Jordi Hereu per a les eleccions del proper 22 de maig.

També des d’una perspectiva local us interessarà llegir l’entrevista a Jordi Serra, alcalde de Badalona, que li fa Pere Ríos a El País, i l’article de Joaquim Nadal defensant amb arguments la viabilitat de l’aeroport “Lleida-Alguaire”.

Aquesta setmana també ha estat notícia el silenci de Millet i Montull sobre els presumptes pagaments irregulars a CDC i la declaració autoexculpatòria de l’extresorer de CDC, Daniel Osácar. Podeu llegir-ho a les cròniques de J.G. Albalat “Millet i Montull es neguen a declarar pels presumptes pagaments irregulars a CDC”, Brais Benítez “El finançament de CDC fa callar Millet i Montull” i Jesús García “La cúpula de CDC arropa a Osácar, imputado por el cobro de comisiones”.

L’altra gran tema polític de la setmana ha estat el debat parlamentari sobre la proposició de llei de declaració d’independència promoguda per Solidaritat Catalana per la Independència (SCI). Han destacat especialment les crítiques a la postura de CDC, abonant les consultes independentistes, en les que fins i tot i va participar, tot i que de forma vergonyant, el president Mas, i la seva abstenció a l’hora de la veritat que era la votació de dimecres al Parlament. M’ha sobtat veure com algun diari deia que havia estat precisament l’abstenció de CiU la que havia bloquejat la proposta de SCI, quan és evident que si no hi haguessin hagut vots contraris a la iniciativa, la proposta hagués prosperat. També es va produir un incident lamentable amb la revelació del vot de la vicepresidenta Joana Ortega en la consulta de Barcelona per part de Josep Antoni Duran Lleida “perquè li va donar la gana” (sic). I la versió totalment contrària sobre el sentit del vot de la vicepresidenta, proporcionada per Marta Ferrussola, que fins i tot va posar el seu braç dret com a penyora del vot favorable de Joana Ortega a la independència. Veient tot això i alguna imatge de la “plantada” de SCI davant del Parlament, no és d’estranyar que hi hagi qui no es prengui aquesta qüestió prou seriosament.

Qui si es va prendre el debat parlamentari amb gran rigor va ser Montserrat Tura que va actuar com a portaveu del grup socialista. Us convido a llegir amb molta atenció la intervenció de Montserrat Tura en el debat, en la que entre d’altres coses retreia al president Mas que deixés en altres, que vàrem actuar de forma més responsable que ell, la solució al conflicte que hagués creat l’aprovació de la iniciativa de SCI.

Sobre les consultes i el debat parlamentari de dimecres us convido a llegir els articles de Francesc de Carreras “¿El éxito de un fracaso?” i Juancho Dumall “Vodevil a Palau” (sobre el disputat vot de la vicepresidenta Ortega), els editorials d’El País “Votos verdaderos” i d’El Periódico de Catalunya “El Parlament tanca el debat“, i els articles d’Andreu Mayayo “El partit del diumenge”, Jordi Mercader “Poca broma amb la independència”, Francesc de Carreras “Quizás, quizás, quizás”, Josep Maria Balcells “CiU: Diumenge toca. Dimecres, no toca” i Joaquim Coll “El mal negoci de la independència”.

En tot cas, després de la sentència del Tribunal Constitucional, la manifestació del 10 de juliol del 2010, les consultes i el debat al Parlament, la qüestió del grau d’insatisfacció sobre el grau d’autogovern de Catalunya i el finançament de la Generalitat està servida. ¿Hi haurà una tercera via entre la proposta independentista de sectors significatius cada cop més visibles i sorollosos i l’ambigüitat oportunista de CiU? ¿Serem capaços de formular un nou pacte federal que renovi el pacte constitucional del 1978? Al PSC li correspon proporcionar una resposta clara, que sens dubte serà un dels centres de debat del nostre Congrés a la tardor.  Sobre el fons del debat no us hauríeu de perdre els articles de Joaquim Coll “Sobre el fons i la forma” (sobre la polèmica al voltant del fons de competitivitat), Joan Tapia “¿Què diuen les consultes?”, Xavier Bru de Sala “I ara què?”, Toni Soler “Els riscos del pacte fiscal” i Javier Pérez Royo “Giro soberanista”.

Passant ja a la política espanyola us convido a llegir els articles de José Andrés Torres Mora “De encuestas y relojes”, Antonio García Santesmases “Entre el miedo y la esperanza” (sobre les primàries) i Mayka Navarro “Alfredo Pérez Rubalcaba sempre guanya al mus” (la setmana passada El Periódico de Catalunya li dedicava a Carme Chacón un article similar de Iosu de la Torre).

Sobre l’actitud del PP en matèria de lluita antiterrorista podeu llegir els articles de José María Ridao “En misa y repicando” i Rosa Paz “El PP culpa al Govern”.

Sobre el cas Gürtel, les llistes del PP i la persecució al jutge Garzón podeu llegir els articles de Carlos Jiménez Villarejo “‘Gürtel’ doblega a la Justicia”, Ignacio Escolar “Unos al banquillo, otros al escaño”, Javier Pradera “El coche escoba de la corrupción”, Gran Wyoming “Matices”, Ernesto Ekáizer “Culpable” i Javier Pradera “El segundo asalto”.

Sobre la darrera xarlotada de José Maria Aznar podeu llegir la crònica de M.A. Marfull i M.J. Güemes “Aznar llama “amigo” a Gadafi y critica el papel de la ONU en Libia”, la crònica de Público a partir d’informacions d’agència “Valenciano cree que Aznar es un “antiembajador” de España”, l’article de Juancho Dumall “L’amic de Gaddafi” i l’editorial d’El País “Extravagancia de Aznar

Sobre la situació econòmica espanyola i el debat en curs sobre la negociació col·lectiva podeu llegir els articles d’Angel Laborda “Los dichos y los hechos del FMI” i Jesús Cruz Villalón “Retos de la negociación colectiva”.

Sobre qüestions polítiques i econòmiques internacionals us convido a llegir els articles de Josep Borrell “De Lisboa a Frankfurt”, Paul Krugman “Obama ha desaparecido”, Mariano Marzo “Tras la catástrofe de Fukushima”, Francisco G. Basterra “Con flores a Pekín” i Joaquim Coello “La Xina: el poder tou”.

Us recomano una bona colla d’articles amb visions crítiques sobre l’actual orientació de les polítiques econòmiques: Lluís Foix “Rebelión en Islandia”, Joaquín Estefanía “Capitalismo vikingo”, Lluís Foix “Retallada ve, retallada va” i “Políticas sin pedagogía“, Ignacio Escolar “La contrarreforma” i “Es un chantaje, no un rescate“, Rosa Cullell “Nuestros hijos son rentables”, Cayetana Guillén Cuervo “¡Indignáos!”, Antoni Serra Ramoneda “Jivarització pressupostària” i Xavier Batalla “Recortes”.

També en aquest sentit són d’imprescindible lectura els articles de Santiago Carrillo “¿Es posible una reforma global del capitalismo?”, Javier Valenzuela “Después de la Tercera Vía, ¿qué?” i Toni Cruanyes “Després de la crisi” (sobre el nou programa dels socialistes francesos).

Sobre les revoltes àrabs podeu llegir els articles de Luz Gómez García “Siete claves para el despertar árabe”, Jordi Vaquer “Primavera en Argelia”, Xavier Batalla “El autócrata accidental”, Noam Chomsky “Libia y el mundo del petróleo”, Josep Borrell “La invasió que no va ser” (sobre l’allau d’immigrants procedents de Líbia), Nicole Thibon “Tan valientes como cualquiera” (sobre el paper de les dones en les revoltes), Zouhir Louassini “La revolución inconclusa” (sobre la necessitat de laïcitat) i l’entrevista a George Corm que li fa Tomás Alcoverro a La Vanguardia amb el titular “Ya no hay primavera árabe sino un verano que será muy caliente”.

També us interessaran els articles de Vicenç Navarro “¡Rebélate!”, Julián Casanova “Repúblicas”, José María Ridao “La guerra sin odio de Victor Serge” i Timothy Garton Ash “El modelo francés no sirve” (sobre la polèmica al voltant de la prohibició del burca).

Acabo amb tres qüestions relatives amb les noves tecnologies, la notícia “El escritorio virtual eyeOS llega a los móviles y a las tabletas” de Laia Reventós, que coincideix amb la sortida del llibre “Está todo por hacer” de Pau Garcia-Milà (un dels dos impulsors de eyeOS) publicat per Plataforma Editorial, i l’article d’Antoni Gutiérrez-Rubí “Elits desconnectades”.

“Perles” del programa del Polònia emès el 14 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA
– Ara que s’acosta Setmana Santa, podem reviure les últimes hores de Josecristo. Parlant amb Chacón li diu coses com: “Allá donde yo voy, no me puedes seguir”, “Antes de que cante el gallo me habrás negado 3 veces”.
– Es veu que en el temps de la República ja es feia “El gato al agua”… ranci com ara. I amb Franco de tertulià.

ARXIU HISTÒRIC (13/4/06)
– Macià al balcó de Palau: “Catalans, d’això que… si us va bé faríem això de la República, eh… vam dir que ho faríem i…”. Sona el telèfon: “Nena, no em destorbis que estic proclamant…. no, al final Companys no ve a dinar, no, diu que picarà alguna cosa per aquí la plaça”

LA PICADA D’ULLET
– Alerta! Al Polònia ja tenen la pedrera de personatges per rellevar els que es vulguin retirar! Monegal, Monzó, Nadal…

SURREALISTA
– Contes moderns: el flautista de Singuerlín, que arrossegà les masses cap a les urnes del 10-A però després s’enfurismà amb les organitzadors perquè no van voler complir la seva promesa d’anar a omplir Can Zam i se’ls endugué a l’exili lunar.

LA IMATGE DE LA SETMANA
– La mà que es va jugar Marta Ferrusola, perquè també li va donar la gana.

#etfelicitofill
– El President Mas comença el seu gag intentant camuflar-se en una mani contra les retallades sanitàries i l’acaba demanant si hi ha un metge a la sala!

LA FRASE DE LA SETMANA

– “Estem o no estem a favor de la independència?” Pregunta el conseller Masco, i respon el president Mas: “t’ho diré ben clarament: xepi-xepi!”

LA CANÇÓ [Jean-Luc Mas, d’Amics de les Arts]
[Mas] La meva política actual
és neta i transparent
com un got d’aigua clara.
Tot i que potser de vegades
Pot fer la sensació
Que és una mica rara
No-sa-bem molt bé què fer.
Hi ha dies que estic “heavy”
i hi ha dies que estic “light”
Hi ha dies que només vull
Fer el contrari que en Duran.
[consellers] Ai, Artur, ai Artur,
Vull entendre-ho però no puc.
[Mas] Pot semblar que amb l’impost de successions
ens hem fet una mica la pitxa un lio.
Pot semblar que sóc independentista
Però de vegades, quan em convé,
Me n’oblido.
Tot-i-que-no es pot dir mai!
Penseu que al referèndum ja vaig votar que sí.
Però quan guanyi en Rajoy
Potser ho haurem de discutir.
[consellers] Ai, Artur, ai Artur,
Vull entendre-ho però no puc.

EL GAG TRANSVERSAL
– En el seu retorn als escenaris per defensar que es pugui veure TV3 al País Valencià, Lluís Llach estrena peces relacionades amb TV3: que si la sintonia de la 6/49, que si el Bocamoll, El cor de la ciutat (popular armènia), Doraemon (Martí i Pol), Efectivament (anònim s.XVIII), Bola de drac…



ZW 256
Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://blogsolidario.org/

Una campanya de suport al treball desenvolupat per l’ONG Planeta Salud, que treballa per millorar l’esperança i qualitat de vida de les persones que viuen amb VIH / Sida, tuberculosi i malària arreu del món.

L’ONG promou la R + D en salut global a través de la incidència política, les campanyes de sensibilització i el treball comunitari. L’objectiu principal: aconseguir que les polítiques de cooperació espanyoles donin suport a la investigació i desenvolupament (R + D) d’eines de salut com a resposta a la lluita contra les tres pandèmies, i que el Govern destini els recursos econòmics necessaris.

Bloc Solidari és una idea creada per Ana Aldea en què ha implicat Medios y Redes, l’empresa en la qual treballa com a responsable de Desenvolupament de Negoci, i que compta amb que la Comunitat de Blocaires s’impliqui, una vegada més, mostrant el seu compromís amb la justícia social en participar i donar suport diverses campanyes solidàries, sobretot amb aquelles causes socials oblidades, ignorades o poc conegudes.

Per participar, només s’ha d’omplir aquest formulari i et faciliten un codi d’Adsense per inserir al bloc. Els ingressos generats es destinen a Planeta Salud que, un cop al mes, et remet un informe amb els ingressos que has donat. Per formar part del projecte, t’envien una insígnies que pots incloure al bloc per a diferenciar-lo com a Bloc Solidari. Es necessita tenir un bloc i domini propi. Si no es té domini, també es pot contribuir posant un banner de autopromoció de Blog Solidario que envien un cop s’omple el formulari.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 17 Abril 2011, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.