Zapatero esgotarà la legislatura

Entre la reunió del Comitè Federal del PSOE d’ahir a Madrid i el magnífic acte de la candidatura de Jordi Hereu d’aquest matí, he vist significativament reduït el temps que dedico a preparar l’actualització setmanal del meu diari. Disculpeu, doncs, absències i errors.

Tot i que la notícia més important de la setmana és l’anunci de José Luis Rodríguez Zapatero de que esgotarà la legislatura, no es tornarà a presentar a les eleccions com a candidat a la presidència del govern l’any 2012 i que el PSOE farà primàries per elegir nou candidat, vull mantenir l’ordenació habitual dels temes i començo per la política catalana, a punt de començar la setmana en que el govern del president Mas arriba als seus primers cent dies.

El grup socialista al Parlament de Catalunya presentarà el seu balanç sobre aquests primers cent dies que, com a mínim, cal qualificar de decebedors. Embolics, mancances, errors i retallades, resumeixen l’activitat d’un govern que es presentava com “el govern dels millors” i que ha demostrat que ni estava preparat per governar ni sabia on anava. La fracassada Cimera per la recuperació econòmica ho va demostrar de forma fefaent, evidenciant la falta de lideratge del president Mas. Podeu comprovar-ho en l’article de Joaquim Nadal “Els errors del president”. Us interessaran també les aportacions al respecte de Josep Ramoneda “Cumbres y rituales” i Manel Manchón “La legitimitat de la crítica política”.

Com us avançava, demà el grup socialista al Parlament de Catalunya farà el seu balanç dels primers cent dies de govern, però diversos mitjans i opinadors han començat a aportar els seus punts de vista. Us recomano que llegiu per exemple els articles de Miquel Noguer “Cien días de desconcierto”, El País “Ni un departamento sin recortes“, Sílvia Hinojosa “Los 80 km/h y el impuesto de sucesiones, entre los principales tropiezos del Govern”, Lara Bonilla “La tisorada més gran al servei de salut pública”, Susana Quadrado “Retórica no, transparencia”, Antonio Franco “Sanitat, la retallada que és un malbaratament”, Dani Cordero “El Impuesto de Sucesiones destapa las dudas de Mas en Economía”, Germà Bel “Sucesiones y compromisos”, Joan Majó “Uns neixen nus, altres ben abrigats”, Joaquim Coll “Artur Mas i l’abús del ‘ritornello'” i Joan Subirats “Buscando cartas de navegación”.

Aquesta setmana que s’acaba ha servit també perquè el president Mas, després que ho fes Jordi Pujol, votés anticipadament en la consulta per la independència. Hi ha qui ha defensat aquesta decisió d’Artur Mas qualificant-la de coherent. Se m’escapa on està la coherència d’un governant que vota en una consulta sense efectes reals de forma diferent a la que sembla que ho farà en el Parlament quan es plantegi de veritat la qüestió. En aquest sentit sóc del mateix parer que Josep Antoni Duran Lleida que tornava a manifestar-se al respecte en la seva carta setmanal. Us interessarà també l’opinió continguda en l’article de Juancho Dumall “El vot d’Artur Mas”. En tot cas sembla un cop més que CiU farà tots els papers de l’auca.

Una de les altres especialitats de la factoria convergent és la d’atribuir-se en exclusiva els encerts mentre deriva a d’altres les responsabilitats referides a decisions difícils o errors comesos. Com ara en la qüestió de les retallades. Primera qüestió: per què anuncien retallades sense presentar els pressupostos al Parlament? Així aconsegueixen convertir el debat en una qüestió de fe. Te’ls creus o no te’ls creus. Semblaria més lògic poder debatre la qüestió amb llum i taquígrafs i ajustar-se al màxim a l’objectivitat de les xifres. Segona qüestió: per què s’entesten a dir que la situació és tan difícil i tan desconeguda per ells si el propi conseller Mas Collell diu que l’anterior conseller l’havia informat de tot sense amagar-li res? Tercera qüestió: per què diuen que el govern d’Espanya els hi posa noves condicions quan tothom sap que la única condició és acabar l’exercici 2011 amb un dèficit inferior a l’1,3% del PIB, d’acord amb el que va establir el Consell de Política Fiscal i Financera el novembre de l’any passat? Quarta qüestió: per què no incorporen els 1.450 milions d’euros corresponents a la previsió del Fons de Competitivitat, como ho ha fet València, o com ha fet Galícia amb el Fons de Cooperació? Parlo d’aquestes qüestions en l’entrada del meu bloc “Les cortines de fum d’Artur Mas“. També resulta oportú recordar que el Congrés dels Diputats ha aprovat aquesta setmana, a proposta d’ERC i l’acord del grup socialista, una Moció que reitera les obligacions al respecte del Govern d’Espanya i referma el compromís de la publicació de les balances fiscals. Mentre, el president Mas segueix acusant els socialistes catalans de tots els mals mentre diu que ens necessita (?). Ja vàrem deixar clar que si el govern s’entesta en eliminar el que queda de l’impost de successions, rebaixant encara més els ingressos de la Generalitat, no podrem entrar a negociar els Pressupostos, quan el Govern decideixi aprovar-los. No és just demanar sacrificis a tothom mentre es millora el tractament fiscal de les rendes més altes. I no ens val la cantarella que es tracta d’un compromís electoral: té quatre anys per complir-lo.

Sobre diverses qüestions a debat, us pot interessar llegir l’entrevista a José Zaragoza que li fa Pere Ríos a El País.

Sobre la propera campanya electoral a Barcelona us convido a llegir l’article de Joaquim Coll “¿De debò que Trias és socialdemòcrata” i l’article de Jordi Hereu “Me rebelo”. I us convido a veure el vídeo projectat avui en l’acte de presentació de la candidatura municipal socialista per Barcelona, en el que Jordi Hereu ha pronunciat un magnífic discurs.

Però sens dubte la notícia de la setmana és l’anunci fet ahir per José Luis Rodríguez Zapatero davant el Comitè Federal del PSOE que pensa esgotar la legislatura, que no pensa tronar a presentar-se com a candidat i que el nou cap de llista socialista serà elegit en unes primàries que el Comitè Federal haurà de convocar després de les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig. Us convido a llegir la intervenció de Zapatero en el Comitè Federal, així com l’entrevista que va fer-li ahir Vicente Jiménez a El País. Són de lectura imprescindible per entendre la política que està desenvolupant i les seves intencions com a president del govern en l’any que queda fins a les properes eleccions generals. En tot cas, tal com va dir ahir Óscar López, Secretari general del PSOE de Castella-Lleó “Las primarias son para el verano”. I, per tant, no en parlaré.

Sobre aquestes qüestions us convido a llegir també els articles i editorials de José Luis de Zárraga “Bloqueo electoral” (sobre les previsions que assenyala el Publiscopio), Miguel Angel Aguilar “Pleno en la enfermería” (sobre el desgast de tots els governs europeus), Fernando Vallespín “Tragedia y política”, l’editorial d’El País “Primero, la estabilidad” (sobre la reunió del president Zapatero amb grans empresaris), José Luis Alvarez “Después de Zapatero, el PSOE”, Jesús Maraña “Las razones de una renuncia”, Albert Sáez “Espanya sense ZP”, Joan Tapia “L’aposta de l’ànec coix”, Javier Pradera “Las uvas están verdes”, Fernando Vallespín “Un final con talante”, José Juan Toharia “Un cambio en favor del electorado” (sobre les previsions que fa l’enquesta de Metroscopia) i l’editorial d’El País “Arranca la sucesión“.

Sobre qüestions que tenen a veure amb la lluita antiterrorista, l’actitud del PP al respecte i la legalització de Sortu, us convido a llegir els articles de Ernesto Ekáizer “Proceso al proceso”, Ignacio Escolar “Lo que prueban las actas de ETA”, Juancho Dumall “Les tesis d’Aznar”, Javier Pérez Royo “Pereza intelectual” i Josep Ramoneda “¿Quién teme el final de ETA?”.

Abans de passar a qüestions relatives a l’economia espanyola, i com avui he pogut felicitar personalment el nou Secretari d’Estat per a l’Esport, Albert Soler, us convido a llegir les cròniques de Sergi López Egea “Albert Soler agafa avui les regnes de l’esport espanyol” i de Manuel Serras “Un deportista para el deporte”.

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els articles de José Antonio Bueno “¿El final del túnel?”, Manuel de la Rocha “La negociación colectiva y su reforma”, Miguel Boyer “Crisis y reformas en España” i Angel Laborda “Los hogares, en apuros, y las empresas, preparadas”.

Sobre qüestions econòmiques espanyoles concretes de gran interès us convido a llegir el document del grup socialista al Parlament de Catalunya sobre la ‘dació en pagament’, un article sobre la mateixa qüestió de Gonzalo Bernardos “Una proposta per a la dació en pagament” i l’article d’Ignacio Escolar “La trampa del copago”.

Sobre la polèmica al voltant de l’energia nuclear us convido a llegir l’entrevista a Antonio Cuevas que li fa A.M. Vélez a Público, i els articles de Reyes Mate “L’accident global” i de Jordi Ortega i Xavier Sabaté “El SPD y la salida acelerada de la energía nuclear”.

Sobre el debat econòmic a Europa podeu llegir l’editorial d’El País “Dinero más caro” (sobre la política del Banc Central Europeu) i els articles de Lluís Foix “Las tijeras recorren Europa” i Antonio Roldán Monés “Bonos para un sueño”.

Sobre el debat econòmic internacional us convido a llegir els articles sobre les agències de rating de Gerardo Pisarello i Jaume Asens “Las agencias privadas de calificación del riesgo, ante los tribunales” i Xavier Vidal-Folch “Se lo guisan y se lo comen”, l’entrevista a Ólafur Ragnar Grímsson, president d’Islàndia, que li fa Claudi Pérez a El País-Negocios, i l’article de Paul Krugman “La doctrina de Mellon”.

Sobre la política internacional europea i el model de Turquia, podeu llegir els articles de José Ignacio Torreblanca “Salvar a la soldado Ashton” i Hugh Pope “El modelo turco”.

Sobre els conflictes oberts o latents en diversos països us convido a llegir l’editorial d’El País sobre Costa d’Ivori “¿Final de partida?“, i els articles de Ramin Jahanbegloo “Irán: la crisis continúa”, Richard Youngs “Diez cosas a evitar en el norte de Africa”, Vicenç Fisas “El malestar de la guerra” (sobre Líbia), David W. Lesch “El president de Síria que conec” i Jon Lee Anderson “¿Quiénes son los rebeldes?” (també sobre Líbia).

Sobre debats més de fons us aconsello llegir l’entrevista a Stéphane Hessel que li fa Paula Corroto a Público i l’article d’aquesta periodista dedicat a Hessel i Sampedro “El ejemplo de los nonagenarios“, i els articles “Socialdemocracia, solidaridad, internacionalismo”, de George Papandreu, Alpha Condé, Jalal Talabani i Ricardo Lagos, i “Otra vida es posible” de Manuel Castells.

I acabo tornant a recomanar la pel·lícula Inside Job, com ho fa Joaquín Estefanía en el seu article “El gran saqueo” i felicitant-me per la notícia que ens dóna El País “Un ‘bloguero’ llamado Gabilondo“.

“Perles” del programa del Polònia emès el 31 de març, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA
– Sembla que això de la guerra soterrada Rubalcaba/Chacón donarà per uns quants capítols…

– “Europa és una passada… amb Martí Anglada”… uf, sort que l’hem tret d’El Temps… i, mira, de pas, s’hi ha pogut colar en Joan Herrera, amb una mica síndrome “sócaloposicióinoemmenjounarosca”

ARXIU HISTÒRIC (6/4/06)
– Reunió de la direcció d’Unió, tot i que…. En podríem dir Assemblea. Perquè em sembla que hi són tots els militants i que tots són iguals que Duran.

LA PICADA D’ULLET
– Bona pensada la de fer el Polònia en anglès subtitulat en català… with illusion!

ALGÚ HO HAVIA DE DIR [Joan Tardà]
– El López Tena està intentant fotre’m el lloc… perdoneu, però algú ho havia de dir!

SURREALISTA
– En Masca retallant l’elenc de Terra Baixa, ara Té Rebaixa.

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Sens dubte, els Prínceps Carles i Camil·la.

#etfelicitofill
– En Mascu i en Harvi han trobat la fórmula per fer diners.

KA FORT
– Antoni Bassas allà on hi ha la notícia, i si és a Líbia, a la punta del míssil

EXCLUSIVA!
– El rei i la reina pillats fora del seu habitat, o sigui, al carrer i d’incògnit.



ZW 254
Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.mcluhangalaxy.net/

Conferència McLuhan Galaxy Barcelona 2011

Del 23 al 25 de maig de 2011 tindrà lloc a Barcelona aquest esdeveniment, organitzat per l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) de la Universitat Oberta de Catalunya y la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, amb la col·laboració del CCCB Lab, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

McLuhan Galaxy. Understanding Media, today (Entendre els mitjans de comunicació avui en dia) és el títol de la conferència, que té com a objectiu principal “analitzar des d’una perspectiva mcluhaniana la realitat actual de l’ecosistema de mitjans i altres temàtiques afins al pensador canadenc, des de la crisi global fins a l’educació.”

Entre els ponents confirmats trobem a Manuel Castells, Eric McLuhan, Derrick de Kerckhove, Robert K. Logan, Alejandro Piscitelli o Javier Echeverría. Aquí podeu consultar el programa preliminar i la distribució de les diferents sessions.

Aquestes sessions es desenvoluparan en dos blocs: conferències científiques amb presentació de comunicacions, dirigides als acadèmics, i taules rodones obertes a tot el públic amb transmissió en streaming. L’esdeveniment científic serà totalment en anglès i les conferències obertes comptaran amb servei de traducció simultània.

Podeu seguir la informació relacionada a la pàgina web, en el bloc McLuhan Galaxy d’Alex Kuskis, a Facebook i Twitter: #mcluhanBCN11.

 

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 3 Abril 2011, in Política, Zapatero. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.