El fiasco de la Cimera

El grup parlamentari socialista, en el debat d’investidura, i a través de l’acord per a facilitar en segona votació la investidura d’Artur Mas, va situar la lluita contra la crisi i la celebració d’una Cimera per la reactivació econòmica en el centre de l’acció política i institucional. Tot seguit us faig la nostra valoració, aprofitant les declaracions al respecte de Joaquim Nadal i José Montilla.

La Cimera celebrada divendres, però, ha estat una oportunitat perduda i un fracàs. Ho ha dit el PSC i la resta de partits de l’oposició. L’objectiu era el d’assolir un gran acord de país per la reactivació econòmica però no ha reeixit. El govern no va preparar gens bé aquesta Cimera. Si ho hagués fet bé, hauríem estat en condicions de fer aquest gran acord de país que la societat reclama. En tres mesos es podria haver avançat molt més del que ho hem fet. En podríem haver començat a parlar molt abans, hauríem d’haver conegut les propostes de govern amb més antelació i les propostes haurien de ser moltes més, molt més concretes i molt més ambicioses. Però no ha estat així, i això és responsabilitat exclusiva del president Artur Mas i del govern de CiU. Per això de la Cimera no se’n desprèn un Acord sinó, senzillament, les conclusions que n’ha tret el govern, algunes amb el suport d’uns i d’altres amb el suport d’uns altres.

La Cimera hauria d’haver culminat un procés de diàleg i negociació més prolongat i profund. Però el govern no ho ha volgut així. En cap cas els socialistes no volíem deixar escapar l’ocasió per arribar a acords, encara que fossin acords de mínims. No volíem perdre l’oportunitat per trobar punts d’encontre sobre el diagnòstic de la situació econòmica. No volíem perdre l’ocasió per rellançar l’acord estratègic impulsat per l’anterior govern. I hem actuat en conseqüència, en obert contrast amb l’actitud obstruccionista amb que tot just fa un any CiU va abordar una Cimera similar.

Constatem amb satisfacció la valoració positiva de l’Acord Estratègic que l’actual govern reconeix que ha acomplert els seus objectius en un 93%. Convé rellançar-lo i que l’actual govern reprengui la voluntat i l’esperit de concertació que va inspirar l’actuació dels governs presidits per Pasqual Maragall i José Montilla. Ho van reclamar amb contundència els agents econòmics i socials en la Cimera de divendres.

De la Cimera en va sortir també l’acord de prosseguir amb l’esforç de simplificació de l’administració i per facilitar al màxim l’activitat econòmica i empresarial, i també l’esforç inversor en infraestructures que va caracteritzar els governs presidits per Pasqual Maragall i José Montilla. La Cimera va servir també per assolir acords també genèrics en matèria de Formació Professional i de Plans d’Ocupació.

Però la Cimera ha servit també per constatar importants desacords. Discrepem frontalment de la política de retallades socials anunciada pel govern de Convergència i Unió. Una discrepància que es fa abismal quan es pretén combinar retallades a tort i dret amb un tracte fiscal favorable als sectors més privilegiats de la nostra societat. En aquestes condicions, i hem aprofitat la Cimera per reiterar-ho, no podrem prestar el nostre suport als pressupostos de la Generalitat.

També volem mostrar la nostra decepció per la manca de sensibilitat social del govern que es fa especialment palesa en la clamorosa absència de compromisos concrets pel que fa a les polítiques d’acompanyament als sectors econòmics i socials més afectats per la crisi. En aquest sentit l’orientació neoliberal de la política del govern dificulta de forma extrema arribar a acords significatius en aquestes matèries.

En resum, la Cimera per la que tant vàrem treballar se’ns ha quedat esquifida. Malgrat tot, per responsabilitat i per convicció defensem els punts d’acord, seguim compromesos a trobar punts d’encontre en els temes pendents i seguirem combatent la deriva antisocial del govern que, a més, està ben lluny del bon govern al que el president Mas es va comprometre en el debat d’investidura. Aquí sota hi trobareu l’únic resultat tangible de la Cimera (foto cortesia del web de la Generalitat).

Us convido a llegir algunes cròniques i opinions sobre la fracassada Cimera del president Mas: Albert Ollés i José Rico “L’oposició culpa l’executiu d’impedir un ‘gran acord de país’”, Miquel Noguer i Àngels Piñol “La cumbre anticrisis acaba en fiasco”, Francesc Valls “Cumbre en un marco incomparable”, Josep Oliver “El difícil part del consens” i Josep-Maria Ureta “A mi que em governin”.

El fracàs de la Cimera anticrisi no esgota les qüestions relatives a la política catalana, que segueix fortament marcada per la gran decepció que ha produït el govern de CiU a punt de complir els seus primers cent dies. Vegeu al respecte els articles d’Andreu Mayayo “Finançament irregular de CDC” i “Convergència més liberal que pujolista”, Francesc Marc Alvaro “Los mejores y los detalles” i Andreu Mayayo “El Govern dels millors, també a ‘Polònia’”, Joan Subirats “Les coses no són com eren” i Carme Antó Boqué “Tisorades, abandonament escolar i pobresa”. Tampoc tenen desperdici “Les 100 primeres relliscades de CiU”, recollides per ERC que enguany fa 80 anys, felicitats!

Una de les qüestions que ha provocat un major desconcert i fins i tot dubtes sobre qui mana a CiU, el president Mas o Josep Antoni Duran Lleida, ha estat la improvisació i els canvis d’opinió amb els que el govern està plantejant la supressió del que queda de l’impost de successions. Podeu llegir al respecte la crònica d’Àngels Piñol i Pere Ríos “Unió planta cara a Mas y exige que desaparezca el impuesto de sucesiones”, Pilar Rahola “El lío de las sucesiones”, Isabel García Pagán “Enredados con los mejores”, Enric Company “El choque de CiU con la realidad” i Joan Tapia “¿És encertat fer política amb les successions?”.

En aquest context, tant Pilar Rahola “Sobre el liderazgo” com Toni Soler “Una mica més de Mas”, troben a faltar el lideratge que a Artur Mas si li presuposava (sempre amb permís de Duran Lleida, perquè tot apunta a una disputa pel poder entre bastidors del que la polèmica sobre el currículum de la Vicepresidenta Ortega hauria estat un trist episodi). No sembla que en aquestes condicions el president Mas pugui respondre positivament a la interpel·lació directa de Rafael Nadal en el seu article “Atrévase presidente”. A part dels errors polítics de fons i de les ambigüitats impossibles, dels que ja havia advertit en el meu post “Avís per a navegants”, també es produeixen lapsus que parlen per si sols com quan “Mas vota per error a favor d’una moció de suport a la consulta sobre la independència a Barcelona” com explica aquesta crònica del canal 3-24 de TV3.

Espero que la confusió que genera el govern no eviti abordar debats de fons com ho fa Ernest Benach, des de la seva perspectiva política, a “L’arbre de la crisi i el bosc”.

Les tisorades del govern de CiU afecten també de forma molt dura els Ajuntaments, com denuncia Andreu Mayayo en el seu article “CiU obre les portes als ERO municipals”. Amb aquesta denúncia obro el capítol dedicat als Ajuntaments i la propera campanya electoral.

Començo per Barcelona i us convido a llegir els articles de Joan Subirats “Una cena con arquitectos”, Carlos Losada “Bones bases per a la Barcelona del 2020”, Lluís-Antón Baulenas “Barcelona i Nova York”, Joaquim Coll “Escac d’Hereu a Mascarell”, José Angel Montañés “El ‘maratón’ preelectoral de Hereu” i Joan Trullen (número dos de la candidatura de Jordi Hereu) “La B-30, carrer major d’una megaregió”.

No us hauríeu de perdre l’article de l’alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda “Convivència a Salt, un pas més” i l’entrevista a Jordi Serra, Alcalde de Badalona, que li fa David Placer a El Periódico de Catalunya. També us pot interessar el meu article publicat a ABC “Progrés municipal contra les retallades socials”. Us convido a visitar l’agregador de webs electorals socialistes Municipals 2011. I aprofito per convidar-vos al debat obert “La política en el segle XXI: partits i societat”, que tindrà lloc el proper dijous dia 31 de març a les 7 de la tarda a la seu central del PSC i que comptarà amb les intervencions d’Isidre Molas, Josep Ramoneda, Albert Aixalà i Laia Bonet.

Sobre el permanent debat Catalunya-Espanya us convido a llegir l’entrevista a Miquel Roca que li fa Pere Martí a l’Ara i els articles de Joaquim Coll “Tres idees ben diferents d’Espanya”, Joan J. Queralt “Perplexitat independentista”, Albert Sáez “El toro per les banyes” i Valentí Puig “Ciclo soberanista menguante”. També sobre aquesta qüestió resultarà imprescindible llegir el llibre de Xavier Sardà d’imminent aparició “Catalunya, España y la madre que las parió”, d’editorial Planeta, del que avui El Periódico de Catalunya ha publicat una doble pàgina amb aquest resum suggeridor “Segons aquest confés federalista, el conflicte Catalunya-Espanya dóna vida a nacionalistes espanyols i catalans que s’ho passen molt bé instal·lats en la disputa”. En aquest mateix àmbit temàtic també editorial Planeta està a punt de publicar un llibre de converses entre Felipe González i Miquel Roca recollides per Lluís Bassets que tampoc no ens haurem de perdre.

Per acabar amb els temes referits a la política catalana us convido a llegir l’article de Francesc Escribano “La política del safareig”, dedicat al lamentable episodi d’insinuacions creuades entre Josep Antoni Duran Lleida i Alfons López Tena, de les que em feia ressò la setmana passada.

En política espanyola sembla que es va obrint pas el sentit comú i cada cop més gent demana que el president Zapatero acabi la legislatura i no obri ara el debat sobre el seu eventual relleu com a cap de cartell socialista. Joan Tapia a El Periódico de Catalunya puntua amb un 8 que jo hagi defensat aquesta posició a la Comissió Executiva Federal del PSOE des de fa vàries setmanes. És la posició que van defensar ahir importants empresaris espanyols en una reunió mantinguda amb el President com podeu comprovar en la crònica de Miguel Angel Noceda i en l’article de Juancho Dumall “Botín vota Zapatero”. Val la pena també llegir l’editorial de La Vanguardia sobre aquesta reunió “El presidente y los empresarios” i l’article de Javier Casqueiro “ZP, el peor candidato para el PP”.

Sobre la política de Zapatero us poden interessar també els articles de Manel Manchón “L’esquerra sense esma de Zapatero” i José Ignacio Torreblanca “El mejor ZP”.

Sobre la situació i perspectives de l’economia espanyola us convido a llegir l’entrevista a Luis Berenguer, president de la Comisión Nacional de la Competencia, que li fa A.M. Vélez a Público, i els articles de Joan Carles Gallego “Salaris contra competitivitat”, Vicenç Navarro “Productividad y renta” y “¿Necesita España un látigo para salir de la crisis?”, Josep Oliver “Núvols negres a l’horitzó”, Antoni Espasa i Emiliano Carluccio “Diferencias territoriales en la recuperación”, Jordi Sevilla “Más ladrillos con ordenador”, Angel Laborda “Esperando la reforma de la negociación colectiva” i Jordi Fabregat “España no será rescatada”.

La capacitat d’Espanya per superar la crisi depèn també de l’orientació de la política europea, d’una major coordinació de les polítiques econòmiques dels països de la Unió i dels instruments que es posin en marxa per fer front a situacions com la de Portugal. Sobre aquestes qüestions us convido a llegir la crònica d’Andreu Missé “El Eurogrupo acomete una reforma del fondo de rescate esencial para Portugal” i els articles de Martín Ortega Carcelén “Necesitamos un pacto para salir de la ficción”, Joaquín Estefanía “Europa, utopía demediada”, Miquel Molina “Efecto Lady Ashton”, Josep Borrell “Pacte per l’euro i model alemany” i “Pacto por el euro”, Xavier Vidal-Folch “Los culpables de la agonía”, Manel Pérez “La tercera víctima de Merkel”, Xavier Vidal-Folch “Las traiciones del Bundesbank a Europa” i Anton Costas “El error de Merkel”, i l’editorial d’El País “Una Europa más unida”.

Sobre les orientacions de les polítiques econòmiques us recomano llegir amb atenció les denúncies, anàlisis i propostes econòmiques contingudes en els articles de Carlos Carnicero Urabayen “Los jinetes del capitalismo”, Paul Krugman “La falsa ilusión de la austeridad”, J. Bradford DeLong “Dolor sin sentido” i Javier Ayuso “Regular las agencias de ‘rating’”.

Sobre el debat al voltant de l’energia nuclear cal llegir els articles de Jean Marie Colombani “Más allá del drama”, Joan Majó “Hacia la cuarta revolución tecnológica” i Jordi Ortega “¿Podemos prescindir de las nucleares?”, així com l’editorial d’El País “El debate energético”.

Sobre Líbia i les revoltes democràtiques àrabs a les que se suma Síria, us convido a llegir els articles:

Sobre els Estats Units i el seu paper global us convido a llegir els articles d’Ignacio Molina i Iliana Olivié “Medir la presencia global”, Robert Skidelsky “Los desestabilizadores Estados Unidos”, Llàtzer Moix “Estado mayor” i Antonio Caño “El mundo cuando EEUU no manda”.

Amb debats més de fons, és imprescindible que llegiu els articles de Juan-José López Burniol “El retorno del mal” i d’Isidre Molas “Una societat diferent: les transformacions del neoliberalisme”, i també us convido a llegir els articles de Manuel Conthe “Geografía del temor”, Juan José Tamayo “L’eutanàsia, ¿opció cristiana?” i l’entrevista a Manuel Valls que li fa Josep Martinoy als diaris Avui i El Punt.

Us recomano el llibre “Retrato electoral de Catalunya. Claves para entender tres décadas de elecciones catalanas (1980-2010)” de Carlos Castro, editorial Episteme, a veure el film “Inside Job” del que ens parla Barbara Celis en l’article “El ‘yo acuso’ de la crisis financiera” i a recordar Elizabeth Taylor en l’article de Maruja Torres “Superviviente de todo… y de sí misma”.

Per últim, no puc resistir-ho, ha sortit el nou iPad! Llegiu al respecte l’article de Rosa Jiménez Cano “La última tableta ya está aquí”.

“Perles” del programa del Polònia emès el 24 de març, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA
– El Museu del Tripartit acull els ex (Montilla, Carod, Maragall) i fins Saura. Qui vol un càrrec quan pot fer de figurant en el Museu encara que sigui fent veure que no són ells?

– Sembla que “les primàries” s’han fet amiguetes de la Chacón. Però Rubalcaba també té les seves armes, “els barons” del partit. Rubalcaba planteja el dilema a ZP: “O te fías de los barones, o tenemos primarias”.

– Ermessenda Ortega tenia molts títols, sí, fins i tot era llicenciada en psicologia pràcticament (amb permís de Pilar Rahola).

– Els monòlegs del “tot i que” han tornat!! La culpa és de l’impost de successions. Diu el President Mas: “Els socialistes ens deuen calers perquè déu-n’hi-do l’herència que ens han deixat.” Xist.

ARXIU HISTÒRIC (6/4/06)
– Problemes amb les hipoteques. Uns nens previsors i resaviats fan plans de futur i alliçonen l’empleat de banca que els vol timar.

LA PICADA D’ULLET
– “Tu, tot, tothom!” La Joana Bravo ha triomfat a L’Hora del Lector, a l’APM i ara al Polònia en versió Maruja Torres! Pobre Gimfi, ell volia “hablar de su libro” però no fèiem vaga contra les retallades?? Anagrama de “fer vagaaaa”? Fer vaga “fa vrega”!! Anagrama de “madre”?? “merda”!

ALGÚ HO HAVIA DE DIR [Joan Tardà]
– Si no t’agraden els Manel, no passa res, eh… perdoneu, però algú ho havia de dir!

LA FRASE DE LA SETMANA
– Tomàs Molina: “Contents perquè ja ha arribat la primavera? Que monyes!”

SURREALISTA
– És el que té estar desvagat. En Martingala ja suposa una amenaça pel pobre Tomàs Molina. Ell i en Minianglada!!

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Oriol Pujol buscant documents de l’època de Daniel Osacar sota les pedres i amb una màquina trinxadora al costat.



ZW 253
Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.malaga.es/foroculturaemprendedora

VIII Seminari “Emprende 21”

Els pròxims 29, 30, 31 de març i 5 d’abril tindrà lloc a Màlaga aquest esdeveniment, organitzat per la Diputació Provincial de Màlaga i la Universitat de Màlaga, que es desenvoluparà en quatre sessions, tenint lloc les tres primeres a l’Auditori de la Diputació de Màlaga (29, 30 i 31 de març) i la última sessió (5 de abril) a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, al Campus El Ejido.

En aquesta nova edició, amb el títol “Emprendre per a transformar l’economia”, el seminari estarà centrat en l’emprenedoria com a instrument de transformació de l’economia i comptarà amb nombrosos experts (veure programa) i la inauguració a càrrec de l’Elsa Punset. “Emprende 21” és un dels més importants esdeveniments formatius adreçats a emprenedors i emprenedores que, amb caràcter permanent, es realitzen a Andalusia. El seu objectiu principal és promoure i motivar iniciatives emprenedores entre la població de la província i, molt especialment, entre el teixit universitari malagueny, mostrant exemples d’altres iniciatives innovadores existents al país. El dia 31 tinc el plaer de compartir intervenció amb Enrique Dans parlant de: “Élites desconectadas, sociedades enredadas”.

Twitter: @emprende21 #emprende21

Notícies relacionades:

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 27 Març 2011, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.