La gran retallada

La gran retallada

La tisorada del govern contempla d’entrada una setantena de mesures i afecta tots els departaments

Les prestacions de caire social, les grans damnificades

AVUI, 07/03/11

La retallada anunciada pel nou govern de la Generalitat –juntament amb les accions impulsades des de l’executiu de Madrid (sou dels funcionaris, augment de l’IRPF, pujada de l’IVA, etcètera)–, s’ha traduït ja en una setantena de mesures que afecten des de la mateixa administració (aprimament de l’estructura organitzativa, així com menys viatges i cotxes oficials), fins a serveis considerats cabdals (salut o educació). En alguns àmbits, com el de Benestar Social o el d’Universitats i Recerca, encara no s’ha concretat l’abast de la tisorada. Però, és clar que apartats tan sensibles com el de la pobresa o la dependència, no quedaran exempts dels ajustos. L’ocupació vinculada al sector públic també queda tocada, ja que només es tiren endavant les convocatòries de places a Interior, Ensenyament i Justícia. L’Avui desgrana els 73 conceptes que ja marquen la gran tisorada.

SALUT

1. Reducció de l’activitat assistencial no urgent

El Servei Català de la Salut contractarà, en el període 2011-2012, menys activitat als centres concertats i l’Institut Català de la Salut. A més, rebaixarà en un 2% les tarifes que paga a aquests centres per cada actuació. La baixada del volum d’activitat (probablement, es deixaran de fer operacions a les tardes) fa preveure un augment de les llistes d’espera per a intervencions no urgents, proves i visites a especialistes.

2. Estalvi en la despesa de farmàcia

A més d’insistir en la promoció dels genèrics i d’incentivar entre els professionals la prescripció dels fàrmacs amb millor relació cost-eficàcia, tampoc no es descarta la negociació amb el sector farmacèutic per obtenir millors preus.

3. Serveis concentrats en menys centres

Renunciar al model de proximitat geogràfica sota el raonament que no es pot fer de tot a tot arreu ni es poden tenir serveis infrautilitzats. Determinats serveis (unitats especialitzades, determinades cirurgies, proves d’alta tecnologia, etc.) s’oferiran en un nombre més reduït de centres que, d’altra banda, seran més especialitzats. Això obligarà el ciutadà a fer més desplaçaments.

4. Menys inversions en nous equipaments

Tots els projectes de nous equipaments que no disposen de dotació pressupostària queden pendents de ser revisats per tal d’elaborar un nou calendari en funció del que es consideri més o menys prioritari. Els projectes en marxa patiran ajornaments en funció de la disponibilitat pressupostària.

5. Reducció d’estructura administrativa

La despesa en administració, estructures directives i retribucions a alts càrrecs es redueix d’un 25%.

BENESTAR SOCIAL

6. Lluita contra la pobresa

El Departament de Benestar Social i Família encara està en procés d’anàlisi de la situació per prioritzar les actuacions que es considerin més necessàries un cop se sàpiga el pressupost disponible. El que sí que ha dit el conseller, Josep Lluís Cleries, és que en temps de crisi no es pot retallar tot el que faci referència a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, en especial en qüestions referides a la infància

7. Ajuts destinats a les famílies amb fills

Una via per a l’estalvi podria ser vincular les ajudes per a fills al nivell de renda. Així, deixarien de ser universals els 638 euros anuals per fill menor de 3 anys, o els 745 fins als 6 anys, si són monoparentals o nombroses.

8. Retardar la llei de la dependència

Es calcula que hi ha més de 54.000 persones en llista d’espera per rebre l’ajut que els correspon per la llei de dependència. El conseller Cleries ha avisat que potser s’haurà de retardar el calendari de desplegament de la llei i les persones amb una dependència moderada s’hauran d’esperar.

EDUCACIÓ

9. Congelació del pla de digitalització a les aules

El programa Educat 1×1 no s’estendrà a més centres educatius i només continuarà implementant-se en aquells instituts on ja hi ha alumnes amb ordinadors portàtils. La mesura també inclou un replantejament del pla que podria combinar llibres de text en paper i digitals.

10. Reduir les despeses corrents als centres

Instituts i escoles hauran de retallar un 20% la factura de despeses corrents. Això afecta els subministraments bàsics, en el cas dels instituts, i al material docent, pel que fa a les escoles.

11. Aturar la implantació d’instituts-escola

Una vintena d’instituts-escola públics, que ofereixen tota l’educació obligatòria, previstos per entrar en funcionament el curs 2011-2012 s’han paralitzat, excepte casos comptats com el de Navàs.

12. Menys places docents

La convocatòria d’oposicions en l’ensenyament secundari ha patit una retallada important. Concretament, es redueixen en 2.000 les places inicialment previstes, i se’n deixen un total de 1.245.

13. Reduir els ajuts a la setmana blanca

La primera retallada del nou govern en matèria d’ensenyament va reduir els ajuts a la setmana de vacances d’hivern. De 800.000 euros de subvencions es va passar a 240.000.

UNIVERSITAT

14. Menys finançament per a les universitats

El finançament de les universitats públiques es retallarà al voltant del 10%. No tindrà una aplicació lineal i cada centre rebrà més o menys diners segons l’eficiència i l’excel·lència. El govern negociarà universitat per universitat el model de finançament i l’afectació de la retallada, però està clar que augmentarà l’anomenat finançament variable, és a dir, per acompliment d’objectius.

15. Augmentar les taxes dels estudiants

El govern vol revisar els preus dels títols a l’alça i també millorar les beques. En el cas dels màsters, es vol implementar la cultura del crèdit i també es vol fer pagar més als repetidors.

16. Implantar taxes en l’FP de grau superior

El pagament de taxes, que actualment només s’apliquen als títols universitaris, s’estendria als cicles de Formació Professional de grau superior i estarien al voltant del 15% del cost total dels estudis.

17. Reordenar el mapa de titulacions

Per al curs vinent es reduirà l’oferta acadèmica “clarament excessiva”, segons el govern. S’eliminaran els títols que tinguin poca demanda o qualitat, i s’evitaran duplicitats.

CIÈNCIA

18. Salvar els millors centres de recerca

El conseller Andreu Mas-Colell no pot salvar la recerca científica de l’actual retallada. Els centres que no puguin demostrar la seva eficiència tindran reduccions importants i fins i tot hauran de plantejar-se processos de fusió. Els investigadors –que en part es van salvar de la reducció general de sou de l’any passat– també patiran la crisi. El programa Icrea –de contractació de científics internacionals de primera fila– potser haurà de reduir l’oferta els propers anys.

INFRAESTRUCTURES

19. Fre a l’ampliació de l’aeroport de Lleida

Les institucions lleidatanes i el govern han invertit fins ara 1,9 milions en ajuts a l’explotació comercial dels vols, és a dir, subvencions a les aèries. La xifra s’ha de reduir entre el 10% i el 15%. Fre a l’ampliació de la terminal i replantejament dels objectius fixats pel tripartit per l’únic aeroport que és 100% del govern.

20. Sense ampliacions al transport suburbà
El govern no ha volgut concretar cap retallada en la construcció de nous trams de la línia del metro, però tot indica que les ampliacions de l’L2 i l’L4 no entraran en el pressupost. Tampoc no ho farà la dotació per acabar l’estació d’Ernest Lluch de l’L5, l’obra civil de la qual ja està acabada.

21. Estacions de l’L9 del metro en l’aire
Res del que ja està adjudicat no s’aturarà. Per tant, les tuneladores de l’L9 continuaran treballant en la que ha de ser la línia de metro més llarga d’Europa i que unirà barris de Badalona i Santa Coloma amb l’aeroport. Ara, el govern es planteja no fer alguna de les estacions previstes.

22. Cap obra nova fins el 2013
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, no ha volgut concretar cap de les retallades que haurà de fer el seu departament fins a reduir el pressupost en un 10%. Ara, Recoder ha estat clar en afirmar que el govern no iniciarà cap obra nova fins l’any 2013 i que, fins llavors, només es continuarà treballant en les que estan en marxa.

23. Comença de zero la ronda del Maresme
El secretari de Transports i Mobilitat, Damià Calvet, ha explicat que el govern comença de zero la discussió de la controvertida ronda del Maresme. El govern plantejarà alternatives com aprofitar infraestructures ja existents. Aquesta nova política no afectaria els laterals de Mataró, ja adjudicats.

MEDI AMBIENT

24. Dessalinitzadores al calaix
L’Agència Catalana de l’Aigua acumula un dèficit de més de 1.500 milions d’euros, té problemes per refinançar alguns dels seus crèdits i ha ajornat els pagaments a alguns dels seus proveïdors. Els projectes de construcció de les dessalinitzadores de Foix (Cunit) i Tordera (Blanes) han quedat aparcats sine die. També s’estan reprogramant més d’una trentena d’obres de sanejament. El projecte de transvasament d’aigua del Roine –inclòs de nou en el programa electoral de CiU– ha passat a la història discretament.

INTERIOR

25. Reducció del 20% de places de Mossos
El govern es compromet a arribar a la xifra de 18.000 mossos el 2015, però esglaonant promocions, oferint menys places al principi de legislatura i augmentant l’oferta en els anys següents.

26. Paralització d’obres ja previstes
La construcció de l’edifici 112 de Barcelona o les comissaries previstes pel tripartit queden en stand by fins que es conegui amb detall el pressupost.

27. S’aplacen les noves places de bombers
La convocatòria de més places de bombers queda aplaçada fins que el Departament d’Interior tingui la partida pressupostària i decideixi quines inversions s’han de prioritzar.

28. Reducció de la despesa corrent
És la retallada que més afectarà Interior. S’ha previst reduir en gran mesura les conferències, xerrades i viatges que feien els antics responsables del departament. Es faran actes protocol·laris, però més modestos.

29. Reduir els càrrecs de confiança
S’han retallat càrrecs de confiança i no s’ha renovat cap contracte de personal de suport.

30. Menys inversió de la prevista en trànsit
Interior ha retallat la despesa prevista en l’aplicació del model de velocitat variable en uns 3 milions d’euros. El departament preveu estalviar entre un 40 i un 45% dels diners previstos en cada projecte pel tripartit.

JUSTICÍA

31. Es cobriran el 50% de les vacants als jutjats
El govern ha acordat permetre cobrir fins a un 50% els llocs de treball vacants dels jutjats i del personal de reforç per garantir el funcionament de l’administració de justícia. Els sindicats afirmen, però, que l’actual dèficit de 300 places vacants crearà més col·lapse als jutjats, i el president del TSJC ja ha dit que la situació és “insostenible”.

32. Repensar les inversions
La consellera de la Justícia parla de “flexibilitzar i no pas aturar” la construcció de nous equipaments, com ara l’Audiència de Barcelona i la modèlica presó de dones a Sant Llorenç d’Hortons, que el tripartit ja va sacrificar per la crisi.

33. El torn d’ofici, reduït un 10%
Davant la crisi, el Departament de Justícia i el Col·legi d’Advocats de Barcelona negocien els serveis i la remuneració als lletrats que treballen per oferir el servei de justícia gratuïta, que implica una despesa anual a l’administració d’uns 60 milions d’euros.

34. Una rebaixa de sous mitjana del 6%
Els magistrats, fiscals i secretaris judicials que treballen a Catalunya són funcionaris de l’Estat espanyol, i per tant ja se’ls va aplicar la retallada salarial, d’un 6% de mitjana.

GOVERN

35. Reducció del nombre de departaments
En la configuració de l’estructura del nou govern, el president de la Generalitat, Artur Mas, va rebaixar un 20% el nombre de conselleries. El tripartit en disposava de 15. Ara n’hi ha 12.

36. 23% menys d’alts càrrecs
L’executiu assegura que ha rebaixat un 23% el nombre d’alts càrrecs. Formen aquest col·lectiu els secretaris generals i els directors generals, i aquells càrrecs que en tenen atribuït el rang, la categoria o s’hi assimilen, com ara els delegats territorials del govern i els directors de serveis.

37. Menys contractació de personal eventual
Els càrrecs considerats de confiança o d’assessorament que no estan reservats a funcionaris també han patit una tisorada del 40%. El personal eventual ha passat d’ocupar 218 llocs de treball en l’últim tripartit a 130. La majoria dels departaments disposen de vuit càrrecs de confiança, a excepció dels dos pesos pesants del govern: Presidència en pot tenir un màxim de 30 i Governació, de 12.

38. La retallada podria tocar la base
El govern estudia ara una altra retallada de l’estructura, per sota dels directors generals. També explora la rebaixa del nombre de delegats dels departaments al territori.

39. Ni cobrir baixes ni crear noves places
És una altra de les maneres de rebaixar despesa: no es cobrirà cap baixa a l’administració. Així ho ha acordat el Consell Executiu, que temporalment ha suspès també les convocatòries de nous llocs de treball fins que els departaments no estiguin completament estructurats i es mantinguin prorrogats els pressupostos de l’any passat. Les úniques excepcions han estat els mossos i els funcionaris docents. A més, s’ha permès que es cobreixin la meitat de les vacants en l’administració de justícia.

40. Redimensió de les empreses públiques
L’executiu d’Artur Mas també ha anunciat que d’aquí al mes de juny retallarà i redimensionarà les empreses que depenen de l’administració.

PARLAMENT

41. Reducció fins al 40% en viatges oficials
Reducció d’entre el 25 i el 40% en despeses protocol·làries, viatges oficials i desplaçaments dels representants del Parlament de Catalunya. Això suposa una rebaixa de 2 milions d’euros.

42. Mantenir la rebaixa aprovada de salaris
Mantenir la reducció de salaris al Parlament ja aprovada el mes de juny passat. S’estalviaran 1,3 milions.

43. No cobrir baixes en la plantilla
Reducció d’un 10% de la plantilla del Parlament, no proveint les vacants que es produeixin. Equival a un estalvi d’un milió d’euros.

44. Limitar el nombre de cotxes oficials
Limitació al 50% del parc mòbil del Parlament. Els cotxes oficials es limiten ara a tres, i els secretaris de la mesa deixen de tenir-ne. Els vehicles dels presidents de grup es retiraran quan finalitzi el rènting. Es deixaran de gastar 500.000 euros, segons el càlcul realitzat.

45. Paralitzades les obres d’ampliació
Es paralitzen les obres d’ampliació del Parlament de Catalunya, que haurien costat 6 milions d’euros.

REFORMA LABORAL

46. Abaratiment de l’acomiadament
S’universalitza el contracte de 33 dies, que va néixer el 1997 per al foment d’ocupació i només excloïa els barons entre 31 i 44 anys. El contracte fins ara típic amb un acomiadament improcedent de 45 dies per any treballat queda només per als ja contractats per aquesta modalitat i per a fitxatges.

47. Subvenció a l’acomiadament
El Fons de Garantia Salarial (Fogasa), de gestió pública, passa a sufragar 8 dies de salari tant si l’acomiadament és procedent (de 20 dies que rep el treballador l’empresari només en paga 12) com si és improcedent. La previsió és subvencionar 127.000 acomiadaments l’any 2011 amb un cost en diner públic de 100 milions d’euros.

48. Acomiadament objectiu
El ventall per a l’empresari s’amplia a les “pèrdues actuals o previstes o disminució persistent del seu nivell d’ingressos”. En aquests casos pagarà un acomiadament procedent, que és molt més barat (20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats) que l’improcedent (45 dies amb un límit de 45 mensualitats o 33 dies amb un màxim de 24, segons el tipus de contracte indefinit que tingui el treballador).

49. Desaparició dels 426 euros
L’ajuda mensual de 426 euros del Prodi per a desocupats que hagin perdut dret a qualsevol prestació ha estat substituïda al febrer pels 400 euros del programa Prepara, més acotat al desocupat de baixa renda i lligat a la formació. L’anterior Prodi va durar un any i mig i costava 400 milions d’euros.

REFORMA PENSIONS

50. Endarreriment de la jubilació
L’edat legal de retirada –actualment fixada en els 65 anys– avança entre els anys 2013 i 2027 (a raó d’un mes per any) fins a situar-se en els 67 anys. Només es podrà continuar jubilant als 65 anys qui acumuli 38,5 anys cotitzats en la seva vida laboral.

51. Ampliació del càlcul de la pensió
La base per calcular la quantia de la pensió –actualment correspon als últims 15 anys de vida laboral– s’amplia fins als últims 20 anys cotitzats. L’ampliació del càlcul suposa, en la majoria de casos, un abaratiment de la pensió perquè s’entén que el sou més elevat correspon als últims anys laborals.

52. Ajornament de la jubilació anticipada
L’edat legal per retirar-se anticipadament passa dels 61 als 63 anys. Es manté la referència dels 61 anys només en situacions de crisi: acomiadaments per causes econòmiques, situació de concurs de l’empresa, mort o jubilació de l’empresari o causes de força major.

53. Enduriment de la pensió màxima
La reforma de les pensions ja no dóna dret a cobrar el 100% de la pensió màxima havent cotitzat 35 anys sinó que en caldran 37 cotitzats a partir de l’any 2027. A partir dels 35 anys i vuit mesos, cada mes addicional aporta al treballador 0,18 punts percentuals per aconseguir el 100% de la paga.

PLA D’AJUST

54. Congelació de les pensions
Les pensions contributives només han recollit la compensació per l’alça de l’IPC del 2010, però es mantindran congelades durant el 2011 al marge de la inflació del novembre. Segons els càlculs de l’Estat, la congelació que posa fi a 25 anys de revaloritzacions comportarà un estalvi de 1.500 milions.

55. Rebaixa del sou dels funcionaris
Els 2,6 milions de funcionaris arreu de l’Estat (dels quals 302.607 treballen a Catalunya) van patir la rebaixa d’un 5% del sou el 2010 i la congelació el 2011. L’estalvi en sous públics calculat per l’Estat és de 2.400 milions.

56. Menys reposició de llocs de treball
L’oferta d’ocupació pública per al 2011 inclou una rebaixa de la taxa de reposició per cobrir només un 10% de les baixes. És a dir, que per cada deu empleats que es jubilin només es contractarà un funcionari nou. La norma exclou el personal docent, on la taxa de reposició serà del 30%.

57. Supressió del xec nadó
L’incentiu a la natalitat de 2.500 euros per naixement o adopció, que va entrar en vigor el 3 de juliol del 2007, va ser eliminat a partir de l’1 de gener del 2011. L’ajut, universal, perquè no distingia entre les rendes altes i baixes, costava a l’Estat 1.250 milions anuals.

IMPOSTOS

58. Augment de l’IRPF per l’adéu a la deducció
La deducció dels 400 euros a l’IRPF, nascuda el 2008 per oferir un coixí contra l’alça dels tipus d’interès i l’encariment de les hipoteques, es va extingir el 2010 després de costar a l’Estat 6.000 milions anuals.

59. Fi del premi fiscal a la compra de pis
La històrica desgravació per compra de pis només es manté per a qui cobri fins a 17.707 euros anuals (per a ells la deducció continuarà igual i serà del 15% sobre la inversió en habitatge habitual amb una base màxima de 9.040 euros). El premi fiscal es va reduint si el sou és entre 17.707 euros i 24.107 euros i després desapareix a partir d’aquest llistó.

60. Encariment del preu de la gasolina
El govern central va encarir la gasolina per la via dels impostos, el 50% del rebut sobre el qual pot actuar, apujant el tribut sobre els hidrocarburs en 2,9 cèntims per litre el juliol del 2009.

61. Increment de dos punts de l’IVA
L’impost que grava el consum es va elevar del 16% al 18% (el tipus reduït del 7% al 8%) des de l’1 de juliol del 2010. L’alça de l’IVA castiga més les rendes baixes i ha estat clau, perquè la pressió fiscal hagi avançat un punt el 2010 i se situï ara al 31,5%.

CULTURA

62. Menys exposicions i catàlegs al MNAC
La reducció del pressupost en un 15% significarà pel MNAC la supressió de l’exposició anual del gabinet de Numismàtica, fet que obligarà a allargar l’anterior mostra. També se suprimirà el catàleg de l’exposició sobre el material fotogràfic de Robert Capa trobat en una maleta.

63. Preus més cars en els grans títols del Liceu
Al Liceu la tisorada és d’un 10%. Per aquesta raó, una de les primeres accions ha estat la supressió de les representacions líriques del mes de setembre. La nova temporada tindrà un pressupost de 48.417.000 el mateix que fa 10 anys. Introdueix els “preus dinàmics”, que vol dir que el preu de l’entrada variarà en funció de la representació i pot representar que alguna de les òperes pugui pujar un 10% segons la demanda.

64. Al Lliure, la retallada es notarà a la tardor
La temporada ja està tancada i difícilment podran modificar gaire el pressupost de la temporada. Com els anys són naturals, la retallada es notarà, previsiblement, a partir de la tardor del 2011, ja que tindran molt consumit el pressupost durant aquesta primera part de l’any. El 2010, la Generalitat ja va fer una retallada a la seva aportació d’un 10% aproximadament i mai no s’ha assumit l’acord signat al contracte programa.

65. Menys produccions pròpies al TNC
A l’espera de l’aprovació del pressupost de la Generalitat, la retallada serà d’1,5 a 2 milions d’euros. El pressupost inicial per al 2011 era de 10,8 milions, i ara cal restar-li la nova partida que exigeix el govern. S’han reduït el nombre d’espectacles produïts, allargant les estades i endarrerint l’inici de temporada. S’han eliminat els vermuts de les estrenes i s’ha apujat el preu de les entrades.

66. Canvi de model al Mercat de les Flors
El director del Mercat de les Flors, Francesc Casadesús, augura que aquesta retallada implicarà, definitivament i sense tremendisme, “un canvi de model”. El 2011 es disposarà d’un pressupost semblant al del 2006: uns 4 milions d’euros quan el teatre era municipal, a causa de les retallades anunciades per les diferents administracions (Ministeri de Cultura, Ajuntament de Barcelona i, ara, Generalitat). Globalment el pressupost del 2011 caurà un 12%. La partida que quedarà més afectada és la relativa a activitat: caurà un 30%.

COMUNICACIÓ

67. Sous més baixos a TV3 i Catalunya Ràdio
S’aplicaran les retallades del 5% del sou als treballadors de l’ens públic Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de la Fundació La Marató. Pel que fa als alts càrrecs, directors i assimilats, se’ls redueix entre un 8 i un 15%, en funció de la seva retribució, tal com s’estableix en el decret llei 3/2010 de 29 de maig.

68. Reducció de plantilla de la CCRTV
Segons la instrucció 1/2011, que recull l’aplicació de mesures específiques en matèria de personal, contempla que com a entitat de sector públic, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) cal que redueixi la despesa de personal en un 6% i els efectius de personal en un 5%.

ESPORTS

69. Menys personal administratiu
La Secretaria General de l’Esport preveu una retallada al departament que serà del 18%. Una de les primeres mesures serà l’aprimament de l’estructura administrativa.

70. Congelació de les inversions
L’Esport Parc de Sant Cugat, la joia de la corona de l’anterior govern, serà un dels equipaments que més notarà la congelació de les inversions.

71. Subvencions més restrictives
Les ajudes a entitats de l’àmbit de l’esport seran molt més restrictives. Se’n veuran afectades, per exemple, la Plataforma Pro Seleccions i la Unió de Federacions Esportives Catalanes.

72. La celebració del Gran Premi de F1, en perill
El nou govern té previst renegociar acords pactats i això posarà en perill la viabilitat del Gran Premi de Fórmula 1, que se celebra al Circuit de Montmeló, ja que, a partir del 2012, el govern no està disposat a pagar el que demana el patró de la F1, Bernie Ecclestone.

73. Nous equipaments, a mínims
La política d’instal·lacions noves serà totalment restrictiva. No s’aixecarà cap pavelló nou sense que s’hagi estudiat el projecte fins a l’última coma.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on Dimarts 8 Març 2011, in Anotacions. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.