Amb Jordi Hereu, tots junts a guanyar les municipals!

Aquesta setmana vull començar l’actualització del meu Diari recordant Mario Sanz, amic i company de L’Hospitalet, mort dimecres de forma prematura als 45 anys víctima d’un càncer. Podeu llegir les paraules que vaig pronunciar en l’acte de comiat que va tenir lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament de L’Hospitalet i l’obituari de Mario Sanz escrit per Raúl Montilla a La Vanguardia. El trobarem molt a faltar.

Aquesta setmana la política catalana s’ha centrat en el debat sobre la situació financera de la Generalitat i la cascada d’anuncis de retallades socials perpetrada pels membres del govern de CiU. Sobre tot això podeu llegir la Nota sobre la situació de les finances de la Generalitat de Catalunya feta pública dilluns pel PSC, l’article de Carles Cols “Qui domina la seva còlera domina el seu pitjor enemic”, podeu veure l’entrevista que em va fer Josep Cuní dimecres a TV3 i llegir l’article de Jordi Font “La farsa dels números”.

Com ja vaig apuntar la setmana passada, l’intent de CiU de presentar un panorama crític de les finances de la Generalitat i pretenent atribuir tota la responsabilitat a l’anterior govern de Catalunya no té altre sentit que el de justificar retallades severes de les polítiques socials que anirien acompanyades de mesures adreçades a afavorir els sectors més benestants (eliminació total de l’impost de successions –que només afecta ja el 6% dels possibles contribuents-, desgravació de les quotes a les mútues privades de salut –mentre s’anuncia la congelació de les inversions i l’increment de les llistes d’espera a la sanitat pública- i el manteniment dels concerts a escoles privades que segreguen per gènere –mentre es retallen dràsticament els recursos adreçats a l’escola pública i es congela el programa de digitalització a l’escola-). Una política que perjudicarà a la majoria i beneficiarà a la minoria privilegiada de la nostra societat. ¿Com es pot demanar esforços a tothom si precisament queden al marge de l’esforç col·lectiu els sectors més benestants? ¿Com pot el govern de CiU pretendre que prestem suport a la seva política antisocial? ¿Com volen associar-nos a una política de sacrificis quan en fan responsables a l’anterior govern i quan la critiquem ens acusen de posar-nos al servei de PSOE i contra Catalunya? ¿Com volen fer-nos partícips d’una política basada en un escenari financer que ens amaguen? Cal recordar que les retallades teòricament es justifiquen en un pla d’ajustament pressupostari que el govern de Catalunya ha presentat a Madrid mentre s’ha negat sistemàticament a portar-lo al Parlament o a lliurar-lo als grups parlamentaris que l’integren.

Sobre les retallades socials anunciades pel govern i els seus efectes podeu llegir els articles i les cròniques: “Herència educativa i de classe” de Xavier Bonal, “Ensenyament congela la digitalització de les aules” de Raül Garcia i Aranzueque, “La salud forma parte de la solución” de Josep Maria Sabaté, “Anuncios y recortes oficiales”, editorial de La Vanguardia, “En negativo” de Josep López de Lerma, “Les tisorades de Mascarell” d’E. Alós, M. Cervera i J.C. Sorribes, “Salud sopesa parar los nuevos hospitales de Rubí, Montcada, Viladecans y Vilanova” de Maria Costa-Pau i Oriol Güell, i “El ‘tijeretazo’ de Mas llega al agua, la luz y la calefacción de los institutos” de Sebastián Tobarra.

Amb una visió de conjunt sobre els errors i carències del govern de CiU podeu llegir l’article d’Enric Hernández “50 dies en 5 símptomes”.

Sobre les seqüeles del cas Palau podeu llegir l’article de Pere Ríos “Un fiscal anticorrupción asume el ‘caso Palau’ y las supuestas comisiones a CDC”.

Sobre el debat de fons al voltant de l’Estat de les Autonomies i el finançament de les Comunitats Autònomes us convido a llegir els articles “La solidaritat té límits” de Núria Bosch, “No ens baixis la Lluna” de Rosa Cullell (sobre la declaració d’independència que el partit de Joan Laporta vol que aprovi el Parlament de Catalunya), “Excusas” de Miquel Roca, “Una estranya aliança” de Joaquim Coll i “Comunidades, ¿autónomas o descontroladas?” de Jordi Sevilla.

Ahir es van celebrar les eleccions primàries per decidir qui encapçalarà la llista socialista a les properes eleccions municipals a Barcelona. Les va guanyar Jordi Hereu amb un total de 2.484 vots per sobre dels 1.669 vots obtinguts per Montserrat Tura. Cal felicitar Jordi Hereu pel resultat i Montserrat Tura pel seu generós esforç. Aquí hi trobareu el detall dels resultats de l’escrutini corresponents a cada agrupació i separant les dades corresponents als militants i als simpatitzants. Cal subratllar que aquesta decisió l’han pres els 4.214 votants exercint lliurement el seu dret a votar de forma individual i secreta amb les màximes garanties. Això fa del PSC el partit amb major democràcia interna, i el resultat legitima de forma absoluta Jordi Hereu com a candidat. Cal felicitar el PSC de Barcelona per l’organització del procés i els dos candidats per una campanya positiva. Estic convençut que avui els socialistes estem en millor condicions per afrontar les properes eleccions municipals que no ho estàvem fa dos mesos. Sobre aquesta qüestió destaquen avui dos articles que considero d’imprescindible lectura: “Jordi Hereu, el meu candidat” de Montserrat Tura i “Para qué han servido las primarias” de Joan Subirats.

Sobre Barcelona i el seu futur no us hauríeu de perdre els articles “La ciudad grande” de Ramon Aymerich i “La Barcelona del miedo” de Josep Ramoneda.

Sobre el debat en el si del PSC us convido a llegir els articles de Maria Badia “Nous reptes, noves respostes”, Isidre Molas “Un debat mirant al futur”, Jaume Badia “Pujol, el PSC i la independència”, Sixte Moral “PSC, treballar pel futur” i Carlos Carnicero Urabayen “No hi ha esquerra sense Europa”. També us interessaran els debats organitzats per Nou Cicle el proper dimarts 22 de febrer a les 18.30h al Col·legi d’Advocats de Barcelona, carrer Llúria 113 (amb les intervencions de Maria Badia, Pia Bosch, Joan Ignasi Elena, Daniel Font i Raimon Obiols, i la presentació del seu document de debat precongressual) i pel PSC el proper dijous 24 de febrer a les 19h. a la tercera planta de la seu central del partit sobre “L’agenda socialdemòcrata en el segle XXI” (amb les intervencions de José Montilla, Carlos Mulas-Granados, Manuel de la Rocha Vázquez, Daniel Innerarity i Eva Granados).

Sobre política espanyola us convido a llegir els articles “Pato mutilado” de Gonzalo López Alba (sobre el futur de José Luis Rodríguez Zapatero), “González Pons, a las barricadas” de Miguel Angel Aguilar, “Candidato Camps”, editorial d’El País, “Ets més fals que González Pons” de Xavier Sardà, “El horchata party” d’Ignacio Escolar i “Candidato superlativo” de Javier Pradera.

Sobre la política d’immigració us convido a llegir l’entrevista a Anna Terrón que li fa Susana Pérez de Pablos i els articles “Primer els de casa?” de Ricard Zapata-Barrero i Xavier Ferrer-Gallardo i “Multiculturalismo en el Reino Unido” de Montserrat Guibernau.

Sobre l’eventual legalització de Sortu us convido a llegir l’article de Javier Pérez Royo “Juicio de intenciones”, amb el que estic plenament d’acord.

Sobre la situació econòmica catalana i espanyola us convido a llegir l’entrevista a Joan Majó que li fa Ana Flores, i els articles “La prosperitat del mal” de Guillem López Casasnovas, “Ni perezosos ni improductivos” de Miguel Boyer i “Bajo el síndrome del ajuste” de Angel Laborda.

També aquesta setmana ha seguit el debat sobre el futur de les caixes d’estalvi. Al respecte us recomano que llegiu la crònica de Lalo Agustina “Las cajas tendrán un año para captar accionistas o salir a cotizar en bolsa” i l’article de Robert Tornabell “Un traje estrecho”.

L’actitud de CiU i PP en el tram final de l’aprovació de la Llei d’Economia Sostenible posa en dificultats el sector de l’automoció, en obert contrast amb la responsabilitat de sindicats i treballadors i amb plena inconsciència sobre un gran impacte negatiu sobre un sector transcendental. Podeu llegir al respecte els articles de Ramón Casamayor “Los fabricantes de coches acusan a CiU y PP de traición al sector” i Primo González “Enredos de la oposición en el automóvil”. Vegeu també les declaracions al respecte de Daniel Fernández, portaveu adjunt del Grup parlamentari socialista al Congrés.

També us interessaran els articles de Xavier Vidal-Folch “Esos falsos independientes” (sobre la pretesa independència dels bancs centrals) i Antoni Serra Ramoneda “‘Io servo qui mi paga’” (sobre els errors d’apreciació del Fons Monetari Internacional sobre la naturalesa de la crisi econòmica).

La indignació i la vergonya aliena que causen els darrers episodis protagonitzats per Silvio Berlusconi son objecte d’atenció en els articles de Joan Subirats “Si no és ara, quan ha de ser” i Pilar Rahola “El macho alfa italiano”, i de l’editorial d’El País “Italianas en la calle”.

Sobre les dificultats europees i com fer-hi front podeu llegir els articles de Javier Solana “La Europa de Carlos V y la nuestra”, l’editorial d’El País “Pasos medidos”, Toni Cruanyes “Europa com a exemple” i Santiago Fernández de Lis “La nacionalidad no debería importar” (sobre la nacionalitat del futur president del Banc Central Europeu).

Sobre la política econòmica dels Estats Units hauríeu de llegir els articles de Jeffrey D. Sachs “El ingobernable presupuesto de los Estados Unidos” i Joaquín Estefanía “Obama i el ajuste”.

Sobre les revoltes democràtiques en el món àrab us recomano que llegiu els següents articles:

Sobre diverses qüestions que han estat d’actualitat aquesta setmana us convido a llegir els articles:

Molt probablement diumenge vinent no podré fer l’actualització setmanal del diari. Com que el més important en aquests moments és preparar bé les eleccions municipals us recomano dos llibres que poden ser de gran utilitat: “Cómo ganar unas elecciones. Comunicación y movilización en las campañas electorales”, Pere-Oriol Costa (comp.), Paidós Comunicación, 2008, i “Manual del candidato electoral”, José Rúas Araújo, Los libros de la catarata, 2011.

“Perles” del programa del Polònia emès el 17 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA
– El Toni Soler ha instal·lat un sistema de velocitat variable al Polònia… aix!
– Albert Om s’autoconvida a cal Mikimoto… ja és estrany que el trobés a casa! Lluita de titans i de veus en off.

ALGÚ HO HAVIA DE DIR [Joan Tardà]
– El jazz és avorrit de collons… perdoneu, però algú ho havia de dir!
– La família Pujol últimament xerra massa… perdoneu, però algú ho havia de dir!

NO HO HAVIA DE DIR [Oriol Pujol]
– La Generalitat no té ni un duro per pagar les nòmines… perdoneu, però algú ho havia de dir!
– Jo no tinc cap dilema per anar a votar a la consulta independentista, no com el Mas… perdoneu, però algú ho havia de dir!

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Trias i Pujol fent veure que es volen fer militants del PSC per poder votar Hereu… i amb l’aval de Ferran Mascarell ;) Sort que Montilla els desenmascara “Sou Trias i Pujol, com l’hospital de Can Ruti!”

ARXIU HISTÒRIC (16/2/06)
– Montilla havent de tornar toooots els regals dels punts estrella de La Caixa i havent de pagar els interessos endarrerits dels crèdits i les comissions del PSC perquè els senyors s’han enfadat amb això de l’OPA d’Endesa a Gas Natural.

LA PICADA D’ULLET
– Els de Sortu van a veure Rajoy de bon rotllo, però ja se sap que passa amb els bascos, que són una mica vehements, i l’encaixada de mans fa mal a Rajoy. Sort que estan al cas de seguida: “Ui, perdón, condenamos esta acción”.

LA NOVETAT
– La Consellera Rigau, un creuament entre la mestra de “La casa de la pradera” i la senyoreta Rottenmeier, capaç de posar el mateix Mas de cara a la paret, extraordinària!

SURREALISTA
– Aquesta mania d’altres comunitats de dir que volen els mateixos suposats avantatges que ZP concedeix a Catalunya: i si és una merda punxada en un pal, doncs també!

LA CANÇÓ [Freddie Hereu i Montserrat Turallé, Barcelona]

[Freddie] Jo no sóc un pringat
[Turallé] Però estàs molt acabat
[Freddie] M’esteu fontent el llit
[Turallé] Jo faré el do de pit
[Freddie] Encara puc petar-ho
[Turallé] Només pots ensorrar-ho
[Freddie i Turallé] Que bé s’ho passa el Trias
amb les nostres lletanies
Quina pena que fa el PSC
Barcelooooona
Ens hi juguem tots el futur
Barcelooooona
Que si perdem ‘nem a l’atur
I tant se val qui guanyi
la qüestió és que en Trias palmi
Barcelooooona
[Freddie] Us prego voteu per l’Hereu
[Freddie i Turallé] Barcelooooona
[Turallé] amb la Tura hi guanyareu
[Freddie i Turallé] Salvar els mobles del PSC…
… convé
Barcelooooona
[Freddie] Jo ja no hi tinc res a perdre
[Freddie i Turallé] Barcelooooona
[Turallé] però el PSC se’n va a la merda
[Freddie i Turallé] Barcelooooona
Trenta-dos anys de govern socialista adéu!
Barcelooooona
[Turallé] Només jo ho podré evitar
Barcelooooona
[Freddie] Torna al Vallès oriental!
[Freddie i Turallé] Sigui qui sigui algú pringaràaaaa
a Barcelonaaaaa

JA CANSA
– Que segueixin estomacant el pobre Joan Roura per “journaliste”!

ZW 248 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.eapc2011.eu/

EAPC 2011 Congress. La 16a Conferència Anual de l’Associació Europea de Consultors Polítics (EAPC) tindrà lloc a Madrid entre els dies 2 i 4 de juny de 2011. Estudiarà l’evolució del targeting amb especial atenció als nous reptes procedents del món de la comunicació social a través d’Internet.

El programa contempla la participació d’experts internacionals com Joe Trippi, “la seva participació en la campanya presidencial d’Howard Dean l’any 2004 és per a molts el model a seguir en comunicació online. Trippi, la carrera del qual al món de la comunicació electoral va arrencar el 1980 amb la carrera presidencial d’Edward M. Kennedy, va asseure les bases de la participació política a través d’Internet, un concepte que encara molts polítics lluiten per comprendre.” A més d’assistir a l’esdeveniment, es pot fer la inscripció al sopar de gala i a la Master Class, consultar la llista de preus. La inscripció es pot realitzar amb un 35% de descompte abans del mes de març. Podeu seguir la informació vinculada a l’esdeveniment a Twitter i Facebook.

Per acabar us recomano la Revista DIRCOM N° 89: Comunicació Corporativa 2.0, Social Mitjana, Govern 3.0, Comunicació Interna, Comunicació Estratègica. Presenta 21 interessants articles escrits per experts professionals d’Argentina, Colòmbia, Xile, Espanya, Mèxic i Veneçuela. Revista DIRCOM s’imprimeix a Argentina i Colòmbia. Podeu veure l’índex dels temes en versió PDF, clic aquí.

Entre aquests, Marcelo Angulo Abarca, des de Xile, explica com va afectar a la imatge del president del seu país, Sebastián Piñera, l’esdeveniment dels 33 miners atrapats durant més de tres mesos a la Mina d’Atacama. L’argentí Daniel Ivoskus parla sobre l’èxit del Govern de la Província de Buenos Aires, en la implementació de la comunicació 3.0. I, en aquesta nova edició, trobem també notes sobre la revolució de les xarxes socials i el nou paradigma 3.0; les relacions públiques com a factor estratègic comunicacional, la importància de la paraula verbal i no verbal i el bon ús de la comunicació interna.

 

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 20 febrer 2011, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.