Joaquim Nadal sobre el Govern Mas

Joaquim Nadal, President del Grup Socialista al Parlament de Catalunya i Cap de l’oposició està fent un gran esforç per caracteritzar el nou Govern de Catalunya presidit per artur Mas. Podeu veure-ho en l’entrevista que li van fer ahir a El Singular Digital i en la intervenció pronunciada avui al Ple del parlament que trobareu transcrita a continuació. Joaquim Nadal ha demanat explicacions sobre la notícia publicada avui als diaris Avui i El Punt segons la qual el govern de Catalunya hauria fet canviar d’opinió el Consorci del Palau de la Música que, personat en el sumari del ‘cas Palau’, ja no demanaria la imputació de Daniel Osàcar i Angel Colom.

JOAQUIM NADAL: “HEM VIST EL TIMÓ, PERÒ ENCARA NO HEM VIST EL RUMB: AQUEST POT SER EL RESUM DE LES PRIMERES SETMANES DE GOVERN”

Intervenció de Joaquim Nadal al Ple del Parlament. Compareixença del President de la Generalitat per exposar la nova estructuració del Govern de la Generalitat

Molt Honorable President  de la Generalitat,

Hem vist el timó, però encara no hem vist el rumb. Aquest pot ser el resum de les primeres setmanes de Govern.

Hem escoltat atentament la seva intervenció. Hem llegit acuradament els decrets. Hem mirat d’identificar en els acords de Govern, els pocs que hi ha hagut, algunes orientacions de les prioritats polítiques del seu Govern no hem trobat encara cap acord d’entitat que aclareixi cap dels dubtes que tenim, i que en són molts.

No cal dir que en aquestes primeres setmanes li atorguem el benefici del dubte. Però no podem deixar de mostrar una profunda preocupació. Estem convençuts que en la política i la Governació calen gestos, símbols i decisions. Indicacions que orientin.

Hem vist intents reiterats de fer gestos i de construir un discurs a partir dels gestos. Avui mateix ho hem vist.

Però no hem sabut trobar decisions que acompanyin els gestos. Concrecions en la direcció adequada per a resoldre els problemes.

Els gestos, sense decisions, poden quedar-se en mera gesticulació. Aquest és el punt avui. Veiem un Govern que ha començat a gesticular però que no concreta.

Quatre consideracions ràpides per començar:

1. Afirmar el lideratge de la Presidència requeria una concentració de poder transversal i sectorial com la que s’ha fet? No creu que sempre hem dit, uns i altres, que l’autoritat de la Presidència emanava de la seva pròpia condició de més alta magistratura del país? No hi valen arguments d’eficàcia.

2. L’existència dels consells assessors pot ser un valor, i així ho vam entendre en el seu discurs d’investidura, o pot ser una coartada. L’encàrrec de funcions, d’acció i de representació dependrà de si les lleis ho permeten. Compartim la idea de l’assessorament transversal i independent. No compartim la derivació de responsabilitats del Govern cap a aquests consells assessors. A cadascú el seu.

3. La Vicepresidència i les Relacions institucionals.  Com es pot entendre la voluntat d’enfortir les relacions institucionals adscrites a la Vicepresidència i derivar-ne una part fora de l’àmbit del Govern? Desapoderar la Vicepresidència és crear un poder compartit per a Unió Democràtica aquí i allà? A Catalunya i a Madrid?

4. Les envestides, en gloriosa paraula del secretari de la Presidència. Li consten? Són missatges fonamentats i documentats? N’han parlat? O es parlen a través dels mitjans de comunicació? S’han vist? Hi ha hagut algun contacte bilateral que acrediti aquestes envestides?

Resumint, aquest Govern ho té difícil? Sí. Ni més ni menys que cap altre Govern en el moment d’assumir la governabilitat.

El país també ho té difícil, i el món no cal dir-ho.

Nosaltres no li ho posarem més difícil, però no eludeixi responsabilitats i no fabriqui conflictes. En la continuïtat institucional hi ha un principi bàsic: s’exerceixen i s’assumeixen les responsabilitats que toquen. No busqui responsabilitats a fora. Exactament igual com uns altres van fer el 2003 o el 2006 amb estricta responsabilitat no vam eludir mai la responsabilitat, no ens en sentíem responsables però vam exercir i assumir la responsabilitat. I quan s’assoleix la governació d’un país s’accepta i s’assumeix i s’explica l’actiu i el passiu.

Per altra banda, en els decrets detectem insuficiències, errades tècniques, incompliments, i desvirtuacions.

Posem alguns exemples.

La recerca, a la qual ha fet vostè esment avui de forma molt concreta, ha estat perduda en un llimbs inconcret durant uns dies i es manté una fragmentació estranya entre la Universitat, la recerca i la innovació. Això caldria aclarir-ho per fer bones les seves paraules sobre l’economia productiva i el coneixement

Sap millor que ningú que la promesa electoral de crear un Departament d’Universitats s’ha volatilitzat.

La promesa d’aprimar l’Administració fins a un 30% s’ha quedat en uns gestos simbòlics que maquillen la realitat i denoten un desconeixement de la pròpia administració. L’aparent reducció d’alts càrrecs i places d’eventuals s’haurà de contrastar amb la realitat, amb les places vacants mai no cobertes, amb les places d’alts càrrecs no comptabilitzades en el còmput de reducció, i amb algunes tendències expansives que han portat el Secretari de Presidència i el Secretari del Govern a tenir tres càrrecs eventuals cadascun que mai no havien existit amb anterioritat.

S’ha renunciat a subratllar la importància de competències que per la seva mateixa excepcionalitat podien ser considerades com a constitutives d’una identitat específica de l’autogovern català, i la supressió de la Secretaria de serveis penitenciaris, rehabilitació i justícia juvenil representa una renúncia, una dimissió del sentit profund d’alguns aspectes de l’autogovern.

Podria afegir encara una circumstància nova. Treure de l’àmbit governamental determinades responsabilitats i decisions ni facilita les coses ni eximeix de cap responsabilitat. Per molt que en la presidència de les comissions mixtes es confongui partit, país i govern no hi ha dubte que és al Govern a qui  caldrà exigir i demanar responsabilitats. La presència al Govern, com a oient, del president de les comissions no deixa de ser una singularitat.

Probablement l’excepció que confirma la regla i un fet que, si bé és admès en l’ordenament, no deixa de confondre sobre a qui s’encomanen realment les relacions institucionals que, en termes competencials, correspondrien a la Vicepresidenta com a Consellera de Governació i Relacions Institucionals, i de les que se subroga el President del Grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats.

Una darrera qüestió pel que fa l’estructura que ens ha explicat. La sorprenent acumulació de poder transversal i sectorial a la Presidència.

Ja li he dit que no calia i no sabem com s’ha d’interpretar.

El pes institucional de la Presidència, el seu paper arbitral és de tal rellevància i magnitud que no calia l’acaparament que s’ha produït i que suscita els màxims dubtes en tres casos:

1. Els mitjans de comunicació. Segregats de Cultura i concentrats a Presidència donen peu a una interpretació dubtosa sobre la finalitat de la mesura i sobre la voluntat real d’incidir i condicionar l’espai de comunicació.

2. En segon lloc, el Centre d’Estudis d’Opinió. La vinculació per una Llei aprovada per unanimitat al Departament d’Economia i Finances en garantia l’objectivitat i la independència, també de la transparència que permetia el coneixement de tots els estudis i sondejos, el seu contingut, els seus resultats, la seva publicitat i el coneixement immediat per part de tots els grups parlamentaris. Però, ara, quina garantia addicional ofereix la seva adscripció a Presidència?

I quina garantia d’independència la seva vinculació directa a la Secretaria de Comunicació del Govern, la funció de la qual és una altra?

I per què fer-ho forçant amb un Decret una Llei?

Per què ho fem sense poder-ho fer? I què ens pot fer creure que amb aquesta adscripció no tornarem a pràctiques que tots creiem ja desterrades?

3. En darrer terme, però no pas menys important, a què respon la concentració de totes les decisions en matèria de licitació  a Presidència? Purament a una voluntat de coordinació?

Ja sabem que la contractació es reserva a Economia, però la decisió sobre la licitació s’atribueix a Presidència i específicament al Secretari del Govern, que fins ara ostentava altes responsabilitats en les finances de Convergència Democràtica. Volem creure en la bondat de les intencions, però en la política, senyor president, queda poc marge per a la ingenuïtat. Li toca a vostè donar les explicacions i sobretot aportar les garanties.

Però totes aquestes qüestions essent importants són secundàries al costat de la manca de decisions.

Quins passos s’han fet per a la concertació amb els agents econòmics i socials?

Quines mesures s’han pres per tal d’afavorir l’economia productiva?

Quines orientacions s’han donat per tal de garantir la prestació i la continuïtat dels serveis públics de l’Educació i la Salut dels catalans i les catalanes?

Quin camí s’ha endegat per tal de crear riquesa i generar ocupació de qualitat?

Quins acords s’han pres per tal de millorar les perspectives de les economies familiars dels ciutadans de Catalunya?

Quin camí s’assenyala? quin rumb es proposa per generar autoestima, orgull i credibilitat en l’aprofundiment de l’autogovern?

Quina mirada té aquest Govern sobre el territori? Hi veiem, senyor president, centralisme i radicalitat. I si ens atenem als set delegat dels Govern en el territori que han nomenat hi veiem una mirada exclusivament masculina que és la nota dominant en el seu propi Govern.

En darrer terme, ahir vam veure que el portaveu del Govern fixava per a l’agenda política, potser l’agenda política madrilenya, dues prioritats: crisi econòmica i aeroports. Fins ara semblava que l’emergència màxima eren les finances públiques Ara, finalment, hi situen la crisi econòmica. Amb quin capteniment? Amb quines propostes? Amb quines decisions?

I, pel que fa als aeroports, al conjunt dels traspassos i al perfeccionament de les competències pendents, quins són els passos? Quines les gestions? En quins termes les negociacions d’allò que deien que volien revisar? Quin fil estirarà el Govern per assolir un desplegament màxim de les competències que li pertoquen?

El rodatge del Govern sembla més lent del que podia fer imaginar l’expectativa generada per vostès mateixos per arribar-hi, i l’experiència acumulada d’etapes anteriors. Torno a dir que a hores d’ara els interrogants sense resposta ens permeten d’atorgar-los-hi el benefici del dubte.

Fins i tot ens permeten de reiterar la nostra disposició a contribuir, des de la nostra condició d’oposició i alternativa, a ajudar a superar els problemes més delicats de la nostra peripècia col·lectiva.

Però no busquin excuses, no busquin pretextos, no busquin coartades, no gesticulin cap als problemes externs. No creem nous problemes. Dediquem-nos, vostès des del Govern i nosaltres des de l’oposició, a resoldre els que ja tenim identificats.

Moltes gràcies senyor President, senyores i senyors diputats.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dimecres 19 gener 2011, in Anotacions. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.