Barcelona és capital!

Abans de començar dues notícies. En el meu perfil de Facebook he arribat als 5.000 amics i amigues i com aquesta xarxa social no me’n deixa afegir més, he hagut d’obrir una “pàgina oficial”. L’altra és que el web “Debat socialista”, tal com us vaig anunciar, a partir d’ara està gestionada directament des del PSC, jo aniré mantenint, al meu ritme, el meu bloc dedicat al debat. Aprofito també per anunciar que penso ser més actiu a Twitter.

Reprendre el fil de les actualitzacions setmanals del diari després d’una interrupció de quinze dies planteja inevitables problemes d’acumulació de materials i d’involuntaris oblits. Després de molta feina aquí teniu els resultats.

En el capítol dedicat a la política catalana us convido a llegir l’article de Kepa Aulestia “Hechos lingüísticos” sobre les recents sentències del Tribunal Suprem sobre la immersió lingüística, la utilització esbiaixada que alguns volen fer de la sentència del Tribunal Constitucional i, en general, sobre l’ofensiva contra les llengües minoritàries d’alguns sectors. Caldrà fer-hi front amb fermesa i intel·ligència. També he trobat de gran interès l’article de Xavier Vidal-Folch “La locomotora ya crea empleo” en el que explica la situació real de l’economia catalana al final del mandat del president Montilla, una situació millor de la que molta gent pensa però encara lluny de la recuperació que tots voldríem. Enmig de tanta tonteria neoliberal, m’ha encantat l’article de Josep Ramoneda “A favor dels impostos”.

Més estrictament sobre la situació política catalana us convido a llegir els articles d’Enric Company “Hay Gobierno, ¿habrá alternativa?”, Antonio Franco “De momento, mucha continuidad”, Jordi Matas Dalmases “Errores de Mas” i Andreu Mayayo “Duran i Lleida i l’Esperit Sant del Govern”.

Per cert, en la primera jornada de treball del Grup Socialista al Parlament de Catalunya es van assignar els responsables de cada Comissió: portaveu de la Comissió d’Afers Institucionals, Laia Bonet (Ernest Maragall serà responsable de Funció Pública); portaveu de la Comissió d’Empresa i Ocupació: Jaume Collboni; portaveu de la Comissió de Control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Joan Ferran; portaveu de la Comissió d’Ensenyament, Universitats i Recerca, Daniel Font; portaveu de la Comissió de Benestar, Família i Immigració, Eva Granados; portaveu de la Comissió de Territori i Sostenibilitat, Roberto Labandera (Jordi Terrades serà responsable de Medi Ambient i Xavier Sabaté serà responsable d’Energia); portaveu de la Comissió d’Agricultura, Mònica Lafuente; portaveu de la Comissió d’Interior, Joaquim Llena; portaveu de la Comissió d’Economia, Finances i Pressupostos, Rocío Martínez-Sampere; portaveu de la Comissió d’Igualtat: Caterina Mieras; portaveu de la Comissió de Justícia, Agnès Pardell; portaveu de la Comissió de Cultura i Llengua, Consol Prados; portaveu de la Comissió de Salut, Josep Maria Sabaté; portaveu de la Comissió de Cooperació, Núria Segú; portaveu de la Comissió d’Acció exterior i Unió Europea, Montserrat Tura; portaveu de la Comissió de Joventut, Núria Ventura; portaveu de la Comissió de la Sindicatura de Comptes, Jordi Terrades; portaveu de la Comissió de la Sindicatura de Greuges, Marina Geli; i portaveu de la Comissió de Peticions, Manuela de Madre.

També amb bones notícies sobre l’economia catalana podeu llegir l’article de Rafael Nadal “Contra el pesimismo” i l’editorial de La Vanguardia “Acuerdo en Nissan”.

Encara cuegen les reccions a la decisió de Ferran Mascarell d’incorporar-se al Govern de CiU. Al respecte us recomano els articles de Pilar Rahola “Las confesiones de Mascarell” i Jordi Font “Cultura, ¿una nova oportunitat?”.

Sobre el debat obert en el si del PSC us convido a llegir quatre articles: Joan Ferran “El PSC necessita un ‘reset’”, Antoni Segura “¿On va el socialisme català?”, Albert Sáez “L’estrès del PSC” i Javier Cercas “El fracaso de la izquierda en Cataluña”.

Però sens dubte la notícia de la setmana ha estat la decisió de Montserrat Tura d’optar a la candidatura socialista a l’Alcaldia de Barcelona a través d’unes eleccions primàries. Aquesta decisió ha donat peu a tot tipus de comentaris i especulacions que no ens haurien de desviar del tema fonamental: si hi haurà primàries en les que els militants i simpatitzants registrats socialistes decidiran sobre la candidatura a l’Alcaldia de Barcelona és perquè el PSC té establert aquest sistema d’elecció de candidats quan diverses persones opten a la mateixa funció de representació pública i precisament perquè Montserrat Tura ha optat a la candidatura del PSC a Barcelona quan ja fa temps que l’Alcalde Jordi Hereu –de qui tots els socialistes respectem la feina realitzada i vàlua personal- havia manifestat la seva voluntat de presentar-se a la reelecció.

La Comissió Electoral del PSC va tancar el cens a les 0 hores del 14 de gener i segons aquest cens correspondrà als 3.424 militants i als 8.617 simpatitzants registrats del PSC a Barcelona decidir qui serà el candidat socialista a l’Alcaldia de Barcelona en les eleccions municipals que se celebraran el proper 22 de maig.

La Comissió Electoral del PSC va decidir que les eleccions primàries tindran lloc el proper dissabte dia 19 de febrer i es va refermar en el criteri en que la proclamació dels resultats de les eleccions primàries que se celebrin, serà el resultat de la suma de vots obtinguts per cada candidat o candidata en les urnes de militants i simpatitzants, que com se sap voten en urnes separades.

La Comissió Executiva del PSC serà absolutament neutral en aquest procés i ha cridat a totes les comissions executives del PSC a ser-ho. Cal que les primàries serveixin per parlar de Barcelona, subratllar les propostes, idees i capacitats dels nostres candidats i l’absència de projecte dels nostres adversaris. Podeu seguir a Jordi Hereu al seu facebook i a Montserrat Tura al seu web de campanya. I podeu també seguir el procés de reflexió sobre el programa electoral del PSC de Barcelona en el web Projecte BCN.

Sobre el procés de primàries a Barcelona us convido a llegir els articles de Saül Gordillo, David Fernández i Francesc Valls i l’editorial del diari El País.

Més en general sobre la reflexió en el si de l’esquerra us interessarà el reportatge de Pere Rusiñol “La izquierda europea toca fondo y busca salidas” i les “Doce propuestas para reconstruir la izquierda” recollides pel diari Público.

Passant ja a la política espanyola us convido a llegir tres articles sobre el decebedor comunicat de la banda terrorista eta: Andreu Mayayo “ETA, adéu a les armes per sempre més”, Daniel Innerarity “El problema de ETA” i Josep Ramoneda “Objetivo: acabar con la violencia”.

Sobre l’acció i propòsits del govern d’Espanya us convido a llegir la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero en la presentació de l’Informe Econòmic 2010 de l’Oficina Econòmica del President, els Eixos de l’acció política del Govern; 1) Austeritat, 2) Reformes i 3) Cohesió social, i el resum elaborat pel PSOE sobre les polítiques socials desenvolupades pel govern socialista del 2004 al 2011.

Sobre aquestes qüestions us convido a llegir l’editorial d’El País “Informes y planes”, l’editorial de Cinco Días “Zapatero redobla su apuesta reformadora” i els articles d’Óscar Iglesias “2011, un cambio de década”, Jonás Fernández “Una visión progresista de las reformas”, Jordi Sevilla “Carta abierta al presidente Zapatero”, Guillermo de la Dehesa “Razones para que el rescate no alcance a España”, Angel Laborda “Mejorar la confianza, una tarea para 2011”, Pedro Castro “Contra la resignación”, Josep Oliver “Pactes imprescindibles” i Joaquín Estefanía “El tiempo perdido”.

Contrastant amb el compromís i les propostes del govern socialista, la buidor de plantejaments del PP. Podeu llegir al respecte els articles d’Ignacio Escolar “¿Y el PP qué propone?” i Manuel Rico “El discurso del odio”.

Fa temps que es va covant un clima a espanya que pretén atribuir a l’Estat de les Autonomies les dificultats derivades de la crisi econòmica. Segons aquest clima d’opinió, fabricat al think-tank presidit per Aznar i esperonat des del PP i des dels mitjans de comunicació conservadors, sota la bandera de “racionalitzar l’Estat de les Autonomies”, es tractaria de reconduir el “desgavell autonòmic”, fent que l’Estat recuperés competències, justificant l’operació a partir de la necessitat de reduir el dèficit públic i aprimar l’Administració. Ningú no dubta de la necessitat que totes les administracions han de fer un esforç per optimitzar els recursos i per contribuir a reduir el dèficit, ni que cal millorar la col·laboració entre institucions, ni que convé eliminar duplicitats innecessàries, ni fins i tot que convindria que el Senat fos una veritable Cambra territorial. Però des del punt de vista dels socialistes això no hauria d’anar en detriment de l’autogovern de les Comunitats Autònomes, ni hauria de limitar el potencial contingut en els Estatuts d’Autonomia, ni hauria de suposar abandonar la perspectiva d’una Espanya plural i federal. Les nostres posicions estan recollides en el Programa Marc del PSC aprovat el juliol del 2010 i en el Programa Electoral aprovat l’octubre del 2010. Al respecte de la maniobra orquestrada pel PP i els seus acòlits podeu llegir el reportatge de Carolina Martín “Asedio al Estado autonómico” i l’article de Manuel Rico “El Estado autonómico en la diana”.

El principal problema d’Espanya segueix essent la situació econòmica sobre la que us recomano que llegiu els articles de Lalo Agustina “Enero de infarto en el mercado de la deuda”, Josep Lluís Sureda “La deuda española no va tan mal”, Angel Laborda “La inflación en 2010 y perspectivas para 2011” i Alejandro Bolaños “España esquiva el golpe de los mercados” i “Tensión asegurada hasta la primavera”.

En defensa d’un enfocament econòmic ben diferent a les polítiques d’austeritat us convido a llegir els articles de Vicenç Navarro “Cómo lo político y social determina lo económico” i “¿Por qué las políticas de austeridad de gasto público son erróneas?” i de J. Bradford DeLong “Un momento para gastar”.

Sobre el debat al voltant de la reforma de les pensions us convido a llegir l’article de Vicenç Navarro “Falsedades sobre las pensiones” i Xavier Vidal-Folch “De 65 a 67: ¿razones sólidas en contra?”.

Sobre el debat econòmic de fons resulta imprescindible llegir els articles de Manuel de la Rocha “La riqueza cambiante de las naciones”, Joaquín Estefanía “Fuego y hielo” i “Otro timo de la estampita”, i Xavier Vidal-Folch “¿Quién manda aquí?”.

També us interessarà el “Manifeste d’économistes atterrés”, “El año que se nos fue” de Josep Borrell, “Nuevos paradigmas políticos para un nuevo mundo” de Dominique Strauss-Kahn, “¿Por qué hay paro masivo?” de Jordi Sevilla i “Contra toda esperanza, la esperanza de 2001” de Joseph Stiglitz.

Les possibilitats de redreçar la situació econòmica rauen en gran mesura en la capacitat de reacció d’Europa i en un nou ordre mundial. Sobre aquesta qüestió us recomano els articles d’Ignacio Sotelo “Incertidumbre sobre el euro”, Daniel Innerarity “La solución europea”, Enrique Gil Calvo “El ‘apartheid’ europeo”, Felipe González “La UE en la encrucijada”, Juan Fernando López Aguilar “El alma internacionalista”, Andy Robinson “¿Son los eurobonos la solución?”, l’editorial d’El País “Europa responde”, Darío Valcárcel “Federalización: si no avanza, la UE morirá”, Beatriz Navarro “El mundo se lanza al rescate del euro”, Alfredo Pastor “Escrito en papel de fumar”, l’editorial d’El País-Negocios “Más Europa” i Paul Krugman “¿Tiene salvación Europa?”.

Us pot interessar també l’article d’Antonio Jiménez Barca sobre Dominique Strauss-Kahn “¿El futuro presidente de Francia?”.

Sobre la revolta a Tunísia us recomano que llegiu els articles de Sami Naïr “La revuelta de los descamisados”, Javier Valenzuela “Es posible derrocar a un autócrata árabe”, Francis Ghilès “Una prisión al aire libre: el legado de Ben Ali” i Juan Goytisolo “La voz del nuevo Túnez”.

Sobre el conflicte d’Orient Mitjà us convido a llegir els articles de Noam Chomsky “Un camino para palestinos e israelíes” i Ilan Pappé “Israel toca de nuevo los tambores de guerra”.

I per acabar, un article sobre l’eventual prohibició de subvencionar centres educatius que practiquen la segregació de sexes “Ya era hora” de Javier Pérez Royo, el llibre d’Antoni Gutiérrez-Rubí “Filopolítica: filosofía para la política” i tres imprescindibles reflexions sobre política i democràcia de tres notables intel·lectuals: “¿Y el pueblo?” de Michel Wieviorka, “Matar políticos” de Manuel Castells i “¿En qué piensan los políticos?” de Daniel Innerarity.

I precisament després de recomanar la lectura del llibre d’Antoni Gutiérrez-Rubí i de tres treballs de reflexió sobre la democràcia i la política és especialment adequat esmentar aquí l’acte en record de Juli Busquets celebrat ahir a Barcelona. L’Ajuntament de la ciutat va dedicar una placa al record de Juli Busquets a la casa on va viure al carrer Laforja. Juli Busquets, coronel, catedràtic i diputat socialista, va fundar la Unión Militar Democrática, petit nucli de militars de carrera que van lluitar per la democràcia precisament des de l’exèrcit, la institució que Franco va utilitzar per acabar la llibertat dels espanyols. Que el record al coratge cívic de Juli Busquets ens serveixi per no defallir mai en defensa de la democràcia, les institucions i l’acció política.

“Perles” del programa del Polònia emès el 13 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA
– Que bo el President Pujol intentant portar pel bon camí i/o interferir al President Mas. És que no li agrada ni que sigui mariner “No saps que a Convergència som més de muntanya?”

– Els “Reservoir Mas”, extraordinaris!

KA FORT
– Pobre Alcalde Hereu, només recorda una obra de govern, la reforma de la “cruïlla” Aragó/Gran via… nem bé!

ARXIU HISTÒRIC (4/2/10)
– El “bronques“ de la denúncia ciutadana fent de George Clooney davant Déu-John Malkovich, encarnat en un Déu argentí, molt bo. I com acaba? No mor sota el piano, no, sinó atropellat, com sempre!

SURREALISTA
– Els maquis d’en Mas… “podeu sortir, Catalunya torna a ser normal!”

LA IMATGE DE LA SETMANA
– El President Mas al timó, amb música marinera de fons.

LA FRASE DE LA SETMANA
– Mas a Rahola “no Pilar, quan parlo de Pilota d’Or no em refereixo a tu”. Ella és que és una dona de bandera!

ALGÚ HO HAVIA DE DIR
– La gent que diu “un segundeeet” fa molta ràbia… perdoneu, però algú ho havia de dir!

LA NOVETAT
– La Consellera/vicepresidenta Ortega… amb l’ajuda de Déu.

– El Conseller Mas-Colell (Masco pels amics) i el seu amic Harvey “the solution is retalling”… i com mola el peluco d’or.

– El Conseller Puig… amb set de venjança… quina por!

– El Conseller Mascarell… escridassat

LA PICADA D’ULLET
– La protesta d’Alícia Sánchez-Camacho per la discriminació als “castellanofumadors”

LʼESTÀVEM ESPERANT
– L’ingrés del President Montilla a la resi d’expresidents… boníssim!

ZW 242 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.comunica2gandia.com

Comunica 2.0, el Congrés universitari sobre xarxes socials Campus Gandia, va celebrar la seva primera trobada el passat mes d’octubre amb un gran èxit de participació. El seu objectiu és informar i orientar sobre les noves estratègies professionals basades en la cultura 2.0 advertint dels riscos que comporta fer-ne un mal ús i obrint noves perspectives d’ocupació.

Malgrat que Espanya és un dels països que lideren l’ús de les xarxes socials, existeix un desconeixement del benefici d’aquestes com a tàctica a l’hora de buscar feina, en el disseny d’una carrera professional, o fins i tot com a perfil de treball. A través de la pàgina de Comunica 2.0 i del seu canal a YouTube podreu accedir als diferents continguts que es desenvolupen i que us poden resultar d’utilitat. També podeu seguir tota la informació del seu dia a través de Facebook o Twitter.

D’altra banda, recomanar el nou llibre de David de Ugarte: “Los futuros que vienen” que presenta el proper dia 11 a les 19:30h, a l’antiga fàbrica de la “Azucarera” de Saragossa, on estarà acompanyat de l’activista i periodista David Ballota. David de Ugarte posa el llibre a la vostra disposició de manera lliure i gratuïta ja que es pot consultar complet o descarregar en format epub (per a llibres electrònics) a la pàgina de Las Indias. Felicitats i tota la sort.

ZW 243 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.beersandpolitics.com/discursos/

Discursos és un projecte creat per Xavier Peytibí i Juan Víctor Izquierdo, promotors també, de Beers&Politics, i és obert a les aportacions i comentaris de totes aquelles persones interessades.

El web de Discursos recopila un gran nombre de discursos polítics al llarg de la història. L’objectiu és poder entendre aquesta a través de l’oratòria i la retòrica de cada polític, comparar-la, aprendre com s’han expressat les idees polítiques al llarg del temps, i tenir, a més, un bon repositori on poder trobar i accedir de manera fàcil aquells textos que més ens interessin. Podem trobar-los fàcilment, bé a través del cronograma o buscant per autor, paraula o idioma (català, castellà, anglès, francès o italià). En alguns discursos també s’inclou enllaç al vídeo corresponent.

En un altre ordre de coses, us apunto un interessant seminari que tindrà lloc a Barcelona el dia 24 de febrer. Es tracta del “8è Seminari de Comunicació Pública” que se celebrarà en el Citilab de Cornelllà de Llobregat, sota el títol Innovació en la Comunicació Pública: tecnologies per a un millor servei i que presenta el següent programa. Si esteu interessats en assistir-hi cal que envieu un correu electrònic a l’Associació Comunicació Pública indicant com a assumpte: inscripció al seminari, i posant el vostre nom i cognoms, telèfon i lloc de treball.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 16 gener 2011, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.