Incerteses i debats

Els propers tres diumenges (Sant Esteve, 2 i 9 de gener) no hi haurà actualització setmanal del meu diari a internet. No s’ha de descartar que hi faci algun apunt puntual, i més si tenim present que la setmana vinent se celebra el debat d’investidura del proper president de la Generalitat. És fàcil, doncs, que acabi l’any amb més de 900 apunts al diari (aquest és el número 898).

Començo amb la recomanació d’articles referits al debat obert en el PSC després de la derrota electoral del 28 de novembre. Trobareu tots els materials que vaig recopilant al web debatsocialista.cat. Aprofito per anunciar que el PSC obrirà el proper 10 de gener un portal pel debat que, entre d’altres coses, permetrà valorar, comentar i participar a través d’un fòrum obert en aquesta discussió tan transcendental pel futur del socialisme i les esquerres a Catalunya.

Com ja sabeu vaig publicar un llibre-recull d’articles meus sobre el debat en el format pdf d’autoedició que ofereix Bubok. Avui us ofereixo el mateix llibre en format epub (comú a la majoria d’aparells lectors de llibres electrònics) i en format mobi (que és el que fa servir el Kindle fabricat per Amazon). Aquestes dues darreres versions han estat possibles gràcies a la desinteressada col·laboració del meu company i amic Èric Gómez. Tots tres formats us els podeu descarregar gratuïtament.

Sobre política catalana us recomano tres articles: El pacto, de Juan-José López Burniol, l’editorial de La Vanguardia “Madrid-Valencia; París-Figueres” i “Hereu planta cara” de Joan Tapia.

Demà comença al Parlament de Catalunya el debat d’investidura. La Presidenta del Parlament, Núria de Gispert, a qui vaig felicitar personalment amb motiu de la seva elecció, després d’haver fet consultes amb els diversos grups parlamentaris, ha proposat a Artur Mas que presenti la seva candidatura a la Presidència de la Generalitat per tal d’obtenir la confiança de la Cambra. Com sabeu, per obtenir la investidura en primera votació cal obtenir el suport de la majoria absoluta del Parlament (68 diputats i diputades). Si no s’obté aquest suport, es produeix un segon debat més breu seguit d’una votació en la que només cal obtenir majoria simple (és a dir, més vots a favor que vots contraris). Si no s’aconsegueix aquesta majoria poden produir-se més debats similars fins que un candidat assoleixi la investidura. Cas que cap candidat assoleixi majoria simple en un termini de dos mesos a comptar des de la primera votació, caldria celebrar noves eleccions al Parlament.

Des de fa dies una pregunta em balla pel cap, per què Mas no sembla cercar una majoria estable al Parlament? Certament CiU ha obtingut una gran victòria en les eleccions del 28 de novembre, però això no implica de forma automàtica tenir una majoria parlamentària que li doni suport per la investidura i, més en general, a l’acció del govern. Cal recordar que els governs dels presidents Maragall i Montilla van tenir assegurada aquesta majoria (de 74 vots el president Maragall i de 70 vots el president Montilla). Per què Artur Mas no està fent res per assegurar-se el suport d’una majoria parlamentària suficient de forma estable? La difícil situació econòmica sembla aconsellar-ho. No cal que m’estengui en les dificultats del president Zapatero (a qui només falten set diputats per la majoria absoluta al Congrés però que finalment ha aconseguit un acord de legislatura amb el Partit Nacionalista Basc i Coalició Canària). Si us hi fixeu és encara més precària la situació de CiU a qui falten 6 diputats per a la majoria en una Cambra de 135 membres, mentre que a Zapatero li manquen 7 en una Cambra de 350 membres. És estrany que des de CiU només arribin veus que demanen abstencions en la segona votació per tal d’assegurar la investidura de Mas però que no hi hagi cap moviment per obtenir un suport permanent.

O bé Artur Mas té un acord secret amb el Partit Popular que li hauria assegurat l’estabilitat a canvi d’un futur acord després de les eleccions generals o bé no és conscient de la necessitat d’una majoria sòlida i estable al Parlament que permeti actuar al govern sense dilació ni ensurts de cap mena. En fi, no cal dir que jo li recomanaria trobar aquest suport estable i fer-ho de forma pública i transparent. La situació és prou difícil com per afegir-hi incerteses i Catalunya no pot esperar a les eleccions generals per tenir un govern capaç d’afrontar els problemes amb la rapidesa i determinació necessàries.

Demà començarem a veure si Artur Mas destapa cartes ocultes o senzillament vol assegurar-se la investidura per després fer la viu-viu fins a les eleccions generals.

Per seguir el debat i, en general, per seguir l’activitat parlamentària us serà de gran utilitat el widget Parlament 2.0 cortesia d’Antoni Gutiérrez-Rubí.

En la política espanyola sembla haver-se instal·lat un debat sobre l’eventual successió de Zapatero. Vegeu-ho a l’article de Gonzalo López Alba “El dilema sucesorio”.

Però la principal preocupació segueix centrada sobre l’economia i la capacitat espanyola i europea per fer-hi front. Centrats en els problemes estrictament espanyols us convido a llegir els articles: “Els 426 euros” de Josep Oliver, “El aumento del coste de la deuda española” de Robert Tornabell, “Incógnitas de 2011” de Angel Ubide, “Peligros a la vista” de Angel Laborda i “Reformant per exigències del guió” de Joan Trullén.

Enmig d’aquest difícil panorama econòmic destaca també el debat sobre la reforma del sistema de pensions del que ja he incorporat una bona colla de materials en les actualitzacions setmanals del meu diari. Avui començo amb el document del govern sobre la revisió del Pacte de Toledo de gener de 2010, la crònica de L. Abellán i M. V. Gómez a El País sobre l’estat actual de la negociació que conté diversos enllaços d’interès d’entre el que destaca el resum “Las claves del sistema de pensiones”, el document “Per un sistema de pensions públiques sostenible” elaborat per la Comissió sectorial de la Gent gran del PSC, i els articles “Atreverse a innovar en pensiones” de Jordi Sevilla, “Las pensiones en diez claves” d’Ignacio Escolar i “El retraso de las jubilaciones” de Vicenç Navarro.

El debat sobre les reformes, el model econòmic i la dictadura dels mercats està recollida en articles com els d’Andy Robinson “¡Yo me entrevisté con un marxista!”, Cándido Méndez “El baile de los vampiros”, Vicenç Navarro “La polarización de las rentas y su impacto en la crisis”, Ignacio Sánchez-Cuenca “¿Habrá siempre democracia?” i Sami Naïr “Consumismo, sueldos bajos” o en l’entrevista a Nicolás Sartorius que li fa Amparo Estrada a Público.

El desllorigador de tot plegat està en una nova regulació internacional dels mercats financers i, molt especialment, en el fins ara trist paper d’Europa. Sobre aquesta darrera qüestió han aparegut molts articles interessants que critiquen la paràlisi europea, els dubtes dels líders europeus, l’orientació del Banc Central Europeu menys bel·ligerant que la Reserva Federal dels Estats Units i que afebleix l’euro, les posicions d’Angela Merkel i Nicolas Sarkozy, i, en general, denunciant un compromís feble en la defensa dels interessos dels ciutadans i els pobles d’Europa. Podeu llegir al respecte els articles “La última frontera” de Josep Borrell, “La batalla del euro” de Jean-Marie Colombani, “Europa hostil” de Joaquín Estefanía, “Una nueva frontera para Europa” de Carlos Carnero, “Portugal y España: una crisis europea” de Mario Soares, “¿Adónde va Europa?” de Sami Naïr, “El juego de la ruleta rusa” de Xavier Vidal-Folch, “Una estrategia de supervivencia para la zona del euro” de Nouriel Roubini, “Esta vez es diferente” de José Ignacio Torreblanca, l’editorial d’El País “Europa reacciona”, “¡Avanti Dilettanti!” de Joschka Fischer, “La UE blinda su fondo de rescate para países en apuros” de Beatriz Navarro, “La UE está dispuesta a dotar un fondo de rescate ‘sin límite’ para asegurar el euro” d’Andreu Missé, “¡Es la política, estúpidos! d’Ernesto Ekáizer, “A la intemperie en Bruselas” de Manel Pérez i “Europa al pie de los mercados” d’Emilio Ontiveros.

Sobre la situació a l’Orient mitjà, “Lo normal es fracasar” de Lluís Bassets.

I, per acabar, sobre el sorgiment de la xenofòbia a Europa, vegeu l’editorial d’El País “Arrastre xenófobo”.

“Perles” del programa del Polònia emès el 16 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA
– Al bar del Parlament en els minuts previs a la primera sessió de la legislatura s’escalfa l’ambient, i l’estratega Nadal té la primera pensada…. un hexapartit podria tenir majoria absolutíssima! Noooooo!!! Seria com un tripartit, però el doble de caòtic, diu un Herrera més lúcid que mai. I què podria unir-los a tots? El barça! Sort que era un malson d’Artur Mas que es prepara per si a la tercera no va la vençuda i torna a quedar a l’oposició.

– Que bo el dinar de directives, vull dir d’ERC i SI. Realment la irrupció de Laporta al Parlament i les properes eleccions municipals ens donaran molt de joc als polonesos!

KA FORT
– Zapatero ha despertat al “mal genio” de la moneda… Franco! I aquest té uns consells boníssims per areglar això del PSC: “A los catalanes hay que enviarles al ejército de vez en cuando”, així que, au, a militaritzar el PSC.

ARXIU HISTÒRIC (avui fa un any)
– L’anticatalanisme ven, l’última i rebuscada proposta publicitària dels MAD Man.

ALGÚ HO HAVIA DE DIR
– Que el preu dels pisos ha baixat ho deu notar sa p. mare… perdoneu, però algú ho havia de dir!

– L’hoquei seria divertit si pogués veure la pilota… perdoneu, però algú ho havia de dir!

LA PICADA D’ULLET
– Que bo, el monòleg del President Montilla l’acaba en Mas… en Sergi Mas. Gràcies!

SURREALISTA
– Monegal accepta la direcció de Tv3 i té grans ideesl! El barça al 33, Josep Cuní a fer el trànsit, i Telemonegal cada nit.

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Joana d’Erc, disputa/da a sacrificar-se! I qui encén la pira? Carod, naturalment!

EXCLUSIVA!
– El director de wikileaks a Polònia! Totohom hi vol sortir al wikileaks, és com l’Hola modern, que si no hi surts no ets ningú!

LA NOVETAT
– Núria de Gispert Merkel.

ZW 240 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.globernance.com/

L’Institut de Governança Democràtica (Globernance) és un centre de reflexió, investigació i difusió del coneixement. Desenvolupa activitats diverses d’investigació, com cursos, workshops i conferències sobre diferents aspectes de la idea de governança en les seves dimensions global, europea, nacional i local amb l’objectiu de renovar el pensament polític del nostre temps. Entre els membres del seu equip trobem a Daniel Innerarity (Director) o Susana del Río (Investigadora-Coordinadora acadèmica per al programa Europa), entre molts altres.

Els dies 1 i 2 de desembre, l’Institut de Governança Democràtica va organitzar el Seminari “Participación y Comunicación en la nueva Gobernanza europea”, que va tenir lloc a Donostia. A partir d’un interessant programa es va posar la comunicació europea a debat. Es va parlar, entre altres temes, de l’agenda digital europea; de participació, comunicació i nova política europea; de democràcia participativa com a complement a la democràcia representativa; de periodisme crític, internet i poder; comunicació parlamentària, noves tecnologies, xarxes socials; tendències de futur, etc.

ZV (Zona Vídeo). A Day in the Life Social Media una visió sobre l’impacte de les xarxes socials en el món.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 19 Desembre 2010, in 12è Congrés, Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.