Renovar i ampliar el projecte socialista

Per tal d’animar el debat que ens ha de portar al 12è Congrés del PSC he creat una pàgina web “Debat socialista” en la que trobareu tota mena de materials relatius a la discussió que hem de fer, he publicat un llibre que podeu descarregar-vos gratuïtament amb un recull d’articles, conferències i intervencions meves, i he publicat avui al diari Públic l’article que trobareu transcrit a continuació.

Renovar i ampliar el projecte socialista
MIQUEL ICETA
PÚBLIC, 9.12.10

El fort retrocés socialista en les eleccions catalanes no respon a una única causa, tot i que la més important és la crisi econòmica i el seu efecte d’erosió sobre els governs. Exemples n’hem tingut fa ben poc a d’altres països europeus o als Estats Units. Sense anar més lluny, les enquestes més recents a Espanya assenyalen un avantatge del PP sobre el PSOE de fins a divuit punts. Catalunya no és una excepció.

Els efectes electorals de la crisi són, com a mínim, quatre:

a) Descontentament de l’electorat progressista, que veu com els governs d’esquerres es veuen obligats a practicar polítiques d’ajustament econòmic i són incapaços de dominar ‘els mercats’. En plena crisi econòmica causada pel neoliberalisme i la desregulació, l’esquerra europea fins ara sembla incapaç de combinar creixement econòmic amb justícia social.

b) Desànim dels sectors afectats directament per la crisi, que tendeixen a inhibir-se o a cercar culpables en la immigració i en els governs que semblen incapaços de controlar-la.

c) Incertesa sobre el futur, que porta a molta gent a reclamar governs forts.

d) Replegament individual i comunitari, que es tradueix en un major conservadorisme i en el suport a posicions sobiranistes i identitàries.

Però cal esmentar també errors propis, errors del govern i dels partits que l’integren: manca de relat polític conjunt; esgotament de la fórmula de govern qualificat des de dins com a ‘artefacte inestable sense projecte de país’ i que fa que una part significativa dels electors de cada partit no avali l’acord amb els altres dos socis de govern; manca d’autoritat per resoldre conflictes interns i per sancionar errors de gestió en moments crítics; insatisfacció sobre el nivell d’autogovern, tant per la percepció de la seva insuficiència, com per la sentència del Tribunal Constitucional –que posa en qüestió els plantejaments autonomistes i federalistes–, com per les tensions generades per la negociació del finançament, com pel cansament que causa tot plegat en alguns sectors; tensió identitària que es projecta en episodis de conflicte lingüístic; i també elements de desafecció política i corrupció, als quals l’electorat progressista és especialment sensible.

En resum, el PSC no estava en condicions de proporcionar un govern fort i cohesionat, i els partits d’esquerra tenen greus dificultats per lluitar eficaçment contra la crisi econòmica sense contradiccions amb els valors que encarnen i la defensa dels interessos dels seus electors.

A partir d’ara al PSC li correspon exercir amb responsabilitat la tasca d’oposició i de construcció de l’alternativa al nacionalisme conservador, preparar les eleccions municipals i convocar un Congrés en el que haurà de renovar el seu projecte, la seva connexió amb la societat i el seu lideratge després d’un debat en profunditat que José Montilla s’ha compromès a impulsar.

El debat en el si del PSC no hauria d’estar monopolitzat pels que tenim un fàcil accés als mitjans de comunicació, ni pels que redueixen la discussió al manteniment d’una major o menor distància amb respecte del PSOE, o al nom del pròxim primer secretari o primera secretària del partit. És obvi que el PSC ha de pensar més en el futur que en reviure polèmiques del passat, renovant-se democràticament. És absurd parlar de dues ànimes del PSC, més de 30 anys després de la unitat socialista del 1978. És imprescindible una direcció forta, col·legiada, capaç de recollir tots els accents per impulsar un projecte sòlid, coherent i unívoc, conscient de la necessitat d’un relleu generacional a curt termini, amb un lideratge que pensi més en necessitats col·lectives que en ambicions individuals i que no condicioni la decisió sobre la futura candidatura socialista a la presidència de la Generalitat.

El PSC ha de renovar i ampliar el seu projecte polític d’unitat civil i cohesió social, un projecte socialista, catalanista i federalista, capaç d’impulsar reformes en profunditat per assegurar el progrés econòmic, la justícia social, la llibertat i la responsabilitat individual, la paritat i la sostenibilitat. Un projecte capaç d’aglutinar majories i de guanyar la batalla de les idees, amb una organització més oberta, més acollidora, més transparent, més participativa, més moderna i més eficaç. Aquest és el nostre repte.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dijous 9 Desembre 2010, in 12è Congrés, Articles i entrevistes. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.