Èxit de la Conferència Nacional del PSC

 

La celebració aquest cap de setmana de la Conferència Nacional del PSC que ha aprovat el programa electoral amb el que ens presentarem a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 28 de novembre m’ha privat de molt de temps per fer l’actualització setmanal del meu diari a Internet. També és veritat que a efectes del diari aquesta setmana començava dimecres ja que l’actualització anterior es va produir dimarts dia 12. És per tot plegat que avui el diari serà més breu que de costum.

Començo per recomanar-vos dos discursos imprescindibles del president Montilla. El primer va ser pronunciat davant del Foro Nueva Economía a Madrid i el segon és la intervenció del president Montilla en l’acte de cloenda de la Conferència Nacional del PSC d’aquest matí. En el decurs de la Conferència Nacional del PSC el president Montilla va presentar una mesura programàtica que hem batejat com “Contracte pel futur” (cap jove sense estudiar o treballar) i que consisteix en oferir crèdits-salari als joves menors de 30 anys que es troben en atur i sense haver acabat els estudis (situació anomenada de forma col·loquial “ni-ni”) que trobareu explicada en el document coordinat per Eva Granados (candidata número 10 en la llista del PSC per Barcelona) i recollida en aquesta nota de l’agència EFE publicada a l’edició digital del diari Público. Aquí sota hi trobareu una foto de l’acte de cloenda de la Conferència.

En relació a la preparació de les eleccions al Parlament i al futur de Catalunya, trobareu molt interessants els articles de Pilar Rahola “Absurdo debate”, Ferran Mascarell “Política para el día después”, Màrius Carol “La capa del hombre normal” (sobre la campanya de la JSC que trobareu il·lustrada en acabar aquest paràgraf), Carmen Andrés “Doce escenarios para el futuro”, en el que resumeix l’estudi de prospectiva coordinat per Enric Llarch sobre el futur de Catalunya, i Jordi Hereu “No es lo mismo” que resum les prioritats per assegurar el millor futur per a Barcelona.

Aquesta setmana s’han conegut noves proves que relacionen el tresorer de CDC amb el Palau de la Música i pagaments de l’empresa Ferrovial a aquesta institució. Per no haver d’afegir res a les informacions us recomano que llegiu les cròniques de J. G. Albalat a El Periódico de Catalunya “El Palau de la Música aporta al jutge més proves contra CDC”, Santiago Tarín a La Vanguardia “Ferrovial pidió a Millet que le consiguiera obra pública” i El País “La agenda de Montull relaciona de nuevo al tesorero de CDC con pagos de comisiones”. Un cop més ens hem adreçat a Artur Mas per trobar una explicació a aquests fets i novament el líder de CDC, del qual l’al·ludit Daniel Osàcar és home de màxima confiança, diu que no té res a dir i que en tot cas les explicacions les donarà davant la justícia. Fa mesos quan papers del Palau feien referència a un “Daniel”, els màxims dirigents de CDC negaven una i altra vegada que es tractés de Daniel Osàcar. Per ara només tenim la paraula d’Artur Mas negant que CDC tingui res a veure amb aquesta presumpta relació triangular entre la Fundació de CDC, una important empresa constructora que va rebre importants encàrrecs d’obra pública del govern de CDC i el Palau de la Música; si la justícia en el futur declarés provada aquesta relació, la situació política d’Artur Mas esdevindria insostenible.

Sobre temes controvertits relacionats amb la gestió del Palau de la Música també us pot interessar un esclaridor article de Carles Pareja “Hotel del Palau, urbanisme i delicte”.

En la política espanyola la notícia més destacada de la setmana ha estat el pacte fins al final de la legislatura acordat entre el govern Zapatero, Coalició Canària i el Partit Nacionalista Basc. Podeu llegir al respecte els articles de Luis Rodríguez Aizpeolea i I. C. Martínez “Zapatero cierra con el PNV y CC un pacto para el resto de la legislatura” i Gonzalo López Alba “Un día de euforia en el Consejo de Ministros” i “Ciclotimias políticas”.

Sobre les perspectives econòmiques espanyoles us interessarà l’article d’Angel Laborda “Las empresas ven la luz al final del túnel”.

Sobre la deriva política del PP en matèria d’immigració us interessarà l’editorial del diari El País “Populares y populistas”.

També en relació a aquesta qüestió em va interessar molt l’article d’Ian Buruma “Europa gira a la derecha”.

També val la pena llegir l’article de Josep Fontana “USA, S.A.” que alerta contra l’hegemonia creixent dels poders econòmics als Estats Units que resten marge de maniobra a la política democràtica, com el president Obama està comprovant de forma tan contundent en aquests moments.

Amb reflexions més profundes sobre la crisi actual us recomano l’article de Vicenç Navarro “Trabajo y calidad de vida” i la crítica de Justo Barranco al llibre de John Cassidy “¿Por qué quiebran los mercados?”.

Finalment, i per celebrar la concessió del Premi Planeta d’enguany a l’escriptor i amic Eduardo Mendoza us recomano que llegiu tres entrevistes sobre l’obra premiada que li fan, respectivament, Lídia Panelo a Público, Justo Barranco a La Vanguardia i Carles Geli a El País.

“Perles” del programa del Polònia emès el 14 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA
– Mola el Duran fent classe de reli a mig govern per preparar-se per la visita del Papa enmig d’acudits tipus “Humor se escribe con hache”

– Intercanvi de favors. Rahola cap a Intereconomia i Losantos cap Els Matins… home, es podria provar un dia, no?

ARXIU HISTÒRIC (avui fa un any)
– El MiniMolina ens presenta la seva Mininòvia, Julieta Mauri, així que el seu amor és impossible… que dolentot.

ALGÚ HO HAVIA DE DIR
– Els iogurts s’haurien de poder comprar d’un en un… perdoneu, però algú ho havia de dir!
– Citar frases de Josep Pla està molt vist… perdoneu, però algú ho havia de dir!

LA PICADA D’ULLET
– A Joan Herrera [d’esquerres i ecologista, de debò] se liu escapa el riure davant el Saura del Polònia… no m’estranya! i està menys tens que normalment… segueix així!

LA FRASE DE LA SETMANA
– Mas sobre Montilla: “jo a aquest me’l pelo en cinc minuts, tot i que és de Cornellà i potser porta navalla”

LʼESTÀVEM ESPERANT
– El cara a cara Mas-Montilla. Els sparrings Iceta x Montilla i Pujol x Mas tenen mètodes similars… Mas s’enfronta a un maniquí [ensopit, estàtic i poc comunicatiu, segons Pujol] i Montilla a un paó [vanitós, presumit i vehement, segons Iceta]… si ja et dic jo que… al final com que sembla que no hi ha acord al Cuní no sembla importar-li gaire el casting alternatiu…

SURREALISTA
– Puigcercós puja les apostes de l’independentisme prop del deliri a mesura que Laporta l’esperona… i sinó mireu quina pinta fa Puigcercós de Darth Vader i Ridao d’Avatar…

KA FORT
– La casa del Santi Sistema… no es pot dir que no ha trencat mai un plat.

ZW 231 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://twittertim.es/http://paper.li/

The Twitter Tim.es és un servei online que ens permet visualitzar els tweets més importants dels nostres seguidors i de fonts rellevants en format de diari online, creant-lo amb només donar-li accés al nostre compte a Twitter. Cada 24 hores actualitza i es visualitzen, com si fos la pàgina d’un diari, els continguts sobre els que han parlat més els nostres seguidors de Twitter: missatges més retwitejats, imatges o vídeos més enllaçats, etc.

Aquí teniu un vídeo The Twitter Tim.es que il·lustra la iniciativa.

En la mateixa línia, Paper.li organitza i presenta els enllaços que es comparteixen a Twitter d’una manera visual senzilla, també com si fos un diari online. Podem crear el nostre diari basant-nos en un usuari de Twitter (allò que diuen els nostres seguidors), en un #tag o paraula clau o en una llista.

Una forma senzilla i pràctica d’estar al dia d’allò que està passant en l’univers Twitter, que ens permet crear fins a 10 diaris. Un exemple que he referenciat en relació a les ELECCIONS CATALANES 2010, el teniu en el seguiment de continguts sobre el tag #28N: Què es diu diàriament sobre el 28N? (Paper.li)

 

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 17 Octubre 2010, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.