Bones vacances!

Aquesta serà la darrera actualització setmanal del meu bloc. Això no vol dir que no faci alguna anotació específica ni que deixi d’incorporar articles cada dos o tres dies al meu Google Reader, però no reprendré el resum setmanal fins el 5 de setembre. Podreu anar seguint l’actualitat al web del PSC i al del President Montilla. Per cert, us convido també a veure aquest vídeo gravat pels ciberactivistes que segueixen creient en el President Montilla “Amb M de Montilla“.

Aquesta setmana ha estat marcada per la votació de les resolucions del Debate sobre el estado de la nación, l’entrevista entre el President de la Generalitat i el president del Govern d’Espanya a La Moncloa i la conferència de José Luis Rodríguez Zapatero a Tribuna Barcelona, en la seva primera estada a Catalunya després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel Partido Popular contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Per fer-vos una idea general de tot plegat us recomano especialment que llegiu l’entrevista al President Montilla que li fan Francesc Valls i Miquel Noguer avui mateix a El País.

Dimarts, amb motiu de la votació de les resolucions del Debate sobre el estado de la nación, es va produir la decebedora notícia que no s’havia pogut aprovar cap proposta en referència a la sentència del Tribunal Constitucional. La proposta presentada per CiU va obtenir 26 vots a favor, 321 en contra i cap abstenció; la proposta presentada per ICV-EUiA va obtenir vots a 26 favor, 320 en contra i 1 abstenció; la proposta presentada per ERC va obtenir 15 vots a favor, 317 en contra i 15 abstencions; i la proposta acordada entre el PSC i el PSOE va obtenir 169 vots a favor, 174 en contra i 4 abstencions. Aquesta darrera proposta hagués tirat endavant si CiU en comptes d’haver-hi votat en contra s’hi hagués abstingut –como ho va fer ICV-EUiA–. És obvi que CiU no volia de cap de les maneres que el que s’aprovés sobre la sentència fos precisament una proposta del PSC. Una proposta que contenia el següent mandat explícit al govern d’Espanya: “desarrollar a través de todos los mecanismos políticos, jurídicos, legislativos y de cooperación institucional, el potencial de autogobierno contenido en el acuerdo estatutario entre las instituciones catalanas y españolas que fue refrendado por los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña”. Per a nosaltres això és el que calia aprovar al Congrés dels Diputats i no fer brindis al sol.

L’excusa que CiU va esgrimir era que aquesta proposta no era la proposta literal votada pel Parlament de Catalunya. De res va servir explicar-los-hi que resultava incongruent demanar al Congrés dels Diputats que votés per segona vegada el Preàmbul de l’Estatut. Nosaltres érem partidaris de posar a votació una proposta per guanyar-la, mentre els altres creien que era millor portar una proposta testimonial i perdre-la  –com hagués succeït encara que els 25 diputats del PSC al Congrés s’haguessin afegit a les propostes presentades per CiU, ERC o ICV-EUiA– (aquesta és la disjuntiva de fons a la que s’enfronta la política catalana en els propers anys: o bé cercar un acord amb els pobles d’Espanya o bé obrir un procés per trencar el marc constitucional i estatutari). Per poder jutjar amb informació suficient el contingut de les propostes us convido a llegir la resolució aprovada pel Parlament, la proposta acordada entre el PSC i el PSOE i un quadre comparatiu del contingut dels dos textos.

Sobre aquesta polèmica us convido a llegir les declaracions que vaig fer el dia següent al programa “El món a Rac1” dirigit per Jordi Basté i l’article de Joan Tapia “Quan el PSC té raó”. També us pot interessar l’article que em va publicar el diari Públic “Sentència, manifestació i política” i l’article de Joan Subirats “Unitat en un escenari electoral”. Crec que l’article de Joan Subirats la clava quan subratlla les dificultats de la unitat catalanista en un moment en que tots tenim al cap les properes eleccions. I cal reconèixer que els projectes polítics de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA tenen importants diferències. Particularment les que separen el PSC de CiU i d’ERC. Mentre nosaltres defensem la recuperació de la integritat de l’Estatut i del seu potencial d’autogovern, CiU defensa el dret a decidir i considera liquidat el pacte constitucional (el camí de l’autodeterminació segons va explicar Artur Mas en una universitat d’estiu que se celebra a Aranjuez) i la independència proclamada per ERC. Parlar d’unitat catalanista resulta, en aquest marc, francament il·lusori.

També hi ha una forta discussió al voltant sobre quina és la voluntat real dels catalans. Joan Majó en el seu article “Secuestradas y manoseadas” s’exclama davant la distorsió interessada de les realitats catalana i espanyola. Antoni Dalmau s’interroga sobre els fulls de ruta de les diferents propostes polítiques en el seu article “I el full de ruta?”. Juan-José López-Burniol afirma la importància de la llibertat en el dret civil català i les seves conseqüències. Rafael Tapounet en la seva crònica “Els catalans prefereixen més autogovern que la independència” explica els resultats de l’enquesta realitzada per l’empresa GESOP per encàrrec d’El Periódico de Catalunya, en la que un 47% dels enquestats es declaren partidaris d’un major autogovern dins d’una Espanya federal, un 28,7% es mostren satisfets amb la situació actual i un 16,2% afirma que el que més convé a Catalunya en aquests moments és la independència. Llegiu també l’article de Joan Tapia “Irritats i catalanistes… però també prudents” referit a aquesta mateixa enquesta.

Sobre la reunió entre els presidents Montilla i Zapatero a La Moncloa i la conferència de José Luis Rodríguez Zapatero a Tribuna Barcelona us convido a llegir l’article de Vicenç Navarro “El presidente Montilla continúa llevando razón”, l’editorial d’El País “Tiempo muerto“, i els articles de David Miró “El sacrifici del president Montilla”, Luis Rodríguez Aizpeolea i Miquel Noguer “Zapatero pacta rescatar el Estatuto antes de las elecciones catalanas”, Antonio Franco “Indicis que Zapatero reacciona” i Pilar Santos i Neus Tomàs “Zapatero assumeix les seqüeles polítiques de la sentència de l’Estatut”.

Segueixen apareixent interessants articles que analitzen la sentència del Tribunal Constitucional. Aquesta setmana sí que us puc oferir el contundent i polèmic article de José Antonio González Casanova “No n’hi havia per tant”, la sòlida contribució de Carles Viver Pi-Sunyer “Efectos jurídicos de la sentencia del Estatut” i l’aportació optimista de Joaquim Coll “Lectura positiva de la sentència”.

No us hauríeu de perdre les reflexions de fons contingudes en els articles d’Antonio Papell “Catalunya i la lògica constitucional”, Xavier Vidal-Folch “Catalanes y/o españoles”, Ramón Cotarelo “Els espanyols som una nació” i Ignacio Sánchez-Cuenca “¿Quién teme a la nación?”. I també us interessarà el contingut del Manifest de Nou Cicle “D’on venim, on som, on anem“.

El Ple del Parlament aprovarà el dimarts a la tarda la llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. I ja era hora! Llegiu al respecte l’article de Jordi Mercader “Homenatge a la realitat”. També el Ple del Parlament debatrà dijous les conclusions de la Comissió d’Investigació sobre el cas Palau que s’hauran aprovat dimarts. Podeu llegir al respecte els articles de Jesús García Albalat “Claus de l’escàndol”, Andreu Mayayo “El somriure de Millet i la befa convergent” i Francesc Valls “Dignidad nacional”.

Passant a qüestions relatives més estrictament a la política espanyola us convido a llegir l’editorial d’El País “La renovación del TC“. Sobre el Debate del estado de la nación i la situació política espanyola us convido a llegir el magistral article de Luis Arroyo “Cuidado, Mariano, que se nos nota”. I sobre el desè aniversari de José Luis Rodríguez Zapatero com a secretari general del PSOE us convido a llegir l’editorial d’El País “Zapatero, una década“.

Sobre la reforma laboral us convido a llegir els articles de la consellera de Treball Mar Serna “La mejor reforma laboral aún está en nuestras manos” i José María Zufiaur “Inestabilidad laboral contraproductiva”.

Sobre la situació econòmica us convido a llegir els articles de Joaquín Estefanía “Sobresaltos de agosto”, Angel Laborda “Análisis comparativo de la deuda española” i Jordi Sevilla “Cuatro crisis en un solo desempleo”.

Sobre la situació econòmica dels Estats Units us convido a llegir els articles de José Antonio Herce i Alvaro Lissón “Enfriamiento en EE.UU.” i Paul Krugman “La ineficaz Reserva Federal”.

Mentre escric aquestes línies m’arriba la notícia que Israel ha impedit que entri a Gaza una delegació parlamentària de la que formen part dos diputats socialistes catalans al Congrés, Jordi Pedret i Meritxell Cabezón. Vegeu també la notícia a l’edició digital d’El País.

I per acabar quatre magnífics articles amb reflexions de fons: Predrag Matvejevic “Crepúsculo en el Mediterráneo”, Joan Barril “Miralls deformants”, Robert Skidelsky “Keynes y la socialdemocracia” i Daniel Innerarity “La política, sola ante el peligro”.

“Perles” del programa del Polònia emès el 22 de juliol, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA
– Montilla i ZP parlen a través d’un intèrpret… (com en aquell gag extraordinari de Montilla i Camps en català-valencià) serà que no parlen el mateix idioma? Al final, és clar, qui se’n cansa primer és l’intèrpret, que diu que ell a la mani del 10-J ho va entendre tot perfectament.

– Mas i Pujol (i Duran) disfrutant de l’última escapada abans d’assumir responsabilitats. Mas trempa de valent ;)

EL MILLOR
– Sentit al Museu de la Independència, on el venerable Sr. Carod fa de guia: “Ara [1992] som pocs i grenyuts, però arribarà un dia que un milió i mig de catalans ompliran d’estelades el passeig de Gràcia! Sí, home, i què més, el Garzón a judici?”. I qui porta el xiringuito de souvenirs sobiranistes? En Puigcercós! Amb l’espardenya de Macià, l’urna del referèndum d’Arenys i el Fossar de les Moreres de Playmobil (amb flama incorporada, extraordinari!)…. es veu que ara [2020] tothom és independentista, fins i tot els immigrants i els pijos, però hi ha una cosa que no està clara “Si ara tots som independentistes, perquè estem encara a Espanya?”

EL PITJOR
– Quan ¡per fi! Antoni Bassas aconsegeuix la seva entrevista amb Obama es carrega l’original de la declarció d’independència dels EUA i ups! tornen a ser colònia anglesa. Bassas corre a entrevistar la Reina d’Anglaterra: “tranquils, demanaré que us donin un estatut d’autonomia“.

ARXIU HISTÒRIC (avui fa un any)
– Activitat frenètica a la plaça de Sant Jaume per la rivalitat entre l’Ajuntament i la Generalitat: eeeeel 8!!!! Montilla i Hereu jugant al mocador. Eeeeeeel 5!!! Ara és Saura vs. Mayol

LA FRASE DE LA SETMANA
– “Ha llegado el momento de que la monarquia caiga bien“. No, no es tracta d’un pla de neteja d’imatge, sinó que el rei esperona la reina i el príncep a entrenar-se per no anar tant per terra, que els fa quedar ridículs a les primeres planes dels diaris. Bo. Però llarg.

SURREALISTA
– Rajoy embarassat: “No sé como pudo pasar, yo siempre tomo precauciones“

ALGÚ HO HAVIA DE DIR
– Cadaqués no és tan bonic com a les postals… Perdoneu, però algú ho havia de dir!
– Les imatges del Tour de França són iguals cada any… Perdoneu, però algú ho havia de dir!

LA NOVETAT
– Fermí Fernández i Eudald Carbonell “Sota terra“ de la plaça de Sant Jaume. I què hi ha? La mariconera de Pau Claris, la gilette de Guifré el Pilós i diuen que fins i tot s’hi pot trobar la dignitat perduda de Catalunya!! Agh, el que surt del forat és el president Montilla, i l’Artur Mas també hi és!

ZW 224 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

www.elquintopoder.cl

A tres segles que naixés l’expressió “el quart poder”, per referir-se a la força de la premsa en la formació d’opinió pública i el control dels tres poders de l’Estat, avui es genera davant dels nostres ulls -i les nostres pantalles- una nova força d’enorme magnitud. L’aparició de noves plataformes tecnològiques i nous usos de les xarxes virtuals, dóna pas a “el cinquè poder”, més democràtic, horitzontal i participatiu que els altres: és el poder sorgit de l’acció directa i coordinada, del debat informat i de l’encontre “directe” entre els ciutadans i ciutadanes, les seves idees i les seves causes. Així és com es presenten a “El quinto poder”, una iniciativa de la Fundación Democracia y Desarrollo (Xile) que vol crear una comunitat orientada centralment a estimular la participació ciutadana i l’acció política. És un espai obert de debat i construcció d’idees que s’aniran transformant en accions concretes empreses pels usuaris, tant en la pròpia xarxa com fora d’ella.

elquintopoder.cl es proposa com l’espai natural per a l’organització de grups interessats en causes específiques, per desenvolupar-les, difondre-les i contrastar-les amb qui pensin diferent o tinguin propostes alternatives. També es proposa com el mecanisme per representar davant dels actors polítics i la ciutadania, noves propostes i reflexions perquè siguin incorporades a l’acció política quotidiana i contribueixin a la creació de nous idearis.

Es compon d'”entrades destacades”, on qualsevol membre de la comunitat pot penjar els seus articles; “accions”, amb idees per a l’acció política on qualsevol pot apuntar-se o donar a conèixer la seva iniciativa; i “comunitat”, un gestor de contactes fets a la comunitat web.

Des de fa uns mesos participo enviant algun dels meus articles.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 25 Juliol 2010, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.