Debat parlamentari sobre la sentència

Ahir es va celebrar el debat específic sobre la Sentència del Tribunal Constitucional al Parlament de Catalunya. Un debat que es va iniciar amb la magnífica intervenció del President Montilla, que cal llegir i conservar. També podeu llegir la meva intervenció en el debat com a portaveu del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi. A manca de proposta unitària acordada pels partits, a proposta del president Montilla, el Parlament va aprovar una resolució per àmplia majoria (115 vots a favor i 18 en contra; CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA a favor, i PP i grup mixt en contra) que us transcric a continuació.

Resolució 750/VIII del Parlament de Catalunya, sobre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el dia 16 de juliol de 2010, ha debatut les propostes de resolució presentades pels grups parlamentaris, subsegüents al debat general sobre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Finalment, d’acord amb el que disposa l’article 134 del Reglament del Parlament, ha adoptat la següent

Resolució

El Parlament de Catalunya, com a mostra de disconformitat amb el contingut de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel Partit Popular contra l’Estatut, tot respectant les institucions en què s’organitza l’Estat de dret, en reivindicació de l’Estatut acordat entre una delegació d’aquesta cambra i les comissions constitucionals del Congrés dels Diputats i el Senat, aprovat per majoria absoluta per les Corts Generals i aprovat en referèndum per una majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i per manifestar el compromís de les institucions catalanes de defensar-lo íntegrament i d’extreure’n tot el potencial d’autogovern que conté, ratifica solemnement el preàmbul de la nostra llei fonamental:

«Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d’acollida.

»El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l’Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l’Estat de les autonomies.

»La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa.

»El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.

»Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat.

»És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del 1979, aquest Estatut assumeix que:

»Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps venidors.

»Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones.

»L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés.

»L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya.

»La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes.

»Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix.

»Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just.

»El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.

»En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut.»

Palau del Parlament, 16 de juliol de 2010

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dissabte 17 Juliol 2010, in Anotacions. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.