Exigència de claredat

Una de les coses que més admiro del president Montilla és que sap on va, sap de què parla i parla clar. En teniu una nova mostra en l’entrevista al president Montilla que li fan Francesc Valls i Miquel Noguer avui al diari El País.

M’ha interessat molt la reflexió del President Montilla sobre el present i el futur del socialisme democràtic en la Jornada “Next Left” organitzada per la Fundació Rafael Campalans i la Fundació Europea d’Estudis Progressistes. Jo també hi vaig participar i trobareu aquí la meva intervenció. En la intervenció del President hi trobareu citats els articles de Lluís Bassets “Estampas del mundo antiguo” i Kepa Aulestia “Un cambio a fondo”. També us interessarà el darrer número de la revista de la Fundació Rafael Campalans dedicat de forma monogràfica al tema “Crisi i renovació de la socialdemocràcia europea”. Antoni Gutiérrez-Rubí va fer una intervenció sobre l’organització i la comunicació de la socialdemocràcia europea també en el marc de la Jornada.

Aquesta setmana el Govern de Catalunya ha seguit desplegant els acords de la setmana passada per reduir el dèficit públic i garantir que l’esforç col·lectiu que cal emprendre sigui el màxim d’equitatiu possible. Aquí trobareu la referència dels acords de govern de dimarts, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Més pressió fiscal i més austeritat“, la crònica de Marc Bataller “La puja de l’IRPF afectarà 20.000 persones i suposarà 75 milions per a la Generalitat” i la crònica de Pau Echauz “Montilla rebajará la petición de deuda a los mercados financieros”.

Aquesta setmana hem tingut una bona notícia econòmica: la disminució de l’atur. Vegeu a les cròniques de Manuel Estapé Tous “El desempleo disminuye en 76.223 personas en mayo”, Alejandro Bolaños “El paro experimenta su mayor caída desde que arrancó la crisis” i C.D. a El País “Cataluña lidera el descenso del desempleo en mayo“. La crisi és encara lluny d’haver acabat però les dades de l’atur mostren que hi ha motius per a l’esperança.

Al llarg de la setmana ha seguit la polèmica al voltant de la creació de la Comissió d’Investigació en relació a les irregularitats detectades en la gestió del Palau de la Música sobre la possible utilització d’aquesta institució com a font de finançament irregular de la fundació vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya, i als casos Millet i Pretòria. De tot el que s’ha publicat vull destacar l’article d’Enric Company “Alavedra, Prenafeta, Pujol y la exigencia moral” i l’acudit de Ferreres que trobareu aquí sota on es veu Josep Antoni Duran Lleida llegint un diari que porta per titular “Els pispes de Pretòria esperaven la victòria de Mas amb candeletes”.

Algunes de les transcripcions de les converses contingudes en el sumari no tenen relació amb el cas, la qual cosa com diu Miquel Roca en el seu article “Lo dudo” és més que discutible des del punt de vista constitucional. D’una d’aquestes converses se’n desprèn que el model de finançament acordat entre els governs de Catalunya i Espanya agradava a CiU molt més del que deien en les seves declaracions públiques. Vegeu la notícia en la crònica de El Periódico de Catalunya “El sumari revela que el model de finançament agradava a CiU” i l’opinió al respecte de Sergi Sol i Bros en el seu article “Claca responsable”.

Sobre el permanent debat sobre l’encaix entre Catalunya i Espanya us convido a llegir l’imprescindible article de Daniel Fernández i Joaquim Coll “El asedio de la regresión”. També sobre aquesta qüestió aquesta setmana s’ha emès a TV3 el documental de Dolors Genovès “Adéu Espanya?“. Podeu llegir la crítica televisiva de Sergi Pàmies “‘Prime time’ soberanista” i l’opinió crítica de Daniel Fernández i Joaquim Coll “Quan sobra l’interrogant”.

Segons sembla dimarts que ve la Mesa del Parlament donarà llum verda a la Iniciativa Legislativa Popular que pretén la convocatòria d’un referèndum sobre la independència. Llegiu al respecte la crònica de Lluis Bou al diari Avui i seguiu el procés al web de les consultes. És obvi que no comparteixo la iniciativa i que em sembla absolutament contradictòria amb la defensa de l’Estatut votat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Crec que els sectors contraris a l’aprofundiment del nostre autogovern troben de vegades l’involuntari suport d’alguns que volen anar molt més enllà (recordeu que, entre d’altres coses, encara està pendent el pronunciament del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel PP contra el nostre Estatut). I considero absolutament xocant que aquesta operació compti amb el suport de CiU. Convindria que d’una vegada per sempre CiU aclarís si el seu projecte és estatutari o independentista. Crec que no és acceptable que un partit que aspira a tornar a governar Catalunya amagui un element essencial del seu projecte. ¿Com poden els ciutadans i ciutadanes de Catalunya confiar en un candidat que amaga les seves conviccions sobre la independència per conveniència política? ¿És possible desitjar la independència i no descartar un futur acord amb el PP? Segons sembla dimarts tindrem més pistes sobre quin projecte de futur té CiU pel nostre país.

Abans de passar a qüestions relatives a la política espanyola us recomano que llegiu l’article de Carme Miralles “Una nova etapa per a Barcelona”.

Sobre la política del govern socialista podeu llegir l’entrevista a José Blanco que li fa Esther Esteban a El Mundo, el meu article publicat a ABC  “Esfuerzo y reformas” i l’article de Rosa Paz “Zapatero fa els deures”.

Sobre les conseqüències de la difícil situació econòmica i de la precarietat parlamentària del govern d’Espanya podeu llegir els articles de Francisco Bustelo “La España agitada”, Miguel Angel Aguilar “Que a España le vaya bien”, Josep Oliver “Responsabilitat, rigor i consens”, Joaquín Estefanía “Victoria pírrica o nada de nada”, Fernando Garea “A la caza del voto del PSOE” i Gonzalo López Alba “Las tres en raya”.

Tampoc no està clar que el PP pugui arribar a La Moncloa només confiant en el desgast socialista, també té algunes qüestions pendents. Llegiu al respecte les entrevistes a Angel Luna, portaveu del PSPV-PSOE a les Corts Valencianes que li fan respectivament Maria Josep Serra a El Periódico de Catalunya i Sergi Tarín a Público, i els articles de Manuel Rivas “El ‘giro Trillo'”, Luis García Montero “La corrupción y la política” y Esteban Hernández “¿Qué tiene que hacer el PP para perder las elecciones generales de 2012?”.

Sobre la valoració exageradament negativa de la situació econòmica espanyola es fa imprescindible llegir l’article de Xavier Vidal-Folch “Contra la corriente”.

Però certament la situació econòmica és molt delicada i les mesures que ha hagut de prendre el govern socialista són dures i desanimen les seves bases electorals encara que siguin assumides com a mal necessari i responguin a una estratègia compartida per tots els governs europeus. Una estratègia que, per altra banda, és discutida per alguns experts que creuen que l’ajustament econòmic pot comprometre el creixement. Llegiu al respecte els articles de Josep Ramoneda “El gran error”, Mario Trinidad “Consejos a un gobierno entre tinieblas”, Amparo Estrada “El espejismo del déficit”, Paul Krugman “La camarilla del dolor”, Angel Laborda “Lástima de brotes verdes”, Joan Majó “¿Recuperación o ajuste? He ahí el dilema”, Joaquim Boixareu “La fórmula de Finlandia”, Carmen Alcaide “Las indeseables subidas de impuestos”, Edward Hugh “Exportar o morir, un arduo dilema”, David Taguas “Demanda, competitividad y ajuste fiscal” i Jordi Sevilla “¿Habla usted japonés?”.

En els propers quinze dies es decidirà si la futura reforma laboral és fruit d’un acord entre els agents socials o si el govern es veu obligat a impulsar-la sense haver-la acordat prèviament. Llegiu al respecte les reflexions de Josep Lluís Sureda “¿Contamos bien a nuestros parados?”, Joaquín Estefanía “Reforma emblema” i l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Una reforma laboral urgent“.

Com deia, el futur de la nostra economia està estretament lligat al futur de la pròpia economia europea. Des d’aquest punt de vista trobareu molt interessants les opinions contingudes en els articles de Ralph Atkins “La eurozona: el estado de la unión”, Tahar Ben Jelloun “Europa es una bendición”, l’editorial d’El País “Accidente húngaro“, Andy Robinson “Hungría y la UE piden calma”, Sami Naïr “El dilema alemán”, Claudi Pérez “Alemania siempre gana”, Isidre Ambrós “El G-20 respalda el ajuste europeo”, Salvador Giner “L’Europa inesperada” i l’editorial de La Vanguardia “La deriva federal de Europa“.

L’obsessió del govern d’Israel per mantenir l’inhumà bloqueig de la Franja de Gaza ha motivat l’atac a una flotilla de vaixells que pretenien arribar a la costa amb ajuda humanitària causant nou víctimes mortals. Podeu llegir al respecte l’editorial d’El País “Atropello israelí“, Rafael Vilasanjuán “Crim i càstig en aigües internacionals”, Lluís Foix “El miedo de Israel”, Esteban Beltrán “El asfixiante bloqueo de Gaza”, Carlos Carnicero “Israel i els límits de la seva barbàrie”, Ignacio Escolar “Tu ojo golpea mi puño”, Lluís Foix “Els jueus i l’Estat d’Israel”, Miguel Angel Bastenier “Impunidad”, David Grossman “Una marioneta sujeta por un hilo”, Robert Fisk “Políticos que son demasiado cobardes para salvar vidas”, l’editorial d’El País “El alcance de un asalto“, Antoni Segura “Ha estat més que un error”, Amos Oz “La flotilla de Gaza y los límites de la fuerza”, Emilio Menéndez del Valle “Israel continúa rechazando la paz”, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “La propaganda d’Israel i els fets“, Gideon Levy “Netanyahu tenía razón”, Pascal Boniface “La impunidad de Israel”, Lluís Bassets “Guerras sinérgicas” i Yossi Beilin “La necesidad de una solución”.

Amb debats de fons sobre qüestions diverses us recomano que llegiu els articles de Jaume Puig-Junoy “Receptes i dèficit públic”, Manuel Castells “Las culturas de la crisis”, l’editorial d’El País “Afrontar el debate” (sobre el ‘burka’), Francesc Valls “El ‘burka’ catalán”, Juan Hernández Vigueras “Mercados o democracia”, Reyes Mate “Al rescat de la política”, Joaquín Estefanía “El desapego ciudadano”, Susan George “Crítica a la élite de Davos” (extracte del seu llibre “Sus crisis, nuestras soluciones”, editat per Intermón Oxfam i Icària editorial), Jordi Font “El repte de les finances globals” i Javier Cercas “La puñetera verdad” (en réplica a Joaquín Leguina que equiparava les responsabilitats de republicans i sublevats en la guerra civil espanyola).

ZW 217 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.fundacioperlapau.org/mirades/

Mirades per la Pau” és un projecte de la Fundació per la Pau en el qual es recullen les reflexions de diferents professionals de l’àmbit periodístic, social, cultural i intel·lectual català sobre els reptes de la pau avui i sobre la tasca que realitza la Fundació.

Una reflexió oberta i compartida amb persones que, tot i tenir un compromís amb la pau i coneixent mínimament la Fundació per la Pau, no estan necessàriament vinculades al treball directe en aquest àmbit. És per això que els textos que es recullen en aquest projecte ofereixen una visió plural i suggerent enfocada des de diversos punts de vista. Junt amb en Fèlix Martí, Francesc Torralba, Gemma Lienas, Companyia Elèctrica Dharma, Siscu Baiges, Rosa Regàs, Ignasi Riera o Ada Castells, entre molts altres, he tingut el plaer de contribuir amb la meva aportació.

ZV (Zona Vídeo). Vídeo de presentació de la Segona Edició de Femitic, Vídeo Festival per Dones impulsat per Dones en Xarxa. I 18a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (del 10 al 20 de juny).

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 6 Juny 2010, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.