Un Dia d’Europa per reflexionar

Aquesta setmana ha seguit l’esforç encapçalat pel president de la Generalitat per impulsar la renovació del Tribunal Constitucional. Vull destacar el seu imprescindible article a El País “Las razones de Catalunya merecen ser atendidas“. També s’ha entrevistat amb el president del PP, Mariano Rajoy, sense aconseguir cap canvi en la coneguda posició del PP: ni retirar el seu recurs contra l’Estatut, ni afavorir la renovació del Tribunal Constitucional. Sobta el silenci de CiU al respecte, que he denunciat en l’article que m’ha publicat la revista digital eldebat.catSilenci = complicitat“. Ningú no pot entendre com CiU no adverteix al PP que si no canvia de posició en el tema del recurs o, com a mínim, en el tema de la renovació del TC, no podran comptar amb fer acords amb ells en el futur. Sembla que per CiU és més important deixar les portes obertes a un pacte amb el PP a Barcelona i a Madrid que defensar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

És evident, doncs, que caldrà seguir impulsant la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional. Aquest procés servirà també per posar de relleu les veritables intencions de les forces polítiques catalanes, si és cert que juguen de veritat la carta unitària cercant un èxit a Madrid, o si el que fan és partidisme de curta volada de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya que se celebraran a la tardor. Si el que volen és guanyar batalles a Madrid, ho faran al costat del president cercant l’acord amb el PSOE. Només cal recordar que una modificació de Llei Orgànica requereix el suport de la majoria absoluta al Congrés dels Diputats i al Senat. I l’aritmètica és implacable. Al Congrés dels Diputats la majoria absoluta són 176 diputats; el PSC en té 25, CiU en té 10, ERC e té 3 i ICV-EUiA en té 1. Per vèncer la negativa dels 153 diputats i diputades del PP, necessitem el concurs dels 144 diputats i diputades del PSOE. Al Senat també els números “canten”: la majoria absoluta són 132 senadors; el PSC en té 10, CiU en té 7, ERC en té 4 i ICV-EUiA en té 2. Per vèncer la negativa dels 123 senadors i senadores del PP, necessitem el concurs dels 105 senadors i senadores del PSOE. Aquest és el sentit de l’actuació del PSC, seguint les indicacions del President de la Generalitat.

Divendres es va celebrar a la seu central del PSC una reunió dels responsables territorials de campanya que va servir per presentar la nova web “President Montilla“. Podeu llegir les intervencions en aquesta reunió del director de la campanya, Jaume Collboni, i del candidat socialista a la Presidència de la Generalitat, José Montilla. Dissabte es va celebrar la Festa de Maig del PSC de Barcelona. Us convido a llegir les cròniques de l’acte fetes per José Rico a El Periódico de Catalunya i Raúl Montilla a La Vanguardia.

Quan encara falta temps per a les eleccions convé anar explicant la gestió del govern de Catalunya. En aquest sentit, no insistiré prou en la necessitat de promocionar el web de la Generalitat “Construïm” que conté la ingent obra de govern 2006-2010; és imprescindible que la visiteu i la difongueu. I per descriure la qualitat dels nostres serveis públics només cal recordar que el rei Joan Carles ha triat l’Hospital Clínic de Barcelona per operar-se (també van operar la meva mare d’un tumor al pit, atesa i curada magníficament). Per cert, aprofito per convidar-vos a que us feu seguidors i seguidores del President Montilla a Facebook.

Tot seguit us recomano una bona colla d’articles sobre la política catalana i el debat sobre la situació del Tribunal Constitucional. Sixte Moral “A favor del primer, del segon i d’un tercer (tant de bo) tripartit”, Bonifacio de la Cuadra “La Constitución sin intérprete”, Enric Company “Un negativo condominio bipartidista”, Ernesto Ekáizer “Son lentejas…” (sobre el TC), Lluís Foix “Dues visions contraposades” (independència versus una altra Espanya), Joan Tapia “Fractura irreparable” (l’Estatut, el TC i el PP), Jesús Maraña, director de Público, “Nuevo ‘cepillado’ contra la España plural” i “Jueces y patriotas“, l’entrevista a Francesc Vallès que li fa Pere Gendrau a l’Avui, Jordi Font “Culpa dels ‘partits espanyols’?” i Toni Soler “Una idea luminosa”.

Sobre el debat al voltant de la immigració us recomano tres articles: Marco Schwartz “De Arizona a Badalona”, Xavier Rius Sant “Debat d’immigració: qui se’n beneficia?” i Jaume Oliveras “Incivisme popular”.

Sobre la situació econòmica a Catalunya us recomano també tres articles: Cinto Ros Ombravella “Catalunya: guanyant-se la vida”, Lluís Pellicer “La luz al final de la recesión en Catalunya” i Salvador Enguix i María José Carchano “Un corredor contra reloj” sobre la necessitat i peripècies del corredor mediterrani.

Quan tècnicament Espanya està sortint de la recessió, la situació econòmica segueix essent molt delicada. Sobre la situació econòmica espanyola i les seves urgències us recomano uns quants articles: Joaquín Estefanía “El reparto de la austeridad”, Joan Tugores “Déficits”, Jesús Caldera “La dependencia sí es sostenible”, Mercedes Jansa i Antoni Fuentes “La desocupació deixa de créixer per primera vegada en vuit mesos”, Josep Oliver “Atur i recuperació: el debat erroni”, Michele Boldrin i Pablo Vázquez “Reflexiones desde el borde del abismo” i Xavier Vidal-Folch “Tiburón ávido de sangre”.

També us poden interessar els articles de Manuel Castells “La crisis siempre llama dos veces”, Jordi Sevilla “El relojero ciego” (sobre les reformes que cal emprendre), Joaquín Estefanía “La estabilidad”, Angel Laborda “Aparece el Sol, envuelto en grandes nubarrones” i l’entrevista a Carlos Ocaña que li fa P. González a Público.

I per acabar amb les qüestions relatives a la política espanyola quatre flaixos en forma de quatre articles: Araceli Manjón-Cabeza “El procedimiento en Derecho” (sobre el cas Garzón), l’editorial d’El Mundo “Rajoy da la cara por Camps y se la parte al PP“, Gran Wyoming “Que sí, que somos idiotas” (ironitzant sobre la credibilitat que mereixen les explicacions del PP) i Jorge Dezcallar “Lo que nos hace admirables” (reivindicant la transició).

La foto de Maria Badia serveix per il·lustrar el Dia d’Europa que el PSC celebra amb el nostre Manifest “Per una plena ciutadania europea” impulsat precisament per Maria Badia i Raimon Obiols, els nostres eurodiputats. També és un bon moment per recuperar les “40 propostes per al futur d’Europa“, elaborades pel Grup Català de Reflexió sobre el futur de la Unió Europea impulsat pel president Montilla. I per a convidar-vos a la inauguració de l’exposició “PROJECTE EUROPA. Les inversions de la Unió Europea a Catalunya” que tindrà lloc demà dilluns a les 19h. al Centre Cultural Barradas de L’Hospitalet de Llobregat, amb la presència de l’Alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, el conseller d’Economia, Antoni Castells, i el delegat de la Comissió Europea, Manel Camós. Aprofito també per recomanar-vos la lectura de dos articles de Max Vives-Fierro, director de la Fundació Catalunya-Europa, “Ara toca Europa” i “L’Europa social que hauria de ser“.

Avui es potser més evident que mai que el nostre futur es juga a Europa i que Europa està en un moment d’incertesa que cal superar d’immediat. Segur que no és casual que s’hagi conegut avui, Dia d’Europa, l’Informe del Grup de Reflexió sobre el futur de la Unió Europea presidit per Felipe González (atenció, arxiu de 260K). No us perdeu l’entrevista a Felipe González que li fa avui a El País Andreu Missé, o els resums sobre les conclusions del “Comitè de savis” fets per Andreu Missé a El País i Eliseo Oliveras a El Periódico de Catalunya. Ho resumeix molt bé l’editorial d’El País d’avui mateix “Reactivar Europa“.

Certament les recomanacions del grup presidit per Felipe González arriben en un moment absolutament delicat per a la Unió. Avui mateix l’Ecofin està reunit per fer front a la primera crisi de l’euro. Podeu llegir al respecte una bona colla d’articles: Joaquín González-Herrero “El euro en la encrucijada”, Paul Krugman “La trampa del euro”, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Crisi de l’euro: una victòria europea“, Enrique Barón “La cigarra y la hormiga”, Sami Naïr “La victoria de los mercados financieros”, Amparo Estrada “El negocio de hundir un país”, Eliseo Oliveras “La indecisió europea surt molt cara”, Beatriz Navarro “La eurozona lanza un fondo de estabilización para proteger el euro”, Andreu Missé “El Ecofin se conjura para crear un mecanismo que proteja la eurozona”, Sol Gallego “El euro, garantía de paz”, Manel Pérez “‘Es una batalla de la política contra los mercados'”, Paul Krugman “Un dinero demasiado lejano” i Angel Ubide “El rescate de la zona euro”.

Dijous (dia laborable, per cert) es van celebrar les eleccions generals al Regne Unit. I el resultat va sorprendre a alguns: no va haver majoria absoluta pels conservadors, els laboristes van aguantar més del que se suposava i els liberaldemòcrates van seguir penalitzats pel sistema majoritari i no van pujar el que molts preveien. Les enquestes a la sortida dels col·legis la van clavar però, en canvi, l’administració electoral va mostrar disfuncions amb centenars de persones que es van veure privades del dret a votar (ho vaig veure en directe a la BBC, m’hi vaig estar fins a les quatre de la matinada!). Els resultats van ser els següents: Conservadors 306 escons (+97), Laboristes 258 escons (-89), Liberaldemòcrates 57 escons (-5), altres 29. El Parlament està integrat per 650 membres i, per tant, la majoria absoluta és de 326 escons. En aquests moments els Liberaldemòcrates estan negociant amb els Conservadors un acord de govern. Gordon Brown es reserva l’opció d’intentar-ho si David Cameron no se’n surt, i alguns laboristes parlen ja de la possibilitat d’un nou líder del partit. El que és segur és que sigui quina sigui la solució, difícilment aguantarà tota la legislatura. Us convido a llegir els articles de David Mathieson “Política i críquet”, Timothy Garton Ash “Reino Unido necesita a los liberales”, Walter Oppenheimer “Las tribulaciones de Nick Clegg”, Begoña Arce “El laberint britànic” i Rosa Massagué “Temps difícils per al ‘premier’ sigui qui sigui”. També us pot interessar la declaració de Compass, prestigiós grup renovador que treballa per la transformació del Partit Laborista, que es decanta clarament a favor d’una aliança progressista Lib-Lab.

Per acabar us recomano els articles de Lluís Bassets “Dos historias ejemplares” sobre els llibres apareguts sobre José Montilla i Artur Mas, Daniel Innerarity “Gobernar el riesgo”, Luis Arroyo “Atención: ‘sofisticados’ votando”, Xavier Muñoz “Resistència activa” sobre el llibre de memòries de Joan Reventós i alguna reflexió d’actualitat, Lucía Abellán “Urge un cambio en las pensiones” i Rafael Poch “El ‘milagro’ del empleo alemán”.

I un recordatori sobre la consulta ciutadana sobre la reforma de la Diagonal. Tindrà lloc la setmana que comença demà dilluns fins diumenge a les 10h. Trobareu tota la informació respecte de la consulta a la secció corresponent del web de l’Ajuntament. Jo votaré, és clar. I he decidit, després de donar-hi moltes voltes, recolzar l’opció A, és a dir, el bulevard. A sobre d’aquestes línies hi trobareu una foto de com quedaria. Crec que és la que proporciona un millor equilibri entre les necessitats dels vianants, dels comerciants, dels veïns, del transport públic i dels ciclistes. I pel meu gust és la més maca i conserva els arbres que ja existeixen. En fi, penseu-vos-hi bé i voteu. Millorar la Diagonal és apostar pel futur de Barcelona.

No he pogut anar al Saló del Còmic. Però he llegit un llibre de Juanjo Sáez aquest cap de setmana. Us el recomano!

“Perles” del programa del Polònia emès el 6 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– Diàleg de sords. Mariano Rajoy, que seeeembla que digui que sí a tot per estalviar-se la bronca del Front Català, ha anat a Palau amb taps a les orelles.

– La visita dels cosins grecs de la Reina a la Zarzuela. Els pobres, com que ho estaven passant tan malament allà, s’instal·len amb els Reis, ballen sirtakis i es carreguen la vaixella d’Isabel II. Que qui pagarà els plats trencats? El cosí Aristòtil diu que truquem a l’Angela Merkel…. Tres mesos més tard la crisi grega ha arribat a Espanya i ara són els reis els que s’han apalancat al palau del rei del Marroc a menjar-se el seu cous-cous.

– El monòleg d’Artur Mas com a resposta a una simple pregunta de Toni Soler: “Vostè és independentista?” La resposta llarguísssssima, plena de frases que comencen per “tot i que…”. Molt aclaridor, sí, senyor.

– Boníssimes les negociacions del divorci PSC-PSOE: qui es queda la seu de Nicaragua? I els diputats de Madrid? Els retrets són mutus i constants… un cop massa dur per Carme Chacón. El discurs emotiu de la Ministra sobre els bons moments passats és interromput per Zapatero “Carme, son habas contadas“

– Que bo recuperar a Carme Ruscaleda amb les seves arrecades i davantals impossibles per consolar a Ferran Adrià que ha perdut el títol de Millor cuiner del móng…. i el successor no és altre que un que havia treballat al Bulli… el Mindundi!!

EL MILLOR
– El Dr. Caparrós i l’infermera Carmeta, extraordinaris, com sempre… reclamo secció setmanal!!! Y a taparse que hase frío!

EL PITJOR
– Avui, cap ;)

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– La unitat financera de Renfe, formada per Michaela i Michael (from Rumania) que van demanant pels trens amb lʼacordió preceptiu ˮSinioooor, no tengui dineriiiiiˮ. El de lʼacordió també serveix per omplir les interminables pauses del Conseller Nadal.

LA PICADA D’ULLET
– Sona l’alarma dels mòbils de Montilla i Mas? ui, ja ha passat el dol i s’ha aixecat la veda per criticar Samaranch, és l’hora del Judici Històric –diuen–, però… saps què? ho deixem per un altre dia –diuen.

MALA LLET
– Els membres del TC “torejant-se” l’Estatut a la Maestranza. Narra la corrida el gran Matías Prats (pare). [Això sí que és una campanya antitaurina]. Toregen el Niño de la Caverna i el toro es diu Antipatriótico.

KA FORT
– Dos capellans fent de segurates a la porta de l’Església com si fos una discoteca. I no deixen entrar els nois menors de 18 anys…

ZW 213 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

El pròxim 9 de maig se celebra el Dia d’Europa, així que us presento un parell de referències que poden resultar d’interès:

Presseurop. Una revista de premsa europea que va néixer arrel de les passades eleccions europees, impulsada per la Comissió. La revista fa una selecció diària d’articles de diferents diaris europeus com: Le Monde, Libération, La Repubblica, Frankfurter Allgemeine Zeitung, The Irish Times, El País o El Periódico de Catalunya, entre altres, traduint-los a deu idiomes. És el primer lloc europeu d’informació multilingüe.

Repte 2030 per a la UE. Una iniciativa impulsada pel Ministeri de Ciència i Innovació i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, a través de l’Agenda Ciutadana de Ciencia e Innovación, amb l’objectiu d’identificar els desafiaments als quals la UE s’enfrontarà en els pròxims anys. Un marcador web a temps real i un altre instal·lat en el Consell Europeu de Brussel·les reflecteixen el sentir de la ciutadania europea i les tendències respecte a l’elecció del repte prioritari, que es pot votar fins el 26 de maig. Totes les propostes i el sistema de votació poden ser consultades des de la pàgina web. També es pot trobar l’Agenda Ciutadana a Facebook i a Twitter (@reto2030).

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 9 Mai 2010, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.