El segrest del Tribunal Constitucional

Començo per recomanar-vos la lectura de la intervenció de José Montilla davant del Consell Nacional del PSC un cop haver estat designat novament candidat socialista a la Presidència de la Generalitat, en aquesta ocasió per unanimitat. Hauríeu de llegir també l’entrevista al President de la Generalitat que li fa José Antich, director de La Vanguardia. I també us interessarà l’article de Jordi Barbeta a La Vanguardia sobre l’acte de l’elecció de José Montilla com a candidat a la Presidència de la Generalitat (aquí sota trobareu una foto de l’acte celebrat a Girona).

Però la notícia de la setmana ha estat sense cap mena de dubte el nou fracàs (i van cinc!) del Tribunal Constitucional en el seu esforç per dictar sentència sobre el recurs presentat pel Partido Popular contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, negociat entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, aprovat per aquestes i referendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Ja fa temps que molts advertim del risc d’una decisió que pogués desvirtuar el pacte polític referendat pels ciutadans (sols cal veure com se n’alegren d’aquesta eventualitat amb mateix entusiasme però diferent intenció peperos i independentistes). Suposo que de tot això en parlarem demà a les 18 hores a l’acte de debat obert sobre Federalisme organitzat per la Fundació L’Alternativa a la sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona (Pça del Rei, s/n) amb Rosa Regàs, Carles Viver i Pi-Sunyer i Jordi Miralles.

El risc d’una Sentència que desvirtuï el que els ciutadans varem votar va motivar el passat novembre l’editorial conjunt dels diaris catalans “La dignitat de Catalunya“. Potser com diu Suso de Toro en el seu interessant article “No basta un Estatut”, però si es trenca el pacte del que va néixer potser haurem fet tard.

És un fet gravíssim que una decisió tan transcendental com aquesta estigui en mans d’un Tribunal incomplet a causa de la defunció d’un Magistrat, en les deliberacions del qual un altre Magistrat ha estat privat de participar-hi, i amb quatre membres amb un mandat caducat, un dels quals ha estat precisament designat com a nou ponent de la sentència en substitució de la Magistrada Elisa Pérez Vera. La renovació del Tribunal ha estat bloquejada pel PP que sembla actuar guiat per un sol criteri: no hi haurà renovació si abans no hi ha una sentència sobre l’Estatut que ens doni la raó, avalant el nostre recurs d’inconstitucionalitat. Per aconseguir aquest bloqueig el PP ha fet un ús inadequat de la capacitat de proposta de candidats per part de les Comunitats Autònomes proposant els dos mateixos noms per part de tots els Parlaments autònoms en els que podia fer-ho, en comptes de ser fidel a l’esperit de la llei permetent que cada a Comunitat es proposessin diferents noms. El PP proposa dues persones altament controvertides i conegudes pel seu notable sectarisme, acreditat en els llocs de responsabilitat que han ocupat anteriorment. Actuant així el PP només deixa una sortida per tal que acabi el bloqueig imposat sobre el Tribunal Constitucional, que el PSOE cedeixi al seu diktat. L’article 17.2 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional és rotund: “Els Magistrats del Tribunal Constitucional han de continuar en l’exercici de les seves funcions fins que hagin pres possessió els qui els han de succeir”. La possibilitat plantejada per alguns de recusar els Magistrats és bastant remota ja que aquesta decisió dependria del propi Tribunal. És per això que el Tribunal Constitucional ha entrat ja en una deriva de difícil solució. És per això que el President Montilla ha reclamat la immediata i inexcusable renovació del Tribunal Constitucional en una declaració institucional feta un cop conegut el fracàs del Tribunal en el seu cinquè intent de dictar sentència. Finalment el president Montilla ha pogut parlar amb el líder del PP. Ara la pregunta és: recuperarà Rajoy el sentit d’Estat? O esperarà, com sempre, a veure si escampa?

Sobre aquesta qüestió podeu llegir els articles de José Antonio González Casanova “Una sentència maleïda”, Lluís Foix “No jugar con Catalunya”, Anna Serrano “Incapaç de dictar sentència”, les notes del diari El País “Los artículos considerados inconstitucionales” i “Los artículos que el Constitucional estaba dispuesto a aceptar“, l’editorial del diari El País “Otro Constitucional“, els articles d’Enoch Albertí “¿Tornar a començar?”, Jesús Maraña “Un Tribunal deslegitimado” i Toni Soler “¿Para cuándo dice que lo quiere?”. Per cert, en aquest darrer article, Toni Soler es fa ressò de la renúncia de la regidora del districte de Ciutat Vella, Itziar González Virós. Aprofito per enviar-li una abraçada des d’aquí i desitjar-li el millor.

Sobre algunes qüestions de política catalana us recomano els articles de Josep Ramoneda “La medida de la ambición”, Esther Vera “Autodestrucción”, Lluís Foix “El debate sobre la inmigración” i el ‘notable’ que li posa Joan Tapia al Conseller d’Economia i Finances Antoni Castells.

Sobre l’escàndol Gürtel i els seus efectes us convido a llegir els articles de José María Ridao “Prueba de resistencia”, Antoni Segura “Corrupció i ambició de poder”, Ignacio Sánchez-Cuenca “¿Se paga la corrupción?”, Gonzalo López Alba “La política del escándalo” i Carlos E. Cué i José Antonio Hernández “Corrupción a la sombra del poder”. Aquest darrer article constitueix una magnífica crònica del cas Gürtel i de totes les seves ramificacions, especialment útil per a aquells i aquelles que ja s’hagin perdut en el laberint. També en aquest afer Rajoy espera que tot s’oblidi. Però no és gens probable.

Sobre diversos enrenous judicials i particularment sobre el que afecte el jutge Baltasar Garzón us convido a llegir l’editorial d’El País “Egunkaria acaba bien“, els articles de Joan Tapia “D’Egunkaria a Garzón” i Salvador Milà “Pervivencia del franquismo judicial”, l’editorial d’El País “Explicar lo inexplicable“, els articles de José María Izquierdo “¡Qué apropiada querella, amigo fascista!”, Gran Wyoming “Caza de brujas”, Soledad Gallego-Díaz “Embrollo judicial” i José María Mena “Criticar no és ofendre”, i l’editorial d’El Periódico de Catalunya “El fantasma de Franco contra Garzón“.

Sobre la política del govern Zapatero us convido a llegir la conferència de José Blanco al Foro Nueva Economía i l’entrevista a Elena Salgado que li fa avui mateix Miguel Jiménez al suplement Negocios d’El País. Recollint algunes dades positives sobre l’evolució recent de la nostra economia podeu llegir l’article de Joaquín Estefanía “Algo se mueve”.

Sobre les difícils decisions a les que s’enfronta la política econòmica us convido a llegir els articles de Jordi Sevilla “Agitado, no revuelto” (sí, com els martinis de James Bond) i Josep Oliver “Atur, contractació i reforma laboral”, i els editorials d’El Periódico de Catalunya “Una idea interessant en la reforma laboral” i El País “Sorpresa positiva“.

Sobre debats una mica més de fons us recomano els articles de Miquel Barceló “¿Com crear noves empreses?”, Joaquín Estefanía “¡No pasarán!” (sobre les reticències als necessaris canvis en el sistema financer), Marina Geli “Cómo mantener la calidad y la equidad” (en el sistema públic de salut), Miren Etxezarreta “¿Quién sale de la crisis?” i Fernando Trías de Bes “El crac de la rosa”.

Sobre les dificultats per establir una política europea econòmica comú us convido a llegir els editorials del diari El País “Experimento griego” i “Decepcionante Ecofin“.

Reivindicant la creació immediata d’un Estat palestí us convido a llegir l’article de José Antonio Martín Pallín “Estado palestino, ahora”.

Sobre les crítiques a la jerarquia catòlica us convido a llegir els articles de Paolo Flores d’Arcais “El Vaticano y la pedofilia”, Hans Küng “Carta abierta a los obispos de todo el mundo” i Juan José Tamayo “El Pontífex i la seva guàrdia pretoriana”.

Per animar el debat d’idees m’ha interessat molt l’article de Justo Zambrana “La ‘cultura del límite'”, sobre la necessitat de posar límits al laissez faire econòmic.

I acabo parlant de llibres. De dos dels que ja n’havia parlat, el de les memòries de Joan Reventós “Tal com ho vaig viure (1927-1958)” del que parla Manuel Cuyàs en el seu article “L’home que va vèncer” i el d’Amartya Sen “La idea de justicia” del que parla Justo Barranco en el seu article “La justicia imperfecta”; i de dos llibres que m’han fet arribar els seus autors: el d’Ignacio Sánchez-Cuenca “Más democracia, menos liberalismo”, editat per Katz, i “Internet Marketing 2.0” de Josep-Lluís de Gabriel i Eroles, editat per Editorial Reverté, del que trobareu referència a la pàgina web de l’editorial i a la de l’empresa fundada per l’autor.

ZW 210 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Dia Mundial de Llibre

El 23 d’abril se celebra el Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor, una bona ocasió per parlar, un cop més, de llibres digitals i proposar una sèrie de recursos que poden ser útils per buscar, consultar, descarregar, comparar… Aquí teniu algunes referències.

Biblioteques virtuals:

Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Biblioteca Virtual Lluís Vives (en català)

Biblioteca Digital Mundial

Cercadors, directoris, recopilatoris…:

Cercador de llibres (gratuït i amb descàrrega legal)

Directori d’enllaços a biblioteques online

Edi.cat

Projecte Gutenberg (clàssics en català)

Per acabar, podeu accedir a Zona e-Book on s’analitzen els diferents llibres digitals, es fa una comparativa, es parla dels diferents lectors, etc. I per aprofundir en el tema des de diferents punts de vista, podeu consultar el bloc Los futuros del libro (reflexions i continguts sobre llibres, editors i lectors en el segle XXI) o l’espai Dosdoce.com (Gestión Cultural, Formación y Comunicación).

ZV (Zona Vídeo). La Biblioteca Digital Mundial: una porta virtual a la cultura. Vídeo de presentació de la Biblioteca Digital Mundial que podem veure a YouTube.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 18 Abril 2010, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.