Montilla amb la gent gran

El president Montilla va participar ahir en un acte multitudinari de gent gran. Cal agrair a la Sectorial de la Gent Gran del PSC, impulsada per Josep Guinot, Joan Alamillo i tants altres l’important esforç que va congregar ahir unes 3.000 persones a la Fira de Montjuïc. Us convido a veure unes imatges de l’acte i a llegir les paraules del president Montilla. també us poden interessar les cròniques d’Aitziber Azpeitia a La Vanguardia “Montilla moviliza a los mayores en el primer acto de precampaña” i Neus Tomás a El Periódico de Catalunya “Montilla hi posa el coll per remuntar el vol”.

Jo vaig tenir l’oportunitat de mantenir una conversa d’una hora sobre diferents aspectes de la situació política catalana a COM Ràdio amb Ramon Miravitllas i els seus convidats, Antonio Franco i Miquel Porta Perales. Us convido a escoltar l’àudio.

Aquesta setmana s’ha seguit parlant del binomi nevada-apagada i de les seves conseqüències polítiques. Us convido a llegir tres articles d’Enric Marín “El cost polític de la tempesta“, “Final d’etapa o canvi de cicle?” i “Nous escenaris i pactes de país“. En aquest darrer article Enric Marín reivindica la necessitat de pactes transversals i assenyala que una eventual hegemonia de CiU els faria impossibles.

Sobre la reacció dels alcaldes a l’apagada i els efectes que ha provocat, us interessarà l’entrevista a Teresa Ferrés, alcaldessa de Palamós, que li fa Ferran Cosculluela a El Periódico de Catalunya i que porta com a títol “Cal fer una auditoria de la xarxa elèctrica”.

El binomi nevada-apagada ha tornat a posar sobre la taula el tan rebregat concepte de desafecció. En aquest sentit m’ha interessat molt l’article de Jordi Badia “La cultura de la desafecció” que, publicat a El Punt, arriba a la següent conclusió: “Sigui el que sigui, el que hi ha és un descontentament molt general, una desafecció absoluta que ens porta a voler-ho tenir tot i de pressa i sense pagar res, i que sempre hi hagi algú a punt per resoldre’ns el mal pas”.

A trenta anys de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la dictadura, Carles Castro defineix en un interessant article “Las dos almas del voto catalán”.

Com sabeu els que llegiu regularment el meu diari a Internet, en ell hi tenen cabuda també crítiques al Partit Socialista i els anàlisi de mancances reals o percebudes del nostre projecte polític així com de l’experiència de govern que compartim amb ERC i ICV-EUiA. Aquesta setmana us en proposo tres: David Miró “Rèquiem pel federalisme”, Josep Ramoneda “Entre todos lo mataron…” i Ferran Mascarell “No ha funcionat”. Us convido a llegir-los, reflexionar-hi i, sobretot, a evitar que els seus pronòstics es compleixin. I per això caldrà treballar de valent i renovar algunes actituds i plantejaments. En aquest sentit, poden ser de gran ajuda les reflexions que s’estan fent en el marc de la Conferència Oberta “Catalunya Causa Comuna” que celebrarà el seu primer plenari el proper dissabte. En el seu web hi trobareu els detalls; en aquests moments ja s’ha tancat la inscripció de participants que supera les 1.600 persones.

Sobre les nostres possibilitats com a país, us convido a llegir els articles de Xavier Vives “Catalunya y la credibilidad” i Ramon Pasqual “La llum d’Alba” sobre el sincrotró instal·lat a Cerdanyola del vallès que els presidents Montilla i Zapatero inauguren dilluns. En el web de la Generalitat de Catalunya trobareu un ampli dossier sobre el sincrotró.

És evident que un futur govern de CiU suposaria una important regressió en diversos aspectes i que un eventual acord CiU-PP sembla ja dibuixar-se en temes crucials. Podeu comprovar-ho en les cròniques de Miquel Noguer a El País “Las fundaciones se convierten en la pesadilla de CiU” i de Salvador Sabrià a El Periódico de Catalunya “CiU y PP impedeixen la renovació de la Sindicatura de Comptes”. No és que “Començar il·lusiona” és que “Ja hi tornem a ser”. Si es comporten així quan encara no s’han fet les eleccions, no vull ni pensar què podria passar si les guanyessin.

Barcelona és un laboratori de solucions i propostes de futur sobre qüestions molt diverses. Va ser a petició de l’alcalde Barcelona que el PSC va reflexionar sobre la trata d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual i l’exercici de la prostitució a la via pública; una reflexió que ens ha portat a adoptar la següent declaració. També Barcelona és un laboratori de convivència. Així com Carles Casajuana alerta en un article sobre els “Delirios xenófobos”, l’alcalde Jordi Hereu ens parla d'”Interculturalidad, derechos y deberes”. Anwar Zibaoui reflexiona sobre els reptes i oportunitats que suposa la ubicació a Barcelona del secretariat de la Unió pel Mediterrani a “Guanyar l’aposta mediterrània”. Per cert, el Palau de Pedralbes, seu de la UpM està situat a la Diagonal que en el tram que va des de Francesc Macià a Plaça de les Glòries serà objecte d’un procés participatiu sobre la seva eventual remodelació. Podeu seguir-ho al web de l’Ajuntament sobre la reforma de la Diagonal i també a la seva pàgina a facebook.

Passant a la política espanyola, la demagògia del PP sobre la pujada de l’IVA sembla haver perdut intensitat. Podeu llegir al respecte els editorials d’El Periódico de Catalunya “La còlera d’Aguirre i la rebel·lió fiscal” i d’El País “Freno a la rebelión“, i els articles de Lucía Abellán “Los expertos abogan por la subida pero temen que resulte prematura” (al final d’aquest article hi trobareu els arguments del PSOE per rebatre la demagògia pepera) i Javier Pradera “El cántaro de la lechera”.

Sobre diversos temes a debat que fan referència a la política econòmica espanyola podeu llegir l’entrevista a Marcos Peña, president del Consejo Económico y Social que li fa Miguel Angel Noceda a El País, i els articles de Joan Majó “¿Fue un error privatizar Argentaria y Endesa?”, Vicenç Navarro “Escuelas de infancia y pensiones” i Eduard Berenguer “El sobre naranja” (també sobre el debat al voltant de la reforma del sistema de pensions).

Sobre l’actuació del govern us convido a llegir la crònica de Víctor Bejarano “El gobierno ultima un decreto ley de apoyo al crédito y al empleo”, la informació del Ministeri d’Economia i Hisenda sobre el projecte de llei d’economia sostenible, l’editorial d’El País “Pacto sanitario“, que demostra que si hi ha voluntat es poden acordar moltes coses, i l’entrevista a José Blanco que li fan Enric Juliana i Juan Carlos Merino a La Vanguardia.

Lamentablement, el Partido Popular segueix practicant una política sectària impròpia d’un partit responsable que ha de ser una real alternativa de govern. Podeu llegir diversos articles que fan referència a aquesta qüestió: Manuel Rico “Estos chicos se ponen el Estado por montera”, Miguel Aguado Arnáez “El lenguaje de la derecha”, Ignacio Escolar “La decepción Fundescam” (per cert, un dels generosos patrocinadors d’aquesta fundació és Gerardo Díaz Ferrán, president de la CEOE, que aquests dies és més notícia pels problemes que atravessen les seves empreses que no pas com a president de la patronal, fins al punt que avui mateix l’editorial d’El País Negocios “Dimisión obligada” es refereix a ell), Josep Ramoneda “El momento populista del PP” i Gran Wyoming “La familia”, que fa referència a la fallida entrevista entre el trànsfuga Tamayo i Esperanza Aguirre.

Però si a algun lloc s’està jugant en aquests moments el nostre futur econòmic és a Europa. I potser a Catalunya i Espanya d’aquest tema no n’estem parlant prou. Jo us convido a fer-ho havent llegit una bona colla de materials: l’editorial d’El País “Fortalecer la eurozona” i els articles d’Antonio Hernández Mancha “Europa puede desaparecer” (sí, l’antic dirigent del PP defensa amb contundència una Europa federal, benvingut!), Xavier Vidal-Folch “Si todos para uno, uno para todos”, Nicolás Sartorius “Europa: no violentemos la lógica de las cosas”, Fernando G. Basterra “Tormentas perfectas”, Angel Laborda “Evaluación del Programa de Estabilidad” i Soledad Gallego-Díaz “Un genio más bien oculto”, en el que demana un major activisme a Herman Van Rompuy, president de la Unió Europea.

Avui se celebra a França la segona volta de les eleccions regionals. Podeu seguir-les com diumenge passat al web del Partit Socialista i al de Le Nouvel Observateur. Diumenge passat va ser una magnífica victòria dels socialistes i de les esquerres que, amb l’acord entre el Partit Socialista, els ecologistes i el Front d’esquerres, pot ampliar-se aquesta nit. Podeu llegir al respecte els articles d’Antonio Jiménez Barca “Los socialistas resurgen en Francia” (i això que hi havia qui els donava definitivament per perduts i posava les seves esperances en el MoDem-Partit Demòcrata, que ha obtingut uns resultats ben minsos en aquestes eleccions), Jean Marie Colombani “Un aviso para Sarkozy”, Antonio Jiménez Barca “Sarkozy encara la hecatombe electoral”, Andrés Pérez “La izquierda francesa espera arrasar hoy en las regionales” i Lluís Uría “Femenino plural”, en el que fa referència a les tres dones que estan liderant l’esquerra francesa: Martine Aubry (PS), Cécile Duflot (ecologista) i Marie-George Buffet (PCF-Front d’esquerres).

A Itàlia les eleccions regionals són diumenge 28 i dilluns 29 i sembla que, per primer cop en molt de temps, Berlusconi té algunes dificultats. Llegiu al respecte l’article de Giancarlo Santalmassi “Italia, la ‘república a medida'”.

Segueix la tensió a l’Orient Mitjà, agreujada per la decisió d’Israel de prosseguir la seva política d’assentaments en territoris ocupats, que fins i tot ha arribat a incomodar als Estats Units. Podeu llegir al respecte l’entrevista a David Grossman que li fa Mercedes Jansa a El Periódico de Catalunya, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “EUA-Israel, una amistat congelada” i els articles de Lluís Foix “El futuro de Jerusalén”, Xavier Batalla “Un contencioso eterno”, Jerónimo Páez “Israel y Palestina, sin piedad ni esperanza” i Lluís Bassets “Quien todo lo quiere puede quedarse sin nada”, en referència a la política desenvolupada pel primer ministre Netanyahu.

En matèria de política internacional convé no perdre de vista a la Xina, com ens recorden els articles de Xulio Ríos “G-2 o 2-G (dos grans)?” i Paul Krugman “Enfrentarse a China”.

Us recomano diversos articles per a la reflexió: David Alandete “Obama define el acceso a Internet como un derecho”, el d’obligada lectura de Xavier Vidal-Folch “Criaturas de la crisis”, Justo Zambrana “Vicios privados, pecados públicos”, Jeremy Rifkin “La civilización empática”, sobre el seu recent llibre “Una crisis de empatía” del que ens parla Justo Barranco en el suplement Dinero de La Vanguardia, el valent de Jeffrey D. Sachs “La hora del impuesto Robin Hood”, Robert Skidelsky “Ajustes a los grandes bancos” i el compromès de Salvador Giner “El futur del capitalisme”.

I, per acabar, una breu referència al centenari de Jaume Vicens Vives, amb la recomanació de dos articles publicats al suplement Cultura/s de La Vanguardia, el de Josep M. Muñoz “La materia del historiador” i el de Josep M. Fradera “El antes y el después” i la invitació a visitar dos webs commemoratives sobre l’Any Vicens Vives, la de la UAB i la de l’Asociación española de historia económica.

“Perles” del programa del Polònia emès el 18 de març, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– El Sr. Endesa posant una mica de cel·lo en uns cables (subjectats per dos abnegats alcaldes) per tal que Palamós no es quedi sense llum… uix, ara ha saltat la llum a tot Platja d’Aro, perquè hi havia dues rentadores engegades… a la mateixa comarca! És que el Sr. Endesa té tela… però tampoc no calia deixar-lo com “lo puto Gusiluz“

– Manual d’Emergències tipus “C“ pel Govern. Se suposa que tothom sap el que ha de fer, tipus Geos. Tothom? Nooooo, la Consellera Tura segueix donant voltes com un ventilador! I a què ve això de la “C“? És la “C“ de Convergència, que serà la pròxima emergència, res de nevades i incendis, eleccions!

EL MILLOR
– La culpa del Villarato, segons Teresa Forcades, és de les farmacèutiqueeeeeees. Ho diu l’Inside of the Seat Panda Journal. Olelé, olalà, ser del Sant benet és el millor que hi ha! Embogida total, la pobra.

EL PITJOR
– Carme Chacón i els tres porquets (Tura, Castells i Montilla). Aquesta versió particular del conte fa que el llop ja no esbotzi portes bufant sinó amb bazzoques de l’exèrcit. Finalment els tres porquets s’amaguen dins la llàntia meravellosa i llavors resulta que la Chacón l’únic que volia era preguntar on era la seva sabata…. en fi, que vet aquí un gos, vet aquí un parc, aquest conte s’ha fet massa llarg [ho diuen ells, no jo]

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Solbes, poco centrado en sus tareas, segons ZP. [Aquell freakie tipus calculadora humana, era de debò?]

SURREALISTA
– L’encreuament de personatges: ZP promet de tot i força a tots els agents socials, tant, que les mesures es contradiuen entre elles i només és possible que beneficiin una persona en tot el món: l’emprenyat!

LA FRASE DE LA SETMANA
– ZP als sindicats: “Os prometo la jubilación a los 66 o a los 55 mal llevados“. ZP a la patronal: “Os prometo la jubilación a partir de los 66 o a los 88 para los más flamencos“

KA FORT
– La falla “no indultá“ de València és lo Cabanyal!

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Montilla a les fosques… Panchoooooooooooo

LA PICADA D’ULLET
– Soler fent de mediador entre Sarkozy i Carla Bruni… algú ha deixat embarassada la Carla, vull dir l’Agnès… el Mindundi!

ZW 207 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.whatdoyousuggest.net/

What do you suggest? és un interessant experiment semàntic a través de las cerques a Google. A partir d’una paraula clau podem veure quines altres paraules es relacionen amb ella, a partir de les cerques d’altres usuaris de Google. És una representació molt intuitiva, i n’hi ha prou amb clicar qualsevol paraula per a obtenir un mapa visual amb els conceptes que més han estat associats a cada cerca. Us adjunto l’exemple, que han utilitzat a Microsiervos, amb el nom de la cantante “Britney”.

ZONAWEB

I un altre cercador en la línia de Google (i pel que sembla, basat en el seu motor de cerca) és OpenPDF, tot i que les seves cerques es limiten a documents PDF. Des de la seva pàgina web, es pot visualitzar directament el PDF que ens interessa posant la seva URL, i també podem veure els darrers documents pujats en aquest format i sobre qualsevol tema a tot el món. La web permet descarregar una barra per a cercar aquests documents, amb continguts més aviat acadèmics.

ZV (Zona Vídeo). Nikodemo.TV és una televisió que es defineix com a “gamberra e irreverente” que vol enriquir el panorama audiovisual d’internet amb una oferta televisiva, fresca i moderna, però sobretot diferent. Impulsa el Web Series Festival, un concurs de sèries online.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 21 Març 2010, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.