Avisos per a navegants

Avui l’actualització setmanal del meu diari està plena d’avisos per a navegants. No sempre és fàcil ordenar els materials, donar-los-hi coherència i intercalar les meves opinions. Però allà va.

Començo per recomanar-vos la lectura de l’entrevista a Laia Bonet que li va fer Albert Soler al Diari de Girona de diumenge passat. Laia Bonet és la Secretària del govern de Catalunya i és també membre de la Comissió Executiva del PSC, responsable de desenvolupament estatutari. Potser no en parlem prou dels nous valors del PSC que estan apareixent sota la direcció de José Montilla, de la nostra gent als Ajuntaments, dels joves de la JSC i de l’associacionisme progressista, o de persones com Laia Bonet, Jaume Collboni, responsable de programes i conferències nacionals del PSC i coordinador del nostre grup parlamentari i Rocío Martínez-Sampere, portaveu d’economia del grup parlamentari. Us recomano també que llegiu els articles de Ferran Mascarell “La hora del consenso” i Joan Tapia “Quan hi ha coses que surten bé”, sobre el retorn d’Alícia Gámez, una dels tres cooperants catalans segrestats.

La setmana parlamentària ha estat molt profitosa, amb les darreres compareixences a la Comissió d’Investigació sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan -una Comissió magistralment presidida per Higini Clotas- i amb un ple que, entre d’altres coses, va aprovar la llei de consultes populars i va admetre a tràmit la llei de reforma de l’impost de successions i donacions, la llei de la Sindicatura de comptes, la llei de l’àrea metropolitana de Barcelona i la llei de vegueries. Amb raó Joan Puigcercós en el seu article “¿I quan toca?” es queixa de l’actitud de CiU, poc disposada a que s’aprovin lleis importants no tant pel seu contingut com pel fet que considera que això erosiona el govern. Sobre la llei que crearà les vegueries vegeu l’article de Xavier Antich “¿Y eso de las veguerías?”. Sobre la llei de l’àrea metropolitana de Barcelona vegeu les declaracions de Jordi Hereu recollides per Ramon Comorera en aquesta crònica a El Periódico de Catalunya. Sobre el debat al voltant de les consultes i la independència, us interessaran, defensant punts de vista ben diferents, els articles de José Antonio González Casanova “¿Què vol dir ser sobirà?” i Joan Roy “Consultes en indeterminació”. Sobre la llei de consultes populars aprovades pel Parlament podeu llegir l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Consultes populars“. Per cert, no crec que s’hagi subratllat prou l’evident contradicció de CiU en aquest tema quan es vol presentar com a força moderada, de seny i ordre, però vota en contra d’aquesta llei criticant ERC per haver acceptat el criteri que aquesta llei s’ha de sotmetre a la Constitució. CiU no sembla encara haver decidit entre intentar ser pal de paller o proposar un ball de bastons que no és ben bé el mateix. També m’han interessat molt dos debats ben diferents al voltant de la televisió pública que trobareu recollits en l’article de Miquel Pairolí “Informació interessada” i Joan Ferran “Control Ç contra Ñ”.

Divendres es va celebrar la cimera entre el Consell d’Institucions de l’Acord estratègic i els grups parlamentaris per intentar arribar a acords per lluitar contra la crisi. Crec que mai no insistirem prou sobre la importància de la feina de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, signat el 2004 i revisat el 2008 pel període 2008-2011. L’Acord està integrat pels agents econòmics i socials (Foment, Pimec, Fepime, CC.OO. i UGT) i el Govern de Catalunya. En el seu web trobareu en què consisteix, les 102 mesures que ha acordat i quin és el grau de compliment de les mateixes. És important recordar-ho perquè demostra fins a quin punt ja fa temps que el Govern de Catalunya està treballant contra la crisi i la força que dóna fer-ho des de la concertació social. El 17 de desembre del 2009, l’Acord va aprovar els 30 compromisos per a l’ocupació, el teixix econòmic u el desenvolupament social de Catalunya. Divendres es va repartir un document que avalua el seu grau de compliment.

En la Cimera de divendres el Consell d’Institucions de l’Acord estratègic va proposar als grups parlamentaris un Document de treball fruit de les negociacions entre els agents econòmics i socials i el Govern de Catalunya. Aquí teniu un resum gràfic del document (compte! l’arxiu pesa 295K). Malauradament els partits de l’oposició no van voler subscriure’l i tots ens vam emplaçar a seguir treballant-hi en el marc del Comitè d’enllaç amb el Parlament creat a partir de l’Acord. Encara no entenc com CiU, que diu aspirar a governar Catalunya, no va voler subscriure els plantejaments acordats entre els agents econòmics i socials. El paper de CiU a la Cimera es va limitar a demanar a la resta de partits que ens suméssim a les seves iniciatives parlamentàries a Madrid. Amb aquesta actitud mesquina i curta de mires, CiU va mostrar una escassa predisposició al pacte a Catalunya que contrasta amb el seu entusiasme pactista a Madrid. Espero que el treball en el si del Comitè d’enllaç pugui finalment fructificar. Vegeu l’editorial de La Vanguardia escrit abans de la Cimera i l’editorial d’El Periódico de Catalunya publicat el dia després. Passi el que passi, l’Acord Estratègic ha de seguir endavant i el Govern de Catalunya desplegant les polítiques i les mesures compromeses. I, tal com explica Mar Jiménez en la seva crònica publicada al diari Avui, Catalunya s’ha de seguir emmirallant en les regions europees més competitives.

Però aquesta setmana la notícia més rellevant ha estat sens dubte la intensa i afortunadament breu nevada que vam patir dilluns. Quan encara no s’ha restablert de forma total i definitiva la normalitat a causa de la incidència de la nevada sobre les infraestructures elèctriques especialment a la comarca de La Selva, podem compartir el títol de la informació publicada avui per El Periódico de Catalunya “Inevitable, però millorable” i també el seu editorial “Massa apagada per a una nevada“. El cert és que el nostre país no està ni acostumat ni preparat per accidents meteorològics (recordem les fortes ventades del gener de l’any passat) ni compta amb infraestructures prou sòlides (recordem que fins fa ben poc no teníem resolt el subministrament d’aigua a la regió metropolitana de Barcelona, l’apagada que vam patir a Barcelona ciutat a causa de l’incendi d’una subestació de FECSA-ENDESA, o les dificultats i retrasos que ha patit la línia de Molt Alta Tensió a les comarques gironines). Sense reduir en absolut la responsabilitat en aquest cas de les empreses elèctriques no hem d’oblidar tampoc la que puguin tenir els governs (l’actual que porta sis anys governant i l’anterior que va governar vint-i-tres anys seguits; fa gràcia veure com CiU ens diu ara “Començar il·lusiona”, com si del 1980 a l’any 2003 hi hagués hagut a Catalunya un govern ectoplasmàtic). Així com la indignació dels afectats està plenament justificada, tampoc no hem d’oblidar que de vegades els advertiments oficials no són suficientment atesos i que determinats riscos requereixen també una adequada previsió i resposta ciutadanes.

Sobre tot plegat us convido a llegir l’article d’Enric Company “Culpables del mal tiempo”, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Fallades sense drama en el temporal de neu“, els articles d’Enric Marín “¿Una societat sense risc?”, Ramon Folch “Una xarxa elèctrica feble”, Alfons Perona “La neu ens va sorprendre”, Alfred Rodríguez Picó “Un monstre meteorològic excepcional” i Anna Serrano “Entre excepcionalitat i imprevisió”, i l’editorial d’avui mateix d’El País “Lecciones de la nevada“.

I si en aquesta actualització del meu diari parlo d’avisos per a navegants, també ho és el sondeig de l’Instituto Noxa publicat avui per La Vanguardia. Segons les dades d’aquest sondeig realitzat en plena nevada, dilluns, dimarts i dimecres d’aquesta setmana, de celebrar-se avui les eleccions al Parlament de Catalunya, CiU obtindria 65-67 escons, PSC 32-33, PP 13-14, ICV-EUiA 11-12 i ERC 11-12. Com a bona notícia pels socialistes cal subratllar la bona valoració del president Montilla (5,1) (bastant millor que la que obté el seu govern, la imatge del qual apareix, segons l’estudi, fortament deteriorada), tot i que es veu superat per la valoració obtinguda per Artur Mas (5,8). Com sempre, no us heu de perdre l’anàlisi de Julián Santamaría, director de l’estudi. Sobre aquesta enquesta José Montilla ha afirmat que “les úniques enquestes que valen són el dia de les eleccions, i aquestes encara són molt lluny”. Segons el nostre primer secretari, “no hem de governar condicionats per les enquestes, sinó mirant els problemes de cara; governar no es quedar bé, és fer el que cal. Altres formacions polítiques fan coses per quedar bé; nosaltres fem el que cal, no pensant en les enquestes, sinó en els problemes”.

També us poden interessar les dades d’aquesta enquesta referides al debat sobre la prohibició de les curses de braus (43% a favor de la prohibició, 36% en contra; les dades referides als electors socialistes són molt similars 43% a favor i 35% en contra).

Abans de passar als temes referits a la política espanyola, em permeto recomanar l’article de Miquel Roca “Universidad y libertad”, criticant les actuacions d’aquells que atempten a la llibertat d’expressió dels que pensen de forma diferent.

El debat al voltant de la justícia i l’ofensiva sobre el jutge Garzón ocupa força espai en la política espanyola. Podeu llegir al respecte l’editorial d’El País “Correa contra Garzón“, l’entrevista a Carlos Jiménez Villarejo que li fa Pere Ríos a El País en la que diu “La extrema derecha ha sometido al Tribunal Supremo” i els articles de Francisco Balaguer “Zonas de impunidad”, Francesc de Carreras “La justicia necesita serenidad”, Ramón Cotarelo “El respeto que merecen los jueces” i Gran Wyoming “Los platillos de la balanza”. Per cert, en un altre article que porta el títol “Se llevan la pasta“, Gran Wyoming es pregunta si el PP quan parla d’endurir el Codi Penal pensa també en casos que poden afectar alguns dels seus dirigents com el del Yak-42

Expressions del caràcter extremista que de vegades prenen els dirigents del PP són la qualificació de ‘bolxevics’ als defensors de la nova llei d’interrupció voluntària de l’embaràs. Vegeu l’article d’Ignacio Escolar “El aborto ‘bolchevique'”. Aquest caràcter extremista també s’ha fet palès en la censura d’una exposició de fotografies a València que ha comportat la dimissió del director del Museu que no va acceptar la imposició del govern del PP. Vegeu els articles d’Ignacio Escolar “No hay estética sin ética” i Elvira Lindo “El censor”.

Per tots aquests motius i molts d’altres crec que el gest groller d’Aznar a uns universitaris que l’increpaven (cosa que també critico) és una metàfora sobre el caràcter profund de la deriva ideològica del PP. Vegeu-ho en els meus articles a ABC “¿Es el PP el dedo de Aznar?” i a eldebat.cat “El dit d’Aznar marca el rumb del PP“. És el dit que assenyala també l’agressivitat contra Zapatero, denunciada per Josu Montalbán en el seu article “Objetivo: José Luis Rodríguez Zapatero”.

Una mostra ben eloqüent de l’orientació extremista del PP la tenim en diverses expressions d’Esperanza Aguirre i en la seva crida a la desobediència civil contra la pujada de l’IVA. Podeu comprovar-ho en l’editorial d’El País “Deslealtad institucional” i en els articles d’Ignacio Escolar “Esperanza rompe España” i Javier Pradera “La cólera de Aguirre”.

Amb motiu de l’aniversari dels atemptats de l’11-M us convido a llegir els articles d’Alfredo Pérez Rubalcaba i Cecilia Malström “11 de marzo: día europeo en recuerdo de las víctimas del terrorismo” i Fernando Reinares “El verdadero significado de aquel 11-M”. Encara que no us ho cregueu hi ha gent que encara voldria veure eta al darrera de l’atemptat…

Abans de passar a comentar la situació econòmica espanyola us convido a llegir els articles d’Esther Vera “‘Realpolitik’ española” sobre els límits de la nostra política exterior i el de Rosa Paz “Una nova era en el socialisme andalús”, amb motiu del relleu de Manolo Chaves al front del PSOE d’Andalusia a partir d’ara liderat per Pepe Griñán.

Sobre el debat al voltant de la política fiscal, de la pujada de l’IVA i, més en general, sobre com combinar les polítiques d’estímul fiscal amb la necessitat de reduir el dèficit, us convido a llegir els articles d’Agustí Sala “Espanya és el país de la UE on pesa menys la imposició indirecta”, Ernesto Ekáizer “Las recetas del doctor Koo”, El País “Salgado considera un error del gobierno haber suprimido el impuesto del patrimonio“, José Carlos Díez “IVA”, Joseph E. Stiglitz “Los peligros de la reducción del déficit” i, en sentit contari, l’entrevista a Jeffrey Sachs que li fa J.P. Velázquez-Gaztelu a El País “Reducir el déficit es lo más importante en estos momentos”. Certament la discussió sobre aquests temes està lluny d’haver acabat. Però cal sortir al pas dels intents de simplificació d’aquells que volen que l’Estat gasti més, ingressi menys i redueixi el dèficit; tot a l’hora no pot ser. Quan es demana baixar els impostos, cal fer-ho dient quines despeses socials es deixarien de fer.

Sobre la situació econòmica espanyola no us podeu perdre els articles de Joan Tapia “Zapatero es queda a mig camí”, William Chislett “Se necesita una economía exportadora”, Angel Laborda “El consumo, en horas bajas” i David Taguas “La recuperación en España ya ha comenzado”.

Aquesta setmana s’ha desfermat una polèmica a partir de les declaracions de Ministre Celestino Corbacho sobre els plans privats de pensions. Com ell va explicar, recomanar a la gent que estalviï no vol dir en absolut que no confiem en la solidesa del sistema públic de pensions. Podeu llegir al respecte els articles de Xavier Salvador “Don Celestino”, Rosa Maria Sánchez “Granado defensa que la pensió tingui més relació amb el que s’ha cotitzat” i Miguel Jiménez “Por discutir que no quede” i l’entrevista a Celestino Corbacho que li fan Ramon Aymerich i Eduardo Magallón a La Vanguardia. També sobre pensions us pot interessar l’article de Vicenç Navarro “Pensiones, ¿demasiado generosas?”.

Sobre debats més de fons sobre polítiques fiscals us recomano els articles de Joaquim Sempere “Que paguen los ricos”, Soraya Rodríguez i Eva Joly “Impuestos contra la pobreza” i Rafael Doménech “Reglas fiscales y mercados”.

Però la sortida de la crisi requereix d’una Europa més forta, políticament més unida, econòmicament més coordinada i amb instruments adequats per fer front als actuals reptes econòmics. Us convido a llegir al respecte l’editorial de La Vanguardia “Un FMI europeo” i els articles de Federico Steinberg “El Fondo Monetario Europeo”, Lluís Foix “Més crisi, més Europa”, Diego López Garrido “La estrategia 2020 y la salida de la crisis”, Laia Forés “La UE y EEUU se enfrentan por los fondos de riesgo”, Andreu Missé “Bruselas responde a EEUU que el G-20 acordó regular los fondos especulativos”, un pessimista Sami Naïr “El G-2 y Europa” que subratlla la inanitat d’Europa enfront dels Estats Units i la Xina, i Paul de Grauwe “Por qué no hay más opción que resolver la crisis griega”.

En clau política heu de llegir l’article de Walter Laqueur “¿Europa gira a la derecha?”. I com a contrapunt us proposo de seguir la primera volta de les eleccions regionals franceses que se celebra avui, en les pàgines web del Partit Socialista i de Le Nouvel Observateur.

Sobre política mediterrània us convido a llegir els articles de Joan Clos “Els fonaments de Turquia es mouen”, Josep Maria Martí Font recollint opinions d’Ahmad Massadeh, secretari general de l’Unió pel Mediterrani, Lluís Bassets “Lo que Barcelona le debe a Sarkozy”, Henrique Cymerman “Una nueva colonización israelí dinamita la visita de Biden”, Francesc Peirón “Clinton abronca a Netanyahu por anunciar más casas en Cisjordania” i Xavier Rius Sant “Criticant Israel des de Barcelona”.

Sobre política internacional us recomano els articles de Moisés Naím “Obama, el fracasado”, Mario Amorós “Chile: el trágico fin de un mito” i Isabel Allende “Una bandera rota y embarrada”.

Abans d’acabar, onze recomanacions sobre debats d’actualitat, els articles de Mar Serna “No sin las mujeres”, Sara Berbel “El valor de les polítiques d’igualtat”, la crònica d’Iñaki Ellakuría sobre la presentació del llibre d’Ernest Benach, Valentí Puig “El crepúsculo de los líderes”, Jordi Guillot “Repensar la izquierda”, la crònica d’Esteban Hernández sobre el llibre de Richard Florida “Les ciutats creatives”, Joan Majó “Abogados, ¡guau… guau!” sobre el debat al voltant dels drets dels animals, Enric Company “Un chute de ilusión” sobre la presentació del llibre “Pasqual Maragall. Sense protocol” de la fotògrafa Pepa Àlvarez publicat per la Fundació Rafael Campalans, Antoni Gutiérrez-Rubí “Votar por la cara” sobre la importància de la imatge física dels candidats, Hans Küng “¡Abolid el celibato!” sobre els casos de pederastia en el si de l’església catòlica (m’atreveixo a dir que el problema no és només el d’impedir el matrimoni a monges i capellans si no el d’intentar negar la sexualitat humana), i l’entrevista que li fa Emilio Pérez de Rozas a El Periódico de Catalunya a Luis Miguel Mourareu, actor tartamut amateur, un dels protagonistes de l’obra “Voces melódicas”, impulsada per la Fundación española de la tartamudez.

I, per acabar, ara sí, un record a Miguel Delibes, a partir dels articles de Juan Antonio Masoliver Ródenas “La sombra de Delibes es alargada” i Sergio Vila-Sanjuán “Valladolid, Barcelona, Maryland”, i una visita a l’especial Miguel Delibes a la web del diari El País.

ZW 206 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.compolitica.com/

Trobada Internacional ACOP Bilbao 2010

En el mes de juny, els dies 17, 18 i 19 de juny se celebrarà a Bilbao la Trobada Anual Internacional d’ACOP (Associació de Comunicació Política). En aquest enllaç, trobareu el vídeo de presentació i el programa de l’esdeveniment, així com el formulari d’inscripció o la convocatòria d’investigacions. ACOP es va constituir amb l’objectiu de constituir un fòrum d’intercanvi de coneixements, opinions i experiències sobre la investigació i la pràctica de la comunicació política. Des de la seva fundació, el febrer de 2008, l’associació acull actualment més d’un centenar de persones d’Espanya, Amèrica Llatina i Europa. Entre els seus socis es troben investigadors i docents, professionals de la comunicació política que l’exerceixen des dels partits polítics, les Administracions Públiques o la consultoria privada. A més de les trobades anuals, ACOP organitza cursos, seminaris i conferències a Espanya i Amèrica Llatina. Publica cada dos anys el Llibre d’Estudis de Comunicació Política i, una vegada al mes, fa arribar als seus socis el butlletí El Molinillo, amb temes d’actualitat sobre campanyes, comunicació de governs, crisis polítiques, publicacions, etc. Es poden consultar els pdf des de la pàgina de l’Associació.

ZV (Zona Vídeo). Optica Festival 2010, més de 200 artistes i al voltant de 20 galeries de tot el món participen cada any en Optica, sota l’eix comú del videoart. Optica és una de les manifestacions artístiques amb més impacte mediàtic dins de l’art contemporani. Iniciativa, de l’Associació Cultural Col·lectiu Interferències, ofereix a l’espectador un espai d’interrelació i divulgació que permet l’aproximació a l’experimentació visual a nivell mundial.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 14 Març 2010, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.