Demà celebrem el Dia de la Dona treballadora

Avui començo per recordar que demà se celebra el dia internacional de la dona treballadora. I ho faig recomanant-vos la lectura del Manifest del PSC, del reportatge de Cristina Sen a La Vanguardia sobre les conselleres del Govern de la Generalitat i de l’article de María Teresa Fernández de la Vega “La tarea de nuestro tiempo”.

Avui José Montilla ha participat en una calçotada popular organitzada pels socialistes de Sant Joan Despí. En la seva intervenció ha estat com sempre extremadament realista i sincer, mentre constata que comencem a tenir indicadors de millora de la situació econòmica ens adverteix que encara trigarem molt a veure una millora significativa de l’ocupació. Tampoc s’enganya ni ens enganya sobre el que cal fer per sortir de la crisi: millorar la nostra competitivitat. I això exigirà esforços col·lectius que caldrà repartir equitativament. El President explica com Catalunya té un pes de la indústria similar al de les grans regions industrials europees, com Catalunya representa el 30% de les exportacions industrials espanyoles i prop del 40% de les d’alt contingut tecnològic; ens recorda que Barcelona és valorada com la quarta millor ciutat europea per fer negocis i que la nostra taxa d’emprenedoria és superior a la de Finlàndia, Regne Unit, França o Itàlia. A Catalunya tenim un instrument molt important per lluitar contra la crisi. és l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Un acord subscrit pel govern i els agents socials. El proper divendres se celebrarà una cimera en la que hi participaran el Consell d’Institucions de l’Acord Estratègic i representants dels grups parlamentaris. Per això el President ha emplaçat a les forces polítiques de l’oposició a donar suport al procés de diàleg i acords en marxa. Ha dit “Hem de preguntar a l’oposició i als seus principals líders quines són les seves opcions: la lluita contra la crisi o la lluita electoral. Nosaltres el que volem és lluitar contra la crisi” i s’ha mostrat convençut que “el que volen els treballadors, els emprenedors, els empresaris, és un front comú contra la crisi i no un front comú contra ningú”.

Espero que de la cimera del proper divendres en surtin acords importants, però el cert és que Artur Mas i Alícia Sánchez Camacho estan ja en plena campanya i això no facilita gens les coses. Sobre la propera campanya electoral us recomano que llegiu els articles de Vicenç Villatoro “El to de la campanya” i Ferran Mascarell “Qui guanyarà les eleccions?”.

Aquesta setmana hem seguit parlant dels reptes que planteja el fenomen de la immigració. Us recomano vivament que al respecte llegiu els articles de Josep Ramoneda “Vivir juntos” i d’Enric Marín “Vic, Salt i la tempesta perfecta?”.

Dilluns va aparèixer a El Punt una entrevista a Claude Fleury, director de l’oficina del govern del Quebec a Barcelona, que li fa Josep Martinoy i que recomano que llegiu, el títol de l’entrevista és “Els quebequesos hem passat de la reivindicació a l’afirmació nacional” i repassa l’evolució del Quebec en els darrers anys. Com recordareu el Quebec ha celebrat ja dos referèndums sobre la independència. Per cert, aprofito per recuperar un document sobre el tema de les consultes; es tracta de la “Posició del PSUC Viu sobre les consultes populars independentistes“.

Aquesta setmana han estat notícia diverses informacions sobre un presumpte finançament il·legal d’Unió Democràtica i sobre el cas Millet. Les trobareu recollides en les cròniques d’Albert Martin Vidal “La presunta trama de financiación ilegal de Unió cerca a Sánchez Llibre”, Àngels Piñol i Maiol Roger “Unió, multada con 271.000 euros por una donación ilegal” i Pere Ríos “Millet desvió casi dos millones que la constructora Ferrovial donó a l’Orfeó”. En la crònica de Pere Ríos també hi trobareu esment a un altre aspecte obscur del cas Millet que fa referència al pagament per part del Palau de la Música de dos milions d’euros (curiosa coincidència de xifres) a empreses especialitzades en enviaments electorals (“mailing”). A aquestes notícies caldria afegir l’apareguda fa tres setmanes sobre un crèdit de l’Institut Català de Finances justificat amb factures falses que podria haver beneficiat UDC. Convindria pel bé de la política i de la seva imatge que totes aquestes qüestions fossin immediatament aclarides però fins ara ni els màxims dirigents d’Unió ni Artur Mas no ho han fet.

Aquesta setmana també ha estat notícia l’acte d’entrega del Palau de Pedralbes per part del Govern de la Generalitat a la Unió pel Mediterrani que, com sabeu, tindrà la seu del seu Secretariat permanent a la capital de Catalunya. Podeu llegir al respecte l’editorial d’El Periódico de Cataunya “Barcelona, al centre del Mediterrani” i l’article “Comprometidos por el Mediterráneo” dels Ministres d’Afers Exteriors d’Espanya, França i Egipte, respectivament, Miguel Angel Moratinos, Bernard Kouchner i Ahmed Aboul Gheit.

Parlant de Barcelona (i de Madrid) us convido a llegir la interessant conversa que van mantenir a l’AVE Jordi Hereu i Alberto Ruiz-Gallardón, recollida per Blanca Cía i Daniel Verdú a El País.

Aquesta setmana s’ha parlat molt també del debat que s’està celebrant al Parlament de Catalunya sobre la Iniciativa Legislativa Popular que vol prohibir les curses de braus en el nostre país. La Presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha irromput en el debat amb la proposta de declarar les curses de braus com a “béns d’interès cultural”. En nom del PSC vaig qualificar d’oportunista aquesta iniciativa. Sobre tot plegat us convido a llegir els articles de Fernando Ónega “Aguirre, bien cultural”, Javier Pérez Royo “Dos respuestas a un problema moral”, José Antich “El toro no tiene patria”, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “El debat taurí es polititza” i l’article de Francesc Valls “Identidades con cuernos”. Com se sap, a la majoria de diputats socialistes no els hi agraden les curses de braus però tampoc estan a favor de prohibir-les. El PSC mai no s’ha definit sobre la qüestió i per això vàrem demanar que la votació sobre l’admissió a tràmit de la ILP fos individual i secreta. En el PSC també hi ha gent que està en contra de les curses de braus, podeu comprovar-ho visitant el seu web on hi trobareu un manifest per recollir signatures.

Per acabar amb les qüestions relatives a Catalunya, vull fer-me ressò de l’èxit que està obtenint el projecte EyeOS, un escriptori web de programari lliure, anomenat pels tecnoaddictes ‘cloud computing’, és a dir, que els programes que utilitzes no estan ja en el teu ordinador, estan a la xarxa i tu t’hi relaciones a través del navegador d’internet. Mar Galtés en la seva crònica a La Vanguardia “EyeOS se hace mayor” explica l’èxit d’aquest projecte.

La política espanyola segueix lògicament centrada en el debat sobre la crisi econòmica, les polítiques que desenvolupa el govern per fer-hi front i la possibilitat d’establir amplis acords polítics sobre les mesures a prendre. Abans d’endinsar-nos en el tema us convido a llegir l’entrevista a Michel Camdessus, antic director-gerent del Fons Monetari Internacional, que li fa J. P. Velázquez-Gaztelu a El País “Me parece injusto y estúpido que los problemas de Grecia afecten a España”.

En primer lloc, us convido a llegir les propostes que presenta el Govern d’Espanya per arribar al pacte polític contra la crisi. Podeu llegir al respecte l’editorial d’El País “Las cartas del Gobierno“, els resums de les propostes que fan Mar Díaz-Varela a La Vanguardia “El gobierno apuesta de nuevo por la construcción para crear empleo” i A. M. a El País “Ninguna pequeña empresa ‘solvente’ sin financiación“, els articles de Joan Tapia “El paper de Salgado”, Josep Oliver “Rehabilitació, lloguer i ocupació”, José Antonio Bueno “ICO=banc públic” i l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Propostes raonables, pactes difícils“.

A mi les propostes del govern també em semblen raonables i adequades. Cal recordar que estan en marxa també altres escenaris de diàleg i acord, entre els agents socials i, en el marc del Pacte de Toledo, sobre la reforma del sistema de pensions.

Un dels elements que estan centrant el debat és la conveniència o no d’apujar dos punts l’IVA (un dels més baixos d’Europa) el més de juny (mesura recollida en els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2010, aprovats a finals de l’any passat). Per una banda el govern ha de seguir estimulant l’economia, però per altra banda ha de fer front a un important dèficit extern. Vegeu al respecte l’opinió d’Elena Salgado “L’IVA a penes distorsiona l’activitat” afirmació continguda en la seva intervenció a Tribuna Barcelona de la que es fan ressò Agustí Sala i Sonia Gutiérrez en aquesta crònica publicada a El Periódico de Catalunya, l’opinió de Josep Maria Rañé en el seu bloc, i els articles de Joan Tapia “Salgado, Castells i el dèficit grec” i “Un notable per a Elena Salgado“.

Sobre la situació econòmica espanyola, la política desenvolupada pel govern i la perspectiva d’un acord social us poden interessar l’entrevista a Robert Tornabell que li fa Joan Tapia a El Periódico de Catalunya, els articles de Carlos Hernández Pezzi, Domingo Jiménez Beltrán i Joaquín Nieto “Renovar, y con renovables” i Angel Laborda “La recuperación se resiste” i la crònica de Lucía Abellán “Corbacho tiene un ‘plan B'”.

Amb debats i propostes més de fons us poden interessar els articles de José Antonio Bueno “Una crisi sistèmica” (sobre la necessitat de regular millor el sistema financer i els “hedge funds”), Joaquín Estefanía “Instituciones deterioradas”, Guillem López Casasnovas “La distribució justa de la càrrega de la crisi”, Vicenç Navarro “Los salarios en España” i “La crisis, ¿qué debería hacerse?“, Félix Ovejero Lucas “Sucesiones”, José García Montalvo “Desempleo juvenil y formación” i Jesús Caldera “¿Por qué hace falta un cambio de modelo productivo?”.

Sobre debats al voltant de la reforma del sistema de pensions i el mercat laboral us recomano el llibre “¿Están en peligro las pensiones públicas? Las preguntas que todos nos hacemos. Las respuestas que siempre nos ocultan” (compte! arxiu de 891K) de Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón, publicat per ATTAC, i els articles de Fernando Azpeitia i José A. Herce “Las pensiones en una España envejecida”, Antonio Gutiérrez “Negocios a cuenta del futuro de las pensiones” i Robert Tornabell “Modelos europeos de reforma laboral”.

En suport de la campanya “Esto sólo lo arreglamos entre todos” podeu llegir l’article de Jordi Mercader “Nosaltres, el poble, contra la crisi”.

Per una visió general de la situació política us recomano vivament l’article de Luis Arroyo “Memorando imaginario a Rajoy” (que més aviat sembla un memoràndum real per a Zapatero) i les entrevistes a José Bono i José Blanco que els hi fan, respectivament, Fernando Garea a El País i Esther L. Palomera a La Razón.

Sobre el cas Gürtel i l’ofensiva contra el jutge Garzón podeu llegir l’editorial d’El Periódico de Catalunya “El ‘cas Gürtel’ no ha de quedar impune“, els articles de Javier Pradera “Garzón ante sus jueces” i Francisco Balaguer “La doctrina Garzón” i la crònica de Manuel Altozano a El País “Garzón denuncia una campaña del PP contra él para acabar con el ‘caso Gürtel'”.

Sobre les carències i les dificultats de la Unió Europea per fer front a la crisi us convido a llegir els articles de Timothy Garton Ash “Las agonías de la eurozona”, Jean Marie Colombani “Con el agua al cuello”, Antonio Estella “Hacia la Europa del 2020”, Josep Borrell “Preveure per no haver de lamentar”, Xavier Vidal-Folch “¿Hay alguien al mando en ese maldito puente?” i Juan Hernández Vigueras “La banca no debe gobernar la UE”.

Sobre Orient Mitjà us convido a llegir l’entrevista a Ronnie Kosrils que li fa John Carlin a El País (Kosrils és un jueu que va enfrontar-se a l’apartheid a Sudàfrica i avui denuncia l’apartheid que practica el Govern d’Israel contra el poble palestí), l’entrevista a Idith Zertal que li fa Lluís Amiguet a La Vanguardia (Idith Zertal és l’autora del llibre “La nación y la muerte” editat per Gredos-RBA, en el que denuncia els abusos que comet l’Estat d’Israel utilitzant la Shoah com a justificació; ella creu que amb això es desmereix la tragèdia del poble jueu) i l’article d’Shlomo Ben-Ami “El gatillo sensible de Oriente Próximo” en el que alerta sobre un possible conflicte imminent a la zona.

Sobre el terratrèmol que ha patit Xile us convido a llegir l’editorial d’El País “Tragedia en Chile” i els articles d’Antoni Traveria “Despertar-se del malson” i Antonio Caño “¡Viva Chile, mierda!”.

Sobre la mort del dissident cubà Orlando Zapata a causa de la vaga de fam que feia reclamant el tracte de pres polític us convido a llegir els articles de Joan Garí “De Ernesto Guevara a Orlando Zapata” i Miguel Angel Bastenier “Lo que no sabe Cuba”.

Sobre la radicalització de la dreta nordamericana us convido a llegir l’article de Joan Anton Mellón “Sarah d’Alaska i la dreta radical”.

Navegant per internet he trobat un grup preocupat per la necessitat d’impulsar el debat sobre una alternativa econòmica i social al capitalisme, és diu Inflexió i serà interessant seguir-lo. Trobareu enllaços a Fundacions, Think-tanks, centres d’estudi, organitzacions i persones compromeses amb el canvi social a la secció Reforma Global del meu bloc. També recullo materials d’interès través del meu Google Reader, al que us podeu subscriure. I també són una bona font d’informació la Fundació Rafael Campalans i la Fundación Ideas.

També en aquest sentit us poden interessar els articles de Carlos Prieto “Bauman, último cartucho contra el libre mercado” (sobre el darrer llibre de Zygmunt Bauman, “Mundo consumo”, publicat per Paidós), el de Rosa M. Bosch “Intermón reclama una tasa sobre la banca para luchar contra la pobreza” i el de Josep Ramoneda “La hegemonía conservadora”.

Segur que tindrà molt interès el llibre “Xavier Vinader i Sánchez: periodisme i compromís” de Jaume Busqué i Barceló, editat per Afers, del que s’en fa ressò Eduardo Martín de Pozuelo en el seu article “Periodismo con mayúsculas”. Al fil de la celebració de l’Any Maragall m’ha interessat l’article de Narcís Comadira “El bienni Maragall”. I acabo el diari amb el record a Quico Sabaté que ens ha deixat aquesta setmana, el recorda Lluís Bonet Mojica en el seu article “El cómplice de Serrat”. En Quico era còmplice de totes les causes justes i per això el trobarem a faltar.

“Perles” del programa del Polònia emès el 4 de març, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– Iceta al seu despatx maquinant contra Hereu i… contra Montilla! Homeeeeeee

– EIR: Estona i Resultat (i també Esquerra i Reagrupament), el nou programa de Joan Puigcercós i Joan Carretero per fer el seguiment electoral de les consultes sobiranistes… extraordinaris els resultats que es van passant per la pantalla, tipus “Bescanó: guanya el sí“

EL MILLOR
– La parella ideal: Esperanza Aguirre visita Albert Boadella al seu teatre. Boadella: “A qué debo tan gran honor? Espe: “Pues mira, he venido, primero, a que me hagas la pelota, y segundo, a que me expliques la programación del teatro“. Jua juaaaa… i quan Boadella li ofereix un paper protagonista a “L’idiota“, de Dostoievski (que Espe pretén convertir en “L’idiota“ de Gallardón) i ella li diu “pero si yo no valgo para el teatro, yo no sé fingir“???? brutal!! I ja al final quan la veig fent de Lina Morgan i la tonta del bote…. inmillorable!!! Agradecidaaaaa, emocionadaaaaa, solamente puedo deciiiiiir gracias por viviiiiiiir [dedicat al seu mestre Josemari, el de la peineta]

EL PITJOR
– L’Hora del Lector i la novel•la negra, rotllo Diez negritos… malaguanyats personatges!

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Patxi López, ben aconsellat per ZP. Per poder governar amb pactes puntuals amb aquest, aquell i el de més enllà, li caldrà incloure també en el pacte un psicoanalista.

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Gallardón recitant Shakespeare i Espe fent de Lina Morgan.

LʼESTÀVEM ESPERANT
– La nova web de Laporta que fa llufa abans de començar

LA CANÇÓ [Laporta versiona el Numa-numa-ye]
Numa-numa-ye
No os embauquen
Numa-numa-ye
Que no estamos taaaan mal
Numa-numa-ye

SURREALISTA
– ZP en un míting de CiU cridant “Mas president, Mas president!”… o potser no ho és tant, de surrealista? Ara, això dels petonarrus entre ells dos i Duran no ho veig de cap manera!

DICCIONARI POLÍTIC
– Els noms que Laporta té al cap pel seu nou partit:
PSC: Partit Sobiranista de Catalunya
ERC: Espanya em Rebenta els Collons
PP: Patriotes Potents
FCB: Fem Catalunya Bullir

MALA LLET
– Bono no sap qui és Beatriz Corredor, la ministra de vivenda…. i no deu ser l’únic!

ZW 205 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.ellas2.org/

Ellas 2.0 és una comunitat que neix amb l’objectiu d’impulsar les dones en la creació de negocis de base tecnològica. Entre els seus objectius està el de catalitzar el canvi social, “dotant de visibilitat i proporcionant el suport i els recursos necessaris a la xarxa de dones emprenedores, que entenen la independència econòmica i la tecnologia (especialment els social media) com a eines fonamentals per aconseguir la realització personal i professional i fer del món un lloc millor”. “Escaparate”, “Tribuna”, “Recursos”, “Calendario” són alguns dels apartats que resumeixen bé la oferta i l’esperit d’aquesta comunitat. Actives on i offline, recentment es va fer una taula rodona amb el títol “Mujeres influyentes en Internet” en la qual van participar, entre d’altres, Patricia Araque i Rosa J. Cano.

El proper dia 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona. En aquest context, a continuació recullo altres iniciatives interessants vinculades a dona, lideratge, tecnologia, innovació, política… Sobre lideratge femení i canvis socials, destaco també els 100 anys de presència femenina a la Universitat a Espanya, que se es compleixen el pròxim dia 8 de març. El dia 9 tindrà lloc, en el Consejo de Madrid, l’acte “Mujeres y Ciencia. 100 años en la Universidad”.

Altres recursos i informacions que us poden interessar: Liderazgo femenino: políticas 2.0; Consejos misóginos y analógicos; Políticas. Mujeres protagonistas de un poder diferenciado. I el projecte Liderazgo Femenino (Life) ESCI-UPF, que engloba diferents iniciatives relacionades amb la formació, la sensibilització o la consultoria.

ZV (Zona Vídeo). Emprendedor.TV. Eines àudiovisuals per a emprenedors socials.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 7 Març 2010, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.