Els fets del president Montilla

Abans d’entrar en matèria dos flaixos informatius que no vull deixar passar: el terrible terratrèmol que ha colpit Xile i les detencions d’avui mateix de la cúpula de l’organització terrorista eta. Sobre el terratrèmol de Xile us convido a visitar la secció que li dedica La Vanguardia en la seva guia HagoClic i els enllaços que ens proporciona José Luis Orihuela en el seu bloc. Sobre les detencions podeu veure la notícia tal com la dóna el diari El País.

El més destacat en la política catalana ha estat l’important debat sobre la situació econòmica celebrat al Parlament. Us convido a llegir la sòlida intervenció del president Montilla, la bona intervenció de la portaveu socialista Rocío Martínez-Sampere i la resolució aprovada que, en la meva opinió, no ha estat suficientment destacada pels mitjans de comunicació. La proposta del president Montilla de celebrar una cimera amb els signants de l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana i representants dels grups parlamentaris, va ser aprovada per unanimitat. Crec que és una magnífica iniciativa que mostra el tarannà del president Montilla d’anar per feina. Vegeu la valoració que en va fer l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Pacte de mínims al Parlament” i el meu article “Debat econòmic al Parlament” amb el que inicio una col·laboració quinzenal a eldebat.cat.

Novament José Zaragoza precisa les posicions del PSC en una entrevista; en aquest cas la que li fa Mayka Fernández a l’Avui. També us interessarà l’article d’Antoni Fogué “Governs locals en una nova Europa”, l’opinió d’Enric Company “La justificada inquietud de la izquierda” i l’entrevista a Núria Parlón que li fan F. Robles i Ll. Pellicer a El País. I, mai no hi insisteixo prou, els fets del president Montilla: les noves competències de la Generalitat en matèria d’inspecció de treball (recollides en aquesta informació de l’Agència EFE publicada a Público) i la inauguració de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi (recollida en aquesta crònica de David Placer a El Periódico de Catalunya i al web de la Generalitat).

Sobre les possibles futures aliances d’Artur Mas us convido a llegir aquesta crònica d’Albert Martín Vidal a Público “Artur Mas abre la puerta a un nuevo pacto con el PP” i l’article de Kepa Aulestia “Mutua dependencia”.

Sobre el permanent debat al voltant de l’encaix de Catalunya a Espanya us convido a llegir els articles de Jaime Arias “Desde la periferia” i José Antonio González Casanova “La confusión soberanista”, que coincideix amb la celebració avui d’una segona tanda de consultes sobre la independència impulsades pels independentistes.

Aquesta setmana ha estat notícia un conat de conflicte que ha esclatat a Salt quan alguns han intentat barrejar el fenomen de la immigració amb un augment de la inseguretat ciutadana. Vegeu al respecte l’entrevista a Iolanda Pineda, alcaldessa socialista de Salt, que li fa Rebeca Carranco a El País, l’article d’Antoni Puigverd “No es sólo problema de Salt” i els editorials de La Vanguardia “Salt somos todos” i El Periódico de Catalunya “Pacte d’immigració, sense electoralisme“.

També us interessarà conèixer l’opinió de Mohammed Chaïb sobre el problema entre una mediadora cívica i la comunitat musulmana de Cunit “Ni Fátima es una mártir, ni la comunidad tan mala” i l’article de Francesc Valls sobre les noves revelacions sobre el cas Millet “Confesiones cortas en el Palau”.

Passant ja a la política espanyola aprofito per saludar la iniciativa de la Fundación Confianza “Esto solo lo arreglamos entre todos”, un dels logotips de la campanya és el que encapçala aquestes línies. Es tracta d’una campanya cívica per a promoure la confiança, l’autoestima, l’optimisme i la voluntat de fer un esforç col·lectiu per superar la crisi econòmica. Podeu llegir el manifest i visitar el lloc web de la campanya “Esto solo lo arreglamos entre todos“. Sobre l’esperit d’aquesta campanya us interessaran els articles de Miquel Roca “Podemos hacerlo”, Javier Gómez-Navarro, Antonio Garrigues, Guillermo de la Dehesa i Miquel Roca -portaveus de la campanya- “Un llamamiento a la confianza” i Rosa Paz “Això només ho arreglarem entre tots”.

Com veieu, l’inici d’aquesta campanya coincideix en el temps amb l’intent d’arribar a un pacte polític sobre la qüestió. Podeu llegir al respecte els articles d’Enrique Gil Calvo “Pactos”, Xavier Vidal-Folch “Vientos a favor del pacto” i Jordi Sevilla “¿Quién arregla esto?”.

Sobre la política econòmica del govern us convido a llegir l’article d’Ernesto Ekáizer “El teatro de máscaras de Zapatero”, l’entrevista a José María Ayala, president de l’ICO i anterior responsable de l’Institut Català de Finances, que li fan. Í. de Barrón i M. Jiménez a El País, els articles de Joan Tapia “No som l’any 1988”, Ramón Jáuregui “Presidencia española y crisis griega”, Mar Díaz-Varela “Salgado descarta una recaída del PIB y mantiene la subida del IVA”, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Demagògia contra la pujada de l’IVA” i l’article de Manel Pérez “Zapatero se olvida de la edad de jubilación”.

Per entrar més a fons en els interrogants de la política econòmica podeu llegir els articles de Lluís Bassets “Entre Seseña y Barcelona” (és a dir, entre l’especulació immobiliària i el congrés de telefonia mòbil), Joan Majó “Crisis: competitividad y exportación”, Josep Oliver “D’ajustos, reformes i pactes”, Jesús Caldera “Prioridades económicas”, Claudi Pérez “La deuda externa atenaza a España”, Angel Laborda “El déficit público, una losa para la recuperación” i Antón Costas “El paciente español”. Jo no crec que no ens haguem de preocupar pel deute i el dèficit, però sí crec que si el govern espanyol no hagués donat suport a les entitats financeres, els sectors econòmics i les famílies en dificultats i les persones en atur que s’han quedat sense subsidi avui tindríem una aguda crisi social i tampoc el nostre país estaria en millors condicions per a sortir de la crisi econòmica.

Sobre el debat al voltant de la reforma del sistema de pensions que s’haurà de produir en el marc del Pacte de Toledo, us convido a llegir l’article de Valeriano Gómez “¿Por qué hay que seguir reformando el sistema español de pensiones?”, l’entrevista a Gösta Esping Andersen que li fa Pere Rusiñol a Público, l’entrevista a Antonio Gutiérrez que li fa Miguel Angel Marfull a Público, i els articles de Bernardo Fernández “Les pensions i la pau social”, David Taguas “Pensiones: reforma solidaria” i Alejandro Inurrieta “El lobo y las pensiones”.

Amb una crítica més fons a la lògica del sistema capitalista que ha causat l’actual crisi econòmica podeu llegir els articles de José Ignacio Torreblanca “Capitalismo piñata” i Vicenç Navarro “Los errores de las políticas liberales”.

Sobre el laberint judicial del cas Gürtel i l’ofensiva contra el jutge Garzón us convido a llegir els articles de Carlos Jiménez Villarejo “El juez Garzón no ha prevaricado”, Javier Pradera “El barro procesal del ‘caso Gürtel'”, l’editorial d’El País “Cerco a Garzón” i l’article de Santos Juliá “Pedestal para el juez”.

L’agressivitat de la dreta espanyola i els seus aliats mediàtics ha motivat interessants reflexions. Vegeu com a exemple els articles de Berna González-Harbour “Ojo con la derecha sin complejos” i Antoni Gutiérrez-Rubí “TDT: Trinchera Digital terrestre”.

També us poden interessar l’article d’Irene Boada “Una FP universitaria” i les entrevistes a Angel Gabilondo i Patxi López que els hi fan, respectivament, J. A. Aunión i R. de Querol a El País, i Jordi Barbeta i Isabel García Pagán a La Vanguardia.

Sobre la situació política a Itàlia no us podeu perdre l’article d’Ezio Mauro “La nueva Tangentópoli” (i pensar què passaria si el PP de Rajoy, Camps i Gürtel governés Espanya). I tampoc hauríeu de passar per alt l’article “La locomotora se frena” de Juan Gómez dedicat a analitzar la situació econòmica alemana.

Sobre les dificultats i problemes d’Europa us convido a llegir els articles de Juan-José López Burniol “Europa menguante”, Amparo Estrada “Nuevos impuestos europeos y eurobonos” i Darío Valcárcel “Turquía y su ingreso en la UE”.

Sobre l’Orient Mitjà us convido a llegir l’article de Miguel Angel Moratinos i Bernard Kouchner “¿Para cuándo el Estado palestino?”. La pregunta és del tot rellevant, però és curiós que la formulin dos ministres d’afers estrangers de països importants de la Unió Europea. Potser hauríem de preguntar-nos què fa la Unió Europea perquè es compleixin les resolucions de Nacions Unides. Precisament aquesta setmana que comença demà es reuneix a Barcelona el Tribunal Russell que examinarà aquesta qüestió. Podeu llegir al respecte dos articles de Maruja Torres “Israel, UE” i “Tribunal Russell, Palestina“.

Sobre les dificultats que està experiment el president nordamericà podeu llegir l’editorial d’El País “Promesas y realidades“. També us interessarà la reflexió de l’expresident de Costa Rica Óscar Arias “Que cada palo aguante su vela” i l’article del dissident cubà Óscar Espinosa Chepe “Una muerte injustificada” sobre la mort del pres polític cubà Orlando Zapata Tamayo a causa d’una vaga de fam.

Sobre Haití us convido a llegir els articles de Kattya Cascante “Haití, sin condiciones”, Naomi Klein “Haití: acreedor, no deudor” i Luiz Inácio Lula da Silva “El mundo necesita a Haití”.

Us interessaran els articles de Lluís Foix “Orient i Occident”, Carmen de Paz “¿Es necesaria una nueva medida de prosperidad?” (a part del PIB) i Andrea Rizzi “El ciudadano se aleja de sus líderes”.

I acabo parlant de llibres. Dilluns vaig presentar amb Rosa Regàs a la llibreria Bertrand de Barcelona (Rambla de Catalunya, 37) el llibre de Carmen Alborch “La ciudad y la vida”. Aquí podeu llegir la meva intervenció i l’article de Salvador Enguix “Valencia según Carmen Alborch”.

Dijous es va presentar el llibre de Gabriel Pernau “Descobrint Montilla. El somni català del president de la Generalitat”, editat per RBA. L’he llegit aquest cap de setmana i us el recomano de tot cor. El proper dimarts dia 9 de març es presenta a les 19.30 a l’hotel ME de Barcelona (Pere IV, 272) el llibre d’Ernest Benach “#Política 2.0”. Si res m’ho impedeix no hi faltaré. Aprofito per agrair els amics i amigues de l’editorial Arcàdia que m’hagin enviat el llibre de Zygmunt Bauman “El temps no espera”, converses amb Citlali Rovirosa-Madrazo, que llegiré tan aviat com pugui. I per acabar el diari i aquestes recomanacions de llibres, us recomano una obra col·lectiva que porta el títol “Next Left. Renewing Social Democracy”, promoguda per la Fundació d’Estudis Progressius Europeus que us podeu descarregar aquí (compte!, l’arxiu pesa 2MB).

“Perles” del programa del Polònia emès el 25 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– M’ha encantat el sopar sobiranista, Puigcercós, Carretero, la pubilla, el grenyes… cadascú de son pare i sa mare… la discussió ja comença en la tria de les viandes: pica-pica o un primer cadascú? Sort (!) que arriba Jan Laporta i s’ofereix de líder carismàtic…. al que veig molt en el seu paper és a Puigcercós que de seguida li amarga la festa a Laporta amenaçant-lo amb sessions interminables al parlament, apassionants comissions de control, etc.

EL MILLOR
– Boníssim el joc a quatre dels diàlegs ZP-Duran i Montilla-Mas. El que a Madrid sembla tan fàcil, és ben complicat a Catalunya…. aix! I si els diàlegs fossin ZP-Montilla i Duran-Mas ja ni t’ho explico…

EL PITJOR
– La ministra Chacón, una arma de destrucció massiva.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– El debut del ministre Bermejo, que dos minuts més tard també debuta com a exministre Bermejo.

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Els correctors dentals (o no) de la princesa Letizia, ja sabeu, el tema de la setmana de les revistes del cor.

LA FRASE DE LA SETMANA
– El Rei davant l’humor grec de la seva dona: “A ver si nos estaremos pasando de campechanos?”

LA PICADA D’ULLET
– La monja Forcades convertida en pastillera!!! I aqui beneficia??? A les farmacèutiqueeeeees!

LʼESTÀVEM ESPERANT
– Aznar i la seva innovadora manera de saludar… malaguanyat Zaplana, et trobem a faltar!

EXCLUSIVA!
– Ja sabem el veritable motiu del tancament del Bulli…. de mica en mica s’ha omplert la pica i necessiten dos anys per rentar tots els plats acumulats! Però hi ha qui s’ofereix a donar-li un cop de mà… Santi Santamaria disfressat de xeic de Dubai fa una oferta de compra a Ferran Adrià: “són fabes comptades“. El final del gag ja és una mica surrealista…

KA FORT
– El president Montilla humilia Herrera, li diu que no compta amb Iniciativa per la propera legislatura “perquè sou molt pesats i sempre feu pudor d’encens“. Homeeeeeeeeeee!

ZW 204 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.fiascoawards.com/

Els “Fiasco Awards” celebren la seva segona edició amb l’objectiu de premiar els millors projectes de l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que han acabat en un “FIASCO”. Es vol potenciar l’esperit crític, fomentant l’actitud positiva davant les dificultats del camí cap a l’èxit i, sempre, sense perdre el bon humor. Segons els organitzadors, “la successió de Windows Vista, el millor fiasco de 2009, es presenta renyida. La xarxa 2.0 enregistra un intens debat en fòrums, blocs i xarxes socials, on els internautes discuteixen quin dels 8 finalistes s’emportarà el preuat guardó.

Twitter ha registrat més de 1.500 referències als premis en el darrer mes. I, en dues setmanes de votació, s’ha superat ja el nombre total de votacions de l’edició anterior. Prop de 7.000 persones ja han votat a través del web. La votació és oberta a tothom fins el dia 10 de març i els premiats es coneixeran durant la festa d’entrega de premis, l’11 de març a les 19:45h a la Sala Tiffany’s de Barcelona.

Es pot seguir tota la informació associada a través del seu canal a YouTube i, també, des de la comunitat Fiasco Awards a Facebook o a Twitter, entre altres.

ZV (Zona Vídeo). Trilogía Sevillana són tres curtmetratges de MundoFicción que mostren els estereotips d’una ciutat, en aquest cas Sevilla, a través de sis personatges, amb un sentit de l’humor molt peculiar. Interessant.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 28 Febrer 2010, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.