Debats oberts

Habitualment l’actualització setmanal del meu diari comença amb un resum de l’actualitat política catalana. Avui no faré una excepció. I l’actualitat política catalana ha tingut un indiscutible centre d’interès amb el debat obert pel Conseller Maragall amb la seva conferència al Foro Nueva Economía de dimecres passat i amb l’article publicat avui a La Vanguardia amb el títol “El PSC y Catalunya“. Us recomano que els llegiu sencers ja que difícilment els resums i interpretacions que han suscitat poden substituir una lectura atenta del que l’Ernest diu i proposa. Dit això crec que ningú em discutirà que els dos paràgrafs que han aixecat més polseguera han estat el que transcric a continuació de la seva conferència:

“Catalunya necessita un Govern fort, capaç de prendre decisions. És possible governar en coalició sense donar mostres d’incoherència? Ho és com s’ha demostrat, tants cops i a tot arreu, però cal demostrar-ho ara i aquí. La imatge que avui projectem amaga un balanç de govern efectiu, incomparable amb cap altre període anterior. Però avui per avui, Catalunya sembla que no ho vol, n’està fatigada, no recolzarà nous experiments, ni artefactes inestables. I curiosament, apareix com a possible resposta el risc d’una major fragmentació en detriment de les forces polítiques centrals i majoritàries”.

I aquest del seu article:

“El tripartito, versión 1.2, ya no tiene vigencia política más allá de su mandato actual. El Gobierno de José Montilla continúa teniendo plena vigencia institucional y capacidad para ejercer su responsabilidad. Debe completar, y así lo hará, el más alto grado de cumplimiento del plan de gobierno que se inició en el 2006 y hasta el final de su mandato. Pero ya hace tiempo que renunció a encarnar un proyecto integral de país con pretensión de ser entendido y aceptado como tal”.

No és un secret per a ningú que els socialistes catalans aspirem a governar un nou mandat encapçalats per José Montilla amb una correlació de forces que ens permeti desplegar el nostre projecte en plenitud. Ho deia la setmana passada José Zaragoza en una entrevista publicada a El Periódico de Catalunya i ho dic jo mateix avui en l’entrevista que m’ha fet Marcos Pardeiro a La Razón. Els socialistes fem un balanç molt positiu dels governs catalanistes i d’esquerres presidits per Pasqual Maragall i José Montilla, i és precisament des d’aquesta valoració que establirem el nostre projecte de futur. Per això no hem d’oblidar que un dels reptes que afrontem en aquests moments és, justament, explicar a la ciutadania la molta feina feta en el període 2004-2010. I és obvi que en aquest esforç d’explicació hi hauran de participar de forma ben destacada els membres del govern i el seu president que han d’estar legítimament orgullosos de la tasca realitzada. No construirem el futur criticant el tripartit sinó aprofitant els sòlids fonaments que s’han anat posant al llarg d’aquests anys.

En tot cas, moltes han estat les cròniques i els articles que han analitzat les paraules de l’Ernest i les afirmacions d’Antoni Castells sobre la necessitat d’un debat lliure que miri la realitat de cara. Lògicament les opinions que s’hi expressen són les dels seus autors i autores i no m’en faig responsable. Podeu llegir per exemple la crònica de Ferran Casas a Público “El conseller Maragall da por agotado el tripartito”, i els articles d’Enric Marín “Fatiga del tripartit?”, Anna Serrano “‘Fatigada’ de tant tripartit”, David Miró “Una llarga agonia”, Joan Subirats “Fundido en negro”, Jordi Barbeta “¡Adelante mis valientes!”, Francesc Valls “Los demonios del PSC” i Toni Soler “Las pulgas del perro flaco”. El debat fins i tot ha provocat acudits com el de Joan Antoni Poch, ninotaire de La punxa d’en Jap, a El Punt, que trobareu tot seguit.

Us recomano també que llegiu les anàlisis i propostes d’Oriol Bartomeus “Un milió de votants oblidats”, Enric Marín “Precampanya i escenaris postelectorals” i “Bolívar i Bismarck a la Catalunya d’avui“, Ferran Mascarell “Proyecto, liderazgo, consenso”, i Jordi Font “Pedres de toc”.

També us interessarà l’article de Joan Saura “En defensa dels bombers”, l’entrevista a Higini Clotas, president de la Comissió d’investigació parlamentària sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan que li fa Jaume V. Aroca a La Vanguardia, l’article d’Enric Company “El sesgo de la radiotelevisión pública” i la crònica d’Àngels Piñol “Corridas de toros, no; ‘correbous’, sí”.

Aquesta setmana també s’ha produït una mala notícia: la constatació que no hi ha acord per aprovar la llei electoral. No m’hi estendré però crec que les coses han quedat prou clares: tots els partits han fet les seves propostes i quan s’ha demostrat que l’únic acord possible era acceptar la proposta feta pels experts, CiU ha dit que no. Avui el president Montilla –que ens va demanar als ponents socialistes que acceptéssim la proposta dels experts en benefici de l’acord– li demana a Artur Mas que faci el mateix.

El debat polític espanyol està molt centrat en la capacitat del govern Zapatero de combatre i superar la crisi econòmica i en l’estratègia d’oposició d’un PP rabiós i sense propostes. Podeu llegir al respecte els articles de Kepa Aulestia “La oquedad del centro”, Ignacio Urquizu “¿Es el gobierno el único responsable?”, Rosa Paz “Del tarannà al ‘temple'”, Carmen Morodo “Rajoy impone ‘guante blanco’ con CiU para preservar un posible pacto”, Gregorio Peces-Barba “No vale todo para hacer oposición”, Rosa Paz “La mateixa estratègia de sempre” (la del PP, és clar), Gran Wyoming “Pidiendo peras al olmo” (és a dir, demanant-li al PP coses que és impensable que sigui capaç de fer), Rosa Paz “El president recupera les regnes i tranquil·litza l’escenari polític”, Gonzalo López Alba “La resiliencia de Zapatero”, l’entrevista a Belén Barreiro, presidenta del CIS, que li fa Juanma Romero a Público, i l’article de Manuel Vicent “La niebla”, alertant sobre els riscos del cainisme.

També ha estat notícia l’èxit policial que ha desbaratat l’intent d’eta de fixar una base operativa a Portugal. Vegeu-ho a l’editorial d’El País “ETA, de mudanza“.

Sobre temes judicials us recomano que llegiu els articles de Ramón Sáez i Santiago Torres “Contra el endurecimiento de las penas”, Gerardo Pisarello i Jaume Asens “Cadena perpètua: i després, què?”, Pablo Salvador Coderch “Justicia sobrecargada”, i sobre l’ofensiva contra el jutge Garzón, Manuel Rico “Algunas cosas sí que quedaron atadas y bien atadas” i Julio Martínez Lázaro “La nueva causa de la Falange”.

Segueix obert el debat sobre la reforma del sistema de pensions que s’haurà d’acordar en el marc del Pacte de Toledo. Podeu llegir al respecte l’entrevista a Octavio Granado, Secretari d’Estat de la Seguretat Social, que li fa Francisco Núñez a El Mundo, l’article de Jordi Sevilla “Más viejos, pero más ricos”, la crònica de Belén Carreño “La realidad actual y los cambios en las pensiones”, i els articles de Manuel de la Rocha “¿Jubilación a los 67 años?”, Joan Majó “Jubilarse y cobrar?” i Juan Francisco Martín Seco “La financiación de las pensiones”.

Les perspectives de la futura reforma laboral s’han vist afavorides pel pacte salarial al que han arribat els agents socials. Sobre tot plegat podeu llegir l’article de Joan Coscubiela “La reforma laboral és la solució?”, la crònica de Mar Díaz-Varela “CEOE y sindicatos pactan reducir la temporalidad a cambio de salarios”, l’editorial d’El País “Inyección de sensatez” i l’article de Jaume Collboni, Francesc Castellana i Eduard Rojo “Més ocupació i de més qualitat”. En contrast amb posicions més assenyades, Artur Mas va indignar els sindicats quan va proposar que l’acomiadament tingui una indemnització de 20 dies per any treballat, en comptes dels actuals 45.

Però el centre d’interès és, com sempre, la situació econòmica i la política del govern per superar-la. Des d’aquest punt de vista és absolutament imprescindible que llegiu la intervenció del President Zapatero davant del grup socialista.

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els articles de Joaquín Estefanía “España contra la pared”, Enrique Gil Calvo “Compromiso”, Conchi Lafraya “El fondo local prevé generar 274.000 empleos en el 2010”, Ernesto Ekáizer “Zapatero y las cartas que Keynes envió a Roosevelt”, Federico Steinberg “¿Qué le pasa a la economía española?”, Lalo Agustina “Moody’s deja claro que España no es Grecia y alaba el plan del gobierno”, Xavier Vidal-Folch “La segunda crisis”, Alejandro Bolaños “Salgado sostiene que la recesión acabará este trimestre”, Josep Oliver “Setmana de passió” i Angel Laborda “La inflación, por debajo de lo previsto”.

L’atac especulatiu contra els deutes sobirans d’alguns països europeus -especialment Grècia- que ha generat alteracions borsàries i un afebliment de l’euro, la tímida resposta de la Unió Europea -sense un veritable govern econòmic- i el qüestionament del rigor d’analistes i propagandistes financers han estat objecte de debat. Sobre tot plegat podeu llegir els articles de Lluís Bassets “Relevo en la timba mundial”, Miguel Jiménez “Especulación, sí; conspiración, no”, José Carlos Díez “¿Cómo ayudar a Grecia?”, Angel Berges “Sentido común europeo”, Lluís Bassets “Europa en transición”, Luis Doncel “La mejoría de los mercados castiga a quienes apostaron contra Grecia”, Federico Steinberg “El euro no se rompe”, Ignacio Escolar “Cómo protegernos de los especuladores”, Andy Robinson “Dinero fácil en la zona euro”, Vicenç Navarro “La escasa credibilidad de Davos”, Ignacio Escolar “Las biblias liberales”, l’editorial d’El País “Ejercicio responsable“, Vicente Verdú “La oculta verdad de la verdad”, Sami Naïr “Cómo materializar la solidaridad europea”, i Angel Ubide “El euro del futuro”.

Sobre temes internacionals us convido a llegir l’entrevista a Ahmad Jalaf Massadeh, secretari general de la Unió per la Mediterrània, que li fa Eva Peruga a El Periódico de Catalunya, l’editorial d’El País “El envite iraní“, Rosa Montero “Olvidadas”, Fawaz A. Gerges “La ideología viajera de Al Qaeda”, Tahar Ben Jelloun “Afganistán, ¡una guerra perdida!”, Joaquim Ibarz “La socialdemócrata Laura Chinchilla, primera presidenta de Costa Rica” i l’entrevista a Stefano Zannini, responsable de Metges sense Fronteres a Haití, que li fa Montse Martínez a El Periódico de Catalunya.

I, finalment, set articles per a la reflexió. L’article d’Angel Castiñeira i Josep Maria Lozano “No li diguis a ma mare…” sobre el (des)prestigi dels polítics i de la política, l’entrevista a Vamik Volkan, terapeuta de conflictes ètnics, que li fa Lluís Amiguet a La Vanguardia, la crònica de Carles Geli sobre la commemoració del centenari del naixement de Jaume Vicens Vives, l’entrevista a Antoni Gutiérrez-Rubí que li fa Eduard Batlle a El Punt, l’article de Remei Margarit “Definirse por el no”, l’article de Fabián Estapé “Mal de molts…” sobre les bombolles financeres en la història econòmica, i l’article de Jesús Lizcano “Una hoja de ruta para la tasa Tobin”.

“Perles” del programa del Polònia emès l’11 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– Trias i Hereu, quina gran parella de fet a Vancouver. El viatge resulta d’una gran utilitat, Hereu descobreix la neu “així, també n’hem de comprar per Barcelona? Ui, se’m dispara el pressupost…”

EL MILLOR
– Corbacho visita el Dr Caparrós… Capri t’enyorem!

EL PITJOR
– El miniMolina a punt de morir a la central d’Ascó… ai, aquest Molina, s’ha tornat molt dolentot…

LA NOVETAT
– Francés Boya: “què hi ha de la meva vegueria?”

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Francisco Camps i Rita Barberá, el Duo Dinámico valencià.

LA CANÇÓ [Vegueria, vegueria, de David Bisbal]
[Montilla] Vegueria, vegueria
si pogués jo no ho faria
perquè ja tenim prou mosca el personal
Vegueria, vegueria
ja veus quina ximpleria
[Mas] quin desastre de promesa electoral
[Montilla] Fes-ho tu, si en saps!
Ja s’han emprenyat els de Lleida
i tindrem la mar de feina
per calmar la Val d’Aran
[Carod] I a sobre al Pirineu hi ha gresca
perquè no es posen d’acord
els de la Seu i Puigcerdà
[Saura] Uf, els de Reus i Tarragona
ja tenen una altra cosa
per poder-se esbatussar
[Montilla] I no me’n parlis dels d’Amposta
que ja sabem que els costa
anar a Tortosa a tramitar
[Mas] Vegueria, vegueria
si pogués jo no ho faria
perquè ja tenim prou mosca el personal
[Tots] Vegueria, vegueria
ja veus tu quina mania
de fer una altra divisió territorial
[Carod] Ep, guaita tu que mona queda
rodejada de muntanyes
la Catalunya central
[Saura] Sí, llàstima que se les foten
els de Vic i els de Manresa
lluitant per la capital
[Mas] Tu, els del Penedès es queixen
volen una vegueria
com qui diu particular
[Montilla] Saps què, instal•lem un bon programa
per baixar-se vegueries
clicant “personalitzar“
[Tots] Vegueria, vegueria
si pogués jo no ho faria
perquè ja tenim prou mosca el personal
Vegueria, vegueria
ai, quina tossuderia
com si no sabéssim de què va el percal
Vegueria, vegueria!

SURREALISTA
– La pobra monja Forcades també explica el tema de les vegueries mitjançant les farmacèutiques, que es faran d’or venent aspirines contra el mal de cap que el tema provoca arreu.

EXCLUSIVA!
– Les imatges del viatge de Barack Obama a Barcelona l’any 1988, a la Rambla, al monument a Colom, amb barret mexicà, robat per un carterista… si fins i tot es troba a un jove Montilla cridant “yankies go home“

LA IMATGE DE LA SETMANA
– La UE envia ajuda humanitària al govern, “perquè els esperen uns mesos molt durs“

LA FRASE DE LA SETMANA
– ZP al telèfon: “Unión Europea? Here Zapatero. We need ayuda“

MALAGUANYAT
– La nova sèrie “MADrid MEN“. La idea d’emular la gran sèrie nord-americana és genial (amb tot aquell alcohol, tabac i glamour) però el guió del gag no matava…

ZW 202 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Una nova selecció de decàlegs que poden resultar útils.

De política, polítics i candidatos a la xarxa:

10 punts que tot candidat hauria de considerar per afrontar una campanya presidencial online (Claudio Uson)

10 consells sobre com no s’ha de fer un vídebloc polític (José A. Donaire)

Decàleg per a polítics que volen sortir airosos d’un escenari conflictiu o de crisi (Manual per a Crisis. Silvia Hinojosa, per a La Vanguardia).

Més sobre intervenció i comunicació en crisi a: Manual-es (Descarregar manuals pdf gratis en castellà).

7 claus d’Internet per a polítics (Francisco Polo): accessibilitat, neutralitat de la xarxa, domini públic, software lliure, long tail, open government i innovació.

De la Comunicació i la Marca 2.0:

Comunicació 2.0 en 10 Asalts (Iván Pino): “encontrabilidad”, usabilitat, autenticitat, operativitat, perdurabilitat, actualització, vinculació, participació, propagació i seguiment.

10 consells per a estudiar Comunicació (quan tot ha canviat). (José Luis Orihuela)

Decàleg (col·laboratiu) de la Marca 2.0 (Interactividad.org)

A les xarxes socials:

10 consells per a fidelitzar els teus usuaris (Manuel M. Almeida, Mangas Verdes)

10 consells per a optimitzar la teva marca personal a Facebook i Twitter (Joan Jiménez)

10 consells útils per estar protegit a Facebook (Trend Micro)

Aquests són altres Zona Web amb diferents seleccions de Decàlegs I, Decàlegs II, Decàlegs III, Decàlegs IV i Decàlegs V.

ZV (Zona Vídeo). VídeoWeb 2010 celebra la seva segona edició, del 27 al 29 de febrer a Bilbao. Aquest esdeveniment és una trobada de vídeobloggers, internautes, productors àudiovisuals i televisions.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 14 Febrer 2010, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.