Alarma i reformes

Avui el tema central del diari està molt clar: la difícil situació per la que travessa l’economia espanyola. Però per mantenir l’ordre habitual començo amb algunes reflexions i notícies sobre la política catalana.

Començo per recomanar-vos que llegiu la intervenció del president Montilla davant del grup de diputats i senadors del PSC a les Corts generals, la crònica de José Rico sobre aquest acte i l’entrevista a José Zaragoza que li fan Carles Cols i David Miró a El Periódico de Catalunya. Per cert, Juan Varela, habitualment molt ben informat, explica en el seu bloc que a partir de la setmana vinent El Periódico de Catalunya canvia de director i Enric Hernández prendrà el relleu de Rafael Nadal. Els desitjo molta sort a tots dos!

Aquesta setmana el Govern de Catalunya ha aprovat els projectes de llei sobre l’organització veguerial de Catalunya i de creació de l’Àrea metropolitana de Barcelona. Podeu llegir la informació al respecte en les cròniques de Jaume V. Aroca (àrea metropolitana) i Miquel Noguer (vegueries). No us perdeu l’article de Laia Bonet “Contra la crisi, més territori” en el que justifica l’oportunitat i el plantejament d’ambdós projectes.

Dimecres passat, el govern de Catalunya va signar amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació catalana de Municipis i Comarques un Acord sobre els plans d’ocupació locals que donaran feina a 25.000 aturats. Llegiu al respecte la crònica d’Antoni Fuentes a El Periódico de Catalunya “Els 25.000 contractes del ‘pla Montilla’ prioritzen els joves”. També us interessarà l’article de Joan Majó “¿Cataluña país industrial?” i la crònica d’Ariadna Trillas a El País “Nissan retira el ERE de Zona franca por el repunte de la producción”.

Aquesta setmana només us recomano un article sobre l’encaix de Catalunya i Espanya, però no us el podeu perdre, es tracta de l’article d’Antonio García Santesmases “Zapatero, Leguina y Laporta”. Sobre la polèmica creada pel projecte de llei del cinema us convido a llegir els articles d’Eulàlia Solé “Cine en catalán” i Joan B. Culla “Cine y manipulación”.

Sobre l’enrenou a Reagrupament, el partit de Joan Carretero, us convido a llegir l’article d’Anna Serrano “Dos dies en la família”. També m’ha interessat l’article de Glòria Planas “Dret a decidir” en el que critica l’utilització que fa CiU d’aquest concepte. I com sempre un acudit de Ferreres m’ha fet somriure. El trobareu aquí sota.

Ara entro en la matèria que de fet dóna el títol a l’anotació d’avui: la situació de l’economia espanyola. Abans de centrar-me en les novetats de la setmana, us proporciono un enllaç al document del Programa de Estabilidad 2009-2013 presentat pel govern espanyola la setmana passada. Us adverteixo que l’arxiu pesa molt.

Aquesta setmana s’han anat encadenant una colla d’esdeveniments que l’han convertit probablement en la pitjor setmana per José Luis Rodríguez Zapatero des de que va arribar al govern l’any 2004. La reacció davant d’algunes propostes de reforma, alguns errors de comunicació en presentar-les, la retirada d’un element concret del document enviat a Brusel·les amb les línies d’actuació que el govern pensa emprendre, l’increment de l’atur registrat, l’eco dels debats en el marc del World Economic Forum celebrat com cada any a Davos, l’encariment del deute extern espanyol a causa d’una valoració més alta del risc que representa i la repercussió en els mercats financers i en la borsa espanyola d’aquests fets, han causat una lògica alarma.

Podeu llegir al respecte la crònica de Manel Pérez a La Vanguardia “La semana que cambió a Zapatero”, l’editorial de La Vanguardia “La agenda marcada por Davos“, els articles de Xavier Vives –de qui he manllevat el títol d’aquesta entrada en el meu bloc– “Alarma y reformas”, Xavier Vidal-Folch “La caída de Saulo”, Lalo Agustina “La desconfianza se ceba en España, encarece la deuda y castiga a la bolsa”, Fernando Vallespín “La mirada de los otros”, José Luis Leal “Un toque de histeria” (denunciant l’exageració d’alguns però reclamant una actuació decidida i urgent), l’editorial d’El País “No más retrasos“, els articles de Joaquín Estefanía “Día de la marmota”, Anton Costas “Sin palanca de cambio, aceite ni gasolina” i Angel Laborda “La toma de decisiones no puede esperar”.

Particularment, m’ha interessat molt la entrevista a Robert Tornabell que li va fer Víctor-M. Amela a La Contra de La Vanguardia. Fins al punt que m’he comprat el llibre de Robert Tornabell “El día después de la crisis” publicat recentment per l’editorial Ariel del grup Planeta en la seva col·lecció Noema.

Per aprofundir en el debat sobre la futura reforma del sistema de pensions us recomano que llegiu el document presentat pel govern al Pacte de Toledo. I recordar una i altra vegada que el govern, en presentar aquest document, està complint amb un acord del Congrés i del Senat i que les decisions al respecte s’han de prendre per consens en el marc del Pacte de Toledo, i que la decisió d’ampliar l’edat de jubilació en cap cas afectaria als nascuts abans de 1959. Podeu llegir al respecte, defensant posicions diferents, els articles de Joaquín Estefanía “La pensión de Bibiana Aído”, Carles Boix “Jubilar-se als 67”, Vicenç Navarro “Una vez más las pensiones”, Luis Recuenco “Retrasar la edad de jubilación”, Josep María Rañé en el seu bloc “La reforma de les pensions i la seva gestió”, Antonio Papell “Gran malentès” i la crònica de David Portabella a l’Avui “Botín fa costat a la reforma laboral i de pensions de ZP”.

Un dels altres grans temes de debat és el que es refereix a la reforma laboral. En aquests moments ningú no nega la urgència d’introduir algunes reformes que permetin que en un moment baix del cicle econòmic les empreses puguin ajustar-s’hi sense necessitat d’extingir definitivament molts contractes de treball, que s’incentivi la contractació indefinida i que s’obri el mercat laboral als joves. Al respecte us convido a llegir el document presentat pel govern als agents socials, i els articles d’El País “El gobierno centra la reforma en los jóvenes y la contratación indefinida“, Lucía Abellán “El gobierno penalizará a las empresas que abusen de la contratación temporal”, Mar Díaz-Varela “El gobierno propone una reforma laboral de baja intensidad”, Amparo Estrada “El coste del despido está en el fondo del debate” i M. V. Gómez “Sindicatos y empresarios se muestran abiertos a negociar”. El cert és que mai no he sentit dir que una reforma arriba en el millor moment, però ara cal introduir-la. I recordar que els atacs dels partits del centre-dreta, PP i CiU, insisteixen a dir que és una reforma tèbia (light, ha dit Artur Mas), indicant que tindrien menys mirament en el moment de revisar drets socials i laborals.

Ahir vàrem celebrar un molt interessant debat en el PSC, obert als mitjans de comunicació, sobre aquestes qüestions amb el Ministre de Treball i Immigració (la foto que obre aquest paràgraf correspon a aquest acte). Us ofereixo en primícia les notes de Celestino Corbacho amb les que va preparar la seva intervenció i us convido a llegir la crònica d’Ariadna Trillas a El País.

La difícil situació econòmica està erosionant el govern Zapatero i la pròpia valoració del president, i reclamaria un gran acord amb l’oposició, enormement dificultat per l’actitud del PP i la seva manca absoluta de propostes. Sobre tot això podeu llegir els articles de José Luis de Zárraga “La escalera”, Félix Monteira “Plan de ajuste duro con un gobierno en el aire”, Javier Pérez Royo “Crisis política”, Fernando Garea “El PSOE acelera su caída” (comentant l’enquesta publicada avui pel diari El País que indica un avantatge de 5,9 punts del PP sobre el PSOE, tot i que Rajoy segueix amb una valoració pitjor que la de Zapatero), i Gonzalo López Alba “Recreando a Gulliver” (que descriu a un Zapatero lligat d’una banda per la necessitat de mantenir la confiança del seu electorat i per una altra per la necessitat d’introduir reformes que són rebutjades pels electors socialistes).

La situació econòmica espanyola s’ha volgut assimilar de forma interessada a la encara més difícil situació per la que travessa Grècia, això explica alguns atacs dels mercats i aixeca la sospita sobre si el veritable objectiu de tot plegat és afeblir l’euro. Podeu llegir al respecte els articles de Manuel Estapé Tous “El BCE evita hablar de España al referirse a los problemas de Grecia”, Kenneth Rogoff “¿Puede Grecia evitar el león?” i Carlos Elordi “El problema no és Espanya, sinó l’euro”.

Altres aspectes de l’actualitat política espanyola estan recollits en l’article de Carlos E. Cué “El PP le paga el abogado a Luis Bárcenas en el ‘caso Gürtel'”, l’entrevista a Angeles González-Sinde que li fa Peio H. Riaño a Público, els articles d’Antonio Papell “L’empipadora energia nuclear”, Lluís Bassets “Vic desde Davos”, Antonio Izquierdo “Vecinos con derechos”, Manuel Rico “Entonces, Mariano, ¿cabía o no John Felipe en España?”, l’editorial d’El País “Blanco recupera el control” (sobre el tema dels controladors aeris), els articles de Manuel Altozano “El Tribunal de Cuentas investiga la frustrada medalla a Aznar” (segons sembla el govern espanyol del PP va pagar més de dos milions d’euros a un lobby dels Estats Units per aconseguir que li donessin a José Maria Aznar la Medalla d’Or del Congrés nordamericà), Gran Wyoming “La crisis como excusa” (denunciant la tendència del PP a aprofitar la crisi no solament per erosionar el govern sinó per reduir els drets socials i laborals), i l’entrevista a Francesc Antich que li fa Andreu Manresa a El País, amb motiu de la decisió del president balear d’expulsar Unió Mallorquina del govern a causa de la implicació de diversos càrrecs d’aquest partit en casos de corrupció.

Sobre la política internacional espanyola us convido a llegir els articles de Tahar ben Jelloun “España, entre Argelia y Marruecos”, José Andrés Torres Mora “Con los pies en el suelo” (sobre la hipocresia del PP en aquesta matèria) i la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero en la jornada nacional d’oració dels Estats Units.

La decisió del president Obama de no viatjar a Europa amb motiu d’una cimera transatlàntica ha posat el dit a la nafra d’una Europa desconcertada i desunida. Llegiu al respecte els articles de Lluís Bassets “Obama pone en evidencia a Europa”, Francisco G. Basterra “El bumerán europeo” i Rafael Vilasanjuán “No res per oferir”.

Sobre temes internacionals us recomano quatre articles, dos sobre Afganistán: Pere Vilanova “Lecciones de Afganistán” i Juan Goytisolo “Misión imposible, misión necesaria”, el de Josep Borrell “Obama i els banquers” i el de Jeffrey D. Sachs “La reconstrucción de Haití”.

Sobre la imatge dels polítics i la política us recomano tres reflexions. Les de Pia Bosch “Caràcter binari”, Josep Maria Vallès “La condena social de los políticos” i Víctor Pérez Díaz “La desconexión”.

I per acabar quatre reflexions sobre temes a debat: la entrevista a Carme Valls-Llobet que li fa Magda Bandera a Público sobre el seu llibre “Mujeres, salud y poder” editat per Cátedra, i els articles de Manuel Cancio “Prostitución y Derecho Penal”, Michel Wieviorka “Derechos humanos: nueva era” i Toni Ramoneda “Un mundo responsable”.

“Perles” del programa del Polònia emès el 4 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– Discussions polítiques d’alçada a Reagrupament: pastilla o sabó líquid als lavabos??? Que no hi esteu d’acord? Carretero s’enfada “vosaltres el que no voleu és la independència!“ Un cop net el desaptx de “desafectes“ entra el veritable protagonista, Jan Laporta. El despatx li sembla massa petit, però a Carretero li surt la vena poètica “al pot petit hi ha la bona confitura“, i Laporta s’estova “coi, un altre que recita poesia, entre tu i el Guardiola em teniu fregit“

– El Molt Enyorat Cuní convoca Joan Herrera i Pilar Rahola per parlar del conflicte entre Israel i Palestina i, evidentment, se les tenen. Cuní els commina a posar-se a la pell de l’altre i acaben defensant la posició contrària. Molt encertat Herrera que no només acaba essent acusat de sionista sinó que imita a la perfecció la Pilar. Ara, perquè Cuní acaba emulant els Trincos? En devia tenir ganes ;)

EL MILLOR
– El “bronques“ de la denúncia ciutadana fent de George Clooney davant Déu-John Malkovich, encarnat en un Déu argentí, molt bo. I com acaba? No mor sota el piano, no, sinó atropellat, com sempre!

EL PITJOR
– Mas i Duran a La ruleta de la fortuna, incapaços de pronunciar-se a favor de la paraula “Independència“ malgrat totes les evidències. La millor, l’hostessa empàtica amb el sofriment dels concursants.

LA NOVETAT
– El Molt Honorable actor, director, president de l’Acadèmia i patriota català, Joel Joan.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Acebes a Rajoy: ˮTraigo malas noticias. Se ha descubierto una trama de corrupción en el entorno del Partido Popular. Y además han atropellado a tu perro. El Depor bajará a segunda. Tu mujer es un señor. Y según este informe médico te quedan 6 semanas de vidaˮ. Digne de La escopeta nacional.

LA PICADA D’ULLET
– Zapatero a l’esmorzar-pregària d’Obama m’ha recordat a López Vázquez en plan “que vienen las suecas“, extraordinari. I molt innovadora la pregària, també, oh i tant “Aproyaré la ley de los mandamientos que apruebe Dios“

LA CANÇÓ [Salva’m ERC, amb la Karmele Marchante]
[Karmele] Salva’m ERC
ja no hi ha el Carod.
Salva’m ERC
baixarem escons.
Salva’m ERC
[Puigcercós] Per favor, salva’m ERC

L’eslògan perfecte, segons Carod, “Puigcercós, salva’m ERC“

SURREALISTA
– Una empresa de menjar de gats de Baltimore ha registrat la paraula Catalunya amb la fórmula Cat-a-lunya, i ara sempre que algú digui “Catalunya“, ho haurà d’acompanyar de l’eslògan “el millor pel meu mixu“.

EL CAMEO
– “Montillita“, el gat del President Montilla. Ja era hora que incorporéssim un gat al Polònia!!!

DICCIONARI POLÍTIC
– Vegueries: No són botigues de vagos, sinó com províncies, però més petites i mones.

ZW 201 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Dos esdeveniments sobre participació democràtica online i ciutats i ciutadania a Internet:

– El primer, una Jornada Internacional amb el títol El desenvolupament de comunitats en línia per fomentar la participació democràtica. Tindrà lloc a Barcelona, en el Centre de Cultura Contemporània, els dies 11 i 12 de febrer. A més de les intervencions dels diferents participants, que explicaran projectes com el Parlament Virtual Europeu, la jornada desenvoluparà diversos tallers com Political Video Remix (ZEMOS98) o L’ús de Twitter (Nathaniel Ashford). El primer dia participo com a moderador en la presentació dels casos d’estudi: “IDEAL-EU” (Francesco Molinari) i “Pep-net” (Generalitat de Catalunya). Organitzen la trobada CEPS, ITD, QeC-Eran i la UE (Fundamental Rights), en el marc del projecte Local Forums for Developing Participatory Democracy. Tota la informació relacionada, el programa i la inscripció, a Política Digital.

– El segon tindrà lloc el 20 de febrer a Bilbao, a la Universitat de Deusto (sala de videoconferències, a les 11:30h). Amb el títol “Ciutats, ciutadania i internet. Primera trobada: Software i col·laboració”, organitzat per Colabora Bilbao, on es poden consultar diferents anàlisi dels casos d’èxit d’aplicacions per a la col·laboració ciutadana. El programa tractarà la participació ciutadana des de diversos enfocs: polític-municipal, empresarial, universitats, comunitats… I compta amb la presentació i moderació de José del Moral (Alianzo).

ZV (Zona Vídeo). Festival DocsBarcelona (International Documentary Film Festival) del 2 al 7 de febrer. Un dels principals certamens de cine documental d’Europa, no competitiu, que es desenvolupa en vuit categories o apartats i que exhibeix un total de 35 llargmetratges.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 7 Febrer 2010, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.