Esforç compartit per superar la crisi

Com ja he comentat en moltes ocasions el més difícil en escriure l’actualització setmanal del meu bloc a internet és elegir per on començar i ordenar els materials recollits al cap d’una setmana tot intentant donar una coherència a tot plegat. Com sabeu normalment començo parlant de política catalana, després de política espanyola, després d’economia, política europea, política internacional, debats de fons i miscel·lània.

Aquesta setmana no serà diferent, però l’inici és obligat: celebrem el número 200 de la secció ZONA WEB, que és la fantàstica contribució al meu bloc que fa gratia et amore Antoni Gutiérrez-Rubí, recomanant enllaços que tenen a veure amb la pròpia xarxa i la comunicació política i social. 200 ZONA WEB han il·luminat el meu bloc des del 10 de juliol de 2005. Gràcies, Toni! És també una bona ocasió per recordar que el meu bloc va néixer el 31 d’agost de 2003 i que, amb aquesta, té 755 entrades. I que la secció Perles del Polònia, responsabilitat de la meva germana Núria, es va iniciar el 14 de setembre de 2006 i compta ja amb 141 entrades. Déu n’hi do de tot plegat!

I ara sí, començo. Recomanant l’article d’Enric Marín “Any electoral” que contribueix a situar-nos en el context polític català. Sandra Arenas en la seva crònica “CDC i ERC reprenen el pols sobiranista” i Toni Sust en la seva “CiU es disposa a rebutjar la llei de consultes per insuficient” posen sobre la taula la deriva radical de CiU en el seu intent de disputar l’espai sobiranista a ERC. Una pugna en la que també incidiran les turbulències de Reagrupament -descrites en cròniques de l’Avui i El Punt– (ja veieu com és de difícil fer un partit polític i què fàcil és desfer-lo!) i la incògnita sobre l’entrada en política de Joan Laporta, encapçalant una opció independentista o creant-ne una de nova.

Seguint amb l’anàlisi de la situació política catalana, trobareu molt interessant la reflexió d’Enric Company “CiU se lanza a fijar el marco de debate” i la crítica de Joan Subirats al poc rigor d’algunes de les propostes del PP de Catalunya a “Problemas y soluciones”. Us pot interessar també el meu article “Artur Mas y sus vaivenes” i la reflexió d’Enric Marín “Las paradoxes del tripartit”. L’encerta l’Albert Martín Vidal en la seva crònica a Público ” El PSC abraza el centro político de cara a las elecciones”.

Encara cueja el debat obert a partir de la proposta finalment retirada de l’Ajuntament de Vic de dificultar l’empadronament dels immigrants. Transcendint la qüestió concreta, com que aquest és un debat que serà recurrent i hi ha partits que poden derivar cap al populisme, la demagògia o fins i tot la pura i simple xenofòbia, us recomano la lectura d’alguns articles molt útils pel debat. Es tracta de les aportacions de Joan Carles Gallego “Convivència o populisme”, Kepa Aulestia “Asunto constitucional”, Javier Pradera “El camarote de los hermanos Marx”, Antonio Izquierdo “La inmigración y el debate público”, Josep Oliver “Papers, padró i immigració”, José Andrés Torres Mora i el seu magnífic “A quien corresponda”, Antonio Elorza “El miedo” (que ens recorda que la por és dolenta però que la instrumentalització política de la por encara és pitjor) , Carmen Alcaide “El padrón y los inmigrantes” i Santos Julià “No caber por haber cabido”.

Afortunadament enmig del debat hi ha qui recorda el formidable paper en favor de la integració que fan els Ajuntaments i com són d’escassos els recursos dels que disposen. Ho explica de forma magnífica Núria Bosch a “Gasto municipal”.

Aquesta setmana ha estat també notícia la polèmica al voltant de la possible instal·lació a Catalunya d’un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears. Personalment crec que el tema no s’ha abordat amb el rigor necessari tot i que entenc que el President de la Generalitat no podia fer altra cosa que manifestar-s’hi en contra un cop que el Parlament de Catalunya va aprovar l’11 de març de 2008 la resolució 150/VIII aprovada per la Comissió d’Economia i Finances que us transcric a continuació i a la que, per cert, els socialistes vàrem oposar-nos:

“1. El Parlament de Catalunya mostra el rebuig a la possible instal·lació d’un magatzem temporal centralitzat (MTC) per a residus nuclears a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp i, per extensió, a tot el territori de Catalunya.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Sol·licitar al Govern de l’Estat una presa de posició clara i definitiva en el sentit de desestimar qualsevol ubicació del magatzem temporal centralitzat en el territori de Catalunya.

b) Fer costat a la tasca de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i de les institucions que hi donen suport, en defensa d’una dignitat col·lectiva i de defensa del territori i dels seus valors naturals i paisatgístics.

c) Donar trasllat d’aquests acords al Senat, al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, a la Comissió Interministerial per a la selecció de l’emplaçament del magatzem temporal centralitzat i a Enresa”.

Sobre aquesta qüestió us convido a llegir els articles d’Enric Marín “Ascó, política i coneixement”, Anna García Hom “El lío del almacén nuclear” i Mariano Marzo “Pacto de Estado energético”.

Els debats sobre la immigració i els residus radioactius, així com l’intent del PP d’impulsar un debat sobre la cadena perpetua, han posat sobre la taula seriosos dubtes sobre la nostra capacitat col·lectiva de debatre i prendre decisions racionals, en comptes d’anar a cop d’enquesta o d’anar al darrera del que sembla que és l’estat d’ànim col·lectiu en un moment determinat deixant-nos arrossegar pel populisme (com diu Javier Arenas “La calle pide que se aborde el tema de la cadena perpetua”). Llegiu al respecte els articles d’Arcadi Espada “‘Share’, nuestra ‘sharia'”, Valentí Puig “Migración ilegal y resto nuclear”, Ramón Cotarelo “No saber de qué se habla” i l’editorial d’El País “Electopopulismo“. També Llàtzer Moix reflexiona en el seu article “Así va la política” sobre la política i els polítics de la imatge al voltant de l’elecció del nou Senador per Massachusetts.

Sobre la situació de l’economia catalana us pot interessar la crònica d’A. Trillas i C. Delgado a El País-Catalunya “Una tenue luz al final del túnel”. I el que segur que us interessarà és la informació facilitada pel Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya sobre la reforma de l’impost de successions que el transforma de fet en un Impost sobre les grans fortunes.

M’han agradat molt dos articles sobre temes habitualment polèmics al voltant d’allò que anomenem “relacions Catalunya-Espanya”. Es tracta de l’article de Joan Garí “Lengua y libertad de elección” i de l’anotació de Lluís Bassets en el seu bloc “Acatar no es callar”.

No us hauríeu de perdre les entrevistes a Jordi Hereu que li fan X. Xirgo i A. Balanzà a l’Avui i F. Espada, J. Rueda i F. Espiga a El Punt.

I no cal dir que m’afegeixo a la idea de Catalina Serra de promoure un monument que recordi a Ildefons Cerdà, impulsor de l’Eixample barceloní, proposta defensada en el seu article “Adhesión”.

Però des del punt de vista polític el més important de la setmana ha estat el fet que el Govern d’Espanya ha decidit impulsar diferents reformes econòmiques de gran impacte: una reducció de despeses de 50.000 milions d’euros en tres anys (que no afectarà les polítiques socials, ni l’educació ni la despesa en recerca, desenvolupament i innovació), la revisió del Pacte de Toledo i la voluntat d’abordar una reforma del mercat de treball que no lesioni els drets dels treballadors.

En primer lloc us proposo que llegiu la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero en el Comitè Federal del PSOE explicant aquest nou impuls de reformes. I que llegiu els documents del Ministeri d’Economia en el que s’expliquen el Programa de Estabilidad 2009-2013 y el Plan de Austeridad 2010-2013 i la Propuesta de revisión del Pacto de Toledo.

El context en el que es prenen aquestes decisions es descriu en l’editorial de CincoDías “La economía necesita reformas ahora“, en l’article de Joaquín Estefanía “La pesadilla” i en l’entrevista a Kenneth Rogoff que li fa Claudi Pérez a El País.

Us convido a llegir algunes cròniques sobre les mesures que es planteja adoptar el govern: Alejandro Bolaños y Lucía Abellán “El Gobierno lanza un duro plan de ajuste al desbordarse el déficit y el paro”, Lucía Abellán “El Gobierno pretende elevar a 58 años la edad para prejubilarse”, Alejandro Bolaños “Economía pide un ahorro de 10000 millones a Comunidades y municipios” i Mar Díaz-Varela “El Gobierno propone ampliar el período de cálculo de las pensiones”. Aquestes són dues valoracions d’urgència: Antonio Papell “L’hora de l’ajust” i Angel Laborda “Parece que el Gobierno se pone las pilas”.

Personalment crec que és imprescindible abordar aquestes qüestions si de veritat volem treballar perquè Espanya surti de la crisi i assegurar un futur econòmic de creixement sostenible i sostingut. No podem pretendre que la sortida a la crisi sigui una hipoteca insuportable per a les futures generacions (cosa que succeiria si el dèficit es desboca), no podem deixar de banda la necessitat de millorar el funcionament del nostre mercat de treball que no passa precisament per abaratir i facilitar l’acomiadament sinó per facilitar la contractació i afavorir l’estabilitat en el lloc de treball, i tampoc no podem tancar als ulls davant del fet que la vida s’allarga i que la garantia de cobrar pensions en el futur exigeix revisar algunes coses. També cal alertar contra els que no volen canviar res. El nostre sistema de pensions és un sistema públic de repartiment (les pensions d’avui es paguen a partir dels que treballem avui i les pensions de demà s’hauran de pagar a partir dels que treballin demà; i aprofito per recordar que les pensions d’avui i el fons de garantia de la seguretat social han crescut gràcies als centenars de milers d’immigrants que han treballat els darrers quinze anys). Si el sistema no s’actualitzés cauríem en el parany dels que creuen que les pensions s’han de garantir a través de sistemes de capitalització privada. També cal alertar contra la hipocresia dels que acusaven el govern de no impulsar reformes i que ara que es disposa a fer-ho es posen les mans al cap. I també contra aquells que només són capaços de dir que el que proposa el Govern no els agrada però són incapaços d’explicar quines alternatives proposen. El Govern ja ha anunciat que les seves propostes estan subjectes a la negociació política i social. Ara és l’hora de proposar. I també és l’hora de dir la veritat. Només superarem la crisi amb esforços i sacrificis compartits. El demés és enganyar el personal.

Sobre les qüestions objecte de debat us convido a llegir el que escriu Pepe Blanco en el seu bloc, i els articles de Luis Garicano i César Molinas “Pensiones: la hora de la reforma es ahora”, Valeriano Gómez, Ignacio P. Infante, Santos M. Ruesga i Fernando Valdés “¿Qué reforma laboral?” i C. García Serrano i M. A. Malo “Los contratos indefinidos y sus costes”.

Amb reflexions més generals sobre política i economia us convido a llegir els articles de Joaquín Estefanía “Golpe de Estado silencioso”, Joaquim Coello “Crisi i eficiència”, Ignacio Sánchez Cuenca “La política frente a la crisis” i Jordi Goula “En el reino del corto plazo”.

Sobre la reunió anual del World Economic Forum a Davos podeu llegir els articles de Moisés Naím “Davos en píldoras” i Nomi Prins “La clave de Davos: la reforma financiera”.

Sobre d’altres aspectes referits a la política espanyola us convido a llegir els articles de Sixte Moral “Un 2010 amb reptes prou atractius”, Ignacio Escolar “La atómica Cospedal y el infundado Rajoy”, Miguel Angel Aguilar “La senda de Rajoy”, Ignacio Escolar “Endurecer el populismo”, Félix Pantoja “¿Hacen falta penas más duras?”, Lucía Méndez “¿Un país serio?”, Oscar Celador “Cadena perpetua” i Gonzalo López Alba “Las trampas de la derecha”.

Sobre temes europeus us convido a llegir els articles de Carme Miralles Guasch “Más Europa: el eje mediterráneo” i Beatriz Navarro “Blanco teje alianzas por el eje mediterráneo en la UE”.

Sobre la politica nordamericana us convido a llegir l’article de David Plouffe (cap de la campanya de Barack Obama) cridant a la mobilització demòcrata de cara a les eleccions de novembre d’aquest any “November doesn’t need to be a nightmare for Democrats”, el discurs de Barack Obama “State of the Union 2010”, els articles de Miquel Roca “Obama, el real”, Darío Valcárcel “¿Obama acabado? Hombre, no…”, Lluís Foix “La guerra d’Obama” i Manuel Castells “Obama y el sistema” i l’editorial d’El País “Apertura al centro“.

Sobre política internacional us convido a llegir els articles de Rafael Gumucio “Chile: el vértigo” i Vicenç Navarro “Haití no es un desastre natural” i la trista notícia de la mort de Carlos Nadal de qui tants articles heu trobat en aquest bloc. Vegeu l’article de Jaime Arias “Un histórico jefe de Internacional”.

Per acabar us convido a llegir l’article d’Esteban Hernández “El pecado del cine social”, la Crònica de C. G. a El País “Enric González, premio Ciutat de Barcelona de periodismo“, l’entrevista a Ramon Font, president del CAC, que li fa Manuel de Luna a El Periódico de Catalunya, els articles de José Zaragoza “El poder transformador del presente” (sobre la inspiració que ens proporcionen Albert Camus i Carlo Rosselli) i Narcís Comadira “Record d’Albert Camus”, l’obituari de l’intel·lectual nordamerica d’esquerres Howard Zinn escrit per Bárbara Celis a El País i la crònica de Norberto Gallego “El golpe de Apple” sobre la presentació de l’iPad (ja estic estalviant; I can’t wait).

“Perles” del programa del Polònia emès el 28 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– “La guia telefònica, es pot considerar una obra literària?” Així comença L’Hora del Lector d’aquesta setmana. Segons Moliner, hi ha tants personatges que depassa la grandesa de Cien años de soledad, i Monzó reclama un índex onomàstic. La resta del gag ja delira… i acaba amb en Gimfi groc perquè s’ha menjat unes pàgines grogues…

EL MILLOR

– “Un pequeño paso para un gallego, pero un gran paso para España” Rajoy conquereix la lluna en la seva gira de promoció Rajoy, presidente 2012… però l’Espe hi havia arribat abans… “maldita mujer, siempre se me adelanta”… No érem els catalans els que estàvem a l’estratosfera, segons el Guerra?

EL PITJOR
– El gag del “Sisè sensesentit“, és que estan tots morts, fa iuiu, i a més, no he vist la pel•lícula (ni en català, ni en castellà, ni en anglès, que quedi clar)

LA NOVETAT
– Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic: bomber o piròman?

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Gag ignorat en el seu moment d’emissió original, i amb raó, ni en forma ni en contingut m’ha interessat la venda d’armes de la ministra Chacón al ministre de defensa iranià.

LA PICADA D’ULLET
– L’alcalde radioactiu d’Ascó, té un retrat d’aquells grocs del Simpson penjat a la paret.

LA CANÇÓ [Don’t worry, Vic happy]
[Alcalde de Vic] Jo no et voldria empadronar
però en ZP m’hi obligarà
[Tots] Don’t worry, Vic happy
[Immigrant 1] No tinc contracte ni papers,
però aquí a Vic s’hi viu molt bé
[Tots] Don’t worry, Vic happy
[Empresari 1] Treballen bé aquests immigrants
són més barats que els vigatans.
[Tots] Don’t worry, Vic happy
[Funcionari] Contra els de fora no tinc res
però no em vingueu de tres en tres.
[Tots] Don’t worry, Vic happy
[Immigrant 2] Potser m’hauria d’integrar
però aquest [assenyala al marit] no em deixa destapar.
[Tots] Don’t worry, Vic happy
[Alcalde] He sacsejat el personal
i em marco un tanto electoral.
[Tots] És clar tenim un bon marrón,
però també el millor fuet del món,
però no badem que aquest merder
a l’Anglada, li va molt bé.
[Tots] Don’t worry, Vic happy

LA FRASE DE LA SETMANA
– “Fins i tot los genis caiem en la rutina, macho“, Ferran Adrià.

SURREALISTA
– El ministre Corbacho desesperat amb la taxa d’atur [nosaltres també]. No pot permetre que hi hagi ni un sol aturat més, ni que sigui un pobre cambrer que li ha tirat l’amanida per sobre al ministre de treball francès.

ZW 200 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

200 ZONA WEB, DURANT 5 ANYS! Gràcies pel vostre interès i gràcies a Miquel Iceta per la seva confiança durant aquest temps (el primer Zona Web apareixia el juliol de 2005).

Per celebrar aquest ZW 200, us facilito, com a exemple, nous enllaços que il·lustren cadasacun dels eixos temàtics que tracta habitualment aquesta secció, oferint recursos, idees, contingutss, etc. per a la acció i la reflexió política.

▪ Conferències, congressos, trobades i cites d’interès

CDigital 2010 a Granollers

▪ ARTivisme i campanyes

Flashmob IgualadaNeta

▪ Formació, cursos, màsters

XI Seminari d’Estratègies de Campanyes Electorals (The George Washington University)

▪ Sobre màrqueting i/o comunicació política

Impressionant impacte de l’iPad a la xarxa

▪ Premis, concursos…

III Edició del Premi Enrique Padrós al Millor Bloc d’un Polític i al Millor Bloc Polític

▪ Eines i recursos 2.0

SpeechWars. The words that make a nation (comptador de totes les paraules que han pronunciat els presidents nordamericans en els seus discursos).

▪ Blogosfera i xarxes

La pàgina de Zara a Facebook, un exemple de participació ben utilitzat

▪ Mitjans de comunicació i/o publicacions

Cinc periodistes viuran tancats només amb Facebook i Twitter

▪ Think tanks, institucions, associacions de referència

Observatori dels bicentenaris llatinoamericans del Real Instituto Elcano

▪ Lideratge femení

Campanya MillionMums, patrocinada per Sarah Brown

▪ Articles i informes

Informe estadístic i gràfic sobre Internet en 2009, de Royal Pingdom

▪ Eleccions i campanyes electorals

La campanya electoral Kennedy vs. Nixon de 1960, dia a dia, ara a Twitter

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 31 gener 2010, in Política, Zapatero. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.