Gent seriosa

Començo per mostrar-vos la tanca publicitària del PSC que es veurà les properes setmanes i per convidar-vos a veure el vídeo que il·lustra un missatge ben contundent: “Temps difícils, gent seriosa. President Montilla”.

Dimarts en el Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat va tenir lloc l’acte d’entrega de la Medalla d’Or de la Generalitat a Jordi Solé Tura a títol pòstum. Us convido a llegir la intervenció que hi va fer el President Montilla i les cròniques d’Alfred Rexach i Cristina Sen a La Vanguardia. Teresa Eulàlia Calzada va fer una magnífica intervenció (fora bo que es publiqués). Per recordar Jordi Solé Tura la Fundació Rafael Campalans ha editat un manuscrit que Solé Tura va donar a l’Arxiu de la Fundació. Com podeu comprovar, el text, del 1998, és plenament vigent.

“Sempre he entès el socialisme com una passió per la dignitat de la persona, és a dir, per la igualtat i la solidaritat en una societat lliure. Per això l’empenta moral i política del socialisme continuarà viva mentre hi hagi desigualtats, injustícies, discriminacions i humiliacions.

Des del punt de vista polític això vol dir una lluita continua per reformar les nostres societats, en el ben entès que les reformes són molt més difícils i complexes que les revolucions.

El problema actual és que encara vivim de les lluites, les victòries i les derrotes del passat, fins i tot del passat immediat, quan el concepte de socialisme anava vinculat als grans canvis de la revolució industrial, a les guerres colonials i mundials, a la defensa de democràcies amenaçades i a la divisió en blocs.

En el futur aquesta lluita pels mateixos objectius es farà en un món dominat per grans centres de poder supraestatals i grans mitjans de comunicació, però també en un món protagonitzat per sectors socials històricament marginats. Serà per damunt de tot, la lluita per la igualtat entre homes i dones, entre ètnies i entre societats avançades i endarrerides. I espero també que un món on el nou paper de les ciutats, les nacionalitats i les regions permetrà, per fi, superar les velles concepcions nacionalistes”.

El fill de Jordi Solé, Albert reivindica la política a partir de l’exemple del seu pare en l’article “La (des)afección eterna”. Jordi García-Petit afronta aquesta qüestió en el seu article “Els polítics com a solució”. I Toni Soler en el seu article “Desafectos secundarios” ens recorda també la responsabilitat en el sorgiment del populisme dels ciutadans que es desentenen de tot però després ho exigeixen tot.

Aquesta setmana ha seguit el debat suscitat per l’Ajuntament de Vic sobre la conveniència o no de revisar els criteris d’empadronament dels ciutadans estrangers. Finalment, com no podia ser d’altra manera, el Ministeri de l’Interior ha assenyalat que la proposta de l’Ajuntament era inviable. és de sentit comú: tots els Ajuntaments han d’utilitzar els mateixos criteris d’empadronament fixats per la llei. A més, a Catalunya l’any passat es va signar el Pacte Nacional per la Immigració i la Taula d’Immigració i Ciutadania va acordar uns criteris molt clars sobre com s’ha d’abordar aquesta qüestió. Trobareu el document al meu Diari a l’entrada “Tot sobre l’empadronament” que vaig fer dimarts passat.

No és seriós Artur Mas quan en totes les seves declaracions sobre aquesta qüestió oblida el Pacte sobre Immigració que va subscriure el seu partit l’any passat i el document al que m’he referit, en l’elaboració del qual han participat importants institucions governades per CiU, entre elles l’Ajuntament de Vic. Tampoc no és seriós confondre el paper de les administracions ni barrejar preceptes legals que tenen objectius diferents. El control de la immigració il·legal no correspon als Ajuntaments ni depèn de l’empadronament. En el súmmun de la hipocresia i el cinisme s’ha situat Mariano Rajoy oblidant que va ser ell mateix com a Ministre qui va fixar el criteri d’empadronament vigent. Vegeu-ho en la crònica publicada a El País “El Ministro Rajoy ordenó empadronar a los irregulares“. També es va cobrir de glòria el PP quan va criticar l’ajuda espanyola a Haití per massa generosa. Vegeu-ho en la crònica de Miguel Angel Marfull a Público “El PP criticó la política de ayudas de España a Haití“.

Però el debat sobre la immigració està obert i convé que parem compte als arguments d’uns i altres. Sobre aquesta qüestió us convido a llegir els articles de Jordi Sánchez “La immigració, un debat inajornable”, Jordi Alberich “Vic” (aquest article és especialment interessant perquè denuncia el deteriorament del sistema de protecció social a causa d’una política fiscal acomplexada davant el plantejament neoliberal), Enric Marín “Immigració sense complexos”, Àngel Colom “La pàtria és de tots”, Francesc Codina “Catalanisme i immigració”, Joan Garí “Haití, Vic y ese otro mundo”, Gran Wyoming “Son los mismos”, Javier Pérez Royo “Condición de supervivencia”, Ferran Mascarell “Ciutadans sense papers” i l’editorial d’El País “La batalla del padrón“.

No és seriós Artur Mas quan demana una comissió d’investigació sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan, sabent que hi ha una investigació judicial en curs. Sobre aquesta qüestió vegeu l’editorial d’El País “Los rescoldos de Horta“.

No és seriós Artur Mas quan parla de reconstruir Catalunya, com si els anys dels governs catalanistes i d’esquerres l’haguessin destruït. En parla Enric Marín en el seu article  “Ni desconstrucció ni devastació”. No us perdeu tampoc l’intel·ligent article de Vicenç Villatoro “Montilla o Mas” en el que analitza les estratègies electorals dels dos principals partits de Catalunya.

No és seriós Artur Mas quan en l’entrevista que li publica avui l’ABC diu: “No habrá firma ante notario porque ahora el PP habla más de economía“. Potser no sap que aquesta mateixa setmana el PP ha condicionat el Pacte sobre Educació a nivell estatal a l’adopció de mesures que facin inviable el model lingüístic català. Ja tenia raó el president Montilla quan afirmava que Mas s’ha allunyat del notari per acostar-se al registrador de la propietat (professió de Mariano Rajoy).

Tampoc no aconsegueixo aclarir què dimonis fan Artur Mas i CDC a Perpinyà. Llegiu tres articles d’Alfons Quintà al Diari de Girona sobre aquesta qüestió: “Artur Mas, implicat en la CDC de Perpinyà“, “Accions judicials a l’interior de CDC” i “CDC a Perpinyà: rebuig total i accions judicials a dojo“. Les informacions no han estat desmentides i, com a mínim, demostren un gran desordre encapçalat per qui pretén presidir la Generalitat.

Aquesta setmana ha prosseguit la tasca de la ponència conjunta que està intentant acordar la llei electoral de Catalunya. Com se sap el tema més difícil és combinar el necessari caràcter proporcional del sistema amb l’obligada representació territorial. La majoria de partits han anat fixant la seva posició i explicant les seves propostes. Per tal de fer-se una idea de què proposen uns i altres es pot utilitzar com a contrast quina seria la composició del Parlament amb cada un dels sistemes proposats si es repetissin els resultats del 2006 (CiU, 48; PSC-CpC, 37; ERC, 21; PPC, 14; ICV-EUiA, 12; Ciutadans, 3). Amb la proposta dels experts -i que té el suport d’ERC- la composició seria la següent: CiU, 50; PSC-CpC, 39; ERC, 19; PPC, 13; ICV-EUiA, 11; Ciutadans, 3. Amb la proposta d’ICV-EUiA la composició seria la següent: CiU, 45; PSC-CpC, 38; ERC, 20; PPC, 15; ICV-EUiA, 13; Ciutadans, 4. Amb la proposta del PSC la composició seria molt similar a l’anterior, CiU obtindria un escó suplementari que faria que el Parlament tingués 136 membres. I amb la proposta de CiU la composició seria la següent: CiU, 70-72; PSC-CpC, 35; ERC, 12; PPC, 6-7; ICV-EUiA, 6; Ciutadans, 1-2. No cal dir que la proposta de CiU fa molt difícil per no dir impossible l’acord. Vegeu aquest document comparatiu. CiU acusa permanentment els socialistes de primar l’àrea metropolitana però mai no explica perquè un vot a Cunit val menys que un a Cubelles, perquè un vot a Solsona val més que a Berga, o a Blanes més que a Malgrat de Mar. Sobre tot plegat vegeu la crònica de José Rico a El Periódico de Catalunya.

Mentre seguim pendents d’uns sentència que ningú no sap quina serà ni quan es produirà, segueix el debat de fons sobre la qüestió. No us perdeu els articles de Jordi Font “Sepharad” (sobre el pactisme en les relacions entre Catalunya i Espanya), Jordi Miralles “¿Y los federalistas, qué?” i Gerardo Pisarello i Jaume Asens “Autogobierno desde abajo”.

Sobre la situació econòmica de Catalunya heu de llegir la crònica d’Eduardo Magallón a La Vanguardia “Catalunya tardará 5 años en recuperar el empleo perdido” sobre la presentació de l’informe sobre l’economia catalana de Caixa Catalunya dirigit per Josep Oliver.

Sobre la proposta de la candidatura olímpica del 2022 Barcelona-Pirineu heu de llegir l’article de Jordi Mercader “Torna la Barcelona olímpica i excitativa”.

Passant al capítol dedicat a la política espanyola us convido a llegir els articles d’Enrique Curiel “Capeando el temporal” (explicant els reptes del govern socialista), Jordi Sevilla “¿Qué década perdida?” (reivindicant els èxits de la darrera dècada en termes de progrés col·lectiu), Núria Bosch “La reforma de las pensiones”, Florencio Domínguez “Pocos cambios” (sobre l’estratègia d’eta i el seu entorn), Fernando Vallespín “Pacto educativo y contrato social”, Enrique Gimbernat “Dos periodistas en el banquillo” (contra la sentència que condemna a dos periodistes de la cadena SER per difondre una informació), Julián Santamaría “Andalucía en la encrucijada” (analitzant una enquesta solvent que apunta a una futura victòria del PP a Andalusia) i Gonzalo López Alba “La desazón de la izquierda” (analitzant el desconcert i la desmobilització de l’electorat progressista).

Sobre els esforços del govern per fer front a la crisi i seguir modernitzant Espanya us convido a llegir les entrevistes a Celestino Corbacho que li fan Belén Carreño i Fernando Sáiz a Público i a Cristina Garmendia que li fa Patricia Fernández de Lis també a Público.

Sobre les vergonyoses declaracions del bisbe Munilla dient que estem aquí pitjor que a Haití podeu llegir els articles del teòleg Juan José Tamayo “Monsenyor Munilla, un mal samarità” i Rosa Montero “Así va”.

Sobre la situació econòmica us convido a llegir els articles de Joan Majó “¿Una crisis financiera en 2010?”, Jordi Sevilla “Viaje alrededor de la vivienda”, del dirigent sindical d’UGT Antonio Ferrer “Crisis y negociación colectiva”, Angel Laborda “La deuda familiar y empresarial empieza a reducirse” i Robert Skidelsky “El fantasma de la inflación”.

Sobre la presidència espanyola de la Unió Europea us convido a llegir els articles de Lluís Bassets “El examinando de Estrasburgo”, Diego López Garrido “España propone la Unión económica” i Antonio Estella “La presidencia del cambio de chip”.

Sobre el primer aniversari de la presa de possessió del president Obama -que pràcticament ha coincidit amb la victòria dels republicans a l’elecció del Senador de Massachusetts per cobrir la vacant d’Edward Kennedy- us convido a llegir els articles de Jean Marie Colombani “Un año en la Casa Blanca”, Norman Birnbaum “Tres Obamas y un año presidencial”, Juan M. Hernández Puértolas “La asignatura pendiente del partidismo extremo”, Antoni Gutiérrez-Rubí “La nueva Casa Blanca”, Lluís Foix “Un aniversario muy incómodo”, Marc Bassets “Obama pone coto a la gran banca” i Paul Krugman “Aprender de Europa”.

Sobre la derrota de la Concertación en les eleccions presidencials xilenes us convido a llegir la crònica de Jorge Marirrodriga a El País i els articles d’Antoni Travería “Final de trajecte” i Mario Amorós “Fin de una época”.

Sobre la radicalització de la dreta religiosa a Israel i la política d’assentaments en territori palestí us convido a llegir l’article d’Abraham B. Yehoshua “Los rabinos nacionalistas”.

Sobre la Xina us convido a llegir els articles de Xulio Ríos “El orden chino” i Angel Ubide “China, líder de la economía global”.

Sobre la tragèdia d’Haití us convido a llegir els articles de Miquel Roca “Solidaridad necesaria”, Sergio Ramírez “Haití en el corazón”, Carlos Fuentes “Haití: un desafío internacional”, Ariane Arpa “Un futuro para Haití”, Andrés Oppenheimer “Un Plan Marshall para Haití”, Rafael Vilasanjuán “¿Com es pot salvar Haití?” i Salvador Giner “Haití, la solució”.

I, finalment, us recomano cinc articles sobre debats de fons, són els de Julio Llamazares “La sociedad infantilizada” (sobre els problemes d’una societat que us espera tot dels poders públics), Kattya Cascante “Pobreza dentro y fuera”, Fabián Estapé “Un vademècum econòmic” (defensant la vigència del llibre d’Andreas Papandreu “El capitalismo paternalista”), Mariano Marzo “La segunda mitad de la era del petróleo” i Llàtzer Moix “Apóstata digital” (sobre el llibre-manifest “You are not a gadget” del precursor d’internet Jaron Lanier, denunciant els riscos d’empobriment cultural que comporta la xarxa). Vegeu més informació a Wikipedia.

“Perles” del programa del Polònia emès el 21 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– Els Prínceps d’Astúries reben una herència d’un milionari MENORQUÍ (Ull, Calçada, que has dit mallorquí!). En les seves primeres declaracions el Príncep explica com va trucar a la seva dona per donar-li la notícia“ Y yo le dije, Leti, somos herederos“ i ella li va contestar “pues, claro, vaya novedad“. El destí de l’herència, el que fa tothom “tapar agujeros, claro“.

– El Conseller Nadal fa de controlador a l’aeroport i la seva primera missió és d’alt risc, un avió ha estat segrestat. Les opcions de connexió al Prat són més aviat minses, així que el Conseller li ofereix de desviar-se al nou aeroport de Lleida-Alguaire i pagar-li el rescat amb 4 milions de pomes Golden. Un crack! Ei, i el Conseller que deu estar content amb l’augment de sou ;)

– Alícia Sánchez Camacho i Miquel Iceta, quina gran parella, barallant-se per un caretll electoral… ni que els ideòlegs de les seves campanyes fossin els mateixos, ja jaa! Paco Moran i Joan Pera ja poden estar tranquils, tenen successors.

– Teresa Forcades segueix amb la seva… la prova que darrere Obama hi ha LES FARMACÈUTIQUES és que hagi impulsat la reforma sanitària perquè les jubilades s’enganxin als ansiolítics.

EL MILLOR
– Entrevista Obama-Montilla! Des del principi ja es veu que la cosa promet. Montilla: “I què, com va per aquí?”. Obama:“Com el cul“. Després de compartir els seus problemes Montilla té la brillant idea d’intercanviar-se els problemes. Dit i fet, una roda de prmesa conjunta anuncia les mesures preses: a partir d’ara no es podrà circular a més de 80 km/h per entrar a Washington, esl Estats Units es dividiran en set vegueries, i a Hollywwod la meitat de les pel•lícules hauran de ser… en anglès. Pel que fa a Catalunya, Montilla anuncia que liderarà el món lliure, el Conseller Saura seà el nou cap de les tropes a Afganistan, faran un nou Estatut d’Autonomia per Irak i Montilla anuncia que li ha dit al President Lomana que tindrà un discurs més contundent amb els republicans (oju, Carod)

LA NOVETAT
– Floquet d’Hereu, la mascota de la candidatura dels Jocs Barcelona-Pirineus del 2022, ben trobat!

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Artur Mas resant a Sant Benet Duran.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Guerra de dossiers entre Gallardón, Rajoy i Espe… la haveu vist? He trobat a faltar Mortadelo y Filemón.

LA FRASE DE LA SETMANA
– Conseller Baltasar: “Si quan t’equivoques no saps que t’estàs equivocant, no és una equivocació, és dir la veritat, perquè no sabies que no era veritat“ Està clar, no?

SURREALISTA
– Miquel Calçada al Iemen. Es fa tan amic de l’Omar Mohamed (abans de convertir-se a l’Islam anomenat Oriol Puigdellívol, de Reus) que no li fa res emportar-se una bossa pels seus amics cap a Barcelona, ja sabeu, d’aquelles plenes de cables i que fan un sorollet tipus tic-tac i que, segons com, tenen la mania d’explotar en ple vol…

ZW 199 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Per cert, no us perdeu la publicació dels articles d’Antoni Gutiérrez-Rubí del 2009. Us la podeu descarregar aquí.

http://www.cdigital.cat/

Una nova edició de les Jornades de la Catosfera -CDigital 2010- se celebra a Granollers del 29 al 30 de gener. Entre molts altres participants, podrem escoltar Ícaro Moyano (Tuenti), Nacho Escolar (Escolar.net) o Didac Lee, que moderarà una de les taules. La inauguració institucional d’aquestes terceres Jornades tindrà lloc el divendres a les 18 h amb la presència del President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, l’Alcalde de Granollers, Josep Mayoral i l’impulsor del CDigital, Marc Vidal. Aquí podeu consultar el programa i emplenar el formulari d’inscripció.

Els continguts de les edicions anteriors es poden visionar a YouTube i tota l’actualitat relacionada amb aquesta trobada es pot seguir via Twitter i Facebook.

El dimarts 19 de gener (i fins al dia 23 de març), es va iniciar també la Primera Edició del Curs d’Especialització en Organització i Direcció d’una Campanya Electoral, dirigit per Pau Canaleta. El curs està organitzat per la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació i Centre Català d’Anàlisi i Informació Internacional (CCAII).

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 24 gener 2010, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.