Tot sobre l’empadronament

Davant la polèmica al voltant de la decisió de l’Ajuntament de Vic de revisar els criteris d’empadronament de persones estrangeres, us convido a llegir un document rellevant sobre el tema. I us convido també a reflexionar si seria sensat que hi hagués criteris d’empadronament diferents a cada municipi.

Recomanacions de la Taula de Ciutadania i Immigració sobre l’empadronament de persones estrangeres

La Taula de Ciutadania i Immigració, l’òrgan de participació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de les polítiques d’immigració integrat per les organitzacions més representatives del sector, els agents socioeconòmics i les dues entitats municipalistes, va aprovar en la seva sessió del 26 d’octubre de 2009 un document de consens amb recomanacions sobre la gestió del padró i l’accés a l’empadronament per part de persones estrangeres. Aquest text és el fruit de diverses reunions prèvies de treball amb més d’una trentena d’ens locals d’arreu de Catalunya, representants de les quatre diputacions, de l’Associació de Municipis i Comarques de Catalunya i de la Federació de Municipis de Catalunya. Entre d’altres, recorda que “empadronar-se és un dret i una obligació per a tothom, sigui quina sigui la nacionalitat i situació administrativa” i recomana “donar màximes garanties a la renovació del padró de les persones estrangeres que no disposen de residència permanent”.

Empadronament

1) Definició

El Padró municipal és el registre administratiu en què s’inscriuen totes les persones que resideixen al municipi. Enunciat d’altra manera: reflecteix amb la màxima fiabilitat la realitat demogràfica del municipi. Empadronar-se és un dret i una obligació per a tothom, sigui quina en sigui la nacionalitat i situació administrativa.

Tot i que és en l’àmbit local on es gestiona el fet de la immigració, és competència de l’Administració de l’Estat l’autorització de la residència regular. La inscripció al Padró és independent d’aquest procediment administratiu i es limita a reflectir la residència efectiva en un municipi.

El Padró tampoc no és un mecanisme de control del parc d’habitatge, ja que aquesta funció pertoca al Cadastre. Ara bé, si en el moment de l’empadronament se suscita la sospita d’un ús anòmal de l’habitatge, des del Padró s’ha de derivar a l’Àrea d’habitatge perquè actuï en consonància. El Padró, per definició, ha d’estar connectat a la resta de departaments i serveis públics

2) Marc normatiu

  • Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

Art. 15, 16 i 17. Estableixen l’obligació de tota persona d’inscriure’s al Padró del municipi on resideixi habitualment i descriuen les dades que són obligatòries en la inscripció municipal. La responsabilitat de gestió, manteniment i custòdia del Padró municipal correspon a l’Ajuntament.

S’exigeix també la renovació periòdica (cada dos anys) de la inscripció, en el cas dels estrangers no comunitaris sense autorització de residència permanent.

  • Llei 29/1994, de 24 novembre. Arrendaments urbans

Art. 8.1 i 2: No permet la cessió del lloguer ni el sublloguer sense el consentiment previ i escrit del llogater (propietari).

  • Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.

Art. 12. La inscripció al Padró municipal és el requisit imprescindible per a l’accés i exercici del dret a l’assistència
sanitària.

  • Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Art. 39. Les persones inscrites al padró constitueixen la població del municipi i en són veïns/es –condició que s’adquireix en el mateix moment de la inscripció -, i tenen la condició política de catalans.

Art. 40.3. Les dades de padró municipal se cediran a altres administracions públiques que ho demanin, sense consentiment previ de l’afectat, només quan siguin necessàries per l’exercici de les competències d’aquestes administracions, i exclusivament per a aquells afers per als quals la residència o el domicili siguin dades rellevants.

  • Reial decret 1690/1986, de 11 juliol, pel qual s’aprova el Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats locals.

Art. 54.3 La inscripció en el padró municipal de persones que residint en el municipi no hi tinguin un domicili només es podrà dur a terme després d’haver posat aquest fet en coneixement dels serveis socials del municipi.

3) Paper dels Ajuntaments

L’Ajuntament té l’obligació d’inscriure totes les persones que viuen al municipi, i fins i tot ha d’oferir la inscripció a qui no té cap domicili fix. L’Ens local és el responsable final d’ajustar el Padró a la realitat del municipi, i per tant, de recollir de manera fidedigna el nombre i característiques bàsiques de tots els residents.

El Padró dota l’Ajuntament d’una eina bàsica, ja que li permet una acció de govern més eficient. D’una banda, el mapa sociodemogràfic del municipi li facilita la planificació. D’altra banda, en plasmar el nombre oficial d’habitants, és el punt de referència per rebre recursos externs tant en forma de finançament com de provisió de serveis.

Entrebancar l’empadronament de veïns i veïnes del municipi és inhibir-los d’assumir les seves obligacions i drets respecte a l’Administració local. Punt més greu, els obstaculitza l’accés a drets universals fonamentals, com la salut i l’educació, i els exposa a situacions d’alta vulnerabilitat.

Els impediments per a l’empadronament no suposen un desincentiu per a la residència efectiva en el municipi, que ve provocada per altres lògiques -com ara la xarxa social i els mercats d’habitatge i/o laboral. El fet de no estar empadronat tampoc eximeix l’Ens local de les obligacions que li són pròpies – com per exemple, escolarització dels menors, recollida d’escombraries,…. L’empadronament desatès només trasllada als municipis veïns la pressió per empadronar-se, amb la qual cosa tan sols s’aconsegueix distorsionar les dades poblacionals de diversos municipis.

4) Propostes d’actuació

Objectiu:

  • Garantir que el Padró, com a registre administratiu, respongui a la realitat del municipi, a fi de garantir els drets i els deures de les persones i facilitar l’acció de govern local.

– Complir la normativa vigent pel que fa a la inscripció al Padró i evitar pràctiques que l’entrebanquin.
– Implicar tots els serveis municipals en la gestió del Padró municipal.
– Donar màximes garanties a la renovació del padró de les persones estrangeres que no disposen de residència permanent.

Recomanacions:

Inscripció al padró municipal i certificat d’empadronament

  • Per tal que el Padró reflecteixi la totalitat dels moviments demogràfics municipals cal atenirse escrupolosament a la normativa vigent.
  • La inscripció al Padró solament pot exigir la documentació acreditativa de:

a. la identitat -a través de qualsevol document, oficial-, independentment de l’autorització de residència.

b. el lloc de residència, a través de qualsevol document que corrobori el domicili, independentment del títol d’ús de l’habitatge:
– propietari/a: escriptura pública de la propietat, contracte o rebut de subministrament (aigua, gas, electricitat) o IBI…;
– llogater/a: còpia del contracte de lloguer, contracte o rebut de subministrament (aigua, gas, electricitat,…)

Per extensió, s’han d’empadronar el cònjuge o parella de fet i els fills del titular que convisquin en la llar.

En altres supòsits de convivència en l’habitatge, i per tal d’evitar empadronaments en cadena es recomana el consentiment del propietari/a, acreditat per escrit i acompanyat de la fotocòpia del seu document d’identitat.

  • Si la persona que resideix en un municipi no té domicili fix, es recomana que un informe social avali aquesta circumstància, i resoldre la inscripció al Padró, assignant-li una adreça institucional.
  • Demanar altres documents, com la cèdula d’habitabilitat, dipòsits o altres, dificulta l’empadronament, i per tant, va en detriment dels objectius del Padró.
  • En el cas que en el moment d’empadronar es detecti que en el domicili està inscrit un nombre de persones que pot afectar els requisits d’habitabilitat (1), l’Ajuntament no queda eximit de fer-ne la inscripció, si la persona presenta la documentació requerida. És posteriorment a la inscripció que es derivarà la sospita de sobreocupació cap als serveis municipals competents de fer-ne la Inspecció (2).

(1) Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre els requisits mínims d’habitabilitat ens els edificis d’habitatges i cèdules d’habitabilitat.
(2) Veure el capítol d’Habitatge i urbanisme, actuació en situacions d’ús anòmal de l’habitatge.

  • En el moment de l’empadronament cal informar als nous veïns de la necessitat de comunicar qualsevol canvi de les dades al Padró municipal.
  • En el cas que la persona estrangera no tingui autorització de residència permanent s’ha d’informar-lo de la necessitat de renovar la inscripció abans dels dos anys, segons marca la normativa vigent.
  • La inscripció al Padró, com a servei bàsic del municipi, es tramita en el mateix moment que se sol·licita i es presenta la documentació requerida. En el cas que hi hagi dificultats lingüístiques o calgui documents addicionals, es pot establir un termini per suplir-los.
  • El volant o justificant d’empadronament s’emet immediatament, sense la necessitat que l’interessat es personi altre cop.

Baixa i actualització del Padró

  • La modificació de les dades del Padró per part de l’Ajuntament s’ha de fer a coneguda de la persona interessada. En les baixes, l’Ajuntament ha de notificar-li prèviament la proposta.
  • La informació que pugui obtenir qualsevol altre servei de l’Ajuntament, o qualsevol altre administració, sobre algun fet que pugui afectar el registre, cal transmetre-la al Padró, perquè la verifiquin, l’hi comuniquin a l’interessat/da i procedeixin a la modificació, si s’escau.
  • En el cas de les baixes d’ofici per inclusió indeguda s’ha de notificar anticipadament a la persona interessada a través dels procediments normatius. Per a les baixes per expulsió, emeses per l’INE, no és obligatòria l’audiència prèvia. Tampoc ho és en el procediment de baixa per caducitat de la inscripció padronal.
  • En qualsevol cas, d’acord a un principi garantista i per ajustar-se als objectius propis del Padró, es recomana la verificació i audiència pública. Tampoc no s’ha d’efectuar la baixa si l’interessat es persona a les dependències de l’Ajuntament i manifesta la seva voluntat de seguir residint a la localitat.

Accés i cessió de les dades

  • El dret a la protecció de les dades justifica centralitzar l’accés de tercers al Padró, i registrar-ne les entrades, incloent-hi hi informació sobre l’usuari/a, dades consultades i moment d’accés.
  • En el cas de consultes externes, a banda d’atenir-se a les pautes esmentades, les sol·licituds han de justificar-se. Per resoldre-les, l’Ajuntament pararà esment en els usos que poguessin anar en detriment dels drets d’altri.
  • Alhora, atesa la utilitat de les dades del Padró per a la gestió pública, el traspàs de les dades, tant entre serveis municipal -com, si s’escau, amb el Consell Comarcal-, s’ha d’entendre com una eina necessària en benefici del veïnat (tenint en compte el que preveu la llei de Protecció de dades).

Padró, porta d’entrada i interconnexió de la informació

  • L’oficina del Padró és el primer contacte amb l’Administració local que la persona té en arribar al municipi on preveu residir-hi. Aquesta circumstància s’ha de tenir en compte ja que condicionarà la seva futura percepció sobre l’Ajuntament.
  • Donada la seva funció de porta d’entrada, els serveis d’acollida han d’arrencar en el moment que la persona s’empadrona. D’aquí que sigui imprescindible establir una col·laboració estreta del Padró amb l’agent d’acollida i amb els serveis municipals que escaiguin.
  • La informació que genera l‘empadronament té una gran utilitat per molts altres serveis públics del municipi (per exemple en l’escolarització). Per aquesta raó, l’Ajuntament ha d’articular un circuït intern per transferir les dades als serveis corresponents, de manera que aquests puguin ajustar la seva acció a la realitat demogràfica.
  • Atès que el Padró no és un instrument de control, des d’aquest registre administratiu és raonable informar als serveis municipals responsables de la Inspecció les sospites per sobreocupació o sobreempadronament.
  • Gràcies a la interconnexió de la informació, no queda justificat que cap servei municipal o comarcal sol·liciti el justificant o volant d’empadronament, documentació de què pot disposar per via interna.

Suport al Padró municipal

  • Tenint en compte la diversitat de nous veïns/es, el Padró pot rebre el suport de serveis especialitzats en la gestió de la diversitat.
  • Pel que fa al suport lingüístic, pot comptar amb els agents d’acollida i amb els de la borsa de traductors/es i intèrprets dels consells comarcals. Els impresos multilingües també poden llevar obstacles.
  • Pel que fa al suport administratiu i jurídic, poden adreçar les consultes al 012.

NOTA: Aquest document va ser elaborat pel Grup de treball de Món local de la Taula de Ciutadania i Immigració, format per representants dels Ajuntaments d’Alcarràs, Arbúcies, Badalona, Banyoles, Barcelona, Clariana de Cardener, Igualada, Seu d’Urgell, L’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manlleu, Manresa, Mataró, Palafrugell, Puigcerdà, Reus, Salt, Sant Pere Pescador, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Tremp, Ulldecona, Vic, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vila-seca, els Consells Comarcals de la Segarra, el Montsià i el Tarragonès, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, i, per part del Govern de Catalunya, la Direcció general d’Administració Local i la Secretaria per a la Immigració.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on Dimarts 19 gener 2010, in Anotacions. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.