El president Montilla sí sap on va

Avui Artur Mas ha estat elegit com a candidat de CiU a la Presidència de la Generalitat. Del seu projecte encara se’n sap ben poc. Diu que porta massa temps fora del govern “travessant el desert” i que no li agrada que governin les esquerres catalanistes. Espero, com ell mateix ha dit, que aportarà elements per a un debat en positiu. Però caldrà esperar.

Qui proporciona molt elements que configuren un projecte clar pel futur de Catalunya és el president Montilla. Ho va demostrar dimarts passat en la seva conferència a Tribuna Girona. Ho constata Josep López de Lerma en un article publicat al Diari de Girona. També trobareu arguments amb molta força i una explicació de la gestió feta des de l’any 2006 en la intervenció de José Montilla davant del Consell Nacional del PSC. I no us podeu perdre la magnífica entrevista al President Montilla que li fan avui al diari Público el seu director Félix Monteira i Ferran Casas.

En el decurs de la intervenció davant del Consell Nacional del PSC, el nostre Primer secretari ens va mostrar un vídeo casolà que li va enviar algú amb motiu del seu 55è aniversari. Del vídeo se n’han fet ressò diversos mitjans de comunicació. Us convido a llegir les referències que n’han fet Àngels Piñol a El País i José Rico a El Periódico de Catalunya.

Dissabte, també en el Consell Nacional del PSC, Raimon Obiols va proposar la celebració de la sessió plenària de la Conferència Oberta Catalunya Causa Comuna a finals de març. Heu de llegir la intervenció de Raimon Obiols, plena d’interessants reflexions sobre la situació actual del nostre país i les seves perspectives. Vull destacar un fragment de la seva intervenció que transcric a continuació:

“El nom de Catalunya Causa Comuna no és gratuït: expressa la convicció que el nostre país avança quan ens unim al voltant de projectes comuns.

La història ens recorda que, malauradament, el contrari també és cert: quan Catalunya s’ha dividit, les coses han anat malament. Catalunya dividida no pot guanyar.

Avui, a Catalunya hi ha una evident amenaça de divisions i fragmentacions.

Hi ha un excés de confrontació i divisió en el camp polític; un dèficit de diàleg, d’intercanvi d’idees, de reflexió comuna; una disminució del respecte al pluralisme; una manca d’enteses estratègiques pel que fa a les qüestions del nostre futur col·lectiu.

La crisi econòmica i social, els reptes lligats a l’acollida de la immigració, l’afebliment del nexe entre societat civil i institucions, els escàndols lligats a la política i els excesssos de confrontació que fomenta la dreta espanyola, entre altres causes, estan fent aparèixer un risc: que sorgeixin aventures populistes de signe oposat i retroalimentant-se.

El foc creuat de les radicalitzacions i de les fugides endavant, sobretot de caràcter identitarista, afebliria molt la causa de Catalunya i podria arribar a posar en qüestió la unitat civil del poble.

És un error que hem d’evitar ara que hi som a temps.

Que la dreta espanyola, la caverna política i mediàtica, persegueix aquest designi a través de les seves provocacions catalanòfobes és una cosa evident. Jordi Font hi ha fet referència en un lúcid article (Valencianitzar Catalunya?, diari Avui, 13 de desembre de 2009).

És amb el convenciment que una deriva de divisions a Catalunya significaria un enorme estratègic i humà que a Catalunya Causa Comuna contribuïm a crear un clima de més diàleg, de majors contactes transversals, de més respecte pluralista, de més acords en la nostra vida col·lectiva”.

Us convido també al visitar la pàgina web de Catalunya Causa Comuna.

Mentre esperem la Sentència del Tribunal Constitucional no deixen d’aparèixer reflexions polítiques al respecte que cal subratllar. Particularment m’han semblat força interessant les aportacions d’Antonio Papell “Connectar sensibilitats, tancar ferides”, Antoni Puigverd “La limosna de Espriu”, Miquel Roca “¿Estratosfera?”, Kepa Aulestia “Insatisfacción modulada”, les de Felipe González recollides en la crònica de José Rico i Rafa Morales a El Periódico de Catalunya i valorades amb un ‘notable’ per Joan Tapia, Esther Vera “Montilla, ese peligroso independentista”, Ferran Mascarell “Nación, Estado, proyecto”, Joan Garí “Naciones” i J. B. Culla “Mientras esperamos”.

Afortunadament, la política catalana no es limita a esperar, com ho demostra l’entrevista a Joaquim Nadal que li fa Cristina Buesa a El Periódico de Catalunya i la crònica de Cristina Buesa sobre la inauguració avui mateix de l’aeroport d’Alguaire a Lleida. També s’ha reprès el debat sobre la gestió de l’aeroport d’El Prat a partir del plantejament anunciat al Congrés dels Diputats pel Ministre José Blanco en la seva compareixença parlamentària, que ha estat acollida positivament pels editorials de La Vanguardia “Un primer paso” i El Periódico de Catalunya “Arrenca el pla d’aeroports”, valorada com a proposta positiva que caldrà seguir negociant pel Govern de Catalunya, tal com recomana Joan Tapia en el seu article “La ‘proposta Blanco'”. No ha d’estranyar que CiU, que en 23 anys ni va inaugurar cap aeroport ni va aconseguir que la Generalitat prengués part ni tant sols simbòlicament en la gestió de l’aeroport d’El Prat, rebés molt negativament la proposta del govern d’Espanya.

També us poden interessar els articles d’Enric Company “Corregir los desaguisados de 1987” sobre la nova organització territorial de Catalunya i la llei electoral, Raimon Martínez Fraile “Parlant del turisme” i Antoni Soy “Política industrial”.

Aquesta setmana ha seguit la polèmica sobre l’anunci de l’Ajuntament de Vic de revisar els criteris d’empadronament. Sobre la qüestió de fons us convido a llegir els articles de Lluís Foix “Ara fan nosa” i Lluís Bassets “La Europa suicida”.

També s’estan movent coses a Barcelona ciutat amb motiu de la tradicional conferència de balanç de l’any de l’Alcalde Hereu i de la seva proposta d’organitzar l’any 2022 els Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineu. Sobre aquesta darrera qüestió us convido a llegir l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Cobi es vol posar els esquís” i els articles de Martí Perarnau “La retirada de Madrid ressuscita BCN”, Juan Antonio Serrano “Una oportunitat per al Pirineu” i Joan Tapia “La ‘bogeria viable’ del 2022”.

Sobre la conferència de l’Alcalde Hereu, us convido a veure el vídeo-resum de l’any 2009 i els vídeos de la conferència pronunciada per Jordi Hereu a l’Auditori del Liceu.

De tot plegat en trobareu un bon resum a l’entrevista a l’Alcalde Jordi Hereu que li fan María Dolores García i Ketty Calatayud a La Vanguardia.

Passant ja el capítol referit a la política espanyola és imprescindible que llegiu l’entrevista a José Luis Rodríguez Zapatero que li fa el Director del diari El País, Javier Moreno.

També us poden interessar les reflexions de Daniel Innerarity “Credibilidad gubernamental”, Jorge Calero “Aplicación desigual de la Ley de Dependencia” (denunciant la desídia de les Comunitats Autònomes governades pel PP), Ignacio Escolar “Viajes Gürtel” (sobre noves informacions sobre la trama corrupta que afecta el PP), Ramón Cotarelo “Perspectivas de la oposición” i Gregorio Peces-Barba “El enemigo sustancial” (denunciant l’estratègia cainita de la dreta espanyola).

Sobre la lluita antiterrorista us convido a llegir l’editorial d’El País “Los hechos zanjan” i els articles d’Antonio Franco “ETA, presonera dels seus presos” i Carlos Carnicero “ETA, una olla a pressió”.

També us poden interessar les reflexions de Máximo Cajal “El Sáhara y la razón de Estado”, Ignacio Escolar “El Ferrari de Díaz Ferrán” i Gran Wyoming “Disparate de ley” (sobre la condemna a dos periodistes per difondre els noms d’uns militants del PP afiliats irregularment en un municipi afectat per un cas de presumpta corrupció).

Sobre la situació de l’economia espanyola i les seves perspectives us convido a llegir els articles de Jordi Sevilla “El año en que todo empezó a cambiar”, José María Lastras “La reforma laboral” i Angel Laborda “La inflación en 2009 y perspectivas para 2010”.

Sobre la regulació i la supervisió financeres us convido a llegir els articles de Xavier Vives “La crisis y la reforma del sistema financiero”, Joaquín Estefanía “Pugna regulatoria”, Antón Costas “Fiasco y rituales de supervisión financiera” i Paul Krugman “Banqueros sin la menor idea”.

Sobre la situació de la Unió Europea trobareu molt interessants els articles de Joaquín Estefanía “Cuestión de supervivencia”, Alfonso Egea de Haro “Europa se aplaza hasta 2020”, Gonzalo López Alba “Despertar o perecer”, Antonio Cerrillo “Encrucijada europea tras Copenhague” i Carlos Nadal “La UE, cuestión de supervivencia”.

Mentre escric el diari estan votant a Chile, en la segona volta de les eleccions presidencials, optant entre Eduardo Frei, candidat de la Concertación, i Sebastián Piñera, candidat de la dreta, que estan frec a frec. Esperant amb ànsia els resultats us convido a llegir l’article de Mario Amorós “Chile se la juega”.

Sobre qüestions de política internacional us convido a llegir els articles de Rafael Escudero “La existencia del Estado palestino”, Timothy Garton Ash “Siguen las protestas en Irán”, Lluís Foix “Una guerra sin inteligencia” (es refereix a la guerra contra el terrorisme), Javier Valenzuela “Al Qaeda domina los tiempos” i Gordon Brown “Los retos contra la pobreza”.

Seguim tots plegats colpits per la catàstrofe causada pel terratrèmol d’Haití. Podeu llegir al respecte l’editorial d’El País “Un minuto eterno”, els articles de Miguel Angel Herrero “La pobreza atrae al desastre” i Maruja Torres “Volquémonos”, els editorials d’El Periódico de Catalunya “El terratrèmol obliga a refundar Haití” i La Vanguardia “Socorrer a Haití”, la carta de José Montilla als militants i simpatitzants socialistes demanant una resposta solidària, els articles de Leonardo Padura “¿Haití existe?” i Alfonso S. Palomares “Refundar Haití sota la tutela de l’ONU” i l’editorial d’avui mateix d’El País “Voces que piden ayuda”.

Trobareu informació rellevant sobre el tema a la wikipedia en castellà, a la pàgina Hago clic de La Vanguardia, al Centre de Notícies de l’ONU i al Comitè Internacional de la Creu Roja.

Per fer donatius podeu fer-ho a través dels comptes urgents d’emergència humanitària per a Haití oberts per ONGs catalanes que trobareu en aquest document de la Federació catalana d’ONG o a través de Solidaridad Internacional.

Acabo recomanant-vos set articles que m’han fet reflexionar. El de Jean Daniel “¿Será 2010 el año de Camus?”, Jordi Coca “Sobre Camus i nosaltres?”, Vicenç Navarro “El racismo del nacional-catolicismo”, Oscar Celador “Homosexualidad y adopción”, Jaume Subirana “Ja el tinc (benvinguts al futur que ens espera)” (sobre els llibres electrònics), Edgar Morin “Elogio de la metamorfosis” i Tahar Ben Jelloun “Identidad nacional: debate inútil”.

“Perles” del programa del Polònia emès el 14 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta (amb la novetat de la ‘meva’ presència). Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– La irrupció de Zapatar i Chacón a la cimera europea té el seu què, però jo em quedo amb el duet Sarkozy-Merkel, són tan bons! i la Ministra Salgado intentant que ZP toqui de peus a terra també és genial. Segons ella, Zapatar és com una “disfressa de barrufet amb desordres hormonals”

– L’equipació del trident de CiU al gimnàs: Duran amb samarreta groga i xandall blanc, Pujol amb samarreta de Shinchan i pantalonets del Barça (època Meyba) i Mas amb samarreta hawaiana i xandall horrendu verd hipermercat de baixa estofa… extraordinari l’estilisme”!

EL MILLOR – LA NOVETAT
– Ja sabeu que aquest blog no és objectiu, així que tampoc em demaneu objectivitat ara … el millor, la novetat, el personatge de Miquel Iceta “jo ho sé tot de tothom abans que ningú“, pos a mi m’ha agradat! I “tan esbelto” com diria la tata! Un suggeriment: canvieu-li el rellotge, que no li pega ;)

EL PITJOR
– El Jacobo de Camps, de Callejers, ja sabeu que no suporto el seu “pijerio”

LA IMATGE DE LA SETMANA
– El touchdown del Papa en plena missa del gall a la basílica de Sant Pere.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– El gag del Saura i el seu límit de velocitat a 5 km/h. Un disbarat.

LA PICADA D’ULLET
– La unanimitat en la puntuació “10″ que li donen els polis americans al príncep Felip un cop vistos els seus atributs a l’escàner corporal. I jo em pregunto, i així, perquè Letizia sempre està de mala llet? [al Polònia, vull dir, eh]

LʼESTÀVEM ESPERANT
– El traspàs de Rodalies… i la mofa i befa de la megafonia és brutal: “hem de fer-ho bé, a la catalana”! Encara bo que no han tret el Conseller Nadal inspeccionant els WCs.

KA FORT
– El gag final del President Montilla calant foc al Conseller Baltasar no m’ha agradat :(

LA CANÇÓ [Inauguritis]
Hi ha algun missatge subliminal en el fet que la cançó fos aquella tonada matxacona de “el xiringuito, el xiringuito…”

MALAGUANYAT
– El gag de les Olimpíades 2022… mira que el tema té la seva conya, però, com a tots, als polonesos també els devia agafar per sorpresa…

LA FRASE DE LA SETMANA
– “I jo em pregunto, a qui beneficia això dels escàners corporals? A LES FARMACÈUTIQUES!” Paraula de Forcades.

ZW 198 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Per cert, no us perdeu la darrera publicació d’Antoni Gutiérrez-Rubí “Micropolítica”. Us la podeu descarregar aquí.

http://gobcamp.com/

GobCamp Espanya se celebra dissabte 16 de gener a Barcelona (Citilab-Cornellà), de 9 a 20h. És una trobada dirigida als treballadors de l’administració pública espanyola i a les persones interessades en el tema que es concep com un BarCamp, on “tots som iguals, tots hem d’explicar alguna cosa i compartir”. Té com a objectiu principal reunir totes les persones que intenten que les coses prenguin una altra direcció en l’administració, per debatre i reflexionar sobre les actuacions que s’estan duent a terme.

Aquí podeu veure la llista de participants i el programa previst que s’ha construït en funció dels participants i dels seus interessos i que s’estructura en tres espais: el de les xerrades, el dels grups de treball, on es faran agrupacions per temes segons els interessos, i de les conclusions i propostes.

ZV (Zona Vídeo). Quiero MI TV es defineix com la Televisió Participativa i proposa la creació conjunta de canals i continguts.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 17 gener 2010, in Montilla, Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.