Un any ben interessant

Pensava esperar a diumenge vinent per reprendre l’actualització del meu diari però crec que aquest any nou, que serà ben interessant, no permet ajornaments de cap mena en cap sentit. I per això començo ja el primer diumenge més breu que de costum però amb tota la il·lusió, tota l’ambició, totes les ganes.

I començo recomanant-vos la lectura del Missatge de Cap d’Any del president Montilla. Alguns han criticat que fes referència a les eleccions que s’han de celebrar després de l’estiu. Però el cert és que aquest any, agradi més o menys, és un any electoral. I el cert és també que l’elecció que farem és clara, o bé seguim el camí traçat pel president Montilla en defensa de l’Estatut votat pels catalans, o bé ens embarquem en la incerta drecera d’Artur Mas que no s’amaga de dir que el seu projecte és la independència… quan pugui, quan hi hagi una majoria favorable a la que s’anirà consultant de tant en tant municipi a municipi. O bé seguim amb un govern de centre-esquerra encapçalat pel PSC, o bé optem per un govern de centre-dreta format per CiU i PP. Aquesta és la qüestió. El demés és fum.

L’opció del president Montilla és una opció de fets, feina i resultats, més que no pas de paraules i soroll. En són bones proves l’acord de “30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya” analitzat aquí per Eduardo Rojo, o el traspàs del servei de rodalia del que recullo la informació del lloc web de la Generalitat.

Sobre les perspectives de la política catalana, us recomano que llegiu l’analisi de David Miró. I sobre la vitalitat de la ciutat de Barcelona no us hauríeu de perdre la reflexió de Ramón Aymerich.

Tot i que les properes eleccions generals són encara lluny, faríeu bé de llegir les reflexions al respecte de Julián Santamaría “La gran apuesta” i Joan Tapia “¿Canvi de tendència?”.

La preocupació ciutadana i la prioritat del govern segueix essent el 2010 la que va ser el 2009: la crisi econòmica. Podeu llegir al respecte les reflexions de Jordi Sevilla “Deuda privada, ¿pecado público?”, Esther Vera “El pacto o el mercado”, Josep Ramoneda “Paro y escasa conflictividad”, Anabel Díez “Zapatero prevé más paro, aunque también una ‘lenta’ recuperación”, Vicenç Navarro “La lenta recuperación económica”, Josep Oliver “El final de la recessió obre noves incògnites” i Angel Laborda “2010, el inicio de la recuperación”. La crisi econòmica també fa trontollar el cap de la gran patronal espanyola, com podeu veure a la crònica de Miguel Angel Noceda “El ‘desgaste’ del gran patrón”.

Us interessaran molt les coincidents reflexions de fons de Joaquín Estefanía “La década perdida”, Paul Krugman “El gran cero” i novament Joaquín Estefanía “El año de Keynes”.

L’economia serà també un element central de la Presidència espanyola de la Unió Europea que va començar el passat ú de gener. Podeu llegir al respecte les reflexions d’Eduardo Rojo en el seu bloc i les de Ramón Jáuregui “Corrientes antieuropeas”, Diego López Garrido entrevistat per Pilar Santos a El Periódico de Catalunya, Andreu Missé “Zapatero preside la UE con la salida de la crisis como objetivo”, Andreu Missé “Una estrategia para evitar el deterioro de la protección social”, Miguel Angel Moratinos “Una identidad por cada desafío” i José Luis Rodríguez Zapatero i Herman Van Rompuy “2010, un buen año para la Unión”.

També us interessaran les reflexions més de fons de Martín Ortega “Menos Europa, más España, todo global” i Pedro Solbes i Richard Youngs “Impulsar la UE hacia una ‘gran visión'”.

D’entre les dificultats que enfronta el president Obama no és menor la lluita contra el terrorisme global, com explica Lluís Bassets en el seu article “El hilo del que pende Obama”.

Sobre temes relatius a la política internacional us convido a llegir també les reflexions de Juan-José López Burniol “De la guerra i de la pau”, Sami Naïr “El retroceso de Copenhague”, Alvaro de Soto entrevistat per Eva Peruga a El Periódico de Catalunya, Salvador Giner “Copenhaguen dóna ales a la desconfiança” i Mateo Madridejos “El replegament de l’imperi”.

I acabo amb dues recomanacions de cara al debat més ideològic, la ressenya d’Enrique Gil Calvo sobre una nova antologia d’assajos d’Isaiah Berlin i la traducció al català de Raimon Obiols de la magnífica conferència de Tony Judt “¿Què és viu i què ha mort en la socialdemocràcia?”.

“Perles” del programa especial del Polònia emès el 31 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

ELS MILLORS DE LA COLLITA DEL 2009

– PUJOL I LES TAULES DE LA LLEI: La versió pujoliana del conflicte araboisraelià: ˮEn aquells dies el poble dʼIsrael estava governat per Moisès, que era president des de feia 23 anys i per portar el seu poble fins a la terra promesa Moisès havia de travessar el cinturó roig de lʼÀrea metropolitana… vull dir el Mar Roig… i per obrir-lo va necessitar la força… de la tos! Després va pujar al Canigó… o al Sinaí, no ho recordo bé, i es va trobar amb Déu. “Moisèeeeeeesˮ –cridà la veu–. ˮVostè és diu oi?” –respongué Moisès– ˮaquell que va crear lʼEva, la de Can Paradís, oi? aquella que menjava pomes amb la serp i tal… i què tal? com està lʼAdam? I les costelles?”. ˮCallate, Moisès, que quiero darte las tablas de la ley y los 30 mandamientosˮ [recordeu que Déu, a Polònia, és argentí, com el Messi-es]. I direu, 30? És que Moisès/Pujol retalla els que ˮno toquenˮ i els deixa en 10. … I llavors Déu es va enfadar i ens va enviar les plagues: la de llagostes, la de dissenyadors i la de socialistes! (22/1/09)

– ESPE IMPOSSIBLE: Espe Cruise a ˮMissió impossibleˮ enganxada in fraganti al despatx de Ruiz Gallardón amb Rajoy. I després de tocar el dos tan ràpidament com pot la pregunta és de Rajoy: ˮBueno, Alberto, y de esto del espionaje, tienes alguna prueba concluyente?” I va el tio i diu ˮNo, de momento nadaˮ. Ja ho diu ella, ja… ˮCambio y Rajoy, osea, cambio y cortoˮ. (29/1/09)

– EL PODER DE MONTILLA: El comandament a distància del President. És genial. Qui no lʼhauria volgut en més dʼuna reunió? Et permet abaixar el volum o silenciar els assistents, canviar-los lʼidioma al menú dʼopcions, ˮMa quella merda de normalizazione linguistica è questa!” (19/2/09)

– LA BANCA, EN PERILL DʼEXTENCIÓ: Doncs sí, Polònia vaticina que la banca desapareixerà en benefici de lʼintercanvi, com la filadora, el lector de diaris… tots al Museu dels Oficis Perduts. (12/3/09)

– BUCLE LINGÜÍSTIC: Carod: ˮun tallat sisplauˮ. Cambrer: ˮperdone?”. Carod: ˮun tallat sisplauˮ. Cambrer: ˮperdone?”. Carod: ˮun tallat sisplauˮ. Cambrer: ˮperdone?”… ad libitum. (26/2/09)

– MIKIMOTO A BRUSEL•LES: 10.000 en un restaurant [al cambrer li ha agafat un cobriment quan li hem demanat si podíem ajuntar les taules] i cadascú paga la seva part, és clar, a la catalana! (12/3/09)

– LES TONYINES DELS MOSSOS: …. això dels Mossos, els del gag, ai no, els de debò, vull dir els del gag. (19/3/09)

– SAURA ES QUEIXA AL CAC: Saura va al Consell de lʼAudiovisual per queixar-se del tracte de TV3 als Mossos. En un ambient clarament decimonònic, Saura es treu un DVD de la butxaca i pregunta ˮteniu una tele?” i un conseller respon ˮper què la volem una tele, amb la feinada que tenim!” (16/4/09)

– EL DEBUT DEL MINIMOLINA: Sol, solet, pluja, plugim calamarssa, calamarssets… la previsió a duo de Tomàs Molina i el miniMolina (2/4/09)

– EL PP A CANALETES: El PP celebra el triomf electoral de les europees a Canaletes. Rajoy, Sánchez-Camacho i Acebes hi posen voluntat però… i les masses, on són les masses? (11/6/09)

– AI, EL TC: Saura i Montilla fan cap al Tribunal Constitucional per saber ˮqué hay de lo nuestroˮ. Obra la porta un Magistrat que entusiasta saluda: ˮHombre, Joan Saura y… otro señorˮ… però això no és el pitjor, quan apareix el President del Tribunal per desempatar els vots a favor i en contra de la previsible retallada, resulta que és… Eduardo Manostijeras! (19/5/09)

– PACIENCIAAAA:
[Camps] Pacienciaaaaaa
Tu tranquilo, sé paciente
que todo se arreglará.
Pacienciaaaaaa
que en Valencia aunque me hunda
no me dejan de votar.
Pacienciaaaaaa
que con suerte en un año
nos reiremos un montón.
Recuerdaaaaaaa
que le debes a Valencia
tu futuro y tu sillón.
[Rajoy] Valenciaaaaaa
no me toques más los huevos
que me voy a cabrear.
[Camps] Pacienciaaaaaa
tu ahora dime que mas quieres
que yo te lo voy a dar.
[Rajoy] Cabezaaaaaaas
[Camps] ya te he dado la de Costa
no sé qué me pides más.
[Rajoy] Limpiezaaaaaa
[Camps] pero andate con ojo
que en Génova queda mucha mugre por limpiar.
(19/10/09)

– JOCS DE NENS: Activitat frenètica a la plaça de Sant Jaume: eeeeel 8!!!! Montilla i Hereu jugant al mocador. Eeeeeeel 5!!! Ara és Saura vs. Mayol. (9/7/09)

– MALAGUANYADA: … la visita de Montilla al Tribunal Constitucional per ˮinteresar-seˮ sobre lʼEstatut… que lʼhan perdut????? (17/9/09)

– EL CASH MILLET: Mas intentant explicar el cash Millet, és a dir, en què es van gastar els 600.000 leurus a la Fundació Trias Fargas… a banda dʼuna biografia i tot de productes de merxandatge inútils sobre Fèlix Millet pare… és de visionat imprescindible el documental sobre la seva vida en què Fèlix Millet, fill, ja apunta maneres. Veieu en aquest fotograma com Fèlix Millet, pare, renya Fèlix Millet, fill, per haver-li robat un penjol a la minyona. (15/10/09)

– HEM PILLAT MOOOOLT:
[Millet] Sóc el Millet, he buidat tot el Palau.
[Correa] Sóc el Correa, con el PP yo me forrao.
[Bigotes] Orange Market, qué gran operación.
[Correa] [Bigotes] Qué putada, que se haya metido Garzón.
[Muñoz] Presumptament, hem usat lʼAjuntament de Santa Coloma
per blanquejar i forra-nos de valent.
[Alavedra] Prenafetaaaa
[Prenafeta] Digaʼm, Alavedra.
[Alavedra] Si ens veiés en Pujol
[Prenafeta] Tant me fa, això li pot passar a qualsevol.
[Alavedra] Homeee
[Tots] Hem pillat moooolt
[Stevie Wonder] Presumptament
[Tots] amb alegriaaaa,
però si tu fossis al nostre lloc
també ho farieees.
[Millet] És tan fàcil, caure en la temptació.
[Muñoz] quan penses que ets el puto amo
de la situació.
[Tots] Hem pillat moooolt
[Stevie Wonder] Presumptament
[Tots] amb alegriaaaa,
però si tu fossis al nostre lloc
també ho farieees.
Què vols fer-hi?
Les peles són allàaaa
I sʼha de ser molt ximple per deixar-les escapar.

[Correa] Eh, quién es este ciego (assenyalant S. Wonder)
[Millet] Ah, un jutge… (5/11/09)

BONUSTRACK: els Karaokes…

– Alícia Sánchez Camacho i Kim Jong Il:
[Ella] Juntos, café para dos
fumando un cigarrillo a medias
[Ell] Juntos, Coreas nʼhi ha dos,
però la bona és la meva.
[Ella] No siguis així,
bufó però comunista a parir!

– Fèlix Millet:
Lliureeee, com lʼavió que va a Suïssa
jo sóc lliureeee, per marxar.
Lliureeeee, com el quinqui que fugí de la presó
i pot tornar a robar.
Lliureeee, jo no sóc com lʼAlavedra.
La fiança no he pagat
Jo tinc la llibertat, no estic escarmentat
i als consogres puc tornar-los a estafaaaaaaar.

– En Duran imitant el Guti:
Pim pam pim pam
A Unió mana el Duran
Pim pam pim pam
I lʼArtur lʼestà cagant.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 3 gener 2010, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.