Decepció a Copenhaguen

Si fa dies ens acomiadàvem de Jordi Solé Tura i Pedro Altares, aquesta setmana ho hem de fer d’Albert Ràfols-Casamada, pintor, escriptor, mestre i també militant socialista. Podeu llegir els articles que sobre ell han escrit Catalina Serra a El País i Josep M. Cadena a El Periódico de Catalunya. I a sota d’aquestes línies hi trobareu una obra seva, litografia original del llibre “Els Estatuts de Catalunya” publicat per Edicions Curiosa de Barcelona el 1986 i un poema seu que porta el títol, precisament, de “La forma del poema”.

LA FORMA DEL POEMA

la forma del poema

és un vidre impalpable

recobert de polsim blau

com una pols de núvol

damunt la taula on jeu

com un foc amagat

sota la cendra

tan alta és la llum

que l’ull no l’encalça

el poema té una forma

com un pètal o crit

que esqueixa el silenci

recobert de polsim de veu

en l’hora quieta i clara

com un foc en la neu

clam i tempesta

També és moment de recordar tres conciutadans nostres que segueixen segrestats al desert, acompanyant les seves famílies en aquest difícil moment i donant suport a la feina dels governs per alliberar-los, tal com reclama aquest article de Xavier Rius Sant publicat a El Punt.

Dissabte vaig compartir amb els membres del Consell de la Federació de Barcelona del PSC un anàlisi de la situació política, i us convido a llegir la versió sense corregir de la meva intervenció.

Aquest compromís amb la meva federació, em va impedir d’assistir a la commemoració del 650è aniversari de la Generalitat. En el decurs d’aquell acte es va produir una important intervenció del President Montilla que us convido a llegir.

La intervenció del President s’inscriu també en el context d’incertesa sobre el futur del nostre Estatut a causa del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP. Podeu resseguir el fil que va des de la declaració del President a Maià de Montcal en l’acte de record a Ernest Lluch, l’editorial conjunt de dotze diaris catalans “La dignitat de Catalunya“, la intervenció del President a Madrid amb motiu de la seva presència al Fòrum d’Europa Press i el seu article “Defensa y elogio de la Constitución” publicat precisament el passat 6 de desembre. La intervenció d’ahir culmina la seva reflexió. Espero que sigui escoltada, entesa i atesa.

La societat catalana ha seguit mostrant el seu suport al camí traçat pel President com ho demostren els recents pronunciaments del Cercle d’Economia en el document “L’Estatut de Catalunya. Responsabilitat política i esperit constitucional” i de la Societat Barcelonesa d’Amics del País presidida per Miquel Roca. Podeu llegir diferents cròniques que s’en fan ressò: la de José Rico a El Periódico de Catalunya, Josep Gisbert a La Vanguardia, Jesús García a El País i Isabel García Pagán a La Vanguardia.

La celebració diumenge passat de les consultes sobre la independència organitzades pels independentistes han proporcionat una nova ocasió per tal de reflexionar sobre la inquietud de la societat catalana a propòsit de l’autogovern. Podeu comprovar-ho en els editorials d’El País, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya.

El dia després de les consultes es va produir un trist episodi de divisió (ni el primer ni l’últim) entre els seus organitzadors. Podeu llegir al respecte les cròniques de Vicenç Relats a l’Avui, Daniel G. Sastre a El Mundo i José Rico a El Periódico de Catalunya.

També tenen gran interès algunes de les reflexions que s’han produït després de celebrades les consultes: Joan Tapia “Som allà on érem”, Kepa Aulestia “Democracia retorcida”, Enric Company “Una gran campanya de ‘agitprop'”, Lluís Foix “Las emociones y los intereses”, Joan Tapia “Els referèndums no canvien el consens” i Margarita Rivière “La factura catalana”.

Cal agrair que personalitats tan vinculades al procés d’elaboració de la Constitució de 1978 com José Antonio González Casanova no deixin de denunciar l’intent d’imposar la seva visió d’Espanya per part d’aquells que el 1978 s’oposaven a la inclusió del terme “nacionalitats” o votaven en contra del Títol VIIIè de la nostra Carta Magna.

Dels articles sobre el debat de fons vull destacar els de Ferran Mascarell “Una nación en busca de Estado” i “A qui sumar i com sumar?” i el de Joan Ferran “El talón de Aquiles del soberanismo”. Personalment crec que la nació catalana ha de trobar el seu Estat en l’Espanya de les Autonomies i, encara millor, en l’Estat federal que estem construint. I que la passió dels socialistes és sumar tots aquells que no volen ser dividits pels seus diferents graus d’identificació nacional. El nostre model per aprofundir en l’autogovern de Catalunya és la via estatutària, la via constitucional. Nosaltres no esperem el moment propici per trencar amb Espanya, tal com esperen els sobiranistes d’Artur Mas. Nosaltres volem vertebrar una àmplia majoria al voltant de la defensa de l’autogovern, de l’apreci per la llengua i la cultura catalanes, de la llibertat d’emprar cadascú la llengua que vulgui, d’ajudar tothom a dominar les dues llengües oficials del nostre país. Volem unir i no dividir. Volem sumar i multiplicar.

També és molt rellevant des d’aquest punt de vista la reflexió més aviat adreçada a la resta d’Espanya per part de Vicenç Navarro en el seu article “Viva la España plural”.

També ha estat molt destacat aquesta setmana el debat al voltant de la reforma de l’Impost de Successions, de la que parlava Núria Bosch en el seu article publicat a Público. Finalment, dimecres va arribar l’esperat acord que va comptar dijous al Parlament amb el suport dels tres grups que formen part del govern i el vot favorable també del grup mixt.

La reforma aprovada es pot resumir de la següent manera : se suprimeix l’impost per a les classes mitges i treballadores, es rebaixa l’impost a les classes mitges altes i es manté substancialment l’impost per a les grans herències. Aproximadament un 94% dels contribuents no pagaran res per aquest impost.

De fet, l’impost de successions es converteix en un impost sobre les grans herències. Es compleix així l’objectiu fixat pel Govern, l’impost és reformat per fer-lo més just, però no desapareix per tal que les grans herències facin la seva contribució als sistemes públics de benestar i protecció social.

CiU, que no va ni reformar ni suprimir l’impost quan governava, s’entesta encara a suprimir-lo deixant clar que, juntament amb el PP, vol defensar les grans fortunes impedint que aquestes contribueixin al benestar de tots.

Us recomano que llegiu la descripció de la reforma i d’un powerpoint explicatiu del Departament d’Economia. Us pot interessar també l’argumentari distribuït pel PSC.

Divendres es va debatre al Parlament de Catalunya l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular per promoure la prohibició les curses de braus a Catalunya. 67 diputats i diputades van votar a favor de l’admissió de la ILP, 59 ho van fer en contra i 5 s’hi van abstenir. Per tant la ILP ha estat admesa al tràmit parlamentari i serà per tant debatuda en ponència, Comissió i en el propi Ple del Parlament a partir de les esmenes que presentin els diversos grups parlamentaris.

El PSC va fer pública la següent declaració, un cop conegut el resultat de la votació:

“El grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi vol manifestar el seu respecte per la Iniciativa Legislativa Popular debatuda avui i el vot majoritari dels Diputats i Diputades del Parlament de Catalunya que ha decidit admetre-la a tràmit”.

“En el si del nostre Grup es troben representades totes les sensibilitats, però possiblement és majoritària la posició contrària a la prohibició. En tot cas, rebutgem tota interpretació identitària d’aquesta votació. Tots els diputats socialistes i de ciutadans pel canvi, hagi estat el que hagi estat el sentit del seu vot, respectem totes les posicions, totes les creences, tots els sentiments, totes les tradicions, tots els símbols”.

“Per això nosaltres seguirem treballant per arribar a espais de trobada on hi càpiga tothom, des del màxim respecte als animals fins a la reticència a prohibir allò que no agrada a tothom. Intentarem que el debat que a partir d’ara seguirà a la Cambra, serveixi per unir i no per excloure, i contribueixi a millorar la llei catalana de protecció dels animals”.

Sobre el debat parlamentari i el seu resultat us recomano que llegiu els editorials de La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i El País, així com l’article de Juan José López Burniol.

Us convido a llegir l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Final d’any feliç en infraestructures“, les cròniques de Fernando Garea a El País i Fidel Masreal a El Periódico de Catalunya sobre l’error de CiU i PNB que va portar-los a donar el seu suport a la reforma de la LOFCA i, per tant, al nou sistema de finançament autonòmic, i tres cròniques aparegudes en dies successius a El Periódico de Catalunya sobre un presumpte cas de finançament irregular d’Unió Democràtica de Catalunya, la de J.G. Albalat “El fiscal investiga pagaments irregulars d’Unió per mitjà d’una fundació“, J. G. Albalat “El Govern sol·licita la dissolució de la fundació vinculada a Unió” i J.G. Albalat i Salvador Sabrià “La fundació que va pagar serveis d’Unió també li va cedir 8 locals“.

Per passar als temes referits a la política espanyola us recomano que llegiu l’article que em va publicar dijous l’ABC “La irresponsabilidad del PP“. Trobareu molt interessants les cròniques de Gonzalo López Alba “Melancólicos y oportunistas” i Luis Rodríguez Aizpeolea “Zapatero y Rajoy rompen puentes”. En la crònica de Patricia Martín podreu llegir com “La nova llei de l’avortament surt del Congrés sense sobresalts”. També aquesta setmana s’han produït rellevants i sorprenents notícies sobre fusions entre cadenes de televisió. Això juntament amb la reforma de TVE, que la priva d’accedir al mercat de la publicitat, el panorama audiovisual espanyol canviarà de dalt a baix. Com diu sovint Miguel Angel Aguilar, “veremos”.

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els articles d’Amparo Estrada “¿Pueden los empresarios con Díaz Ferrán?”, Angel Laborda “Precios, salarios y empleo: triángulo descompuesto” i Antoni Espasa i Emiliano Carluccio “La economía española en 2010”.

Amb reflexions econòmiques de caràcter més general us recomano l’editorial d’El País “Frenar los excesos” i els articles de Joaquín Estefanía “La burbuja de la deuda”, Xavier Vidal-Folch “Arbitros vendidos” (sobre les agències de rating), Paul Krugman “Desastre y negación” (sobre la necessitat d’aprendre de l’actual crisi financera per tal que no es reprodueixi en el futur) i Josu Jon Imaz “¿Por qué tememos a la sostenibilidad?”.

Us recomano molt especialment dues reflexions sobre la necessitat d’introduir un impost sobre les transaccions financeres. Les de Joaquín Estefanía a “La ‘zona Tobin'” i Carlos Arenillas “¿Se deberían pagar impuestos por consumir productos financieros?”.

Trobareu d’interès l’article de Francisco Balaguer sobre l’agressió a Silvio Berlusconi “El color de la agresión”. I l’article de Miguel Angel Aguilar “La ‘pax’ europea”.

Sobre la política als Estats Units us recomano els articles de Josep Borrell “El Nobel d’Obama i la ‘pax americana'” i Vicenç Navarro “La reforma sanitaria de Obama”.

No us perdeu les reflexions de Iunis Al-Khatib, president de la Mitja Lluna Roja palestina, entrevistat a l’Avui per Raül García, i les contingudes en els articles de Luis Yáñez-Barnuevo “Honduras, el daño está hecho” i Luis Sepúlveda “¿Quién ganó las elecciones en Chile?”.

Sobre el desgraciat referèndum suís, podeu llegir els articles de Juan José Tamayo “Rebuig suís als minarets”, Saïd El Kadaoui Mussaoui “Minaretes y civilizaciones” i Jorge Sampaio “Educación para la diversidad”.

En referència a Internet, el seu impacte i els debats que genera, no us perdeu els articles d’Antoni Gutiérrez-Rubí “Face to face(book)” i José Andrés Torres Mora “Menos virtudes y más virtuosos”.

Però sens dubte la notícia més important de la setmana ha estat la decepció de la Cimera de Copenhaguen contra el canvi climàtic. Al respecte podeu llegir l’article de Kofi Annan “El reto de Copenhague”, l’entrevista a Teresa Ribera, Secretària d’Estat pel canvi climàtic, que li fa Pedro Cáceres a El Mundo, l’article de Daniel Innerarity “Justicia climática”, el de Mikhaïl Gorbatxov “Nous valors de Copenhaguen”, la crònica de C. A. a El País “Copenhague: dos años para un paso atrás“, l’article de Joaquín Nieto “Cambiar las políticas, no el clima” i els editorials d’El País “La cumbre parió un ratón“, La Vanguardia “Acuerdo decepcionante” i El Periódico de Catalunya “Males notícies de Copenhaguen“.

I acabo com he començat, despedint un altre dels grans, en aquest cas, l’economista Paul Samuelson de qui tants articles he anat recomanant al llarg dels anys. Podeu llegir els obituaris que li han dedicat Ricard González a El Mundo i Joaquín Estefanía a El País.

I acabo. Els propers dos diumenges no faré l’actualització setmanal del diari. Si passa alguna cosa molt important faré potser alguna breu entrada. Però aprofito avui per desitjar-vos a tots i a totes unes bones festes i un magnífic 2010, que serà sens dubte un any trepidant, emocionant i decisiu.

I m’arrisco a recomanar-vos com a nadala una broma d’Stephen Fry que aprofundeix en el caràcter escatològic de la nostra cultura popular a partir de la figura del caganer, del “caga, Tió” i del bon desig “Menja bé i caga fort”. Veieu-lo en aquest breu tall d’un programa concurs anglès que he descobert a YouTube gràcies a la meva germana. Fins l’any que ve!

“Perles” del programa Polònia emès el 17 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

ELS MILLORS
– El gag nadalenc… Mariano incitat per la gran Alícia fa de caganer en un pessebre vivent : ˮMariano, el año pasado el caganer que más se vendió fue el de Obama, y míralo hoy… un par de semanas y te vengo a buscar, au, Bon Nadal!” I recordeu la cançó… ˮperò sobretot hi ha dʼhaver-hi, hi ha dʼhaver-hi un caganer!”

– El Rei saluda als telespectadors dʼEuskal Telebista que, per primer cop, podrna veure el seu discurs nadalenc: ˮBuenos noches, vascos y vascas, Gabon, no sé si me conocéis, soy el jefe del estadoˮ… extraordinària també la intervenció del príncep Felip que pretén fer una demostració de les seves habilitats com a aizkolari amb lʼarbre de Nadal… llàstima que la destral vagi a parar al cap de sa germana Helena…

EL PITJOR
LʼHora del Lector dedicat a lʼexpo del Monzó. Molt millor el programa de debò que es va emetre lʼendemà i lʼexpo a lʼArts Santa Mònica [Terribas, com diu el Monzó del Polònia]

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Els nostres líders [de tot tipus], proclamant-se a sobre.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– El nou invent nadalenc dʼICV, el tió sostenible que caga ˮmerda de debò, com nosaltresˮ

LA PICADA D’ULLET
– ZP convençut que això dels referèndums es cosa de ˮquatre gatsˮ, fins que seʼls troba dins el despatx i troba que són molts.

SURREALISTA
– Les propostes de Carod ˮEl niño de Cambrilsˮ per establir les noves normes del toreig respectant tot tipus de principis sostenibles, ètics, ecologistes, pacifistes, istes i més istes. El sofert Joan Herrera és qui fa de toro.

ZW 196 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.eu2010.es/

El Govern va presentar el passat 11 de desembre la pàgina web de la presidència espanyola de la UE, amb continguts íntegres en espanyol, anglès i francès (bona part d’ells els oferirà en català, gallec i basc). La pàgina està dotada d’eines per facilitar el seu ús a les persones amb discapacitats i per ser mostrada en tot tipus d’ordinadors, dispositius mòbils i altres suports amb connexió a Internet. Aquest nou portal vol canalitzar tota la informació generada durant el semestre de mandat espanyol, que començarà l’1 de gener de 2010. Té com a objectiu ser un instrument “útil, de fàcil ús i interactiu”, dirigit a facilitar la tasca dels mitjans de comunicació i a apropar la presidència de l’UE a tots els ciutadans.

A més de les seccions relacionades amb la UE, la pàgina oferirà informació cultural i turística sobre activitats d’interès, com el Camí de Santiago i l’any Xacobeo, per projectar la imatge d’Espanya a l’exterior. A la pàgina d’inici també es mostra el logotip que Espanya compartirà amb Bèlgica i Hongria, els països que prendran el relleu en la presidència. Per primera vegada en la història de la Unió Europea, hi haurà un logotip comú per al trio de països que presidiran la Unió Europea des de l’1 de gener de 2010 fins al 30 de juny de 2011. Això sí, aquest logo tindrà variacions: el color de las lletres ‘eu’ correspondrà al de la bandera del país que presideixi la Unió en aquell semestre en concret. El logo de la presidència en trio és fruit d’un concurs llançat entre les escoles d’art dels països que ostentaran la presidència de 18 mesos, en el qual Antoine Durieux, un alumne de 23 anys d’una escola d’art de Brussel·les, va resultar ser el guanyador.

La Presidència del Consell de la Unió Europea una durada de sis mesos i és duta a terme per tots els països de l’UE des de 1958. És la quarta presidència espanyola de l’UE, anteriorment la va tenir el 1989, el 1995 i el 2002 (es pot accedir aquí als logos de llavors i consultar en aquest enllaç més informació sobre tots els països que han ostentat la presidència, junt amb els logotips, la data i el nom de cada president.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 20 Desembre 2009, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.