Cap distracció en defensa de l’Estatut

Començo avui per acomiadar-me de la revista ZERO. El seu número 120 serà el darrer, però no el final de la història, tal com promet el seu editor Miguel Angel López en l’editorial. Per cert, em van convidar a escriure en aquest darrer número i amb molt de gust els vaig enviar aquest article justament titulat “Contra la resignación“.

Recordava la setmana passada Jordi Solé Tura, aquesta setmana han seguit apareixent articles recordant-lo i us en recomano alguns. Els de Montserrat Tura “En agraïment a Jordi Solé Tura” i “L’estela de Solé Tura“, José Antonio González Casanova “Tal com érem”, Antoni Puigverd “Solé Tura regresa fugazmente al escenario”, Antoni Dalmau “Record de Jordi Solé Tura”, Francesc de Carreras “Solé Tura antes de la Constitución” i Joan Subirats “Jordi, maestro”.

Com ja ha estat dit, el millor homenatge a Jordi Solé Tura és ser fidels al seu llegat. Per seguir honorant la seva memòria us recomano aquesta setmana tres articles més, que tenen a veure amb debats ben actuals: “El Frente Polisario, entre Marruecos y Argelia“, “Vargas Llosa y la salvación de Cataluña” i “El respeto a Pujol y la querella contra Banca Catalana“. Aprofito per demanar-vos que si teniu altres articles de’n Jordi me’ls envieu i els aniria recomanant.

També el mestratge de Jordi Solé Tura ens ha d’ajudar en el moment d’analitzar el conflicte generat pel recurs del PP contra l’Estatut d’Autonomia, la futura sentència del Tribunal Constitucional i les seves conseqüències. Jo intento fer-ho modestament en l’entrevista a El Siglo que em fa Antonio Sarrión i en l’article “Catalanismo, federalismo y vía estatutaria” que em publica avui mateix el diari basc El Correo.

Dels molts articles apareguts sobre aquesta qüestió us convido a llegir-ne alguns: Enrique Curiel “Estatut: ¿hacia una crisis de Estado?”, Miquel Roca “En tu nombre, Jordi”, Javier Pradera “Una Constitución mal guardada”, Dídac Ramírez “Presumpció de responsabilitat”, Ignacio Sánchez Cuenca “¿Por qué les dejamos decidir por mayoría simple?”, Javier Pérez Royo “Sí es un problema de dignidad”, Isabel García Pagán “Símbolos nacionales”, Manuel Castells “Constitunacionalismo español” (sí, està ben escrit constitunacionalismo) i la declaració del Consell d’Alcaldes del PSC.

Però també hi ha reflexions al respecte des d’una perspectiva ‘Catalunya endins’, vegeu els articles d’Ernest Folch “Un amic a Madrid”, Montserrat Nebrera “Sí, també catalanista”, Josep Ramoneda “Efluvios ‘sociovergentes'”, Josep Maria Balcells “Ruptura o pacte; seny o rauxa?”, Juan-José López Burniol “Recompte personal”, Manuel Milián “Catalunya, on vas?” i Jordi Font “Valencianitzar Catalunya?”.

Per cert, Josep Ramoneda comença l’article abans esmentat amb una afirmació contundent: “El editorial de 12 periódicos catalanes que tanto ruido ha generado se puede considerar como el primer documento oficial de la sociovergencia”. Jo no ho veig així, entre d’altres coses perquè l’editorial tenia com a objectiu la defensa de l’Estatut i la seva constitucionalitat mentre que la Convergència d’Artur Mas es decanta cada cop més cap a l’independentisme com ho demostra la seva implicació en el procés de consultes independentistes que s’està desenvolupant avui. I la via estatutària i el sobiranisme no són vies paral·leles, són divergents. Sobre les consultes subscric fil per randa l’editorial que publica avui El Periódico de Catalunya “Els límits d’una consulta“. Per cert, per avaluar els resultats d’aquestes consultes, cal saber que més de 700.000 persones eren teòrics electors, i que la suma de vots de CiU i ERC en els 166 municipis on s’organitzen les consultes independentistes va ser de 237.000 en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya.

La política catalana té també d’altres temes oberts a debat. Sobre tres d’ells us recomano tres articles: Martí Carnicer “Successions: reformar per preservar”, Francesc Arroyo “El primer metro del tripartito” i Manel Pérez “Blanco aterriza en El Prat”.

Abans d’entrar en l’anàlisi de la política espanyola vull recordar un altre personalitat que ens ha deixat (coneixent-lo, no li hagués agradat ‘personalitat’ i s’hagués estimat més ‘persona’), es tracta de Pedro Altares, a qui vaig tenir el goig de tractar en la meva estada a Madrid de la mà de l’enyorada Mercè Sala de qui era íntim amic. Per recordar-lo us recomano els articles de Soledad Gallego-Díaz i Joaquín Estefanía “Aquella redacción de Cuadernos para el Diálogo” (on també recorden Jordi Solé Tura), Vicente Verdú “El clamor de la amistad”, Carlos Elordi “Un ciutadà conscient” i Felipe Sahagún “Periodismo al servicio de la democracia”.

I us recomano també un petit tast del seu pensament en forma de dos articles seus, el darrer, “El fin del milagro español“, reivindicant la transició, i “Progres apolillados y de pacotilla” tot just fa un any sortint al pas d’una genèrica desqualificació de l’ínclit José María Aznar.

Val la pena, com sempre, llegir l’anàlisi de José Luis de Zárraga sobre el darrer Publiscopio del diari Público, en el que l’avantatge de cinc punts que tenia el PP sobre el PSOE el mes d’octubre s’ha reduït fins a 1.6 punts.

M’han interessat especialment dues reflexions de Miguel Angel Aguilar sobre la situació dels mitjans de comunicació: “La ingravidez de TVE” i “Deficiencias de la prensa“.

Com és habitual la qüestió més rellevant és la situació econòmica. En aquest sentit us convido a visitar el lloc web dedicat a l’estratègia d’economia sostenible impulsada pel govern espanyol, i a llegir la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero en l’acte de presentació de l’Informe 2009 de l’Oficina Econòmica de la Presidència del Govern, i les entrevistes a Celestino Corbacho, ministre de Treball i Immigració, que li fa Antoni Fuentes a El Periódico de Catalunya, i a Beatriz Corredor, ministra de Vivenda, que li fa Luis Doncel a El País.

També trobareu interessants les cròniques d’Alejandro Bolaños “España enfila la salida de la recesión”, Mar Díaz-Varela “La destrucción de empleo juvenil obliga al gobierno a tomar medidas” i Angel Laborda “Se abre otro frente de batalla: la crisis fiscal”.

Sobre les perspectives de l’acord social i les mobilitzacions convocades pels sindicats us convido a llegir les entrevistes a Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez que els hi fan al diari Público, respectivament, Belén Carreño i Fernando Sáiz, i l’entrevista conjunta a Méndez i Toxo que els hi fan M. A. Noceda i M. V. Gómez a El País.

Sobre qüestions més de fons us convido a llegir els articles de Vicenç Navarro “¿Es el sector público excesivo?”, Joaquín Estefanía “Salidas duales” i Jordi Goula “Cómo reducir costes sin despedir”, i l’entrevista a Joaquín Almunia que li fa Andreu Missé a El País.

Sobre Europa us convido a llegir la contribució del PSC al 8è Congrés del Partit Socialista Europeu, l’article “Europa, fin de trayecto” d’Antonio Estella i les cròniques de Beatriz Navarro “La UE pide al FMI que cobre una tasa global a las operaciones financieras” i “Zapatero quiere impulsar el gobierno económico de la UE“.

Sobre el debat sobre la identitat nacional i el perill del populisme us convido a llegir la crònica d’Andrea Rizzi “La identidad nacional prende fuego” i els articles de Lluís Bassets “El nido del populismo”, Timothy Garton Ash “Europa no puede caer en el error suizo”, Josep Ramoneda “Las falacias de Sarkozy” i Ian Buruma “Montañas y minaretes”.

Sobre la política de Barack Obama us convido a llegir la crònica de Marc Bassets “Obama lanza un plan para convertir el crecimiento económico en empleo” i el discurs de Barack Obama en recollir el Premi Nobel de la Pau.

Des de la preocupació per la sort dels tres cooperants catalans segrestats a Mauritània us convido a llegir els articles de María Amparo Tortosa Garrigós “El Sahel, nuevo escenario de Al Qaeda” i Fernando Reinares “Respuestas sobre el terrorismo en el Magreb”.

Sobre la nova estratègia nordamericana a Afganistán, us convido a llegir els articles de Timothy Garton Ash “Intereses europeos en Afganistán y Pakistán” i Jesús A. Núñez Villaverde “Afganistán, las grietas del plan de Obama”.

Com a reflexió més general sobre la política internacional us convido a llegir l’article de Fernando Vallespín “Es la interdependencia, estúpido”.

Sobre la conferència de Copenhague sobre el canvi climàtic us convido a llegir l’editorial de 56 diaris del món “Frente a una grave amenaza”, les cròniques d’Antonio Cerrillo “Guía rápida para Copenhague” i “La UE pide más a Obama” i els articles de Joaquín Estefanía “Copenhague: medidas y costes”, Ramón Folch “Pensar com a espècie” i Graça Machel, Wangari Maathai i Mary Robinson “Los intereses de Africa”.

També m’han interessat els articles de Rafael Díaz Salazar “Aprender a ser laicos” i d’Alfonso Villagómez “Aborto: el derecho a decidir” i les entrevistes a Carmen Alborch que li fa Lluís Amiguet a La Vanguardia, a Joe Rospars, director de la campanya a nous mitjans de Barack Obama, que li fa Eva Peruga a El Periódico de Catalunya, i a Jeremy Malcolm, coordinador de la major federació de consumidors d’internet, que li fa Ima Sanchís a La Vanguardia.

I acabo amb recomanacions que poden ser útils com a regals de cap d’any. Dos llibres, el de Toni Aira “Això no és Amèrica. Claus de l’estratègia electoral”, editat per Niberta, i el de Saül Gordillo “Les barbaritats de Fèlix Millet” editat per Ara llibres. I una revista mensual catalana d’història i cultura, L’Avenç. Si us hi subscriviu abans del 31 de desembre només us costarà 40 euros l’any!

“Perles” del programa Polònia emès el 10 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
La llista de Schindler en versió Jiménez Losantos treballant colze a colze amb Pedro J. Quina por aquest parell! Estan fent una llista dels noms de les persones que salvarien de Catalunya… aghhh… ˮFederico, esta lista… es España!”

– El cara-a-cara a Can Cuní entre la Consellera Geli i la Teresa Forcades –logradíssima–, tot, tot, tot per culpa de les farmacèutiques, però no calia que acabessin en una piscina de fang, no? Sort que no ho hem vist!

EL MILLOR
– El problema polític que generen les paneres de Nadal. Resulta que com que al PP han decidit que no poden acceptar regals [per allò del pollastre dels regals al Camps], i al PSOE es veu que també estan inundats de paneres, Chacón i Rajoy arriben a un ˮpacte dʼEstatˮ convertit en cadena de favors redistributiva. Total que el que era una superpanera pel Camps ara sʼha convertit en un paquetet de neules de no-res.

EL PITJOR
– La maledicció de Pere el Gran…. per descobrir que el mal de Catalunya són els seus polítics… home!!! Una mica demagògic, sí.

LʼESTÀVEM ESPERANT
– Els discurs dʼObama en recollir el Nobel de la Pau. Entre ell i el seu guardaespatlles, pelín agressiu, fan una bona demostració del ˮfets, no paraulesˮ, i no en deixen ni un de viu!

LA IMATGE DE LA SETMANA
– El video inèdit de la conversa entre Franco i el rei quan el nomena el seu successor… es veu que Juanito es va fer una miqueta el ronso… ves per on!

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Montilla al Japó sʼemporta dʼintèrpret al Doraemon, canʼt believe!!!! La frase és clar i català: ˮLa crisi, la crisi, sempre la mateixa cabòria!… si no arribem a un acord faré tancar tots els restaurants xinos de Barcelonaˮ.

KA FORT
– El President Montilla estranyat dʼhaver rebut ell tants flaixos dels fotògrafs a Madrid, en comptes de Patxi López ˮera la primera vegada que els bascos enviaven algú desarmat el Dia de la Constitució a Madridˮ. Diu que amb la Presidenta del TC van parlar de res… del típic… la salut i el temps… la salut que estem perdent per culpa seva i el temps que fa que tenen penjat lʼEstatut. Molt bo!

ZW 195 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://wikileaks.org/

Wikileaks (wikifiltracions o wikifugues) és un lloc que publica informes anònims i documents filtrats amb contingut sensible en matèria religiosa, corporativa o governamental, preservant l’anonimat les persones que contribueixen aportant els textos. Segons la seva pròpia definició, “Wikileaks és una versió no censurable de Wikipèdia per al leaking i anàlisi massiva de documents de manera no rastrejable. Aquesta combina la protecció i anonimat que proporciona la tecnologia criptogràfica cutting-edge amb la transparència i simplicitat de l’interfície wiki.”

El seu llançament es va realitzar el desembre de 2006 i, des de llavors, la seva base de dades ha crescut constantment fins a acumular 1,2 milions de referències. És precisament en aquest lloc on es van donar a conèixer els continguts de les converses telefòniques durant l’11-S fent d’aquest web un lloc de referència. Wikileaks no guarda una relació formal con Wikipèdia, malgrat que ambdós utilitzen la mateixa tecnologia i la mateixa interfície wiki.

ZV (Zona Vídeo). El FESTIVAL de miniMETRATGES, que prepara la seva quarta edició, ha reflexionat sobre la revolució imparable que viu el mercat de la tecnologia digital. Les noves tecnologies han posat a l’abast de la societat mitjans d’enregistrament i expressió artística, entre ells el telèfon mòbil i la càmera fotogràfica digital, dels quals es reclama el seu ús artístic.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 13 Desembre 2009, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.