Solemne advertiment del president Montilla

Avui el president Montilla ha fet un advertiment solemne sobre les conseqüències d’una Sentència del Tribunal Constitucional sobre els recursos presentats contra l’Estatut que no tingués present el caràcter obert i inclusiu de la Constitució de 1978 i el fet que l’estatut és fruit de l’acord entre el Parlament de Catalunya amb el Congrés dels Diputats i el Senat i és una llei orgànica aprovada per les Corts Generals que ha estat referendada pels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. En el canal a internet del 3cat24 podeu trobar el vídeo amb la intervenció del President, que els socialistes catalans subscrivim fil per randa.

Ens recorda el president el preàmbul de la Constitució espanyola que proclama la voluntat de “protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions”.

Diu el president: “Tenim una Constitució que vol protegir els pobles d’Espanya i no ha de servir de pretext per a retallar l’autogovern acordat entre dues Cambres legislatives i referendat pel poble”.

Segueixo citant literalment les paraules del president: “Aquí hi ha una de les claus de volta de la situació que vivim avui: Admetre o negar, propiciar o bloquejar el desenvolupament de la concepció plural d’Espanya”.

“Perquè una visió restrictiva del caràcter obert i inclusiu de la Constitució espanyola, una visió que barrés el pas a la concepció plural d’Espanya seria el pitjor servei que es podria fer a la pròpia Constitució”.

“Defensar la Constitució espanyola és promoure el seu esperit integrador, plural, obert i acollidor. Utilitzar-la en sentit contrari és posar-la en perill”.

“Vull recordar, per tant, a aquells que tenen l’alta responsabilitat de vetllar per la constitucionalitat de les nostres lleis que la interpretació de la Constitució no ha de malmetre en cap cas el caràcter obert i inclusiu del text constitucional”.

“Allò que ahir va ser escrit, acordat i votat per unir no pot servir avui per dividir. Aquest és el veritable esperit constitucional. Espero que ningú no malmeti de forma temerària i imprudent aquest esperit”.

No crec que es pugui dir més clar. Les filtracions sorgides del Tribunal, l’excessiva durada de les seves deliberacions i la seva peculiar situació interna no estan ajudant gens a la imatge d’imparcialitat que hauria de tenir. Els socialistes sempre ens hem mostrat respectuosos amb el Tribunal Constitucional i hem afirmat que acatarem la seva sentència, convençuts com estem de la plena constitucionalitat de l’Estatut. Però també hem dit que una sentència que desvirtués greument l’Estatut acordat entre el Parlament i les Corts generals i votat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tindria importants conseqüències polítiques.

És inacceptable que algú pugui dir que consideracions com les que ha fet el president Montilla que, no ho oblidem, també és representant de l’Estat a Catalunya, constitueixen una pressió sobre el Tribunal. Qui està pressionant el Tribunal Constitucional de forma indigna és el Partit Popular que porta dos anys bloquejant la seva renovació. Avui el Tribunal Constitucional només consta d’onze membres (a causa de la defunció d’un magistrat), un d’ells ha estat privat de participar en les deliberacions sobre el recurs del PP i el mandat de quatre magistrats va acabar fa dos anys. Crec que el paper del Tribunal Constitucional en analitzar una llei fruit de l’acord entre dos Parlaments i refrendada després pel poble hauria de ser el d’assenyalar com cal llegir l’Estatut per tal que la seva aplicació s’ajusti a la Constitució, i no erigir-se en una tercera cambra legislativa. Confio que així sigui per tal de mantenir intacte el paper del marc constitucional com a garant del dret a l’autonomia de nacionalitats i regions. Som precisament els que més vam defensar l’Estatut, els que no tenim un projecte sobiranista o independentista, els que més interessats estem en que la via estatutària no acabi essent considerada com una via morta.

Sobre la futura sentència del Tribunal Constitucional és d’imprescindible lectura l’article de Javier Pradera “Dilemas del Constitucional”. Tant de bo el llegeixin, l’entenguin i l’apliquin tots els seus destinataris.

Sobre les deliberacions del Tribunal Constitucional i les seves conseqüències podeu llegir també la crònica d’El Mundo en la que explica com el president Montilla avisa que un rebuig de l’Estatut pot afectar negativament a les demés Comunitats Autònomes, l’article de Miquel Roca criticant durament les filtracions procedents del Tribunal Constitucional i la inacció dels que no fan res per posar-hi remei, les reflexions de Kepa Aulestia en el seu article “Ola independentista”, l’article d’Enric Marín “Constitucional: caminant al límit del penya-segat”, l’article d’Antonio Franco “El segrest del vaixell ‘Estatut'” i l’article de Jordi Barbeta “Montilla no es traidor: avisa”.

També us poden interessar les entrevistes que m’han fet Jordi Basté a Rac1 i Silvia Gamo a la revista Tiempo.

Aquesta setmana ha començat al Parlament de Catalunya la tramitació dels Pressupostos de la Generalitat per al 2010. Us convido a llegir les intervencions del Conseller Castells presentant el projecte i de Rocío Martínez-Sampere rebutjant les esmenes a la totalitat presentades pels grups de l’oposició. Sobre les possibilitats de l’economia catalana us convido a llegir l’article de Martí Parellada “Nova indústria, nous llocs de treball”.

El govern de la Generalitat segueix treballant per millorar la transparència i la qualitat de la nostra democràcia. Aquesta setmana ha presentat un paquet de mesures per reforçar el control de les subvencions públiques. També en aquest capítol us poden interessar els articles de Francisco Longo “En defensa dels alcaldes” i de Jordi Parpal “L”urbanisme concertat'”.

Del principal partit de l’oposició destaco dues notícies, una publicada a La Razón en crònica de Montse Espanyol “Mas abre las puertas a un pacto con el PP a pesar de verlo ‘complicado'” i l’altra publicada a El País en crònica de Miquel Noguer i Clara Blanchar “CiU propondrá abaratar el despido”. Són dues notícies que assenyalen ben clarament la deriva conservadora de CiU. Us poden interessar també els articles de Vicenç Navarro “La corrupción de las derechas” i de Joan B. Culla “Rajoy y los dicos duros”.

Divendres es va constituir la ponència conjunta que té com a objectiu acordar la Llei electoral de Catalunya. Els grups parlamentaris ens hem compromès a presentar en el termini de quinze dies les nostres opinions  sobre les 50 recomanacions dels experts. Sobre aquest debat us recomano que llegiu els articles de Joan Subirats “Sistema electoral: ¿solución o bálsamo?” i Oriol Bartomeus “Elements per a una llei electoral”.

Per acabar amb qüestions relacionades amb la política catalana us convido a llegir l’entrevista a Manuela de Madre que li fa Núria Navarro a El Periódico de Catalunya i aprofito per saludar l’elecció de Joan Herrera com a cap de llista d’ICV per a les properes eleccions al Parlament. Podeu llegir al respecte la crònica publicada avui per La Vanguardia.

Sobre qüestions relatives a la millora de la qualitat de la nostra democràcia us convido a llegir els articles de Joan Majó “¿Gestos de autoridad o intromisión?”, José Manuel Urquiza “La imprescindible ética del gobernante” i Oriol Bohigas “Polítics sense política”.

Passant a temes relatius específicament a la política espanyola, avui el PSOE ha celebrat un important acte públic per tancar la campanya explicativa “Nuevas energías“. Us convido també a llegir l’entrevista a Leire Pajín que li fa avui Anabel Díez a El País, l’article de Gonzalo López Alba a Público “Cambio de rumbo” i l’entrevista a Jesús Eguiguren que li fa Luis Rodríguez Aizpeolea a El País parlant de la situació política al País Basc i del debat intern de l’esquerra abertzale.

Hem pogut celebrar feliçment la fi del segrestament del tonyinaire ‘Alakrana’. Podeu llegir al respecte els articles de Joan Tapia “Tot va bé si acaba bé” i de Francisco Balaguer “Las aporías del ‘Alakrana'”.

Us recomano a continuació sis articles que fan referència a importants debats socials: Joaquim Prats “Obligatòria fins als divuit anys?”, Jaume Graells “Hacia un pacto en educación”, Gemma Lienas “Aviso a las mujeres jóvenes”, Joan J. Queralt “Una lliçó de laïcisme”, Gran Wyoming “Los mensajeros de la verdad” (sobre la nova regulació de l’avortament) i Pilar Estébanez “La revolución gris” (sobre l’impacte del pes demogràfic creixent de les persones grans).

Sobre l’economia espanyola us convido a llegir l’article de Jordi Sevilla “Por una economía sostenible”, l’entrevista a Carlos Ocaña que li fa Lalo Agustina a La Vanguardia, la crònica d’Antoni Fuentes sobre la conferència pronunciada per Ignacio Fernández Toxo a Tribuna Barcelona, i els articles de José Carlos Díez “Adiós recesión” i Angel Laborda “Ya se ve el fondo”.

Us convido a que llegiu sengles entrevistes a Jaume Bartumeu, cap de govern d’Andorra, que li fan respectivament Pau Echauz a La Vanguardia i Montse Martínez a El Periódico de Catalunya.

També trobareu interessant l’article del Ministre d’Afers estrangers de Turquía Ahmet Davutoglu “España y la incoporación de Turquía a la UE”.

Dijous es va produir la designació del nou President del Consell Europeu i de la nova responsable d’Afers exteriors de la Unió. Els nomenaments han sorprès en no tractar-se de personalitats reconegudes, però serà la seva actuació la que haurà de ser jutjada. Llegiu al respecte l’article de Rosa Massagué “Ni potència global ni oenagé” i el comentari de Raimon Obiols en el seu bloc.

Aquest diumenge destaca especialment el resum del col·loqui de Felipe González sobre la reflexió que està encapçalant sobre el futur de la Unió Europea publicat per El País. Podeu llegir també les reflexions al respecte de Lluís Bassets.

I si Europa no acaba de trobar el seu lloc en l’esfera internacional, les coses tampoc no són fàcils pel nou president dels Estats Units. Podeu llegir al respecte les reflexions de Xavier Batalla “Otra geopolítica” i Walter Laqueur “Obama titubea…”. El cert és que el president Obama està topant amb greus obstacles i les primeres decepcions. Per exemple, a Orient Mitjà. Podeu llegir al respecte els articles de Xavier Batalla “Primer fracaso” i Carlos Elordi “Palestina i el cansament del món”.

Tampoc està resultant senzilla la relació dels Estats Units amb la Xina com s’ha posat de manifest en el viatge del President Obama a l’Àsia. Llegiu al respecte l’editorial d’El País “Obama en Asia” i els articles de Lluís Foix “Un presidente del Pacífico”, Lluís Bassets “‘Obamao'”, Paul Krugman “Mundo desequilibrado” i Joaquín Estefanía “Visitar al banquero”. Com a consol queda el fet que Estats Units està camí de tornar a créixer econòmicament com ho indica l’article de Jorge Sicilia “EEUU en la senda de crecimiento”.

I els problemes globals no estan trobant, desgraciadament, adequada resposta. Ho comprovem en l’escassa mobilització de mitjans per lluitar contra la fam al món, com ho posen de relleu els articles de Lluís Foix “Quina vergonya” i Gustavo Duch “Noves estratègies contra la fam”. I també en els insatisfactoris resultats de la propera Cimera de Copenhague, com ho posen de relleu els articles d’Antonio Cerrillo “¿Quién pinchó el Tratado de Copenhague?” i Rafael Méndez “Aún hay vida en Copenhague”.

Per trobar arguments sobre el nostre combat per la justícia social global us convido a llegir el discurs de Mona Sahlin (en anglès) en el Congrés del Partit Socialdemòcrata suec, els articles de Martín Ortega “La mano visible controla la invisible” i Jonás Fernández “Contra la ‘paradoja europea'”, l’entrevista a Helen Clark que li fa J. A. Aunión a El País i l’article de Stephany Griffith-Jones “La tasa Tobin no es un sueño sino una realidad”.

Aprofito per recordar el dirigent socialdemòcrata alemany Hans Matthöfer que va morir fa pocs dies amb aquest obituari d’Ignacio Sotelo.

I acabo afegint-me a les felicitacions al periodista Enric González, distingit amb el premi “Francisco Cerecedo”, amb la crònica de Carmen Morán sobre l’acte de lliurament d’aquest premi.

“Perles” del programa Polònia emès el 19 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– Gran líder. Nous concursants: ZP, pilotejant Obama, com sempre; Putin, catxes catxes; i Gaddafi, fent debutar Toni Soler com a personatge. El problema dʼimatge els afecta a tots. Gaddafi està obsessionat amb Eros Ramazzotti i ZP la caga pintant un quadre de Mahoma! Després de les nominacions, lʼexpulsat és Ahmadinejad i el següent en entrar sembla que serà…. Castro! Continuarà…

EL MILLOR
– El guateque a lʼantiga en què Rajoy intenta col·locar la seva protegida Alícia primer a Mas i, com que aquest primer vol ˮanar a veure com està el percalˮ, després a Montilla, però res. A Mas tampoc no li va millor en el ball, sʼha ofert a Puigcercós però aquest no sʼacaba de decidir així que ho prova amb Montilla. Montilla tampoc el rep amb els braços oberts diu que li agradaria ˮballar solˮ

EL PITJOR
– Lʼandroide Andreu, el policia anticorrupció del futur, programat per detectar nivells de corrupció a distància. Lʼalcaldessa de Santa Coloma seʼn demana 7 o 8. Funciona amb biodiesel i… amb bitllets de 500.

LA FRASE DE LA SETMANA
– Montilla: ˮEl país sʼenfronta a un escàndol sense presidentsˮ

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– La campanya per el Foment de la Lectura arriba a La Zarzuela: Letizia ha escrit: Retócala otra vez, Sam, Marichalar: El lady Di español, i la infanta Sofia: Teo quema una foto del Rey.

LA CANÇÓ [Fame! en català Nem!]

[Tots] Nem!
[Nebrera] Nem a reescriure la història…
tots volem ser presidents.
[Tots] Nem!
[Laporta] El que diguin no ens importa…
Farem que ens voti la gent.
[Tots] Nem!
[Carretero] Montse Nebrera i Laporta…
i jo a Reagrupament.
[Tots] Nem!
[Laporta] Som atractius i marxosos
famosos i intel•ligents.
[Tots] Presidents, presidents, presideeeents

Guest star com a Srta Sherwood: Jordi Pujol: ˮVoleu la fama, però la fama costa, i aquí és on començareu a pagar-ho, amb suorˮ

[Tots] Nem!
[Laporta] Hem dʼestar tots tres ˮal loroˮ
[Nebrera] Per fer esclatar el Parlament
[Tots] Parlament, Parlament, Parlameeeeent
Neeeeem!

LA PICADA D’ULLET
– Rajoy a Mas: ˮTe acuerdas de Alicia? A lo mejor no la reconoces, porque ha cambiado muchoˮ… a què es deu referir?

LʼESTÀVEM ESPERANT
– Com cada any, el ˮcumplemuerteˮ de Franco

LA NOVETAT
– Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma. Millor que no hagi de tornar a sortir, oi?

DICCIONARI POLÍTIC
– Sociopepencia: Aliança estratègica entre socialistes i populars.

ZW 192 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.intgovforum.org/

La ciutat egípcia de Sharm-El-Sheikh va acollir des del passat dia 15 de novembre i fins al dimecres 18 la quarta edició de l’Internet Governance Forum (IGF), un encontre impulsat per Nacions Unides i obert a la societat per debatre sobre l’accessibilitat en Internet i el rol de les noves tecnologies en el desenvolupament i progrés social.

Internet Governance Forum (IGF) és una iniciativa sorgida en la segona fase de la Cimera Mundial de la Societat de la Informació de les Nacions Unides, celebrada a Tunísia el novembre de 2005. Aquest fòrum neix amb la voluntat de recollir aportacions per avançar en els objectius de l’organització internacional en matèria de Societat de la Informació i adopta un format neutral i flexible, obert a totes les institucions i actors implicats en el desenvolupament i ús de les tecnologies de la comunicació i la informació. D’acord amb el mandat de Nacions Unides, l’IGF té una durada prevista de cinc anys, al termini dels quals l’Assemblea General de Nacions Unides votarà una resolució sobre la matèria. Aquest any, i sota el títol “Governança d’Internet – Creant oportunitats per a tots“, l’IGF es reuneix a la ciutat egípcia de Sharm-El-Sheikh. Com ja és costum, l’encontre s’estructura en diferents sessions plenàries, tallers simultanis, trobades multilaterals i fòrums oberts de debat temàtic.

Els principals temes de l’agenda de 2009 són l’ús dels recursos que ofereix Internet, la millora de l’accés i la disminució de la bretxa digital -sobretot en els països en vies de desenvolupament-, amb respecte a les llibertats, la diversitat i la privacitat, l’impuls del potencial educatiu en les noves tecnologies (alfabetització digital o media literacy) i l’enfortiment de la seguretat online, amb especial atenció als grups més vulnerables. Aquests dos últims temes seran abordats per la delegació del Parlament Europeu, amb l’eurodiputada Maria Badia al capdavant.

El Parlament Europeu ha participat junt amb la Comissió Europea des de la primera edició, que va tenir lloc a Atenes el 2006. Maria Badia, eurodiputada del PSC i vicepresidenta del Grup dels Socialistes i Demòcrates en el Parlament Europeu, va ser membre de la de Delegació present en l’edició de 2007, a Rio de Janeiro, en representació de la Comissió de Cultura i Educació.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 22 Novembre 2009, in Montilla, Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.