Operació Pretòria

Dimarts es va conèixer l’actuació de l’Audiència Nacional, dirigida pel jutge Baltasar Garzón, perseguint una presumpta trama corrupta de la que formarien part entre d’altres l’exconseller d’Economia de la Generalitat Macià Alavedra, l’exsecretari de la Presidència de la Generalitat Lluís Prenafeta, l’exdiputat socialista Luis Andrés García ‘Luigi‘ –fa temps separat del PSC–, l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz i el Tinent d’Alcalde d’Urbanisme Manuel Dobarco. Divendres al vespre es va conèixer l’auto judicial en el que es precisen els delictes presumptament comesos per cada un dels imputats i les mesures cautelars adoptades pel jutge que, en els casos de les persones abans esmentades és de presó incondicional.

Quan no feia ni dues hores de les primeres operacions de registre ordenades pel jutge i de la detenció d’algunes de les persones presumptament vinculades a la trama, el PSC va fer pública una Declaració en la que, des del més absolut respecte a la presumpció d’innocència i a les actuacions judicials, s’anunciaven les mesures que la Comissió Executiva del partit prendria si l’autoritat judicial dictava mesures que afectessin els càrrecs electes cridats a declarar.

A alguns potser els va sobtar la immediatesa amb que el PSC va reaccionar anunciant unes mesures que seran preses formalment per la Comissió Executiva del partit que es reunirà demà de forma extraordinària. La gravetat dels fets objecte de la investigació judicial exigia, en la meva opinió, la celeritat i contundència de la Declaració de dimarts i de les decisions que la Comissió Executiva del PSC prendrà demà en aplicació dels nostres Estatuts i Codi Ètic.

El dia següent, dimecres, es va produir la Declaració institucional del president Montilla sobre el tema, i també trobareu d’interès la Declaració institucional de l’Ajuntament de Barcelona, subscrita divendres per tots els grups municipals manifestant el seu rebuig frontal contra la corrupció.

No hi ha dubte que ens trobem davant d’una actuació judicial contundent que apunta a la comissió de delictes molt greus i, per descomptat, incompatibles amb l’exercici de responsabilitats públiques i amb la militància en el Partit Socialista. Lògicament aquests delictes no es poden considerar provats fins que no es dicti sentència i, per tant, no desvirtuen el dret a la presumpció d’innocència que empara tots els implicats. Però és evident que els ritmes de la justícia, dels mitjans de comunicació i de la política no són els mateixos. I que els partits han d’actuar amb celeritat i contundència per assegurar la dignitat i el normal funcionament de les institucions, així com la imatge d’honestedat de la política. I ho han de fer conscients de la lògica alarma social causada per l’actuació judicial que s’afegeix a la ja causada per l’escàndol del Palau de la Música. Cal treballar amb diligència i eficàcia per restablir la confiança en les institucions, la política i els partits. Certament no es pot evitar que d’entre les desenes de milers de càrrecs electes no n’hi hagi alguns que puguin abusar de la seva condició per aprofitar-se’n o afavorir interessos il·legítims. El que cal garantir sempre i en tot lloc és que els comportaments irregulars són detectats i sancionats de forma exemplar, i que des de la política democràtica es practica la “tolerància zero envers la corrupció”. Aquesta és una feina de tots els partits i del conjunt de la societat en la que els socialistes estem compromesos en primera línia.

Són molts els articles i editorials que han aparegut comentant el cas i el cert és que en molts d’ells s’hi troba alguna reflexió pertinent. Personalment us recomano la lectura dels següents, ordenats cronològicament: l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Justícia fins al final” i els articles de Jordi Sánchez “Un pacte contra la corrupció”, David Murillo “El dit i la lluna”, Lluís Foix “El gran corruptor” (parlant del cas italià), Fernando Ónega “No hay derecho”, Esther Vera “Reivindicación de la política”, Francesc de Carreras “Tesis sobre la corrupción política”, Lluís Foix “Valors i conductes”, Joan Tapia “Pretòria=desvaris”, Enric Marín “La crisi de la política”, Juan-José López Burniol “Corrupció i desgovern”, Xavier Bru de Sala “Proporcional i homologable”, l’editorial d’El País “Justicia a discreción“, els articles de Francesc de Carreras “La distancia del poder”, Josep Maria Fonalleras “Soldats de la pàtria”, Pilar Rahola “La confianza del president”, Jordi Font “Més política, més democràcia”, Enric Hernández “Prejuzgar, juzgar o ajusticiar”, Francesc Torralba “¿Cómo superar el desánimo colectivo?”, Toni Soler “Está en el paisaje”, Silvia Hinojosa “Manual de crisis” (sobre la comunicació en casos com aquest) i l’editorial d’El País “Frente a la corrupción“.

Sobre el cas Millet una reflexió pessimista d’Antonio Franco “Millet està guanyant el seu cas” i sobre les propostes dels partits per millorar la transparència i els mecanismes de control, la crònica de Fernando Garea.

Sobre el viatge del president de la Generalitat i d’una delegació d’empresaris catalans a Algèria, la crònica de Salvador Sabrià “Catalunya reforça la relació política i comercial amb Algèria”.

Avui La Vanguardia i El Periódico de Catalunya publiquen sengles enquestes d’opinió que mostren una pujada de CiU i l’estancament del PSC, i una major preferència com a President a favor d’Artur Mas. Segons La Vanguardia, CiU obtindria 57 o 58 escons (actualment en té 48), el PSC n’obtindria 35-36 (actualment en té 37), el PP n’obtindria 15-16 (actualment en té 14), ERC n’obtindria 14-15 (ara en té 21) i ICV-EUiA n’obtindria 10-11 (ara en té 12). Ciutadans quedaria fora del Parlament i el partit de Carretero podria entrar-hi. Les dades d’El Periódico de Catalunya són similars: CiU obtindria 55 o 57 escons (actualment en té 48), el PSC n’obtindria 36-38 (actualment en té 37), ERC n’obtindria 16-17 (ara en té 21), el PP n’obtindria 12-14 (actualment en té 14), i ICV-EUiA n’obtindria 13-14 (ara en té 12). Ciutadans i el partit de Carretero quedarien fora del Parlament. Queda un any per a les eleccions i les enquestes estan fetes abans de la tempesta causada per l’Operació Pretòria. En tot cas i com sempre, resulten molt interessants els articles dels directors dels estudis, respectivament, Julián Santamaría i Àngels Pont. El País publica un sondeig sobre eleccions generals que assenyala que s’ha evaporat l’avantatge que el PP mantenia sobre el PSOE. ara quedarien empatats (PP 40,3%; PSOE 39,9%), mentre José Luis Rodríguez Zapatero mereix més confiança que Mariano Rajoy.

El debat de la política espanyola segueix girant al voltant de les conseqüències del cas Gürtel i les desavinences que està creant en el si del PP aquesta qüestió i la batalla pel control de Caja Madrid. Podeu llegir al respecte els editorials d’El País “Grietas en el PP” i d’El Periódico de Catalunya “Guerra entre clans dins del PP“, l’article de Javier Pradera “Las ventanas del cuerpo de casa”, l’editorial d’El País “Espectáculo abyecto” i els articles de Fernando Vallespín “Maquiavelo escribe a Rajoy”, Ignacio Urquizu “Una oposición sin estrategia”, Jorge M. Reverte “Rèquiem per Rajoy”, Joaquín Estefanía “Los sedicentes”, Gonzalo López Alba “Sálvese quien pueda” i Jesús Maraña “¡Temblad, malditos!, el santo Job está harto”.

Us convido també a llegir els articles de Miguel Ángel Aguilar “Al lado del Rey” (en record de Sabino Fernández Campo), Andrés de Blas “El diálogo con Cataluña” (en el que reflexiona sobre la necessitat de retrobar consensos bàsics pel que fa a l’encaix entre Catalunya i Espanya) i Javier Pérez Royo “No hay mal que por bien no venga” (sobre el debat de la nova regulació de l’interrupció voluntària de l’embaràs).

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els articles d’Antonio Espasa i Emiliano Carluccio “El empleo en la crisis actual”, Jordi Sevilla “La tasa latente de malestar laboral”, Josep Oliver “¿Consolidació del creixement?” i Antonio Espasa i Emiliano Carluccio “Desequilibrios estructurales e inflación”.

Sobre política europea us convido a llegir l’article de Joaquín Almunia “La encrucijada europea”, les declaracions de Jean-Claude Juncker a Le Monde i l’article de Timothy Garton Ash “El difícil equilibrio de Tony Blair”.

Sobre política internacional us recomano que llegiu els articles de Carlos Nadal “Dudas sobre ‘sí podemos'” i Paul Krugman “China va a su aire”.

I, finalment, us recomano sis articles sobre importants qüestions a debat: Josep Borrell “De Barcelona a Copenhaguen”, l’entrevista a Cristina Narbona que li fa Antonio Cerrillo a La Vanguardia “Hay que dejar de dar subsidios al carbón”, i els articles de Nicolás Sartorius “Un nuevo modelo exigiría un cambio histórico”, Francesc Sanuy “La subversió de la funció de l’Estat” i Daniel Múgica “Desde el socialismo”, i el manifest “Otra política y otros valores para salir de la crisis“.

“Perles” del programa Polònia emès el 29 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

EL MILLOR
– Lʼstrip-temps, lʼúltima mostra de la rivalitat Molina-Mauri: El que no encerti la temperatura sʼhaurà de treure una peça de roba… Mauri apallissa Molina i quan es queda en calçotets li diu “Per fi coneixerem lʼautèntic mini-Molina!”

EL PITJOR
– Otegi, un habitual de la presó.

LA CANÇÓ [Lʼestaca, en un insòlit duet]

[Montilla] Tan satisfets com estàvem
amb Gürtel i el cas Millet,
però el Garzon, en un dia,
ens va deixar en calçotets.
[Pujol] Ens han estirat la manta,
ja vaig dir que això era un risc
tot i que no imaginava
que a sota hi tenia amics.
[Montilla] Si tu lʼestires fort per aquí…
[Pujol] i jo lʼestiro fort per allà
[Montilla] Ja surt la meeeerda
[Pujol] molta meeerda
[Tots dos] mai més no la podrem tapar.
Si nʼengarjolen un avui,
i si nʼimputen dos demà
rebenta la sociovergència
i quedem tots ben esquitxats.

LA NOVETAT
– La plana major del Cas Gürtel: Agag, Correa i El Bigotis… si les coses continuem així, aviat el Polònia no podrà introduir cap altre gag que no sigui sobre corrupció : (

– Ricardo Costa, el 2012, en el 10è aniversari de casament dʼAna&Alejandro, aprofitant un permís penitenciari, amb els seus amics de la presó…

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Franco arribant al jutjat citat per Garzón: “Soy inocente… tengo testigos, pregunten a Manuel Fraga… Masones, al paredón!”

LA FRASE DE LA SETMANA
– Quim Monzó: “Jo no tinc tics, jo sóc de fesomia inquieta”

LA PICADA D’ULLET
– Jordi Pujol és a “LʼHora del Lector” per presentar el segon volum d eles seves memòries… però no vol començar el programa perquè falta Gimferrer… i poc després se sent barrrabuuuum

MALA LLET
– El curs de sensibilització amb el món rural que segueixen els Mossos.

KA FORT
– La manera com pretén la Presidenta del Constitucional desempatar en lʼagre debat entre conservadors i progressistes… carregant-se els jutges!

ZW 190 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.fnpi.org

Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano (FNPI) va néixer a Cartagena d’Índies, Colòmbia, l’octubre de 1994 com a resultat d’una antiga preocupació de Gabriel García Márquez per estimular les vocacions, l’ètica i la bona narració en el periodisme. La seva missió principal és treballar per l’excel·lència del periodisme i la seva contribució als processos de democràcia dels països iberoamericans i del Carib, a través de tallers i seminaris de formació i intercanvi entre periodistes, col·laboració en xarxes i estímuls al desenvolupament professional. Les tres línies d’acció sobre les quals es desenvolupen les diferents iniciatives són: la formació de periodistes; l’estímul de la qualitat periodística i la gestió de xarxes de suport al periodisme. Entre els Mestres del Taller de Periodisme Iberoamericà (periodistes experts, de trajectòria reconeguda internacional) que col·laboren o han col·laborat amb la fundació des de l’any 95 trobem Joaquín Estefanía o Francis Pisani, entre molts altres.

La fundació impulsa el Premi Nuevo Periodismo que celebra ja la seva novena edició i, entre les seves publicacions recents, trobem l’estudi Necesidades de formación para medios digitales en América Latina, amb l’objectiu d’orientar la reflexió dels programes acadèmics de periodisme que es desenvolupen, així com millorar l’oferta de seminaris, conferències, tallers…dirigits a mitjans digitals a Amèrica Llatina i el Carib.

ZV (Zona Vídeo). Aquest és el vídeo guanyador del concurs FEMITIC 2009 impulsat per Dones en Xarxa. L’autora és Helena Sànchez i el seu curt es titula “Dones”.

 

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 1 Novembre 2009, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.