L’hora de la veritat

Aquesta setmana ha estat informativament molt densa. Mantindré l’ordenació temàtica habitual (política catalana, política espanyola, economia, política europea i internacional) i debats. I dins de cada “capítol” intentaré ordenar els diversos temes de forma coherent preservant dins de cada un d’ells un cert ordre cronològic. No sempre és fàcil. Però en molts temes és l’hora de la veritat.

Començo per recomanar-vos la lectura de l’entrevista a Joaquim Nadal que li fan Ketty Calatayud i Oscar Muñoz a La Vanguardia sobre infraestructures. També per començar us recomano la lectura d’un article de Miquel Roca en el que demana que es doni més importància a l’economia i als temes més importants que als més llampants o escandalosos.

En aquest sentit us recomano la lectura de la Conferència “L’esperit de la Catalunya d’avui” pronunciada pel president de la Generalitat a Londres en el cicle organitzat conjuntament per la Fundació Rafael Campalans i el centre Cañada Blanch de la London School of Economics. Aquí trobareu la crònica de l’acte de Walter Oppenheimer a El País en la que ens recorda que aquest esforç d’explicació vol, entre d’altres coses, corregir alguna apreciació equivocada sobre la realitat catalana. Aprofito per disculpar-me per una informació errònia sobre aquest acte que vaig donar en una entrevista a TV3 quan vaig dir que el viatge del President Montilla anava a càrrec de la Fundació Rafael Campalans, coorganitzadora d’aquest cicle de conferències. No era així, la presència del President corria a càrrec de la Generalitat.

Kepa Aulestia, en un interessant article publicat a La Vanguardia, considera que la política catalana està entotsolada (“ensimismada”). Un dels motius esgrimits en l’article és precisament l’actitud displicent de CiU en el debat pressupostari a Madrid. També ho comenta Joan Tapia en el seu article “El PNB i CiU davant els pressupostos”. Josep López de Lerma apunta que el desconcert i la dispersió de la política catalana poden contribuir a una reforçada centralitat sociopolítica del PSC i el President Montilla.

Trobareu interessants les reflexions en clau econòmica de Joan Carles Gallego “Fusió de caixes: riscos i oportunitats”, el Cercle d’Economia en el seu document “Horitzó 2012: canvi econòmic i responsabilitat política“, la valoració sobre l’evolució de l’ocupació i de l’atur de Josep María Rañé “En sentit contrari” i l’entrevista a Josep Vicenç Boira de Salvador Enguix a La Vanguardia “Una Commonwealth catalano-valenciana es viable”.

Malauradament el debat públic a Catalunya segueix molt centrat en les repercusions del ‘cas Millet’. Enric Company a “L’empastifada” s’estranya de les temeràries acusacions del director de la Fundació de CDC i també comenta les dificultats del PP pel ‘cas Gürtel’ i la sortida de Montserrat Nebrera. També han fet soroll algunes crítiques de jutges i fiscals a l’actuació del jutge instructor del cas Millet, vegeu per exemple l’editorial d’El País “Falso arrepentimiento” i la crònica de Pere Ríos i Clara Blanchar també a El País “El juez se niega a investigar a Millet por malversación de fondos públicos”. Enric González recorda els antecedents de Millet i alerta sobre eventuals reincidències a “Teoría de los ciclos”.

Pel que fa a les derivacions del cas que afecten CDC podeu llegir les cròniques de Miquel Noguer “El director de la Fundación de CDC hizo la campaña de Trías“, Miquel Noguer i Lluís Pellicer “Pujol favoreció a 28 empresas que financiaron a Convergència“, Jesús G. Albalat “Els reemborsaments al dirigent convergent Colom consten en dos rebuts diferents“, Jesús G. Albalat “Montull va anotar pagaments de comissions a L’Ametlla del Vallès“, Eduardo Magallón “Un manuscrito de Montull recoge supuestas comusiones en L’Ametlla“, Lluís Pellicer “El gobierno de CiU supo en 2003 que Millet desviaba fondos públicos” i Miquel Noguer “Mas desentierra Banca Catalana“.

Quan parlo d’aquestes coses intento ser especialment curós i, com podeu comprovar, ho faig a partir d’informacions publicades als mitjans de comunicació. El cert és que hi ha massa preguntes sense resposta i, per ara, Artur Mas intenta presentar aquests fets com a producte d’una campanya per desgastar-lo fruit d’una conspiració general. Com Rajoy intenta fer sovint amb el ‘cas Gürtel’. Com heu vist, Artur Mas ha fet fins i tot una clara referència al ‘cas Banca Catalana’. Aquesta equivocada i inútil estratègia ha estat comentada en alguns articles d’opinió. Vegeu per exemple el d’Oriol Bartomeus “El tic” i Joan Ferran “Torpezas, mantas y silencios”. Personalment, i com a portaveu del PSC, ahir vaig fer declaracions que avui recullen alguns mitjans de comunicació. Vegeu la crònica d’El Periódico de Catalunya “Iceta acusa Mas d’intentar convertir el ‘cas Millet’ en una picabaralla partidista” i la que fan A. Piñol i F. Balsells a El País “PSC i PP piden a Mas que aclare por qué no controló a Millet en 2003“.

Com més trigui Artur Mas en aclarir aquests fets més greus seran les conseqüències per la seva força política. Qui li va dir a Angel Colom que Fèlix Millet l’ajudaria econòmicament? Què se’n va fer d’aquells diners? Com és possible que diners que havien de recolzar la tasca del Palau de la Música i de l’Orfeó Català anessin a parar a la Fundació de CDC? Per què no es demanen disculpes i es retornen els diners? I si no es retornen perquè aquest tipus de donatius es consideren normals, CDC ho tornarà a fer en el futur? Com és possible que no es produís cap reacció després que saltessin les alarmes el 2002 i el 2003? Què hi ha de cert en les informacions sobre un presumpte pagament de comissions a l’anterior Alcalde de L’Ametlla del Vallès i al seu partit a canvi d’una requalificació urbanística? Aquestes són preguntes que Artur Mas hauria de respondre. Preguntes que sorgeixen a partir d’elements del sumari judicial i d’informacions dels mitjans de comunicació, no de cap malvolença política dels seus adversaris.

Sobre la necessitat de millorar els mecanismes de control podeu llegir la crònica d’El Periódico de Catalunya “El govern controlarà les seves ajudes per evitar un altre ‘cas Trias Fargas’“.

També han causat lògica preocupació algunes informacions que afecten l’Agrupació Mútua, que ha estat objecte de mesures especials a càrrec de la Direcció General d’Assegurances del Govern d’Espanya. Podeu llegir al respecte les cròniques de Mar Jiménez a l’Avui: “Agrupació estudiava acusar Conejos de falsetat i estafa” i “Tots els homes de la Mútua“.

L’actualitat política espanyola ha estat aquesta setmana centrada en l’aprovació inicial pel Congrés dels Diputats del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2010 amb el suport dels diputats socialistes i els del Partit Nacionalista Basc i de Coalició Canària. Sobre l’orientació de la política econòmica del govern i el contingut del projecte de pressupostos us convido a llegir l’entrevista a José Manuel Campa, Secretari d’Estat d’Economia que li fan Amparo Estrada i Fernando Sáiz a Público, la intervenció d’Elena Salgado al Congrés presentant els pressupostos, l’entrevista a la Vicepresidenta econòmica que li fan R. M. Sánchez i J. Romero a El Periódico de Catalunya i els articles de Sixte Moral i Leire Pajín. També us convido a visitar la pàgina web dedicada als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2010.

Hi ha qui pregunta on està la influència del PSC en aquests Pressupostos i us donaré algunes xifres que l’expliquen a bastament. En el projecte es conté una inversió de l’Estat a Catalunya de 4.447 milions d’euros, és a dir el 18,64% de la inversió total de l’estat en infraestructures en aplicació de la Disposició addicional 3a de l’Estatut i de la metodologia de càlcul acordada entre Pedro Solbes i Antoni Castells, Catalunya serà la Comunitat Autònoma que rebi més inversions en ferrocarril i en ports, el projecte conté també les dotacions econòmiques per a posar en marxa el nou sistema de finançament autonòmic, la dotació de les pensions mínimes s’incrementa en un 2,9% i se’n beneficiaran 288.000 ciutadans i ciutadanes de Catalunya, la dotació de beques s’incrementa en un 15% i se’n beneficiaran 186.000 catalans i catalanes (7.300 més que el 2009), 83.000 famílies catalanes es beneficiaran de l’ajut de 2.500 euros per fill nascut o adoptat, 21.600 joves es beneficiaran de la renda bàsica d’emancipació per accedir a l’habitatge, la partida conjunta per a l’aplicació de la llei de la dependència s’incrementa en un 35,9%. A més el PSC presentarà esmenes per valor de 20 milions d’euros en partides de cultura, Inversió+Recerca+innovació i estudis informatius d’infraestructures.

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els articles de Miguel Boyer “Perspectivas económicas”, Antón Costas “Cinco erres para mover la economia, José A. Herce i Pep Ruiz “La transición inmobiliaria en España” i Angel Laborda “El paro se toma un descanso”.

Sobre qüestions relatives a la política social us recomano que llegiu la crònica d’Antonio M. Yagüe a El Periódico de Catalunya sobre la intervenció de Trinidad Jiménez a Tribuna Barcelona, l’article de Vicenç Navarro “El subdesarrollo social de España” i l’entrevista a Trinidad Jiménez que li fan J. J. Gómez, A. Iriberri i V. Pin a Público.

Mentrestant el PP segueix embolicat en tota mena de problemes. Al respecte podeu llegir els articles de: Enrique Gil Calvo “Cabezas”, José Yoldi “De mayor quiero ser Federico” (Trillo, és clar), Javier Pradera “Esposado con un cadávez político”, Manuel Milián “Nebrera i el mite de Sísif”, Joan B. Culla “El nebrerazo”, Félix Monteira “Flaquezas del PP a la edad de gobernar”, l’editorial d’El País “Caos en Caja Madrid”, Manel Pérez “Esperanza, por Dios”, Ignacio Escolar “La conciencia de Camps”, Marco Schwartz “La miseria moral del PP ante un drama” (el del pesquer Alakrana), Antoni Segura “Danys col·laterals del ‘cas Gürtel'” i Yolanda González “La unidad del discurso del PP se resquebraja”.

També segueix obert el debat sobre la reforma de la interrupció voluntària de l’embaràs. Podeu llegir al respecte els articles d’Ignacio Escolar “La multitud y las mentiras” i “El aborto y la hipocresía“, Elvira Lindo “¿Qué haría?”, El Gran Wyoming “Familia feliz” i Juan Cruz “Cuerpos y almas”.

Sobre política europea i internacional us convido a llegir l’entrevista a Diego López Garrido que li fa Luis Izquierdo a El País i els articles de Xavier Batalla “El peor es Blair”, Stefano Rodotà “La peligrosa asimetría institucional italiana” i Rosa Massagué “El derrotisme de les esquerres” sobre les primàries que avui mateix està celebrant a Itàlia el Partito Democratico.

Sobre l’economia mundial us convido a llegir els articles de Joaquín Estefanía “Estupor y temblores” i Carlos Berzosa “La crisis en el orden internacional.

Sobre la situació a l’Afganistan us convido a llegir els articles de Miguel Angel Bastenier “Af-Pak o Pak-Af” i Carlos Nadal “¿Combatir o irse de Afganistán?”.

Sobre Llatinoamèrica us convido a llegir l’entrevista a Carolina Tohá que li fa Carmen Galán Benítez a El País, la crònica de Soledad Gallego Díaz sobre les eleccions a l’Uruguai “La izquierda se prepara para repetir mandato”, Antoni Travería “Festejen, urguayos, festejen”, Joaquín Roy “Uruguay: elecciones sin trauma” i Moisés Naím “México, no; Brasil, sí”.

Sobre qüestions a debat us convido a llegir quatre articles sobre educació i universitat. Àlex Masllorens “Sense educació no pot haver-hi progrés”, Fabián Estapé “Educació com a bàlsam per a la crisi”, Joaquim Coello “La necessària reforma de la universitat” i Joan Majó “Universidades: eficiencia y evaluación”.

Segueixen ara sis articles de debat ideològic. Ludolfo Paramio “La socialdemocracia y la crisis”, dos articles 20 anys després de la caiguda del mur, Jean Daniel “Vingt ans d’aveuglement” i Michel Wieviorka “Berlín, 1989-2009”, Sami Naïr “Democracias en descomposición” advertint sobre els riscos del populisme, Xavier Muñoz “Justificació de la política” i el punyent advertiment “La traición de la socialdemocracia” de Paolo Flores d’Arcais.

Per acabar tres notes finals. La primera per informar d’una magnífica iniciativa “Escuela para todas” impulsada per dones periodistes encapçalades per Joana Bonet. la segona és la valenta entrevista a Pasqual Maragall que li fa Josep Corbera a La Vanguardia sobre l’Alzheimer, els malalts i les seves famílies. I la tercera és la crònica de Juanma Romero sobre la rehabilitació de Juan Negrín per part del PSOE.

“Perles” del programa Polònia emès el 22 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

EL MILLOR
– Gran líder. Són extraordinaris els personatges. En aquest capítol, hem vist la primera prova, una petalada general: des de lʼarribada del paquet sospitós interceptat per Kin Jong Il, amb una forma inequívoca de bicicleta, a Sarkozy que ja es veu en el Tour, i la Gran Gran Kirchner, no es cierto?

EL PITJOR
– Lʼalerta sanitària que declara Cuní després que la Consellera Geli estornudi al plató [no per culpa de la grip A, sinó de lʼaire condicionat que està a 6 graus]. Ha de dimitir la Consellera per negar la realitat? Matins punt sí. Matins punt també.

LA CANÇÓ [Pacienciaaaaaa, vull dir, Valenciaaaaa]
[Camps] Pacienciaaaaaa
Tu tranquilo, sé paciente
que todo se arreglará.
Pacienciaaaaaa
que en Valencia aunque me hunda
no me dejan de votar.
Pacienciaaaaaa
que con suerte en un año
nos reiremos un montón.
Recuerdaaaaaaa
que le debes a Valencia
tu futuro y tu sillón.
[Rajoy] Valenciaaaaaa
no me toques más los huevos
que me voy a cabrear.
[Camps] Pacienciaaaaaa
tu ahora dime que más quieres
que yo te lo voy a dar.
[Rajoy] Cabezaaaaaaas
[Camps] ya te he dado la de Costa
no sé qué me pides más.
[Rajoy] Limpiezaaaaaa
[Camps] pero andate con ojo
que en Génova queda mucha mugre por limpiar.

LA IMATGE DE LA SETMANA
– La imatge del Tripartit: Joan Herrera sʼestà tornant invisible! Quan Montilla el veu exclama “Mare de Déu dʼHiznájar!”. Clar que el mateix Montilla també té problemes… sʼestà tornant gris! I el Puigcercós, ja lʼheu vist al Puigmal “marcant paquet”??

LA NOVETAT
– Miguel Ángel Moratinos, vist i no vist, mort en acte de servei per Jack Sparrow, de les forces especials espanyoles contra la pirateria marítima.

– Fèlix Millet, saquejant el seu propi advocat.

– Cristina Fernández de Kirchner “hablando por los codos”, la nova concursant de Gran líder.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Ho haveu vist el nou cotxe del President Benach? És un parrander!!! [no patiu, broma només per iniciats] però en comptes 4 cavalls, a aquest parrander el tiren uns rens tunejats de catalans.

LA FRASE DE LA SETMANA
– Soler li diu a Rajoy que això de la Nebrera és molt fort i ell, enfotent-seʼn: “Molt foooort, molt fooort, aquí todo lo encontráis molt foooort”. Doncs jo més aviat trobo que ja no trobem res “molt fooooort”

MALAGUANYAT
– El capítol “Fèlix Millet, a la presó”… es veu que ja no el donaran per TV3, vaja que de fet es veu que no hi anirà a la presó…

LA VENJANÇA
– Toni Soler: “Un respecte, senyora, que aquest programa té un Ondas”. Cristina Fernández de Kirchner: “Sí, y también lo tiene Jorge Javier Vázquez, no es cierto?”

ZW 189 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.ficod2009.es

Aquest “Foro Internacional de Contenidos Digitales (FICOD 09)” se celebra del 17 al 19 de novembre a Madrid (Campo de las Naciones). És un congrés de referència per als professionals i usuaris de continguts digitals en diferents àmbits: televisió, periodisme digital, producció àudiovisual, publicacions digitals, xarxes socials, blogsfera, publicitat interactiva, educació, formació online, animació, cinema, música… acollint a més de 9.000 congressistes i al voltant de 300 mitjans de comunicació acreditats.

FICOD està organitzat pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, Secretaria d’Estat de Telecomunicacions, en el marc del Plan Avanza. Entre els seus objectius es troba el d’impulsar i potenciar la indústria espanyola de continguts digitals amb especial interès en els mercats de llengua espanyola, en un context mundial on existeixen 450 milions de castellanoparlants i uns 102 milions d’internautes.

El programa s’estructura en diferents blocs temàtics que contemplen des de conceptes com l’Open Government fins a la reputació online de les marques, les xarxes socials, els mitjans digitals o la legislació en matèria de protecció de drets, per posar alguns exemples.

FICOD compta amb el seu propi bloc, on es pot seguir l’actualitat vinculada a l’esdeveniment, com també a través de Twitter, Facebook, LinkedIn o YouTube, entre altres. La inscripció al congrés és gratuïta, només és necessari omplir el formulari.

ZV (Zona Video). Aquest és el vídeo de presentació de FICOD i, pròximament, estarà operatiu Web TV multicanal, que comptarà amb streaming per a la retransmissió en directe de totes las conferències i sessions que tindran lloc durant el congrés.

 

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 25 Octubre 2009, in Montilla, Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.