Ni Rajoy ni Mas reaccionen

Són moltes les notícies produïdes al llarg de la setmana. Personalment no tinc cap dubte que la més important és la relativa a la signatura del Pacte nacional per a les Infraestructures que dibuixa el país de primera que des del punt de vista del seu capital físic volem tenir l’any 2020, executant inversions per valor de 100.000 milions d’euros. A la pàgina web de la Generalitat hi trobareu tota la informació relativa a aquest Pacte, al que també atribueix gran importància aquest editorial d’El Periódico de Catalunya.

No és sobrer assenyalar que, amb aquest, hem completat els quatre Pactes nacionals als que el President Montilla es va comprometre en el debat d’investidura: habitatge, recerca i innovació, immigració i infraestructures. I que a aquest s’hi hauria d’afegir l’actualització de l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana pel període 2008-2011, l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil 2009-2012, el gran acord sobre la Llei d’Educació de Catalunya i l’aprovació per unanimitat de les Lleis de Serveis Socials i de Salut Pública de Catalunya. Recordo aquestes fites que no estem tant sols davant d’un canvi de polítiques sinó també davant d’un canvi en la forma de dissenyar-les, a través de procés de diàleg i concertació polític i social. Sobre la Llei de Salut Pública us recomano també que llegiu l’article de la Consellera Marina Geli.

Desgraciadament l’actualitat política catalana conté també elements de preocupació sobre els que ens adverteixen Antoni Puigverd i Enric González, respectivament, en els seus articles “Pícaros, caciques y salvapatrias” y “Elogio de Berlusconi”.

Aprofito per saludar des del meu Diari l’elecció de Joan Puigcercós com a cap de llista d’ERC a les eleccions de l’any que ve. I aprofito per recomanar-vos la lectura de dos articles que analitzen l’orientació política d’ERC i les seves perspectives de futur: Enric Marín “¿Efecte Carretero?” i Josep Ramoneda “La paradoja de Esquerra”.

Sobre altres qüestions de debat polític us convido a llegir l’article de Jordi Balló “La política del ‘depende'” que, parlant de la simplificació de les preguntes en els espais de televisió, ens convida també a reflexionar sobre els referèndums: poden respostes senzilles en blanc i negre resoldre problemes complexos?; la intervenció del Diputat Antoni Comín en el debat sobre l’Impost de Successions i Donacions; i l’article de Xavier Vidal-Folch “Desmemoria de un banquero” sobre el nou volum de les Memòries de Jordi Pujol.

Però el tema que ha provocat més soroll aquesta setmana ha estat novament l’impacte del cas Millet sobre Convergència Democràtica de Catalunya a partir dels donatius fets per aquest delinqüent confés a la Fundació de CDC (em resisteixo a posar el nom oficial de la Fundació perquè Ramon Trias Fargas no en té cap culpa de res del que ha passat).

Vegeu les principals cròniques sobre el tema ordenades cronològicament: Lluís Pellicer a El País “Millet pagó a CDC con dinero negro, según Hacienda“, Miquel Noguer a El País “El silencio de Mas alimenta las dudas de Convergència sobre los pagos de Millet“, Lluís Pellicer a El País “El Palau exigirá el dinero a Convergència“, Miquel Noguer i Lluís Pellicer a El País “Convergència acepta ahora negociar la devolución del dinero al Palau“, Salvador Sabrià i Jesús G. Albalat a El Periódico de Catalunya “El Palau demana a la Trias Fargas rebuts de tots els seus convenis“, Lluís Pellicer a El País “Tres constructoras que financiaban a CDC coparon los contratos públicos“, i Toni Sust a El Periódico de Catalunya “El director de la fundació amenaça de parlar i convertit Catalunya ‘en Itàlia’“. Aquestes declaracions d’Agustí Colomines han motivat un contudent editorial d’El Periódico de Catalunya “Que Colomines parli“. Una visió general de tot l’afer, al fil també d’unes declaracions d’Agustí Colomines a COM Ràdio en les que afirmava que “tot el que és legal és moral”, la dóna l’article del Director d’El País-Catalunya, Enric Hernández, “La frontera entre lo ético y lo legal”.

Com és lògic, la qüestió sobre la legalitat de tot plegat només la pot resoldre la Justícia a partir de les proves i les declaracions que vagi recollint. Però crec que Artur Mas encara no ha entès el motiu de fons que ha escandalitzat molts ciutadans. Aquest motiu no és altre que el fet que diners públics i privats que havien anat al Palau de la Música i/o a l’Orfeó Català per a promocionar les seves activitats hagin anat a parar a la Fundació de Convergència Democràtica de Catalunya. És això el que escandalitza, més enllà de saber si les donacions concretes s’ajustaven o no a la legalitat o si s’ajustaven a les finalitats que s’estipulaven en els convenis que en teoria les justifiquen. Per ara Artur Mas s’enroca dient que no hi ha res d’il·legal en tot l’afer però, repeteixo, no se n’adona que el que està en qüestió és precisament el fet que diners de la música i la cultura hagin anat a una fundació política que, entre d’altres coses, es dedica a promoure candidatures com la de Xavier Trias a l’Alcaldia de Barcelona. Seré molt més clar encara i demano excuses per endavant als partits i entitats mencionades en l’exemple: ningú no entendria que el PSC rebés diners de Càrites, o que ERC en rebés d’Intermón-Oxfam, o que el PP en rebés de la Creu Roja o Iniciativa d’Amnistia Internacional. Si Artur Mas troba normal que fons dedicats a la cultura acabin servint a la Fundació del seu partit és que no descarta tornar a fer-ho en el futur, i convindria que fos molt clar al respecte perquè els ciutadans tenen dret a saber-ho. Tampoc no s’entén com no es mostren públicament els convenis subscrits entre la Fundació de CDC i el Palau de la Música i/o l’Orfeó Català. Només se m’acudeixen dues explicacions: o bé no existeixen, o bé, lluny d’aclarir les coses, encara les emboliquen més. Té raó Artur Mas quan diu que la polèmica sobre els donatius a la Fundació de CDC no hauria de desviar l’atenció sobre el veritable escàndol del Palau de la Música, el responsable del qual no és altre que el Sr. Millet, que demà declararà per primer cop davant del jutge, però el cert és que Convergència no està fent res per evitar-ho sinó més aviat al contrari. I tampoc no s’acaben de decidir si la millor manera de tancar el tema és retornar els diners.

Lamentablement, la política espanyola també està molt monopolitzada per un escàndol, però això no vol dir que no hi hagi altres elements d’atenció sobre els que voldria cridar l’atenció.

Us convido a llegir l’article de José Luis de Zárraga “Lo que está pasando” que serveix per interpretar adequadament les enquestes que assenyalen un avantatge del PP sobre el PSOE en estimació de vot. Per a una explicació de la política dels socialistes, us convido a llegir l’entrevista a José Blanco que li fa Esther Esteban a El Mundo. També té interès el comentari de Jesús Maraña sobre els crits a Zapatero amb motiu de la celebració del 12 d’octubre. Joan Tapia escriu les dificultats amb les que topa el Tribunal Constitucional en la seva situació present per tal que les seves decisions siguin acceptades amb normalitat. Luis Yáñez defensa el jutge Garzón davant les pressions que rep pel seu intent de reparar les injustícies del franquisme. Fernando Vallespín descriu el que ell mateix anomena “La ‘confederación’ del PP”. I Javier Pérez Royo descriu la paradoxa d’un nacionalisme basc que cerca en la Constitució el blindatge dels furs i d’un PP que vota de diferent forma al Parlament de Vitòria i al Congrés dels Diputats sobre aquesta qüestió.

La nova regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs està causant també una gran polèmica. Al respecte us convido a llegir la posició favorable a nova llei per part de l’entitat cristiana, Institut Borja de Bioètica, en crònica d’Ana Macpherson a La Vanguardia, l’editorial d’El País previ a la manifestació d’ahir a Madrid, l’article de Marco Schwartz a Público sobre aquesta manifestació, l’editorial d’El País posterior a la mobilització i l’article “A la búsqueda de un terreno común” signat per Pilar de la Vega, Jordi López Camps i María José Pereda, exponents dels Cristians Socialistes.

I acabo parlant de la “trama Gürtel” que ha infectat el Partit Popular sense que Mariano Rajoy hagi fet res per ara per aclarir el cas, per delimitar responsabilitats i per evitar que la gran majoria de militants del PP que fan política de forma honorable es vegin contaminats per les malifetes d’uns quants. Aquesta setmana el cas ha esclatat amb força al PP de la Comunitat Valenciana, que s’ha intentat acabar sense èxit amb la suspensió/dimissió/destitució del seu Secretari General Ricardo Costa. Per tenir una visió general del que suposa el “cas Gürtel” us convido a llegir la crònica “La trama saqueó millones de las arcas públicas” de Miguel Angel Marfull a Público. També podeu llegir l’article que em va publicar ABC “La fiesta de Rajoy“.

Podeu llegir també una vintena de comentaris ordenats cronològicament: José María Ridao “Don Vito, Bigotes, Albondiguilla”, Ignacio Escolar “La fuga de los chorizos”, Josep Vicent Boira “Gürtel o el ocaso de la derecha valenciana”, Ernesto Ekáizer “El montaje encubridor de Rajoy y Camps”, José Manuel Romero “El Bigotes + Camps = Costa”, Javier Pradera “Las cuentas del Gran Capitán”, Francisco Balaguer “Doble juego”, l’editorial d’El País sobre Francisco Camps “Dos veces humillado”, Tomás Gómez “Madrid no debe ser Moscú”, Esther Vera “Fiesta en el PP”, Patxo Unzueta “Poder público, fines privados”, Antonio Franco “Primeres llàgrimes en el ‘cas Gürtel'”, Maruja Torres “Qué asco”, Jorge M. Reverte “Comença la crisi del PP”, Ignacio Escolar “De Costa a Costa Rica”, Félix Monteira “El revés de la trama”, Salvador Enguix “Fraga desconfía de Camps y Aguirre se exhibe”, Juan José Millás “Perversión”, Marco Schwartz “Una falta absoluta de vergüenza y un insulto a la ciudadanía” i El Gran Wyoming “Los intocables”.

La sortida en fals de Rajoy és durament jutjada per diversos editorials. Vegeu per exemple dos editorials d’El Mundo “Una destitución injusta, falaz y antidemocrática” i “Rajoy pierde a raudales crédito y autoridad moral“, i l’editorial d’El País “Rajoy trae manzanas“.

Per acabar podeu llegir l’article de Gonzalo López Alba “Gangrena política” publicat avui mateix a Público.

Sobre qüestions econòmiques i socials us convido a llegir nou articles: Joaquín Estefanía “El valor económico de la educación”, Vicenç Navarro “El cuarto pilar del bienestar”, Joan Carles Gallego “Que paguen”, Josep Oliver “El dòlar en el nou ordre mundial”, Ernesto Ekáizer “Una prolongada e irregular recuperación”, Angel Laborda “A vueltas con la deflación”, Paul Krugman “Mentalidad monetaria descaminada”, Luis Doncel “Todo el dinero para el alquiler” i Jesús Maraña “Elogio del optimista (sensato)”.

Sobre temes de política europea i internacional us convido a llegir els articles de Lara Contreras “Una crisi de dignitat humana” (sobre la situació dels palestins a Gaza), Jean Marie Colombani “Cal y arena desde Turquía”, Francisco Balaguer “Inmunidad e impunidad” (sobre Berlusconi), Hilari Raguer “Berlusconi y la Iglesia”, Gonzalo López Alba “Dos referentes progresistas demonizados por la derecha” (sobre les vides paral·leles d’Obama y Zapatero) i Carlos Nadal “El giro radical de Irán”.

I per acabar alguns materials de debat actual i de memòria històrica. Us recomano que llegiu l’article de Sami Naïr “El dilema del socialismo europeo”. El 15 d’octubre es va commemorar el 59è aniversari de l’assassinat del President Companys perpetrat pel règim franquista. Enguany hem pogut celebrar la declaració oficial del Ministeri de Justícia del Govern d’Espanya segons la qual Lluís Companys va ser “injustament condemnat a mort en compliment d’una sentència imposada per un Consell de Guerra il·legítim”. A partir d’aquesta declaració de reparació i reconeixement personal, el Consell Executiu de la Generalitat reunit en sessió extraordinària ha demanat que s’iniciï el tràmit de nul·litat de la sentència. Sobre el procés a Companys i la seva reparació podeu llegir l’article de Miquel Caminal “Companys, procés a la llibertat”. Sobre el centenari de l’assassinat de Francesc Ferrer i Guàrdia condemnat a mort per un delicte que no va cometre podeu llegir l’article d’Antoni Dalmau “Ferrer i Guàrdia, cent anys”. I, finalment, us convido a llegir la nota de Justo Barranco sobre el llibre de Robert Skidelsky “El retorno de Keynes”.

“Perles” del programa Polònia emès el 15 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– Rajoy anunciant ˮSal, Costaˮ

– Saura i Sirera participen xunts al Bocamoll. Han de completar les frases: ˮAquest partit és una merdaˮ i ˮEl discurs del Montilla és un tostón.”

– Gran Líder: Obama al confessionari, es queixa que no pot dormir a la nit perquè Angela Merkel ronca com un hipopòtam amb sinusitis. Ells sʼofèn, però es consola amb les seves inseparables llaunes de cervesa. La part final sobre com Kim Jong-Il sʼofereix per ˮmantenir despertaˮ Merkel ja és una mica més pillat pels pèls… però vaja, nominada i expulsada, és clar!

EL MILLOR
– Mas intentant explicar el cash Millet, és a dir, en què es van gastar els 600.000 leurus a la Fundació Trias Fargas… a banda dʼuna biografia i tot de productes de merxandatge inútils sobre Fèlix Millet pare… és de visionat imprescindible el documental sobre la seva vida en què Fèlix Millet, fill, ja apunta maneres. Veieu en aquest fotograma com Fèlix Millet, pare, renya Fèlix Millet, fill, per haver-li robat un penjol a la minyona.

EL PITJOR
– Rajoy i Camps ˮnetejantˮ el partit… ai senyor, pobres minyones.

LA CANÇÓ ˮTu mai, tu maiˮ [Patrocinada pel Consell Insular dʼEivissa i Formentera]
[Puigcercós] Josep-Lluís, de bon rotllo
fas cara de pre-jubilat.
Ha arribat lʼhora
que et donin la Creu de Sant Jordi.
[Carod] Però sense mi tu tʼestimbes
perquè ets un indocumentat.
Un bon candidat
ha de viatjar.
[Puigcercós] Doncs faré com tu
aniré a Perpinyà
Tu mai, tu mai, tu maiiii
a la llista no aniràs mai
[Carod] Això rai, xò rai, xò raiii
buscaré un càrrec més guai.
[Puigcercós] Na nai, na nai, na naiii
com a molt ambaixador a Hawaii
[Carod] Carai, carai, caraiii
quin papagaii
[Puigcercós] Ets com el Saura
o el Maragall.

LA IMATGE DE LA SETMANA
– Obama li pregunta a Zapatero, amb mímica, per les seves filles, mentre fan temps perquè arribi el fotògraf.

LA PICADA D’ULLET
– Obama, Nobel de la Pau, incapaça dʼaturar amb bones paraules la baralla de Caord i Puigcercós es rendeix. ˮHo faré a lʼamericana, doncsˮ –diu, i els amenaçada amb un reguitzell de bombes, morts i crits.

LA NOVETAT
– Jean Sarkozy, de la galeria de personatges il·lustres

– El MiniMolina ens presenta la seva Mininòvia, Julieta Mauri, així que el seu amor és impossible… que dolentot

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– El Rei es presenta al despatx de la Chacón perquè vol provar lʼúltim eurofighter dʼaquests del “coñazo” del desfile, però ella no seʼn refia: “Usted es experto en cazas?” El Rei: “300 cadáveres de oso pardo lo atestiguan”. I ala, tots dos en plan “Top gun”.

ZW 188 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.urbanlabs.net

Les jornades UrbanLabs 09 tindran lloc els propers 22, 23 i 24 d’octubre al CitiLab de Cornellà (Barcelona). Proposen una trobada multidisciplinar i interactiva al voltant de l’apropiació urbana de les tecnologies i la innovació que es genera en i des de l’àmbit social i, per tant, aposten des de la seva pròpia concepció per ser oberts a la participació constructiva de qualsevol persona o col·lectiu interessat. Entre els participants trobem, entre altres, a: Adam Greenfield (Nokia / Speedbird), Dave Harte (Digital Birmingham) o Juan Freire (Nómada) que participarà el segon dia amb una conferència. I també projectes com Platoniq, Amplified o Breakout Festival. Aquest és el programa de les jornades. Les inscripcions són limitades i, un cop realitzada la inscripció, es poden proposar xerrades llampec, i participar en el disseny de la nova samarreta de les jornades. També es permet l’aportació al banc d’idees, reptes i projectes a discutir, o contribuir als que ja es van presentar durant l’UrbanLabs’08. Es pot seguir tota l’actualitat de les jornades a través de Facebook, Twitter, Flickr o LinkedIn.

Per acabar, destacar l’inici de la segona edició del Màster en Lideratge per a la Gestió Política de la UAB en el qual he participat de nou com a professor en una de les seves sessions (17 d’octubre de 2009).

ZV (Zona Video). VII Festival de Curtmetratges a Internet, Jameson Notodofilmest. Malgrat que el termini de recepció de curtmetratges va finalitzar el mes de gener de 2009, és interessant conèixer les peces que s’han presentat així com tota la informació associada que es pot trobar a la seva pàgina.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 18 Octubre 2009, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.