Mas i Rajoy han de donar explicacions

Per fer una repassada general a la política catalana us recomano que llegiu l’entrevista que em va fer Vicenç Relats per a l’Avui. I els que vulguin aprofundir en la política orientada a resultats i en els problemes de governança en les societats complexes no s’haurien de perdre la conferència de Joan Rangel en el Fòrum Europa que trobareu en format vídeo.

Dilluns El Periódico de Catalunya publicava una enquesta que mostrava un lleuger avantatge de Xavier Trias de cara a les properes eleccions municipals que, com se sap, tindran lloc el 2011. La pròpia directora de l’estudi, Àngels Pont, explicava en un article que estem davant d’un escenari poc sòlid.

Després de la constitució de “Reagrupament”, l’associació que impulsa Joan Carretero, es publicava al diari Avui una entrevista de Salvador Sostres al dirigent independentista en la que quedava clara l’orientació d’aquesta operació política: “No sóc equidistant: entre Mas i Montilla, triaria Mas”. I, sense relació directa amb aquesta afirmació, o potser sí, CiU vol que la llei de consultes populars que està estudiant el parlament permeti fer consultes populars sense la preceptiva autorització del Govern prevista a la Constitució. Vegeu la crònica al respecte de Clara Blanchar a El País.

Però l’atenció s’ha centrat aquesta setmana en noves revelacions sobre el ‘cas Millet’ que afecten directament Convergència Democràtica de Catalunya. Primer vàrem saber que Àngel Colom, quan ja era militant de CDC, va rebre diners de Millet per pagar antics deutes del Partit per la Independència. Després es va conèixer que la Fundació de CDC havia rebut 630.554,82 euros (uns 105 milions de les antigues pessetes) del Palau de la Música. Des de CDC s’afirmava la total legalitat i absoluta transparència d’aquests donatius, però ningú sabia explicar com tants diners d’origen públic i privat dedicats a la promoció de la música havien anat a parar a la Fundació d’un partit polític. El president de la Fundació de CDC, Joaquim Ferrer, s’oferia a mostrar els convenis susbscrits amb la Fundació Palau de la Música, els comptes i les memòries d’activitats de la Fundació Trias Fargas però finalment aquest necessari gest de transparència no es va produir.

Seguiu els fets a partir de diferents cròniques periodístiques: la de Toni Sust a El Periódico de Catalunya “CDC es nega a mostrar els llibres d’activitats de la Trias Fargas“, Miquel Noguer a El País “La Fundación de CDC ocultó el origen de cobros por 300.000 euros“, Miquel Noguer a El País “Millet y varias empresas constructoras sustentaban la fundación de Convergència“, Salvador Sabrià a El Periódico de Catalunya: “El Palau va ser el principal donant de la fundació de CDC uns quants anys“, i Miquel Noguer i Lluís Pellicer a El País: “Un grupo empresarial de la ‘trama Millet’ financió la fundación de CDC“. Arribats a aquest punt és imprescindible i urgent que Artur Mas doni explicacions sobre tot aquest episodi dins del cas Millet abans que sigui massa tard.

Trobareu d’interès les opinions sobre el cas Millet i les seves derivacions de Toni Coromina “Uno de los nuestros”, Lluís Foix “Crisis y oportunidades” i “Transparència i llibertat“, Margarita Rivière “Bajo la manta”, Llàtzer Moix “Cambio de régimen”, Carlos Jiménez Villarejo “El ‘cas Millet’ i els partits” i, molt especialment, Francesc Valls “Por ética y estética”.

Transcric un dels paràgrafs del segon article de Lluís Foix que us he recomanat perquè val la pena retenir-lo pels mesos i anys que vindran: “Sembla que si no ets independentista, si no te’n vols anar d’Espanya, ets un català sospitós. Fins fa ben poc la distinció es feia entre nacionalistes i no nacionalistes. Ara ha aparegut el nou concepte de sobiranisme que ha de portar a la independència. Ja no interessa el finançament, l’Estatut o la sentència del Tribunal Constitucional. O independència o res”. Cal reflexionar sobre això, i actuar. Per cert, apareixen notícies sobre un eventual retard de la Sentència del Tribunal Constitucional. És un bon moment per recordar la posició del PSC: no volem especular sobre el contingut d’una Sentència que ni tant sols sabem quan es produirà. Només volem reiterar la nostra convicció que l’Estatut és plenament constitucional.

També la política espanyola s’ha centrat aquesta setmana en l’esclat incontenible del “cas Gürtel”, però abans d’entrar-hi a fons vull recomanar-vos que llegiu nou articles sobre qüestions que tenen també un gran interès. Es tracta de la “Carta abierta a los maestros” de José Luis Rodríguez Zapatero, l’article d’Antonio Papell “Col·lapse de la fiscalitat a Espanya”, la crònica d’Antonio M. Yagüe “Espanya puja al 15è lloc en la classificació mundial de benestar”, les reflexions de María González Veracruz en el seu bloc sobre el pressupost d’I+D+i, l’entrevista a Joan Majó de Joan Tapia a El Periódico de Catalunya, l’article de Vicenç Navarro “Desigualdades sociales en España”, l’editorial d’El País sobre la vaga de jutges “Otra de jueces”, i els articles d’Ángel Laborda “De consumo empedernido a ahorro compulsivo” i Núria Bosch “Competencia fiscal”.

Sobre el ‘cas Gürtel’ s’amunteguen les notícies, les anàlisis i els comentaris després que s’hagi aixecat el secret del sumari. Vegeu-ne una vintena ordenats cronològicament: José Yoldi “Un tribunal con encanto”, Kepa Aulestia “Desfachatez”, Carlos E. Cué i María Fabra “Fraga: ‘Zapatero sigue por encima'”, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “El ‘cas Gürtel’ passa a ser el cas del PP”, José María Brunet “‘Don Vito’ Correa y el yerno de Aznar”, Ignacio Escolar “Titanic”, Maruja Torres “Titulares”, Ramón Cotarelo “La realidad y la ficción”, Isaac Rosa “Yo tampoco me creo la trama Gürtel”, Antonio Papell “Les opcions de Rajoy”, Ignacio Escolar “Diógenes y la borrachera”, Manolo Saco “Los cuatro jinetes de la corrupción”, Anton Losada “El llegat de l’aznarisme”, Félix Monteira “Pasodoble del PP en el baile de ‘Don Vito'”, Ernesto Ekáizer “Seguimos adelante, viva Francisco Camps”, Juan Cruz “Todo menos bonito”, Fernando Garea “La conjura universal se desploma”, l’editorial d’El País “Después de Costa”, Gonzalo López Alba “Gruyère genovés”, Santos Juliá “Hay que matar ese toro” i Fernando Varela “Las preguntas que Rajoy sigue sin responder”.

I precisament ara del que es tracta és que Mariano Rajoy doni explicacions, demani excuses i netegi a fons el seu partit. També seria el moment que María Dolores de Cospedal demanés excuses per les seves infundades acusacions. Com s’ha demostrat també en aquest cas, la negació i l’intent que el temps ho arregli tot no serveixen per a res, més aviat ho acaben de fer tot més greu i més difícil.

Sobre la situació de l’economia mundial us recomano la lectura de l’entrevista a John Lipsky, sots-director general i gerent del Fons Monetari Internacional que li fan Claudi Pérez i Alicia González a El País, i els articles de Robert Skidelsky “¿Es todavía necesario el estímulo?”, Ángel Ubide “Optimismo en Estambul” i Joaquín Estefanía “¿Vuelve el ‘bancor’?”, en referència a la proposta de moneda internacional feta per Keynes el 1944 i que torna a estar sobre la taula.

Sobre la política europea us recomano que llegiu l’entrevista a Diego López Garrido, Secretari d’Estat per a la Unió Europea, que li fa Andreu Missé a El País i els articles de Carlos Carnero “Europa declara su interdependencia”, Joaquín Roy “Fuera de la UE hace mucho frío”, Xavier Vidal-Folch “Chantajes a la economía europea” i Ángel Viñas “Las penas del Tratado de Lisboa no han concluido”.

Capítol apart mereix la deriva populista de la Itàlia de Berlusconi que està desbordant àmpliament totes les previsions. Podeu llegir al respecte l’article d’Ezio Mauro, director de La Repubblica, a El Periódico de Catalunya “Berlusconi, contra la llibertat de premsa”, l’editorial d’El País “Igualdad ante la ley”, i els articles de Manuel Castells “¡Viva Berlusconi!”, Jorge M. Reverte “El ginecòleg i Berlusconi”, Rosa Massagué “L’aprenent de bruixot” i Carlos Nadal “Berlusconi, al descubierto”.

Sobre política internacional us recomano que llegiu els articles de Xavier Batalla “Una MAD no atómica” en el que descriu com a èxit polític de la República Popular Xina la mútua dependència econòmica entre la Xina i els Estats Units, Xulio Ríos “¿Es nacionalista la Nueva China?”, Lluís Bassets “¿Qué hacemos en Caosistán?”, Mariano Marzo “Afganistán en clave energética”, Santiago Carrillo “La experiencia vietnamita”, també sobre la difícil situació a l’Afganistan i Josep Borrell “Alegria olímpica en la futura potència” sobre el Brasil. No us perdeu tampoc la Declaració “Una sola orilla” aprovada amb motiu de la reunió a Barcelona del Comitè Mediterrani de la Internacional Socialista, a la que vaig tenir el goig de participar.

La concessió del Premi Nobel de la pau al President Obama ha estat també notícia i motiu de polèmica. Podeu llegir al respecte els articles de Rafael Vilasanjuan “El món d’Obama”, Xavier Batalla “Premio al cambio” i Lluís Bassets “¿A quién molesta este Nobel?” i l’editorial d’El País “Nobel bienintencionado”. Timothy Garton Ash recorda que Europa no pot esperar que Obama s’en surti tot sol al seu article “Obama y Europa”.

Enguany commemorem el centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia, injustament condemnat a mort per fets dels que era innocent. Va morir afusellat a Montjuïc el 13 d’octubre de 1909. L’Ajuntament de Barcelona celebra un acte d’homenatge dimarts que ve a les 19h. al Saló de Cent. En memòria de Ferrer i Guàrdia us convido a llegir els articles de Félix Población “Libertad y muerte de Ferrer i Guàrdia” i Juan-José López Burniol “Memòria d’un crim d’Estat”, i l’entrevista a Pere Solà, un dels estudiosos de la figura de Ferrer, feta per Pau Lanao al diari El Punt.

Per acabar us recomano quatre articles sobre debats de fons. Es tracta dels articles de César Dopazo “¿Cambio de clima o clima de cambio?”, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo “Por el trabajo decente”, Zaki Laïdi “Les dilemmes de la gauche européenne” i Enric González “La paradoja californiana” que alerta sobre alguns inconvenients de la democràcia directa a partir precisament de l’experiència de Califòrnia.

“Perles” del programa Polònia emès el 8 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
– Soler aconsegueix parlar per telèfon amb Millet: “Escolti, la història aquesta que va heretar dʼuna tieta americana no cola…. així que el xec aquell que em va passar… dʼon surten els diners?”

EL MILLOR – EL GAG TRANSVERSAL
– Comença Gran líder! Amb Obama, Ahmadinejad, Merkel, Sarkozy, i Kim Jong Il… ZP i Chávez també hi volen entrar [han vingut amb la maleta esponsoritzada pertinent i tot] però Soler no obra la porta.
Obama és el primer en entrar a la casa i ens regala amb les típiques frases del primer que entra a qualsevol casa de Gran Hermano “què guai”. El que fa immediatdament després, of course, és posar-hi la bandera americana. També és el primer a parlar al confessionari “Merda, no hi ha mantega de cacahuet!”.
Ahmadinejad és el segon i…. oh… el fan deixar les armes a fora… només ha pogut entrar el seu maletí nuclear.
Merkel i Sarkozy moooolt en el seu paper i …. CONTINUARÀ!!!

EL PITJOR
– Cospedal i Rajoy buidant les butxaques dʼEl Bigotes i els seus clons.

LA CANÇÓ “El cant dels pàjarus”
En veure tot el frau
que empastifa el Palau
i esquitxa la senyera,
en Millet va cantant
i a detenir-lo van
per la porta del darrere.
El pàjaru és gat vell
seʼn fot dels passarells
que lʼomplen de medalles.
Amb gran habilitat
a alguns els ha untat,
però amb les escorrialles.
Partits i fundacions
de voltors i coloms
van rebre molta pasta
Els maletins volant
seʼn vénen i seʼn van.
Déu nʼhi do quin subhasta!
El pàjaru és molt viu
però ja lʼhan tret del niu.
Lʼhan tancat en una gàbia.

LA FRASE DE LA SETMANA
– Tomàs Molina: “La Catalunya del Mauri és Mauri-tània”

LA PICADA D’ULLET
– La retallada pressupostària al Govern espanyol ha afectat ZP directament… no podrà comprar-se el bitllet dʼavió per taaaan esperada reunió amb Obama de la setmana que ve… Salgado té una solució: “deberíamos subir el IVA un punto más… tres si van las niñas”

LA NOVETAT
– “Callejers”… com li agrada al Bruno Oro fer de piju… tot el gag de bastant mal gust :(

– Mahmud Ahmadinejad: concursant de Gran Líder i president de lʼIran.

– Angela Merkel, en plena Oktoberfest: concursant de Gran Líder i cancellera alemanya.

– Kim Jong Il: concursant de Gran Líder i president de Corea [fa por, aquest i lʼaltre]

MALA LLET
– Hereu suggerint al pobre Gallardón que en comptes dʼunes Olimpíades organitzi un Fòrum…

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– Remake de lʼanunci de Port Aventura amb allò de “Mieeeeedooooo, tengo mieeeeeedo”… de FuitAventura a Vandellòs

ZW 187 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://journalists.org/

La Online News Association (ONA) està formada principalment per professionals de la premsa digital. Fundada l’any 1999, compta amb més de 1.700 membres els recursos principals dels quals es basen en la compilació o producció de noticíes per a la seva presentació digital. L’associació inclou notícies d’escriptors, productors, dissenyadors, editors, fotògrafs, tècnics i altres que generen les notícies d’Internet o d’altres sistemes de distribució digital, també dels membres acadèmics i d’aquells professionals interessats en el desenvolupament del periodisme online. ONA patrocina una conferència anual dedicada a les últimes novetats en el periodisme i les tecnologies, impulsant també els reconeguts premis Online Journalism.

En l’última edició, ONA ha premiat a soitu.es (mitjà en el qual col·laboro dins de la secció El Selector), en la categoria de mitjà gran a la excel·lència en web de parla no anglesa. Aquest premi els hi va ser concedit també l’any passat en la categoria de mitjà petit. ¡Enhorabona a tot l’equip! Javier F. Barrera recull en el seu bloc algunes de les raons per les quals hem d’estar contents per aquest reconeixement a soitu.es.

Per acabar, recordar que encara podeu votar en les diferents categories dels premis “Bitácoras 2009”, els premis de la blogsfera que celebren ja la seva cinquena edició. Molta sort a tothom.

ZV (Zona Video). Teledirecto.es ofereix la possibilitat de veure la televisió a través de l’ordinador. Programes de webtv en les àrees següents: notícies, informació, entreteniment, música, esports i regional.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 11 Octubre 2009, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.